Ruth Troyano Puig

Antonio Giuliodori/ Monvínic

Posted by | Uncategorized | No Comments

Quan tries vins que no coneixes, el preu és fonamental»

 

image6 image7

Poc es pot dir de Monvínic que no s’hagi escrit ja, sabent a més a més que ho han fet les firmes més reconegudes del món del vi i algunes d’elles magistralment.

When you sit down you are handed an iPad-like device that allows you to browse by region, grape variety and producer. There are some 60 selections by the glass. The Wall Street Journal

 

Ningú no es perd l’oportunitat de visitar aquest temple quan és a Barcelona. És des de fa temps una referència mundial, que no deixa mai de sorprendre. Centre de documentació, bar de vins, espai culinari… Un restaurant en constant evolució que ha vist en la renovació, l’adaptació i la previsió les claus de l’èxit. Professionals d’èxit, amb esperit, ànima i coneixement hi treballen a deshores -alguns, des dels inicis, com Isabelle Brunet – i la seva petjada es fa sentir amb força a la casa gran del vi. Saben compartir coneixements i confidències amb qui els escolta. Saben què és treballar dur; el servei obliga a deixar-s’hi la pell gairebé tant com el treball de la terra, des d’on arriben molts dels seus productes per a la cuina i els vins òbviament. El sommelier Antonio Giuliodori forma part de l’equip i ha estat al capdavant d’una de les darreres revolucions de Monvínic: la carta de vins interactiva.

El 2008 Monvínic ja es va situar a l’avançada presentant la carta de vins en una tablet, molt abans del boom de l’iPad.  Però l’autèntica innovació arriba ara perquè per primera vegada programador i sommelier han treballat plegats el hardware  per oferir un millor servei al client i donar sortida a les anyades antigues del celler que tenen una relació qualitat preu excel·lent. Fins ara costava identificar-les.

A Giuliodori el vaig conèixer per primer cop a Gratallops, al Priorat, quan el viticultor i enòleg Fredi Torres era al capdavant de Saó del Coster, un dia de verema, amb les mans untades de most i les ganes d’aprendre les poques coses que encara no sap del món del vi. Vaig tenir la sort de coincidir de nou amb ell a l’aula de tast de la Universitat Rovira i Virgili al curs professional de sommelier on va impartir dues classes magistrals sobre vins italians, el país d’on és originari, demostrant un coneixement profund no només de cadascuna de les regions vitivinícoles sinó també dels clàssics, dels pioners i dels nous viticultors i vins.  Ara el retrobo a l’oficina de Monvínic, a punt d’acabar el servei del migdia, gestionant a l’ordinador portàtil les referències de vins de la carta interactiva. Un treball ingent.

Cé veritable centre culturel et sensuel du vin place Barcelone à l’avant-garde de la planète oenologique. Vincent Pousson

 

La carta proposa una «navegació ràpida, fluïda i intuitiva per al client», explica. Monvínic disposa de 10 unitats Surface 3 Pro de Mirosoft amb software desenvolupat per l’empresa Pasiona, disponible en català, castellà i anglès. La primera de les novetats d’aquesta nova eina vitivinícola que busca apropar el vi al consumidor és la divisió per vins a copes (n’hi ha 50 de disponibles i van rotant) i ampolles (2.700 referències) que contempla  les diferents categories de vins: blancs, escumosos, rosats, negres, dolços i generosos. La informació que acompanya a cada referència s’ha ampliat i s’hi detallen el cost per mitja copa (6cl) i copa (12cl) i per ampolla. El preu és un element destacat des del moment que l’ordenació es pot fer de menys a més (i a l’inrevés) amb aquest únic paràmetre. La pantalla tàctil és 100% scroll i l’aplicació permet fer una primera selecció de vins per  després realitzar una segona tria entre un grup més reduït de referències. L’ opció és nova, se simbolitza amb un cor i porta per nom «la meva selecció». S’ha millorat el temps de pas entre pantalles i la connectivitat de tots els continguts informatius de la carta. La consulta dels vins és similar al suport paper: per ordre alfabètic es pot realitzar una cerca per DO, productor, marca, anyada i preu . Els filtres per categories faciliten la navegació i la interacció. La tria per preu és ara més afinada, més precisa, si abans eren franges de preu, ara hi ha l’opció de triar vins «per sobre de» o «per sota de» la quantitat desitjada.

 

La carta de vins és tan poderosa que necessites una explicació prèvia per endinsar-t’hi»

«El nou hardware dóna visibilitat a tots els racons de la carta de vi»

«Els apassionats del vi poden trobar referències exclusives a un preu molt raonable, la carta els les apropa»

 

image3 image4

 

Feta la selecció, apareix la fitxa de la referència que inclou informació bàsica sobre el vi i s’acompanya d’un mapa on es localitza la producció. En alguns casos, també es mostra l’elaborador, el celler i les vinyes amb fotografies. De fet, els arxius de Monvínic tenen 8.184 fitxes de productors de vi creades i més de 25.000 marques. Un volum d’informació enorme que ara es comença a fer visible per al consumidor.

És una inversió a futur però ja hem notat que ha millorat el servei, hi ha més facilitat per a l’usuari i més facilitat per al sommelier a l’hora de recomanar vins»

 

L’aposta de Monvínic ha començat a donar fruits pocs mesos després de la seva implementació. La carta permet al client descobrir noves regions de vins i triar entre opcions similars, seleccionar per comparació, el que significa un major aprenentatge. Entre els projectes immediats hi ha la traducció al francès de tot el contingut informatiu i la incorporació d’un logotip al costat de les referències que estiguin disponibles a Monvínic Store.

Tenim vins a preu molt just i és qüestió de temps però el món del vi anirà cap aquí. La carta permet descobrir-les amb cerques per preu»

«El mercat de vi de qualitat és fet per a nostàlgics»

 

image2

Aprofitant l’estiu, Monvínic se sotmet a una nova renovació. Fins el 7 de setembre roman tancat  per obrir portes amb novetats a la vista. Després d’haver obert la terrassa exterior amb jardí vertical i remodelat l’espai culinari, ara s’intervé a la cuina per doblar el seu espai i modernitzar-la. Permetrà també noves creacions a l’equip del director gastronòmic Guillem Oliva. Les sales privades i el wine bar també s’actualitzaran amb un disseny més contemporani i funcional. Al càrrec de l’obra hi ha l’interiorista Alfons Tost.

Frisant per conèixer les novetats que Monvínic presentarà quant a imatge i confiant que els tastos que organitza periòdicament el sommelier Cèsar Cànovas segueixin superant-se a cada edició, el que està clar, com diu Jancis Robinson, és que «any winelover within range should spend much of their lives there«.

 

www.monvinic.com

 

Monvínic és un centre divulgador de la cultura del vi de referència internacional que ha estat considerat com el millor bar de vins del món pel crític de vins del diari The Wall Street Journal. Un espai pioner, creat el 2008 per Sergi Ferrer-Salat, amb una selecció única de vins de tot el món.

Masroig Vi Solidari – Joan Barril, in memoriam

Posted by | Uncategorized | No Comments

 

Mai no havíem pensat que si foradàvem i cuidàvem la terra acabaria sortint la sang del món. El Montsant, el Priorat demostra amb aquest vi que és una comarca viva i generosa. A cada collita li prenem el bé més preciós de la terra i cada any ens el torna a donar

10247250_10205698833606725_2013946105241661040_n 11295802_10205698822446446_2625494716672324363_n

 

La periodista Mercè Folch va trobar en l’escriptor Joan Barril el millor ambaixador per al Masroig Vi Solidari, a més d’un amic i company de feina amb qui va compartir – i això ho penso jo- els millors anys de la seva vida professional, a Catalunya Ràdio. Aquesta és la primera edició que ja no hi és però el seu esperit i la seva lletra profunda i encertada perviurà sempre entre nosaltres. D’ell és el text que encapçala aquest post. Se’n podran llegir més -ja friso per fer-ho- el proper dissabte 6 de juny al Masroig (Priorat), coincidint amb una diada solidària que demostra que el vi és salut, que el vi donarà vida en el futur, que el vi és esperança per a malalties que encara no en tenen suficient. Un any més i ja van 5, un total de 7 cellers del Masroig –Orto Vins, Coca i Fitó, Dit Celler, Cellers Can Blau, El Vi a Punt, Celler El Masroig i Mas de l’Abundància– s’uneixen per una causa solidària: Elaborar un vi amb el caràcter i l’essència del Montsant. 2.300 ampolles que es vendran a 10 euros el dia de la festa, però també on line a través de Vila Viniteca.

«No és fàcil reunir salut i vi, però si no hi hagués aquest estil, aquesta manera de fer, aquest vi fet amb la complicitat de molts al Montsant i aquesta voluntat d’anar sumant any rere any adhesions, no hi seríem«, explica Oriol Bota, director de l’Obra Social de l’Hospital Sant Joan de Deú, el centre destinatari de la recaptació, que la inverteix en recerca. Cada any es diagnostiquen entre 170 i 200 casos de càncer infantil a Catalunya. És la segona causa de mortalitat després dels accidents de trànsit. «És una acció solidària que té molt de valor», remarca Bota. Des de l’Obra Social es recorda que els recursos obtinguts del vi solidari «es destinen a la investigació que és fonamental en una malaltia minoritària com és el càncer infantil, que no es pot prevenir, perquè les mesures de detecció precoç que es fan als adults no són aplicables als nens. A la indústria farmacèutica no li és rendible investigar nous fàrmacs a causa de l’elevat cost que té desenvolupar-los».

Davant d’aquesta realitat, tothom que és cridat a sumar-se a la causa, s’hi adhereix desinteressadament com no podia ser d’altra manera. El món de l’art, per exemple. Josep Baqués i Joan Pasqual, de Premià de Mar, són dos artistes de llarga trajectòria que han alçat el respectiu pinzell per donar valor a la causa. Les seves etiquetes formaran part d’una col·lecció d’ampolles que s’exposaran el 6 de juny al Masroig, amb les de Cristina Losantos i Elisenda Sala, també artistes. Expliquen que, per a l’any vinent, ja hi ha altres col·legues interessats a participar-hi. Aquesta és una de les novetats de la cinquena edició del Masroig Vi Solidari. Motius de vi amb accent mediterrani, reminescències de l’origen grec de la viticultura… Expressions d’art que altruistament contribueixen a fer més atractiva la cita solidària.

 

11141758_10205698821326418_8192984060728819190_n 13510_10205698814726253_2826444415589815095_n

Els humoristes Pep Plaza i Jordi LP han estat els padrins de la presentació de la  cinquena edició del Masroig Vi Solidari perquè la cita continuï tenint notorietat i s’estengui cap a nous àmbits culturals. Tots dos, sensibles amb la iniciativa solidària, ressalten el protagonisme dels infants:

El somriure d’un nen és vida, la nostra vida és el somriure. Sempre estarem al costat d’iniciatives com el #visolidari. Jordi LP

Les etiquetes il·lustrades pels nens i nenes donen a les ampolles un valor afegit incalculable. Pep Plaza

 

11013212_10205698832806705_5039495901660889073_n IMG_5682

Les 4 primeres edicions de Masroig Vi Solidari han permès reunir 86.000 euros per destinar a la recerca del càncer infantil i s’espera que amb la 5a edició la xifra ratlli els 100.000. «Tot el teixit associatiu es bolca en la iniciativa solidària, un poble tant petit amb 700 habitants és capaç de provocar moltes adhesions», remarca la periodista Mercè Folch. Ara falta que el teixit social, nosaltres, els ciutadans hi contribuïm comprant una, dues, tres ampolles de vi. Perquè el que hi trobarem dins ens donarà vida i la donarà a tercers en el futur, i perquè a més a més podrem gaudir de dissenys d’etiquetes pintats per escolars de 21 centres educatius diferents, del Priorat, de la Ribera d’Ebre i de la ciutat de Reus. Un exemple més de com és d’important sensibilitzar els alumnes i implicar-los en «els valors de la solidaritat, la comprensió, l’esperança i la il·lusió», diu la nota de premsa del Masroig Vi Solidari. I, hi afegeixo la necessitat de transmetre als més petits la cultura del vi, ara que podem demostrar que el vi és vida, que és futur, que és salut.

 www.obrasocialsantjoandedeu.org

www.masroigvisolidari.com/

Espai Priorat, dos anys després

Posted by | Uncategorized | No Comments

8891756600_0ef258f729_o

8891315522_2cd8156142_o

«Intentarem mostrar què són els Vins de Finca i els Vins de Vila, que els experts internacionals que ens visitin, sommeliers principalment, que entenguin el Priorat. La millor manera és portar-los a les finques i als cellers, que estiguin en contacte amb els elaboradors, que apreciïn el patrimoni cultural i històric, els orígens, la Cartoixa d’Scala Dei i que coneguin el respecte que tenim per la història i la tradició. Aquesta és la base perquè ens puguin entendre a fora. Crec que és molt important assenyalar que no només tenim un gran producte, grans vins, sinó també un patrimoni cultural molt ric. Sense ell, no seríem res. Entendre el vi del Priorat, el seu sobrepreu, és essencial. I és un preu elevat no perquè el ritme de vida del pagès sigui alt, sinó perquè la terra és pobra, perquè hi ha més despeses per hectàrea per fer possible el cultiu… No els donarem un pic per cavar, però sí que volem que els especialistes internacionals passin hores amb els pagesos i entenguin el motiu de la seva suor«.

Toni Alcover, president DOQ Priorat, explicava fa pocs dies en una entrevista amb motiu de la novena edició de Tast amb Llops com des de la DOQ preparen l’Espai Priorat 2015 que tindrà lloc l’última setmana de maig. Vaig tenir la sort de ser-hi el 2013 i malgrat conèixer ja algunes experiències vitivinícoles la immersió és tanta en el marc d’aquest programa que et colpeixen amb la mateixa intensitat l’esforç i la passió que hi posen els herois de la vinya. L’enòleg, el viticultor, el pagès del Priorat ha de sentir-se part de la terra per poder mimetitzar amb ella i entendre què és el que pot i vol donar. L’arrelament, la comprensió, la dedicació incondicional són essencials per comprendre la planta i extreure’n el millor fruit amb el màxim respecte i cura possibles.  Ho explicava molt bé el president de la DOQ Priorat en aquest reportatge de Catalunya Ràdio elaborat pel periodista Manel Sastre.

 

8890786245_76fa9af52c_o 8890802363_09763f3767_o

De l’edició de 2013 hi ha molts instants especials, un d’ells és la presència de Josep Pitu Roca, sommelier d’El Celler de Can Roca, al show room de vins de la DOQ Priorat al recinte de la Cartoixa d’Escala Dei, l’endemà que el restaurant gironí aconseguís la primera posició a la llista de The World’s 50 Best Restaurants.

«Hi ha diferents elements al Priorat que tenen una forta empremta. És un recull d’història recuperada, un altre punt de partida, una nova mirada a la terra alliberada dels llibres de Bordeus, que encorsetaven, i un descobriment del paisatge que es mostra amb autenticitat. És bressol d’una manera de fer vi que s’allargassa des de fa segles i segueix endavant. Són maneres singulars d’elaborar. Aquí la carinyena i la llicorella tenen una relació viva i fructífera, com a cap altra part del món» Josep Pitu Roca, El Celler de Can Roca (entrevista en anglès IT In Transit)

8890864001_49dbb13f0a_odsc_0572

 

La conversa amable, sincera i poètica amb en Pitu Roca va tenir un altre moment àlgid. L’abraçada amb en René Barbier. Curiosament, tots dos van mencionar el mateix vi quan els vaig plantejar quina referència triarien per un #vimomentspersones.

 

DSC_0575

 

En René Barbier, en una conversa que vam mantenir després de l’Espai Priorat, l’any 2014,  em va sorprendre en molts moments referint-se a la vinya i al Priorat. Però es mostrava orgullós principalment de la petjada que deixa i l’herència compartida. Així ho vaig escriure al bloc:

No es considera en cap cas un mestre, sinó que declara “haver contaminat la meva estima pel Priorat i la passió per la comarca” a moltes persones, a l’Álvaro Palacios especialment -a qui considera un germà petit. Creu que el futur que li espera a aquesta terra és “genial”. De fet, revela que quan les coses rutllaven va creure que el Priorat estava en perill perquè hi havia gent que hi anava a fer negoci, “però ara hem tornat al que érem, un projecte il·lusionant“. Els cellers més petits, amb menys estructura, resisteixen bé la crisi i si aguantem plegats “el futur del Priorat quedarà superconsolidat, amb amb prestigi i solidesa”. “Si alguna cosa he aportat aquí és la bogeria del 68, la llibertat. Això és més important que tots els diners del món“, comenta.

Des d’aleshores a l’actualitat han passat coses al Priorat, com el 25è aniversari dels closos en què s’ha rememorat com 5 valents van prestigiar el vi d’una comarca difícil i complexa, exhibint-lo amb orgull al món. El vídeo dels 25 anys d’idil·li amb el Priorat és imprescindible per entendre les obsessions i les dèries dels protagonistes d’una revolució que no ha d’oblidar el pagès que en tot aquest temps ha seguit treballant la terra. Que n’hi ha molts i un gran testimoni és en Salvador Burgos de Mas Sinén. Per René Barbier, s’explica al vídeo, el Priorat «guarda molts secrets amb zel». Daphne Glorian insisteix en el vídeo en la duresa del treball al Priorat:

 

Tot el treball aquí costa molt, és duríssim

S’ha de voler estar aquí

I voler-ho molt, amb les dents també

8890780409_6c3684f2c8_o8891393684_4673d9710e_o

 

En dos anys, com els vins que han evolucionat, s’han matisat i han guanyat personalitat, molts projectes vitivinícoles s’han consolidat i han crescut al Priorat. Han madurat. Es continua veient la mateixa il·lusió i entusiasme i, el més important, és que hi ha una nova generació desacomplexada i formada, preparada, amb ganes d’emprendre una revolució nova amb llibertat, sense prejudicis. Els viticultors estan segurs de si mateixos i marquen el seu accent més personal a la DOQ Priorat.

8890880655_ffff0362f6_o 8891557756_11b970a6bd_o

 

8891103623_8a332d126e_o 8890842551_77239b1687_o

 

L’oportunitat de treure múscul és única i estic convençuda que de la tercera edició de l’Espai Priorat amb la convocatòria d’experts de fora de la UE se’n sentirà a parlar. Des de la DOQ Priorat s’ha treballat a consciència aquest certamen que obre les portes del Priorat al món.

8890931371_86392a6a07_o 8891597584_f113fefce5_o

 

Allà on un dia els monjos van practicar l’ora et labora i van iniciar el cultiu de la vinya, a l’Espai Priorat es presentaran avui vins que deixen marca. L’Olivia i el David, propietaris del Celler Marco Abella, em van sorprendre gratament amb la descripció del seu vi de garnatxa d’El Perer. Què és el que els emociona? «Sents la pedra. Perquè quan el beus és com si tinguessis la llicorella a la boca. T’esperes rugositat i és sedosa. La pedra salvatge esdevé mineral, frescor. És d’una essència molt pura. És la seda del Priorat”.

 

8891536318_6ee7aab0a0_o8891720986_a0a658eeeb_o

8890645797_e4622855f2_o 8890992065_40ffbfea29_o

Amb la mateixa delicadesa i diferent matís, cada elaborador prepara referències i assegura el seu relat. Des de l’altra punta del món, ja frisen a ser al Priorat. Com l’especialista en vins Rojita Tiwari amb qui vaig coincidir el 2013. Va escriure sobre sensacions, emocions i la impressió que va tenir en descobrir a fons el «vi que s’elabora en perfecta harmonia«.

riojita2 riojita1

 

No ho dic jo, sinó ella, i ningú ho podria dir millor:

As Priorat moves forward on a journey to regain its former glory, it’s time for the Priorat wine producers to buckle up and aggressively promote these wines to the international market.

 

8891334088_aa749dd7df_o8891733996_3193e55a0f_o

www.ruthtroyano.cat

Christian Escribà/ Vermut i pastisseria

Posted by | Uncategorized | No Comments

CristianEscribà

 

«Fa molt temps que m’agrada el vermut i especialment el moment del vermut, que és relaxat, amb un punt d’alegria. Et fa sentir bé i, a més a més, t’obre la gana» explica el mestre pastisser Christian Escribà. L’hora del vermut ha passat a millor vida. La innovació, el risc i l’atreviment estan convertint el vermut en protagonista al migdia a la cuina, al vespre a la cocteleria i ara per la tarda a la pastisseria. «A casa hi havia la cultura i el costum de fer el vermut» comenta Escribà i afegeix «des de fa temps que em rondava pel cap la idea de canviar-ho, però sempre costa tocar les coses quan hi estem acostumats». I ara ha arribat el moment. Per mitjà d’un contacte comú, les inquietuds d’Escribà i la gosadia de Vermuts Miró de Reus els ha portat a entendre’s per dissenyar plegats noves aplicacions del vermut a la gastronomia.

«El que fem és revisar la possibilitat, l’antiga idea que tenia d’incorporar el vermut a la pastisseria, de la mateixa manera que ho hem fet amb altres tipus de licors. Ara hi ha l’oportunitat de col·laborar amb Miró amb un horitzó obert i moltes propostes més enllà de les que ens pensàvem incialment» relata el mestre pastisser. «No només fem pastissos sinó que també creem il·lusions» diu l’eslògan de la pastisseria emblemàtica amb establiments a la Gran Via i La Rambla de Barcelona. I així és.

 

IMG_5168IMG_5157

 

«El vermut té un punt amargant que contrasta amb la dolçor de la pastisseria» afirma Christian Escribà. En aquests atributs àmpliament coneguts hi ha la clau de volta de l’harmonia entre els dos mons. El mestre pastisser reconeix que estan «a l’inici de la col·laboració, el que hem creat fins ara és un indici de fins a on es pot arribar». El vermut passa a formar part de la llista d’ingredients d’Escribà, l’incorpora a l’obrador i al receptari, vol que sigui ingredient en unes ocasions i complement – com a beguda que és – en d’altres. «Vincular dolç i salat és un camp interessant en la gastronomia i buscar també la combinació interna, per exemple les patates xip amb flor de sal recobertes d’una fina capa de xocolata poden maridar perfectament amb un Vermut Roig Miró» explica amb detall Escribà. «És important també l’hora i la persona a l’hora de pensar les receptes» matisa. En Carles Prats, director de Vermuts Reus, es decanta per les creacions d’Escribà més clàssiques, els brunyols ruixats de vermut i el borratxo que també l’incorpora. «El públic adult – a partir dels 50 anys – amant de la rebosteria tradicional catalana es decanta pels clàssics, els joves en canvi arrisquen més i busquen noves sensacions i no anar tant sobre segur, per a ells hem pensat els bombons líquids de vermut, per exemple» afirma el mestre pastisser.

A Pastisseria Escribà els agrada el risc però també el classicisme de les receptes que incorporen sempre un punt d’innovació. «Estem en fase de proves amb diferents dolços i per la propera campanya de Nadal estrenarem les peces definitives amb vermut, perquè tenim dues idees bones que segur que quallaran, també entre els consumidors» explica amb ganes de desvetllar-les però sabedor que encara no ho pot fer.  En Christian sent que la importància del vermut es referma amb la seva aportació «des del món dolç» i insisteix en què li agrada explorar camps nous on ningú no hi ha entrat encara. En aquest sentit, comenta que «amb vi dolç la pastisseria ja s’hi ha trobat més d’una vegada, però amb el vermut el terreny és completament nou i per això hi hem entrat».

De la llista d’elaboracions que han començat a crear amb el roig de Vermuts Miró en ressalta dues que li fan especial goig: els bombons de xocolata blanca amb vermut i el cheese cake amb gerds que proposa harmonitzar amb un got de vermut ben a la vora. Però finalment, acaba citant un dels clàssics: «Estic content amb el borratxo perquè és un pa de pessic de taronja, una recepta de 1987 quan vam inaugurar a La Rambla, emborratxar-lo amb vermut quan normalment es fa amb ron o cointreau, ha estat una bona pensada. Després hi ve la gema i el cremat, però si a més a més ho acompanyes de crema catalana, està per morir-se, i amb nata muntada amb maduixots…»

Se’ns fa la boca aigua amb tanta proposta dolça. Creativitat i innovació per enaltir dos mons que també es poden entendre i retroalimentar-se. Les aromes d’herbes naturals no se li han resistit al mestre Escribà i hi ha contribuït decididament l’obstinació de l’actual direcció de Miró per ampliar els usos i consums de la beguda. L’hora de fer el vermut pot arribar a fer la competència a l’hora de fer el te dels anglesos, va bé sobre les 5 de la tarda?

IMG_5179 IMG_5169

 

vi · moments · persones

No els ho he preguntat, però penso que de poc m’equivocaria si digués que Christian Escribà i Carles Prats celebrarien la comunió de les dues empreses familiars, que van iniciar la seva aventura a principis del segle XX, de la següent manera:

Amb un got de Vermut Roig Miró, l’autèntic de Reus, acompanyant els brunyols o els borratxos de vermut d’Escribà. Qui sap si la trobada seria a la pastisseria emblemàtica de La Rambla, a tocar dels vidres per temptar els turistes, però el que està clar que l’hora la marcarien ells, la nova hora del vermut catalana, les 5 de la tarda. La conversa podria girar sobre infinitat de temes però estic convençuda que hi tindrien cabuda els projectes de la MIROTECA.

 

www.ruthtroyano.cat

 

Nicolas Joly: «El vi ha de parlar directament»

Posted by | Uncategorized | No Comments

P1000906-940x412

 

I don’t only want a good wine but also a true wine

 

Nicolas Joly, referent indiscutible en viticultura biodinàmica, va ser dilluns el protagonista de la primera mostra de vins biodinàmics de tot l’Estat espanyol, celebrada al Mercat del Born de Barcelona per «La Renaissance des Apellations» una entitat formada per 175 productors biodinàmics que reuneix quatre productors catalans: Recaredo, Enric Soler, Nin Ortiz i Mas Estela.

En la seva intervenció, que he pogut escoltar parcialment gràcies al Departament de Comunicació de Recaredo, Nicolás Joly afirma que «l’originalitat del vi està en les fulles que capten el millor del clima i les arrels que es nodreixen del terrer«. Assevera que «el gust del vi només el pot fer inimitable després d’haver rebut la marca del terrori i el microclima». Adverteix que «hi ha 350 llevats comercials que poden distorsionar el gust de l’origen«. Davant d’aquesta «amenaça», el gurú de la biodinàmica considera «no hi ha dret que el gust original sigui amagat al consumidor final«.

És en aquest escenari que la biodinàmica es presenta com una pràctica enològica impertorbable. És la viticultura que Joly practica, defensa i predica al Loira – on té el celler Coulée de Serrant – i arreu on el conviden a parlar-ne. És conscient que «no tots els vins biodinàmics han de ser excel·lents» i ho trasllada a l’auditori, per després matisar les diferències entre viticultura ecològica i la biodinàmica. Si la primera és deixar fer a la natura el seu treball, la segona «dóna lloc a la particularitat, a la identitat d’un espai concret de vinya«.

En diferents escrits previs a la jornada, Joly reflexiona que «perquè la vinya incorpori bé el seu terroir amb les seves arrels, ha de ser viva i lliure de qualsevol tipus d’herbicides que destrueixen tots els microorganismes. I per captar bé el clima i les seves infinites variacions – vent, coster, humitat, etc) les fulles han de ser lliures de productes sintètics químics que pertorben la fotosíntesi».

RENAISSANCE DESAPPELLATIONS_19RENAISSANCE DESAPPELLATIONS_40

Discurs coherent i sincer amb les seves pràctiques que acaba concloent que «la tecnologia ha permès inventar un gust per als vins» i que les denominacions d’origen «han aconseguit crear perfils, dibuixos exactes de vins per cada territori amb els quals busquen la identificació del consumidor«.

Per Joly «el vi no té una definició concreta«. Diu que «ha de parlar directament i descriure la particularitat de cada lloc«. La tipicitat. Com dirien els clàssics, In Vino Veritas. «Quan una agricultura sana – orgànica o biodinàmica- permet que l’esperit del lloc s’expresi, les intervencions al celler o els gustos arbitraris que poden crear es tornen innecessaris. El vi guarda el gust dels seus orígens i la seva capacitat de madurar  amb una transparència completa per als consumidors».

Àudio Nicolas Joly

«Somos las palabras que cuentan lo que somos» Eduardo Galeano

Posted by | Uncategorized | No Comments

P1080751

 

 

Un hombre de las viñas habló, en agonía, al oído de Marcela. Antes de morir, le reveló su secreto:

–La uva –le susurró– está hecha de vino.

Marcela Pérez-Silva me lo contó, y yo pensé: Si la uva está hecha de vino, quizá nosotros somos las palabras que cuentan lo que somos.

 

 

Eduardo GaleanoLa uva y el vino – El libro de los Abrazos 

Pilar Cavero/ Sommelier

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

a7d1fb8cccfeff26f878c6c442103d5e_400x400

 

«Me llevo dos años llenos de experiencias únicas y aprendizaje. Hay un antes y un después en mi vida gracias al Celler de Can Roca. Profesionalmente, le debo todo. Personalmente, amigos y maestros, un viaje inolvidable, tanto a lo largo de los dos años como el Tour, el broche de oro». Pilar Cavero és sommelier i ha decidit sortir de l’anomenada zona de confort. Després de dos anys intensos i il·lusionants al millor restaurant del món, a la vora dels germans Roca, ha emprès el vol  en solitari per seguir aprenent i guanyant noves experiències en el món del vi. En l’etapa a Girona, ha crescut com a persona i com a professional, tant és així que el 2013 va aconseguir el títol de Millor Sommelier d’Espanya i el 2014 ha estat candidata al Premi Nacional de Gastronomía.
Ha tingut grans mestres a la vora i de cadascun d’ells se n’ha emportat coses. Positives totes, diu: «De Joan me llevo su sabiduría, serenidad, inteligencia, todo lo que transmite y representa. De Josep, todo lo que me ha enseñado y ayudado, su entrega, su pasión y su conocimiento. Y sus abrazos cuando los he necesitado. Y de Jordi su sentido del humor, sus ideas locas y geniales, las ganas de renovarse y sorprender siempre». Ens comuniquem a través del mail perquè ja és a San Francisco en un «viaje de aprendizaje para probar todo lo que pueda, visitar Napa y Sonoma y volver». Té bitllet de tornada però molt em temo que pot repetir en breu experiència i per motius laborals.
 «He sido muy afortunada teniendo la oportunidad de conocerlos y aprender de ellos», confessa. Dels tres germans, qui més petjada ha deixat en ella ha estat en Pitu Roca amb qui comparteix professió:  «Josep es la persona más perceptiva que conozco y probablemente conoceré. Es pura empatía. Nada más conocer a una persona, sabe lo que necesita. No hay nada que ocurra en el Celler sin que él lo sepa. Nada. Yo creo que tantos años dentro de un restaurante le han dado esta habilidad, anticiparse a las necesidades de los demás. A nivel personal, siempre puedes contar con él. Además de ser una enciclopedia y una eminencia andante en cuanto a vino se refiere».
Crec que és valenta tot i que ella ho posa en dubte: «No soy valiente, lo que soy es inquieta. Cada cierto tiempo, tengo la necesidad de moverme, cambiar de ciudad, empezar de cero». Ho demostra la seva curta i sòlida trajectòria professional. Nascuda a Saragossa, estudia Pedagogia a Salamanca i és en aquesta capital d’universitaris on apareix la seva curiositat pel món del vi: «Comencé a catar y me picó el gusanillo. Volví a Zaragoza y después de dos años trabajando en un colegio, decidí que merecía la pena intentarlo. Dejé el trabajo y me fui a Barcelona a estudiar en ESHOB». Tres ciutats en poc temps i una destinació final, el Celler de Can Roca, un lloc especial que sempre tindrà per ella les portes obertes.
Aquesta  curiositat per seguir aprenent la demostra en moltes de les respostes, com la de les aptituds d’un sommelier: «No creo que sea necesaria ninguna aptitud especial, el olfato se entrena». Afirmació rotunda per després sentenciar també que «hay que tener ganas de aprender siempre y en nuestra profesión es necesario mantenerse informado y al día. Las leyes y denominaciones cambian con mucha frecuencia, nuevos vinos, tendencias. Es importante probar cosas distintas y catar mucho. Así que, en resumen, constancia, curiosidad y dedicación. La pasión siempre ayuda a que resulte más fácil».
De respostes clares, directes i sinceres com una la imagina a la sala. Rigor, discreció, convicció, d’actitud humil. Pilar Cavero es mostra amable i atenta en la curta distància. I una fragilitat elegant: «Me encantaría mucho saber que es esa la imagen que doy pero para uno mismo es difícil definirse. Desde luego, trabajando en hostelería tienes que ser atento, amable y discreto, pero ser frágil no es compatible ni recomendable». 
El vi és per a Pilar Cavero «un aliment per al cos i l’ànima». Així l’ha entès des dels inicis i així l’ha comunicat al Celler. El guardó de Millor Sommelier  «me ha permitió conocer gente, viajar y vivir nuevas experiencias». Com les que emprèn ara. Li pregunto si sap on serà d’aquí 10 ays i respon, contundent: «En el mundo del vino, sólo sé eso».  La fascinen totes les regions de vins del món i reconeix no tenir preferències però hi ha una excepció: «Tengo debilidad por los vinos que proceden de zonas volcánicas». En una altra resposta apunta que li agraden molt «los vinos que hace Fernando Mora en Épila, The Garage Wine». Quant a preferències sobre estils de viticultura i enologia, diu que la sedueixen i l’apassionen els vins naturals: «los que tengan algo que contar y lo expresen». Abordem en l’entrevista la preocupació per l’escàs interès de les noves generacions en el vi -la beguda més intel·ligent, com diu Pitu Roca- i és conscient que «nos falta identidad, escuelas de sumillería y compromiso. Hay mucho por recorrer pero creo que vamos por el buen camino».
La recerca de l’autenticitat en els vins és un paral·lelisme amb la seva forma de ser quan una l’observa des de la distància. Si no hagués estat sommelier, potser l’hagués atrapat el món artístic: «Pintora, música, directora de cine, pero la verdad es que no tengo ninguna aptitud para ello, una pena! Así que siendo realista me dedicaría a la educación, aunque de pequeña quería ser veterinaria». D’això n’estem convençuts, a Instagram deixa evidència de l’estima als animals i en especial a Harry, «el perro más mono y divertido del mundo». 
Entre el comiat del Celler i San Francisco, va poder gaudir del Priorat essent membre del jurat de la segona edició de la Guia Melendo del Champagne: «Me llevo haber vivido una experiencia maravillosa y muy divertida, la gente que he conocido y el tiempo que he pasado con los que ya conocía. Profesionalmente, es impagable el hecho de poder catar tanto Champagne. Personalmente, el after-party, las copas de Xavi Nolla (y Xavi en general), Marta y el Hostal Sport, lo bien que nos ha tratado y cuidado, la calçotada, la mesa Pinot Meunier… Estoy contando los días que faltan para la tercera edición». L’estada al Priorat li ha deixat una forta empremta, també «sus paisajes, su belleza, como se vive el mundo del vino. «Es único, soy una enamorada de Cataluña, de Priorat y de Empordà concretamente. Puedes sentir y ver la tradición, la cultura. Es algo maravilloso». 

 

Juancho Asenjo: Pilar Cavero tiene una madurez increíble para su juventud y como decía su paisano Baltasar Gracián «la felicidad de cada uno no consiste en esto ni en aquello sino en conseguir y gozar cada uno de lo que le gusta».

 

Vi · Moments · Persones
«Me encantaría beberme Les Vignes de Mon Père con el propio Jean François Ganevat hablándome de él en su bodega, o un Magma con Frank Cornelissen en Sicilia. Y por supuesto, contigo, el vino que quieras y cuando quieras».

 

Pilar Cavero, sommelier

Albert Guinovart & Celler Barbara Forès – Cicle Vis à Vis TR3SC

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

10496989_10204863063232988_8183347854871436631_o10931594_10204863063512995_4767947606619855716_o

El compositor català Albert Guinovart ens va deleitar al Cicle Vis à Vis del TR3SC, al Museu Europeu d’Art Modern de Barcelona, amb una actuació inesperada. El piano era a la sala pel concert programat al vespre, però no se’n va poder estar. Expressar-se a través de la música és el que millor sap fer. No seré jo qui adjectivi la seva feina, ho hauria de fer amb superlatius, perquè és un mestre. I bon orador. Ahir ho va demostrar en la conversa mantinguda amb Miquel Curanta, director del TR3SC, i els assistents a l’acte. La música és la seva professió, la seva vida, és la seva passió i la seva afició. Perquè no n’hi ha cap altra. Ho reconeix obertament. Un compositor com Guinovart amb triomfs professionals des de molt jove confessa que si no fos músic «seria un desastre perquè no sé fer res més». Si hagués de recuperar algun personatge de la història musical seria Mozart, diu estar atent a les noves tendències, cita Beyoncé durant la conversa – només ella pot guanyar-se bé la vida venent CD’s respon a preguntes del públic-, reconeix que cal entrar a la música per compositors que no siguin un Brahms per exemple. Un bon paral·lelisme per aplicar al món del vi. Ho hem de fer fàcil.

«A Catalunya tenim més tradició literària i pictòrica que musical» explica i reconeix que països del nord d’Europa «tenen més cultura musical perquè el clima ha afavorit les aficions a l’interior de casa, com la música». No obstant, és optimista respecte el talent musical que observa en  les noves generacions a Catalunya i ho comprova tot sovint a l’ESMUC on imparteix classes. Deixa clar però que el reconeixement arriba, si arriba, després d’hores i més hores de treball. Tenacitat i constància són imprescindibles per arribar a ser un bon músic. Ho diu als pares dels seus alumnes, i recorda, també, com a casa seva no van posar objeccions als seus estudis superiors de música, després d’haver començat a estudiar telecomunicacions.

«Un compositor aspira a expressar-se amb el seu llenguatge propi» i de nou la veu de Guinovart sembla dirigir-se al món del vi. També l’enòleg imprimeix caràcter als vins. «Aquest llenguatge propi és imprescindible per poder expressar el que vols; les persones que elaborem vins expressem allò que sentim a través d’aquest procés» expliquen des del celler terraltí Barbara Forès, seleccionat per compartir escenari amb el compositor.

10934139_10204863063272989_2191596864132202127_o10924656_10204863062552971_933982257052915552_o

El tast del Vis à Vis s’intercala a la conversa musical i esdevé  una aproximació seductora als vins del celler de Gandesa amb nom de dona, una dona amb principis, obstinada i amb caràcter: Bàrbara Forés. Tastem el Blanc 2013, el rosat amb maceració pel·licular – «un vi atrevit per maridar amb un allegro» explica l’educadora social Pili Sanmartín- i El Templari 2011, garnatxa negra i morenillo, subtil, delicat, elegant. Un final sublim.

La Carme Ferré, mare i enòloga, i la Pili, filla i aviat sommelier, formen un bon tandem i el seu treball conjunt fa que tècnica, ciència i art siguin més visibles i tinguin més valor. En els  últims temps, el celler ha fet una aposta no només per reivindicar la història, sinó també per vincular-se amb la cultura en el seu sentit més ampli. «El sagnat del rosat és un dels moments més poètics de la verema amb la incògnita temps- aventura» explica la Pili. Em ve al cap la imatge del vermell encès i volgut del seu vi rosat, que s’estalvia seguir les tendències del pell de ceba, per al qual sembla escrita la frase que llegeixo a l’escala principal de camí al primer pis del MEAM: «Cap flor no necessita l’admiració entusiasta de les altres flors per sentir-se la més bella».

Els vins del celler Bàrbara Forès reflecteixen una terra que sempre ho ha tingut difícil, escenari de la Batalla de l’Ebre, testimoni de  lluita per la llibertat. «Però ha arribat el moment de reconèixer el valor i l’origen de cada regió» diu la Carme amb orgull, sabent que la seva és una comarca agresta però que els vins han sapigut  integrar aquesta dificultat de forma positiva, com ella ha acollit amb gratitud – m’ho va explicar ja fa uns anys- el llenguatge de la vinya del seu pare: tornall, forc, saó, ensofrada, vernatxa, entera, marge, ribàs i espolsar.

Ahir, les notes inicials de Guinovart al piano van seguir sonant a la sala, al llarg de la conversa. Però al final, el compositor va decidir-se a posar música a un territori complex -desconegut i seductor alhora-, a uns vins senyorials i a unes explicacions senzilles i clares que van reivindicar la garnatxa blanca i lo morenillo. «Debussy és el compositor que millor definiria els vins que hem tastat perquè cada nota seva és una aroma».

 

Vi · Moments · Persones (el maridatge imaginat)

«Albert Guinovart tocant Debussy amb una copa de vi garnatxa blanca de Barbara Forès»

 

www.ruthtroyano.cat

El Sommelier/ Fermí Fernández, Toni Orensanz i Toni Albà

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

el sommelier

 

Faríem qualsevol cosa per ser immortals… I no ens en sortim, però els vins sí que ho són… En els vins hi pots arribar a sentir el plugim d’una tarda alegre de primavera; el sol ruent d’un agost impossible;  la suor sòlida d’un pagès cansat; la família de margarides que va créixer al peu d’un cep…

 

¿A qué us recorda aquest xarel·lo de Cava Nadal?, demana l’actor Fermí Fernández a l’auditori de la Sala Trono mentre tasta la referència en un kit kat de l’espectacle teatral. «A un passeig a la vora del riu Rin», respon un espectador. Sense manies. L’obra El Sommelier incita a contestar de manera desacomplexada. No és un text amable ni repassa la humilitat que se li pressuposa al professional que porta el nom. Si alguna virtut té el guió és la seva sinceritat. Una franquesa reveladora que ens descobrirà el món ocult de les fermentacions…

Fermí Fernández es posa en el paper d’El Sommelier, una peça escrita pel periodista de Falset Toni Orensanz, que amaga una història d’humor negre inesperada. El glamur del vi i l’estupidesa humana es persegueixen en un text amè i directe. La Sala Trono s’il·lumina amb llum d’espelmes i el bodegó de l’attrezzo  inclou fins i tot una ampolla amb imatge de Franco que en Fermí Fernández va trobar al celler de casa seva quan la va comprar. El seu vincle amb el món del vi ve de lluny, com el del Toni, i preparar una peça com aquesta els ha portat a submergir-s’hi encara més. Per Twitter recorden que la idea va néixer a l’Hotel-Hostal Sport de Falset i des d’aleshores, ara farà més d’un any, han treballat per posar el text en escena. Primer va ser a Caves Nadal, copromotors de la iniciativa, i ara és a la sala tarragonina, en un petit format que vol traslladar a l’espectador a la sinceritat i la màgia d’un espai on es fa o on envelleix vi.

Un bon vi és com la foto finish d’un instant precís de la vida: d’un clima, d’una terra, d’unes plantes, d’una gent i la seva manera d’entendre-ho absolutament tot. No hi ha res comparable. Tan sols hi ha una altra cosa que es pugui comparar amb els vins: l’estupidesa també deu ser eterna… Cada cop n’hi ha més, i n’hi ha, d’estúpids, que amb el temps també se superen, com els grans vins.

L’enòleg  Josep Lluís Pérez (Mas Martinet) seu a la tercera fila de la Sala Trono i segueix amb atenció el monòleg d’en Fermí Fernández. Al final de la representació expressa en veu alta que li ha agradat especialment la capacitat del personatge del sommelier de definir el vi. «És sentits, sentiments i sensacions», etziba durant l’obra Fermí Fernàndez amb to arrogant. Se’l veu còmode amb la interpretació i interpel·la en més d’una ocasió al públic. El vol fer partíceps de les experiències del món del vi, ara que tothom sembla que n’ha de saber de tot. A mig recital, se serveixen pastissets i una copa de xarel·lo que distreuen els sentits.

El Sommelier no és una masterclass sobre aromes i sabors sinó un viatge per les manies, dèries, obsessions i deliris del qui s’apropa al vi amb estultícia. Però també del deliri d’un personatge que des de la professió de recomanar vins desembolica rareses de la seva personalitat.

I va ser llavors que de darrera meu, justament d’on hi havia el Pere, em va arribar una fortor d’orins d’euga, suor i amargor de carxofa… Quan em vaig girar, vaig veure el Pere, que havia deixat de plorar i tenia els ulls encesos i la cara vermella, com si li hagués d’explotar… L’enveja… L’he sentit tants altres cops, després, la ferum de l’enveja… No canvia mai… N’hi ha a qui se’ls accentuen més l’acidesa dels orins o l’amargor de la carxofa, i l’olor resulta més o menys desagradable en funció del matís que acabi predominant… Però aquell cop, la fortor del Pere era tan intensa, tan penetrant, que vaig ser plenament conscient que me’n tenia molta d’enveja… Moltíssima… Tanta, que em va fer por.

La direcció d’El Sommelier és de Toni Albà i l’aposta és valenta, tant com el text que precedeix aquesta línia. De la mà de Toni Orensanz, ficció, realitat, humor i provocació van de la mà, també per fotografiar el món del vi. Ara que hem llegit que el vi català és hegemònic a Catalunya, potser haurem de demanar-los altres textos amb perfils com el de l’enòleg, el viticultor, el bodeguer… Ens cal pedagogia i cultura de vi, per bé que les dades reflecteixin un canvi de tendència positiu.  Però si, a més a més, podem riure de les tonteries que sovint fem, doncs benvinguda sigui la iniciativa. La representació acaba amb un Fòrum moderat per Xavier Nadal, enòleg de Caves Nadal. També aleshores, després del tast del vi, el públic segueix desacomplexat. Tan de bo aquesta fos l’actitud en el dia a dia quan ens trobem amb el vi. Que l’humor no falti.

 

El vi, un xarel·lo de Caves Nadal

El moment, la representació d’El Sommelier

La persona, els companys de teatre

 

El Sommelier

Divendres 23 i 30 a les 21 h, dissabtes 24 i 31 a les 21 h i diumenges 25 i 1 de febrer a les 18 h

 

Vi per Joguines

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

últim raïm

Exemples de vi solidari en trobem al llarg de tot l’any. Vam acabar el 2014 amb la presentació del vi d’Irene Alemany: El Microscopi, el vi que cura. Els diners obtinguts de la venta de les 2.000 ampolles permetran  finançar l’aparell que porta el mateix nom que l’Institut Oncològic de la Vall d’Hebrón de Barcelona necessita per tractar pacients de càncer, malaltia que ha patit la Irene. És un gest que l’honora i que no deixa indiferent a ningú. Prova d’això és que el vi es va esgotar poc després de presentar-se.

Hi ha iniciatives, per altra banda, que ja s’han fet un lloc al calendari anual i que ens demostren a cada edició com el sector del vi  contribueix decididament a fer un món més just.  Gestos de cellers i d’organitzacions vitivinícoles en favor de l’educació i de la salut, en tenim tots al cap. Fa uns mesos n’enumerava algunes de les més conegudes i exitoses a Vadevi.cat. Ara, i per segon any consecutiu, el món del vi torna a moure’s perquè la il·lusió i la màgia dels Reis Mags no passi per alt a cap casa.

La segona edició de la campanya «Vi per joguines«, que promouen Cellers de Catalunya, Monvínic i l’Associació Catalana de Sommeliers torna per fer possible l’emoció, els somriures i l’expressió de felicitat als nens i nenes als qui per les circumstàncies familiars no els és fàcil tenir una nit de Reis màgica.

L’any passat, 17 cellers catalans van aportar un lot de vi (6 ampolles), perquè a les instal·lacions de Monvínic es bescanviessin per joguines. En total, es van recaptar més de 145 joguines que després es van destinar al Casal dels Infants, del barri del Raval de Barcelona. Els cellers que van formar part de la iniciativa són mereixedors de molts elogis, per motius diversos, però principalment pel compromís  i la solidaritat amb els qui no tenen oportunitats de rebre obsequis:

-La Gravera

-Covides

-Can Suriol

-Mas del Botó

-Celler Roig Parals

-Cava Roca

-Agrícola Sant Josep

-Mas Blanch i Jové

-Cellers Abadal

-Celler Arché Pagès-Capmany

-Recaredo

-1+1=3

-Gramona

-Ramón Roqueta

-Jané Ventura

-Gatzara Vins

-Marco Abella

Cellers de diferents DO’s catalanes implicats en una causa noble. Compromesos amb els infants que mereixen totes les atencions i per descomptat les més bàsiques. Enguany la iniciativa torna i fins avui – dissabte 4 de gener-  la llista és bona, però la podem fer encara més llarga. 15 cellers de vi han fet un gest senzill per fer somriure els més petits. Alguns repeteixen, altres s’incorporen de nou. El cava exhibeix múscul solidari, el vermut s’estrena:

-Sant Josep Wines

-Vermut Yzaguirre

-Mas Bertran

-Caves Planas Albareda

-Alta Alella Privat

-Terrícola (Vincelona)

-Cooperativa Falset Marçà

-Cooperativa Garriguella

-AT Roca

-Gramona

-Cavas Mass

-Rovellats Cava

-Vinyes de l’Albà

-Castellroig

-Celler Credo

vi per joguines

Per als cellers interessats a participar-hi -encara hi ha temps!- és tan fàcil com dur 6 ampolles de vi dilluns 5 de gener a Monvínic. Els seus vins els rebran a canvi les persones que com tu, jo, nosaltres, portem una joguina nova amb certificació CE al conegut wine-bar. El vi i el cava esdevenen obsequis per als qui tenen el gest solidari de lliurar una joguina. Aquest any, totes les joguines que es recullin aniran a la campanya «Cap Nen Sense Joguina» de Ràdio Barcelona-Cadena SER, que arriba a l’edició número 48.

Fins dilluns hi ha temps. A Monvínic, els cellers poden deixar-hi el vi, de 10h a 16h; els ciutadans solidaris, les joguines, des de les 16h a les 21h… Vi per celebrar, vi per gaudir, vi per sentir, vi per imaginar la rialla del nen o la nena que rebi la nostra joguina. Vi, vi, vi…

www.ruthtroyano.cat

Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies