Vi·Moments·Persones

Pilar Cavero/ Sommelier

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

a7d1fb8cccfeff26f878c6c442103d5e_400x400

 

“Me llevo dos años llenos de experiencias únicas y aprendizaje. Hay un antes y un después en mi vida gracias al Celler de Can Roca. Profesionalmente, le debo todo. Personalmente, amigos y maestros, un viaje inolvidable, tanto a lo largo de los dos años como el Tour, el broche de oro”. Pilar Cavero és sommelier i ha decidit sortir de l’anomenada zona de confort. Després de dos anys intensos i il·lusionants al millor restaurant del món, a la vora dels germans Roca, ha emprès el vol  en solitari per seguir aprenent i guanyant noves experiències en el món del vi. En l’etapa a Girona, ha crescut com a persona i com a professional, tant és així que el 2013 va aconseguir el títol de Millor Sommelier d’Espanya i el 2014 ha estat candidata al Premi Nacional de Gastronomía.
Ha tingut grans mestres a la vora i de cadascun d’ells se n’ha emportat coses. Positives totes, diu: “De Joan me llevo su sabiduría, serenidad, inteligencia, todo lo que transmite y representa. De Josep, todo lo que me ha enseñado y ayudado, su entrega, su pasión y su conocimiento. Y sus abrazos cuando los he necesitado. Y de Jordi su sentido del humor, sus ideas locas y geniales, las ganas de renovarse y sorprender siempre”. Ens comuniquem a través del mail perquè ja és a San Francisco en un “viaje de aprendizaje para probar todo lo que pueda, visitar Napa y Sonoma y volver”. Té bitllet de tornada però molt em temo que pot repetir en breu experiència i per motius laborals.
 ”He sido muy afortunada teniendo la oportunidad de conocerlos y aprender de ellos”, confessa. Dels tres germans, qui més petjada ha deixat en ella ha estat en Pitu Roca amb qui comparteix professió:  ”Josep es la persona más perceptiva que conozco y probablemente conoceré. Es pura empatía. Nada más conocer a una persona, sabe lo que necesita. No hay nada que ocurra en el Celler sin que él lo sepa. Nada. Yo creo que tantos años dentro de un restaurante le han dado esta habilidad, anticiparse a las necesidades de los demás. A nivel personal, siempre puedes contar con él. Además de ser una enciclopedia y una eminencia andante en cuanto a vino se refiere”.
Crec que és valenta tot i que ella ho posa en dubte: “No soy valiente, lo que soy es inquieta. Cada cierto tiempo, tengo la necesidad de moverme, cambiar de ciudad, empezar de cero”. Ho demostra la seva curta i sòlida trajectòria professional. Nascuda a Saragossa, estudia Pedagogia a Salamanca i és en aquesta capital d’universitaris on apareix la seva curiositat pel món del vi: “Comencé a catar y me picó el gusanillo. Volví a Zaragoza y después de dos años trabajando en un colegio, decidí que merecía la pena intentarlo. Dejé el trabajo y me fui a Barcelona a estudiar en ESHOB”. Tres ciutats en poc temps i una destinació final, el Celler de Can Roca, un lloc especial que sempre tindrà per ella les portes obertes.
Aquesta  curiositat per seguir aprenent la demostra en moltes de les respostes, com la de les aptituds d’un sommelier: “No creo que sea necesaria ninguna aptitud especial, el olfato se entrena”. Afirmació rotunda per després sentenciar també que “hay que tener ganas de aprender siempre y en nuestra profesión es necesario mantenerse informado y al día. Las leyes y denominaciones cambian con mucha frecuencia, nuevos vinos, tendencias. Es importante probar cosas distintas y catar mucho. Así que, en resumen, constancia, curiosidad y dedicación. La pasión siempre ayuda a que resulte más fácil”.
De respostes clares, directes i sinceres com una la imagina a la sala. Rigor, discreció, convicció, d’actitud humil. Pilar Cavero es mostra amable i atenta en la curta distància. I una fragilitat elegant: “Me encantaría mucho saber que es esa la imagen que doy pero para uno mismo es difícil definirse. Desde luego, trabajando en hostelería tienes que ser atento, amable y discreto, pero ser frágil no es compatible ni recomendable”. 
El vi és per a Pilar Cavero “un aliment per al cos i l’ànima”. Així l’ha entès des dels inicis i així l’ha comunicat al Celler. El guardó de Millor Sommelier  ”me ha permitió conocer gente, viajar y vivir nuevas experiencias”. Com les que emprèn ara. Li pregunto si sap on serà d’aquí 10 ays i respon, contundent: “En el mundo del vino, sólo sé eso”.  La fascinen totes les regions de vins del món i reconeix no tenir preferències però hi ha una excepció: “Tengo debilidad por los vinos que proceden de zonas volcánicas”. En una altra resposta apunta que li agraden molt “los vinos que hace Fernando Mora en Épila, The Garage Wine”. Quant a preferències sobre estils de viticultura i enologia, diu que la sedueixen i l’apassionen els vins naturals: “los que tengan algo que contar y lo expresen”. Abordem en l’entrevista la preocupació per l’escàs interès de les noves generacions en el vi -la beguda més intel·ligent, com diu Pitu Roca- i és conscient que “nos falta identidad, escuelas de sumillería y compromiso. Hay mucho por recorrer pero creo que vamos por el buen camino”.
La recerca de l’autenticitat en els vins és un paral·lelisme amb la seva forma de ser quan una l’observa des de la distància. Si no hagués estat sommelier, potser l’hagués atrapat el món artístic: “Pintora, música, directora de cine, pero la verdad es que no tengo ninguna aptitud para ello, una pena! Así que siendo realista me dedicaría a la educación, aunque de pequeña quería ser veterinaria”. D’això n’estem convençuts, a Instagram deixa evidència de l’estima als animals i en especial a Harry, “el perro más mono y divertido del mundo”. 
Entre el comiat del Celler i San Francisco, va poder gaudir del Priorat essent membre del jurat de la segona edició de la Guia Melendo del Champagne: “Me llevo haber vivido una experiencia maravillosa y muy divertida, la gente que he conocido y el tiempo que he pasado con los que ya conocía. Profesionalmente, es impagable el hecho de poder catar tanto Champagne. Personalmente, el after-party, las copas de Xavi Nolla (y Xavi en general), Marta y el Hostal Sport, lo bien que nos ha tratado y cuidado, la calçotada, la mesa Pinot Meunier… Estoy contando los días que faltan para la tercera edición”. L’estada al Priorat li ha deixat una forta empremta, també “sus paisajes, su belleza, como se vive el mundo del vino. “Es único, soy una enamorada de Cataluña, de Priorat y de Empordà concretamente. Puedes sentir y ver la tradición, la cultura. Es algo maravilloso”. 

 

Juancho Asenjo: Pilar Cavero tiene una madurez increíble para su juventud y como decía su paisano Baltasar Gracián “la felicidad de cada uno no consiste en esto ni en aquello sino en conseguir y gozar cada uno de lo que le gusta”.

 

Vi · Moments · Persones
“Me encantaría beberme Les Vignes de Mon Père con el propio Jean François Ganevat hablándome de él en su bodega, o un Magma con Frank Cornelissen en Sicilia. Y por supuesto, contigo, el vino que quieras y cuando quieras”.

 

Pilar Cavero, sommelier

Albert Guinovart & Celler Barbara Forès – Cicle Vis à Vis TR3SC

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

10496989_10204863063232988_8183347854871436631_o10931594_10204863063512995_4767947606619855716_o

El compositor català Albert Guinovart ens va deleitar al Cicle Vis à Vis del TR3SC, al Museu Europeu d’Art Modern de Barcelona, amb una actuació inesperada. El piano era a la sala pel concert programat al vespre, però no se’n va poder estar. Expressar-se a través de la música és el que millor sap fer. No seré jo qui adjectivi la seva feina, ho hauria de fer amb superlatius, perquè és un mestre. I bon orador. Ahir ho va demostrar en la conversa mantinguda amb Miquel Curanta, director del TR3SC, i els assistents a l’acte. La música és la seva professió, la seva vida, és la seva passió i la seva afició. Perquè no n’hi ha cap altra. Ho reconeix obertament. Un compositor com Guinovart amb triomfs professionals des de molt jove confessa que si no fos músic “seria un desastre perquè no sé fer res més”. Si hagués de recuperar algun personatge de la història musical seria Mozart, diu estar atent a les noves tendències, cita Beyoncé durant la conversa – només ella pot guanyar-se bé la vida venent CD’s respon a preguntes del públic-, reconeix que cal entrar a la música per compositors que no siguin un Brahms per exemple. Un bon paral·lelisme per aplicar al món del vi. Ho hem de fer fàcil.

“A Catalunya tenim més tradició literària i pictòrica que musical” explica i reconeix que països del nord d’Europa “tenen més cultura musical perquè el clima ha afavorit les aficions a l’interior de casa, com la música”. No obstant, és optimista respecte el talent musical que observa en  les noves generacions a Catalunya i ho comprova tot sovint a l’ESMUC on imparteix classes. Deixa clar però que el reconeixement arriba, si arriba, després d’hores i més hores de treball. Tenacitat i constància són imprescindibles per arribar a ser un bon músic. Ho diu als pares dels seus alumnes, i recorda, també, com a casa seva no van posar objeccions als seus estudis superiors de música, després d’haver començat a estudiar telecomunicacions.

“Un compositor aspira a expressar-se amb el seu llenguatge propi” i de nou la veu de Guinovart sembla dirigir-se al món del vi. També l’enòleg imprimeix caràcter als vins. “Aquest llenguatge propi és imprescindible per poder expressar el que vols; les persones que elaborem vins expressem allò que sentim a través d’aquest procés” expliquen des del celler terraltí Barbara Forès, seleccionat per compartir escenari amb el compositor.

10934139_10204863063272989_2191596864132202127_o10924656_10204863062552971_933982257052915552_o

El tast del Vis à Vis s’intercala a la conversa musical i esdevé  una aproximació seductora als vins del celler de Gandesa amb nom de dona, una dona amb principis, obstinada i amb caràcter: Bàrbara Forés. Tastem el Blanc 2013, el rosat amb maceració pel·licular – “un vi atrevit per maridar amb un allegro” explica l’educadora social Pili Sanmartín- i El Templari 2011, garnatxa negra i morenillo, subtil, delicat, elegant. Un final sublim.

La Carme Ferré, mare i enòloga, i la Pili, filla i aviat sommelier, formen un bon tandem i el seu treball conjunt fa que tècnica, ciència i art siguin més visibles i tinguin més valor. En els  últims temps, el celler ha fet una aposta no només per reivindicar la història, sinó també per vincular-se amb la cultura en el seu sentit més ampli. “El sagnat del rosat és un dels moments més poètics de la verema amb la incògnita temps- aventura” explica la Pili. Em ve al cap la imatge del vermell encès i volgut del seu vi rosat, que s’estalvia seguir les tendències del pell de ceba, per al qual sembla escrita la frase que llegeixo a l’escala principal de camí al primer pis del MEAM: “Cap flor no necessita l’admiració entusiasta de les altres flors per sentir-se la més bella”.

Els vins del celler Bàrbara Forès reflecteixen una terra que sempre ho ha tingut difícil, escenari de la Batalla de l’Ebre, testimoni de  lluita per la llibertat. “Però ha arribat el moment de reconèixer el valor i l’origen de cada regió” diu la Carme amb orgull, sabent que la seva és una comarca agresta però que els vins han sapigut  integrar aquesta dificultat de forma positiva, com ella ha acollit amb gratitud – m’ho va explicar ja fa uns anys- el llenguatge de la vinya del seu pare: tornall, forc, saó, ensofrada, vernatxa, entera, marge, ribàs i espolsar.

Ahir, les notes inicials de Guinovart al piano van seguir sonant a la sala, al llarg de la conversa. Però al final, el compositor va decidir-se a posar música a un territori complex -desconegut i seductor alhora-, a uns vins senyorials i a unes explicacions senzilles i clares que van reivindicar la garnatxa blanca i lo morenillo. “Debussy és el compositor que millor definiria els vins que hem tastat perquè cada nota seva és una aroma”.

 

Vi · Moments · Persones (el maridatge imaginat)

“Albert Guinovart tocant Debussy amb una copa de vi garnatxa blanca de Barbara Forès”

 

www.ruthtroyano.cat

El Sommelier/ Fermí Fernández, Toni Orensanz i Toni Albà

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

el sommelier

 

Faríem qualsevol cosa per ser immortals… I no ens en sortim, però els vins sí que ho són… En els vins hi pots arribar a sentir el plugim d’una tarda alegre de primavera; el sol ruent d’un agost impossible;  la suor sòlida d’un pagès cansat; la família de margarides que va créixer al peu d’un cep…

 

¿A qué us recorda aquest xarel·lo de Cava Nadal?, demana l’actor Fermí Fernández a l’auditori de la Sala Trono mentre tasta la referència en un kit kat de l’espectacle teatral. “A un passeig a la vora del riu Rin”, respon un espectador. Sense manies. L’obra El Sommelier incita a contestar de manera desacomplexada. No és un text amable ni repassa la humilitat que se li pressuposa al professional que porta el nom. Si alguna virtut té el guió és la seva sinceritat. Una franquesa reveladora que ens descobrirà el món ocult de les fermentacions…

Fermí Fernández es posa en el paper d’El Sommelier, una peça escrita pel periodista de Falset Toni Orensanz, que amaga una història d’humor negre inesperada. El glamur del vi i l’estupidesa humana es persegueixen en un text amè i directe. La Sala Trono s’il·lumina amb llum d’espelmes i el bodegó de l’attrezzo  inclou fins i tot una ampolla amb imatge de Franco que en Fermí Fernández va trobar al celler de casa seva quan la va comprar. El seu vincle amb el món del vi ve de lluny, com el del Toni, i preparar una peça com aquesta els ha portat a submergir-s’hi encara més. Per Twitter recorden que la idea va néixer a l’Hotel-Hostal Sport de Falset i des d’aleshores, ara farà més d’un any, han treballat per posar el text en escena. Primer va ser a Caves Nadal, copromotors de la iniciativa, i ara és a la sala tarragonina, en un petit format que vol traslladar a l’espectador a la sinceritat i la màgia d’un espai on es fa o on envelleix vi.

Un bon vi és com la foto finish d’un instant precís de la vida: d’un clima, d’una terra, d’unes plantes, d’una gent i la seva manera d’entendre-ho absolutament tot. No hi ha res comparable. Tan sols hi ha una altra cosa que es pugui comparar amb els vins: l’estupidesa també deu ser eterna… Cada cop n’hi ha més, i n’hi ha, d’estúpids, que amb el temps també se superen, com els grans vins.

L’enòleg  Josep Lluís Pérez (Mas Martinet) seu a la tercera fila de la Sala Trono i segueix amb atenció el monòleg d’en Fermí Fernández. Al final de la representació expressa en veu alta que li ha agradat especialment la capacitat del personatge del sommelier de definir el vi. “És sentits, sentiments i sensacions”, etziba durant l’obra Fermí Fernàndez amb to arrogant. Se’l veu còmode amb la interpretació i interpel·la en més d’una ocasió al públic. El vol fer partíceps de les experiències del món del vi, ara que tothom sembla que n’ha de saber de tot. A mig recital, se serveixen pastissets i una copa de xarel·lo que distreuen els sentits.

El Sommelier no és una masterclass sobre aromes i sabors sinó un viatge per les manies, dèries, obsessions i deliris del qui s’apropa al vi amb estultícia. Però també del deliri d’un personatge que des de la professió de recomanar vins desembolica rareses de la seva personalitat.

I va ser llavors que de darrera meu, justament d’on hi havia el Pere, em va arribar una fortor d’orins d’euga, suor i amargor de carxofa… Quan em vaig girar, vaig veure el Pere, que havia deixat de plorar i tenia els ulls encesos i la cara vermella, com si li hagués d’explotar… L’enveja… L’he sentit tants altres cops, després, la ferum de l’enveja… No canvia mai… N’hi ha a qui se’ls accentuen més l’acidesa dels orins o l’amargor de la carxofa, i l’olor resulta més o menys desagradable en funció del matís que acabi predominant… Però aquell cop, la fortor del Pere era tan intensa, tan penetrant, que vaig ser plenament conscient que me’n tenia molta d’enveja… Moltíssima… Tanta, que em va fer por.

La direcció d’El Sommelier és de Toni Albà i l’aposta és valenta, tant com el text que precedeix aquesta línia. De la mà de Toni Orensanz, ficció, realitat, humor i provocació van de la mà, també per fotografiar el món del vi. Ara que hem llegit que el vi català és hegemònic a Catalunya, potser haurem de demanar-los altres textos amb perfils com el de l’enòleg, el viticultor, el bodeguer… Ens cal pedagogia i cultura de vi, per bé que les dades reflecteixin un canvi de tendència positiu.  Però si, a més a més, podem riure de les tonteries que sovint fem, doncs benvinguda sigui la iniciativa. La representació acaba amb un Fòrum moderat per Xavier Nadal, enòleg de Caves Nadal. També aleshores, després del tast del vi, el públic segueix desacomplexat. Tan de bo aquesta fos l’actitud en el dia a dia quan ens trobem amb el vi. Que l’humor no falti.

 

El vi, un xarel·lo de Caves Nadal

El moment, la representació d’El Sommelier

La persona, els companys de teatre

 

El Sommelier

Divendres 23 i 30 a les 21 h, dissabtes 24 i 31 a les 21 h i diumenges 25 i 1 de febrer a les 18 h

 

Vi per Joguines

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

últim raïm

Exemples de vi solidari en trobem al llarg de tot l’any. Vam acabar el 2014 amb la presentació del vi d’Irene Alemany: El Microscopi, el vi que cura. Els diners obtinguts de la venta de les 2.000 ampolles permetran  finançar l’aparell que porta el mateix nom que l’Institut Oncològic de la Vall d’Hebrón de Barcelona necessita per tractar pacients de càncer, malaltia que ha patit la Irene. És un gest que l’honora i que no deixa indiferent a ningú. Prova d’això és que el vi es va esgotar poc després de presentar-se.

Hi ha iniciatives, per altra banda, que ja s’han fet un lloc al calendari anual i que ens demostren a cada edició com el sector del vi  contribueix decididament a fer un món més just.  Gestos de cellers i d’organitzacions vitivinícoles en favor de l’educació i de la salut, en tenim tots al cap. Fa uns mesos n’enumerava algunes de les més conegudes i exitoses a Vadevi.cat. Ara, i per segon any consecutiu, el món del vi torna a moure’s perquè la il·lusió i la màgia dels Reis Mags no passi per alt a cap casa.

La segona edició de la campanya “Vi per joguines“, que promouen Cellers de Catalunya, Monvínic i l’Associació Catalana de Sommeliers torna per fer possible l’emoció, els somriures i l’expressió de felicitat als nens i nenes als qui per les circumstàncies familiars no els és fàcil tenir una nit de Reis màgica.

L’any passat, 17 cellers catalans van aportar un lot de vi (6 ampolles), perquè a les instal·lacions de Monvínic es bescanviessin per joguines. En total, es van recaptar més de 145 joguines que després es van destinar al Casal dels Infants, del barri del Raval de Barcelona. Els cellers que van formar part de la iniciativa són mereixedors de molts elogis, per motius diversos, però principalment pel compromís  i la solidaritat amb els qui no tenen oportunitats de rebre obsequis:

-La Gravera

-Covides

-Can Suriol

-Mas del Botó

-Celler Roig Parals

-Cava Roca

-Agrícola Sant Josep

-Mas Blanch i Jové

-Cellers Abadal

-Celler Arché Pagès-Capmany

-Recaredo

-1+1=3

-Gramona

-Ramón Roqueta

-Jané Ventura

-Gatzara Vins

-Marco Abella

Cellers de diferents DO’s catalanes implicats en una causa noble. Compromesos amb els infants que mereixen totes les atencions i per descomptat les més bàsiques. Enguany la iniciativa torna i fins avui – dissabte 4 de gener-  la llista és bona, però la podem fer encara més llarga. 15 cellers de vi han fet un gest senzill per fer somriure els més petits. Alguns repeteixen, altres s’incorporen de nou. El cava exhibeix múscul solidari, el vermut s’estrena:

-Sant Josep Wines

-Vermut Yzaguirre

-Mas Bertran

-Caves Planas Albareda

-Alta Alella Privat

-Terrícola (Vincelona)

-Cooperativa Falset Marçà

-Cooperativa Garriguella

-AT Roca

-Gramona

-Cavas Mass

-Rovellats Cava

-Vinyes de l’Albà

-Castellroig

-Celler Credo

vi per joguines

Per als cellers interessats a participar-hi -encara hi ha temps!- és tan fàcil com dur 6 ampolles de vi dilluns 5 de gener a Monvínic. Els seus vins els rebran a canvi les persones que com tu, jo, nosaltres, portem una joguina nova amb certificació CE al conegut wine-bar. El vi i el cava esdevenen obsequis per als qui tenen el gest solidari de lliurar una joguina. Aquest any, totes les joguines que es recullin aniran a la campanya “Cap Nen Sense Joguina” de Ràdio Barcelona-Cadena SER, que arriba a l’edició número 48.

Fins dilluns hi ha temps. A Monvínic, els cellers poden deixar-hi el vi, de 10h a 16h; els ciutadans solidaris, les joguines, des de les 16h a les 21h… Vi per celebrar, vi per gaudir, vi per sentir, vi per imaginar la rialla del nen o la nena que rebi la nostra joguina. Vi, vi, vi…

www.ruthtroyano.cat

“No hi ha present, tots els camins són records o preguntes”

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

DSC_0617

 

“NO HI HA PRESENT, TOTS ELS CAMINS SÓN RECORDS O PREGUNTES”

DEL POEMA “DE MI EN SÉ POCA COSA …”, DINS VINT-I-SET POEMES EN TRES TEMPS. Miquel Martí i Pol

 

Un 2015 per

Aprendre+

Compartir+

Sentir+

 

Tenir-

Ser+

 

I molts més vídeos que ens reconcilien amb la cultura del vi, com aquests:

 

Les Cousins. Marc & Adrià

VÍDEO

 

Cims de Porrera

VÍDEO

 

Cava Berdié

VÍDEO

 

www.ruthtroyano.cat

 

Anaïs Manobens/ Cava Maria Rigol Ordi DO Cava

Posted by | DO Cava, Vi·Moments·Persones | No Comments

foto (95)

Som una cava nascuda el 1987 reprenent la tradició familiar iniciada el 1897

L’Anaïs Manobens la conec al darrer Fòrum Gastronòmic de Barcelona. És tot energia. Il·lusió i exhaltació pel projecte en el qual es troba immersa. El de la família. Ens fa de contacte el sommelier Fran Ortiz (Marídame), crec que no poden tenir millor ambaixador per als seus caves. Ens reben dies després del Fòrum, a la cava del carrer Fullerachs, a on hi ha la casa pairal i l’espai d’elaboració ampli i diàfan que amaga com gairebé cada porta de Sant Sadurní un món obscur i càlid sota terra. La cava. Passadissos endreçats amb infinites referències en repòs. Sorprèn el volum per la dimensió que sabem que té l’empresa. Descobrim aviat que l’envelliment és llarg a Maria Rigol Ordi. Volgudament llarg, dels 15 als 70mesos.

L’actual empresa neix de l’enyorança de l’àvia, Maria Rigol Ordi, que havia viscut sempre envoltada del que aleshores en deien “xampany” amb el negoci de comercialització del seu avi, en Modest Rigol Tubella. Amb el seu fill Francesc Manobens decideixen elaborar cava per a consum domèstic, però aviat s’escampa la veu i comencen a tenir una clientela fidel que els fa pensar en la necessitat de fer més producció, fins a les 30.000 ampolles anuals d’ara. Són conscients del seu tamany per això posen l’accent en la diferència. Seleccionen el vi base de diferents finques penedesenques recollint l’expressió més diversa -”això ens dóna llibertat i qualitat” sentencia l’Anaïs-  i vinifiquen no només les varietats autòctones com el macabeu, el xarel·lo i la parellada sinó que s’atreveixen amb cupatges més arriscats –un rosat de trepat i monastrell, per exemple- i nous projectes com els microtiratges monovarietals que busquen experimentar i sorprendre. L’Anaïs explica com evolucionen lentament 2 macabeus i 2 xarel·los de diferents procedències que en conjunt són “espectaculars; un xarel·lo 85% amb 15% de pinot noir, i un cupatge clàssic de macabeu, xarel·lo i parellada amb criança de 20 mesos buscant la revolució entre la llarga criança i la joventut.

Els nostres cupatges expressen tota la intensitat i la complexitat del cava

“Temps al temps”. Paciència, espera. La clau de volta, la de l’èxit, la del reconeixement. I també el treball artesà – remogut manual, degorjament en calent i a mà – sumat al saber fer enològic i emocional, la tria del vi flor per garantir llargues criances, la selecció de llevats i les condicions ambientals perquè en la segona fermentació es defineixi el perfil organolèptic desitjat per al cava. L’ús del poignetage durant la criança, un moviment suau de suspensió de les mares que fomenta l’autòlisi cel·lular, en definitiva, que permet al cava empapar-se de la seva pròpia essència. El joc de mans a les rimes esperant el moment just del degorjat és l’etapa final abans del gaudi.

La innovació l’aporta no només la creativitat enològica, sinó també el vestit de l’ampolla. Amb Atipus, avesats a marcar tendència en el món del vi i del cava, han trobat un vestit que combina risc i elegància. Contents del canvi d’imatge i de la proximitat amb el consumidor, Maria Rigol Ordi fa petites conquestes en el mercat descobrint-se a paladars que busquen la diferència.

Conjuguem les maneres de fer artesanals amb les tècniques enològiques més innovadores

Brut Nature “desenfadat, fresc i capritxós”, Reserva “directe i complex, modern i clàssic”, Rosat Reserva “amb tipicitat, delicat i versàtil”, Gran Reserva “opulència i personalitat”. No cal dir que el tast va ser esplèndid i la definició de cada referència no podia ser més clara. En tots, un fil conductor. Aquest temps pacient que el cava reposa en silenci a l’espera de ser descobert. El Gran Reserva 70 mesos, el Reserva 45, el Brut Nature 26 i el Rosat Reserva 30 mesos.  Per al maridatge, cal desplaçar-se al Marídame. Qui coneix bé cada referència, com en Fran, sabrà posar-hi la millor companyia. La seva expertesa com a sommelier val un imperi.

Fran Ortiz: “Diferenciació i divertimento és el que els fa únics. Diferenciació amb les llargues criances, i productes únics i irrepetibles amb els microtiratges”

L’Anaïs, tercera generació, beu de tothom qui té a prop. De l’àvia –savoir faire-, del pare –tenacitat, constància-, dels professionals que s’envolta i amb qui simpatitza. És el futur i té ben present el passat i el present.

vi

El Mil·leni

moments

“Una nit d’estiu”

persones

“Al voltant d’una taula amb amics i família. M’agrada ser molts quan són dels teus”

 

foto (94) foto (96)

info@mariarigolordi.com
M +34 686 472 424
T +34 938 910 194 · F +34 938 910 226

C/Fullerachs, 9
Sant Sadurní d’Anoia
Google maps →

La petjada de carboni del vi català

Posted by | DO Alella, DO Catalunya, DO Cava, DO Conca de Barberà, DO Costers del Segre, DO Empordà, DO Montsant, DO Penedès, DO Pla de Bages, DO Tarragona, DO Terra Alta, DOQ Priorat, Sommelier, Vi·Moments·Persones | No Comments

DSC_0622

 

VI+NET, PER NECESSITAT (II)

Aquests dies s’ha discutit a Lima la renovació del protocol de Kyoto que s’hauria de fer efectiva el 2015 a París. Les negociacions en el marc de la cimera mundial de l’ONU sempre han estat complicades, i aquest cop no ha estat una excepció. Política, mercat i paisatge han jugat sovint partides diferents. No obstant això, hi ha dues coses que ens han quedat clares en els últims temps: la primera, que la mà de l’home és el principal factor accelerador del canvi climàtic i, la segona, que el cost de no actuar seria més gran que el de fer-ho, encara que tard. Llegeix més a Vadevi.cat

 

Si a Vadevi.cat he reflexionat sobre la iniciativa, en aquest espai he volgut llistar els cellers que s’han implicat en el projecte i les referències de vi per a les quals ja tenen calculada la petjada de carboni. Mereixen més d’un reconeixement.

DENOMINACIÓ D’ORIGEN EMPORDÀ (5 cellers)

CELLER ARCHÉ PAGÈS        Sàtirs negre 2009

CELLER LA VINYETA Heus Rosat 2013

EMPORDÀLIA Balmeta 2012, Sinols 2013

VALLBÓ D’EN GUILLA Edith 2013

AGRÍCOLA DE  GARIGUELLA Gerisena selecció 2013

 

DENOMINACIÓ D’ORIGEN CONCA DE BARBERÀ (5 cellers)

VINÍCOLA DE SARRAL I SC Portell rosat 2013

MAS FORASTER Josep Foraster  2013

CELLER CARLES ANDREU Vi trepat Celler Carles Andreu 2012

CARLANIA CELLER Petit Carlania 2013

CELLER VIDBERTUS   996 2011

 

DENOMINACIÓ D’ORIGEN COSTERS DELS SEGRE (12 cellers)

VINYA ELS VILARS Vilars roble 2011

LA GRAVERA           Ónra negre 2012

VINYA L’HEREU DE SERÓ Petit Grealó 2010 Eco

CASTELL DEL REMEI 1780 2008

COSTERS DEL SIÓ Cau del gat 2012

CASTELL D’ENCÚS Acusp 2013

VILA-CORONA Tu Rai 2012

CELLER BATLLIU DE SORT Biu Blanc 2013

CELLER COMALATS Comalats

CELLER ANALEC La Romiguera

CELLER CERCAVINS Guilla 2013

CAL CABO CELLER Un Onzè 2013

DENOMINACIÓ D’ORIGEN QUALIFICADA PRIORAT (7 cellers)

CLOS FIGUERAS Serras del Priorat 2013

CAL BATLLET CELLER RIPOLL SANS Gratallops 5 partides

CLOS I TERRASSES ESPAÑA Clos Erasmus 2012

COSTERS DEL PRIORAT Pissarres 2012

FERRER BOBET Ferrer Bobet Selecció especial Vinyes Velles 2011

PINORD-MAS BLANC  Clos del Mas 2011

CELLER CAPAFONS OSSÓ Sirsell 200

 

DENOMINACIÓ D’ORIGEN MONTSANT (8 cellers)

FICARIA VINS Pater 2011

CELLER SERRA MAJOR Teix 2011

VINYES DOMÈNECH Teixar 2012

COOPERATIVA FALSET – MARÇÀ Lo Senyor del Castell

CELLER CAPAFONS OSSÓ Roigenc 2013

CELLER CEDÓ ANGUERA Anexe Samsó 2013

CELLER CAPÇANES Pinot Noir 7/X

CELLER VENDRELL RIVED Miloca Carinyena 2013

DENOMINACIÓ D’ORIGEN TERRA ALTA (4 cellers)

EDETÀRIA Edetària blanc 2013, Edetària negre 2013

CELLER FRISACH Frisach Vernatxa 2013

CELLER LA BOLLIDORA Calitja 2013

VINS LA BOTERA Vila-Clos GB 2013

 

DENOMINACIÓ D’ORIGEN TARRAGONA (3 cellers)

CELLER MAS BELLA Bella negre 2013

CELLER BIOPAUMERÀ Adrià de Paumerà

CELLER MAS DE BOTÓ Ganagot 2006

 

SENSE DENOMINACIÓ D’ORIGEN (1 celler)

LES TORRES DE SELMA Pinotet 2013

www.ruthtroyano.cat

 

Antoni Falcón/ Vins de Taller (DO Catalunya)

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

foto (71)foto (70)

“Volíem un projecte que fos divertit i que donés resultats en poc temps”. Antoni Falcón, mestre jardiner català, volia donar celeritat a la passió pacient que és el cultiu d’un vinyet. “Si havia d’esperar 50 anys per veure els resultats de plantar garnatxa, vaig pensar que ja m’havia passat l’arròs”, sentencia. Ens rep a Vins de Taller, a Siurana d’Empordà, un entorn pacífic on la vinya conviu amb plantes, flors i herbes aromàtiques en un ecosistema a prop del bosc que el propietari i ideòleg del projecte defineix com agroforesteria. Coincidim tanmateix amb un ramat d’ovelles que pastura entre les vinyes de merlot ja veremades i ajuda a eliminar naturalment les males herbes, per bé que algunes s’enfilen als gotims passificats que encara pengen a la parra i a les fulles que ara ja han mudat del verd al groc i vermell.

“Tenim presseguers vora la vinya i acàcia de les tres punxes que afavoreixen la biodiversitat, també moreres, figueres, magraners, fonoll i ginesta als marges i romaní”, explica entusiasmat l’Antoni, convençut que la seva opció dóna singularitat al projecte empordanès que aviat formarà part de la DO Catalunya. “L’ecosistema aquí no és el monocultiu del Penedès, sinó al revés. Volem una coberta vegetal verda amb activitat biològica, un entorn on el cicle de la flora i la fauna segueixi el seu curs natural i cíclic. Volem una vinya sana i vigorosa”, acaba dient. “Hem decidit fer quelcom diferent i interessant des del punt de vista enològic. Sabíem que l’entorn era singular, també el microclima i aleshores vam decidir-nos per varietats que s’adaptessin al territori però que tinguessin un punt exòtic al nostre país”. comenta mentre ens presenta en Guillem Parres, enginyer agrícola i enòleg de Vins de Taller.

Cortese (Piemonte), Malbec (Argentina), Marselan -amb un futur esplèndid per als seus vins, augura l’Antoni, Viogner, Marsanne i Rousanne (Côtes du Rohne), i Merlot. Varietats franceses i de la Catalunya Nord principalment que amb un treball ecològic i cada vegada més biodinàmic estan donant resultats tan particulars com interessants a Vins de Taller, sobre sòls de pedra, argila i llim sobretot on l’alta retenció d’humitats és la principal característica. “Els nostres vins són amplis, glicèrics, els pots mastegar, no són tan minerals com els que creixen en sòls de llicorella”, comenta l’Antoni.  Orgullós del projecte i satisfet per com el territori l’ha integrat explica que els ha sorprès la resistència del marselan, com s’esgota el vi dolç de cortese que elaboren -”el vam plantar amb la idea d’acompanyar els plats italians amb tòfona blanca i ceps”, ens reconeix- i com els ha costat que el Cot (Malbec) s’hagi adaptat en el camp de lloguer on creix. Una modalitat aquesta, d’intercanvi de tros per vins, que practiquen amb pagesos de l’entorn.

El celler està ubicat a Vilamalla, on hi ha un petit però acollidor centre receptor enoturístic i es poden comprar i tastar els seus vins, però també productes de l’entorn, com infusions, sabons de llana d’ovella i vins francesos que han seduït els seus paladars, els de l’Antoni i en Guillem amb qui compartim – gràcies per la vostra generositat! – un extens tast de monovarietals per decidir els cupatges de les noves referències. La sommelier Clara Antúnez ho explica molt encertadament al seu bloc i en fa una anàlisi detallada per a qui tingui ganes de conèixer el perfil organolèptic de cadascuna de les varietats i els equilibris que vam fer, plegats, per trobar el millor cupatge. Per a gustos, els colors… L’equació no resulta fàcil quan s’ha de parar atenció a les modes, respectar la filosofia pròpia i satisfer el client.

Sigui com sigui, Vins de Taller ha fet una aposta per crear una nova categoria dins dels vins catalans enfocada a un segment de mercat que busca sorprendre’s i sorprendre, fugint de tendències imperants. El camí tot just l’enceten ara, però apunta maneres. “Siurana d’Empordà, ve de gust“, diu el catàleg de promoció ecoturística de la zona empordarnesa. Des de fa 10 anys amb Vins de Taller  a l’avançada regalant experiències vitivinícoles a través del tast dels seus vins. Li demanem a l’Antoni per un maridatge i ens en proposa dos. Com a mínim en un d’ells estic convençuda que duria una rosa “Júlia” per acompanyar la vetllada, com la que assenyala a la imatge superior. La seva devoció i passió per la botànica l’ha dut lluny de Catalunya però sempre hi ha tornat amb algun record. Qui vagi a visitar-lo podrà veure un jardí esplèndid vora les vinyes, per perdre-s’hi i perquè les hores passin amb un bon tast de vins.

 

vi · moments · persones

“Un Baseia 13 al restaurant La Rectoria a Espinavesa Girona amb el bon amic pintor Pere de Ribot

“I a Barcelona al restaurant Il Giardinetto un Siurà 10 amb Mercedes Milà”

 

foto (73) foto (75)

foto (74)foto 2 (13)

Celler: Sant Jordi, 4B, 17469 Vilamalla

Vinyets: Nou, 5 17469 Siurana d’Empordà

93 481 64 34

www.vinsdetaller.com

 

Mireia Torres Maczassek/ Torres Priorat (DOQ Priorat)

Posted by | DOQ Priorat, Vi·Moments·Persones | No Comments

outorres mireiatorres

“Els camins de ferradura que hi menen encara recorden el tràfec d’animals carregats amb raïm, avall i amunt, una vegada i un altra, fins a cinc viatges al dia segons expliquen”, diu la web de Turisme del Priorat. Des del bell mig del municipi prioratí del Lloar hi ha una de les ascencions més suaus i boniques al capdamunt de la Serra del Montsant, una excursió que travessa de ple les vinyes emparrades de Torres. A vista d’ocell, el paisatge és espectacular. Val la pena arribar fins a Damunt Roca per contemplar el territori que en aquest punt reuneix bellesa i tranquil·litat.

La màgia del Montsant és tanta que encara amaga coves amb gravats prehistòrics que Torres proposa recuperar per fer més atractiva la seva proposta enoturística. L’empresa s’instal·la al Priorat el 1996 amb vinyes a Porrerra i el Lloar, pròpies i de viticultors que els aporten entre el 50 i el 60% del raïm. Carinyena, garnatxa i sirà són les tres varietats amb què es vinifica fins ara, però Mireia Torres Maczassek, directora general, deixa entreveure que el proper repte al Priorat és elaborar un blanc. “El tast decideix el volum de cada any“, assegura. I, malgrat que la qualitat és el pilar, cada any han anat incorporant noves vinyes. Les seves dues referències emblema són Salmos i Perpetual (130.000 i 110.000 ampolles respectivament, amb la diferència que el segon vi és exclusivament de raïm procedent de vinyes velles de 80 anys d’un coster de 1902, el més antic). Pel primer, el cep arriba al quilo, quilo i mig de producció; pel segon, entre 200 i 500 grams. Protegides per la serra i dins d’una gran vall, les vinyes tenen un microclima particular, amb la curiositat que El Lloar és 4 a l’Escala de Winkler i Porrera, a pocs quilòmetres, 2. La diferència climàtica permet una verema esglaonada.

montsant

La llicorella és el sòl característic del Priorat que marca decisivament les dues referències de Torres. Discutim sobre l’aportació del sòl al vi. “Pedra foguera? Mineralitat? En realitat el que té és influència en la tannicitat i l’astringència, és a dir, en les sensacions tàctils, en boca“, explica Mireia Torres. Al final de verema, Torres obté fins a 80 vins diferents que després hauran d’entrar en la doctrina del cupatge. Treballen amb boteries diferents per valorar l’aportació de cadascuna i el perfil organolèptic que s’espera per cada vi; ara també han incorporat ous de ciment per poder veure com és de diferent la fermentació del vi. De moment només s’usen de forma experimental.

Investigant constantment, però fidels al que representa cada marca que té en el mercat exterior un públic molt ampli. El 78% de la producció se’n va a l’estranger i algunes partides de Perpetual estan totes venudes abans de sortir del celler. “Com a enòlegs, ens agradaria treure el vi més tard al mercat – explica la Mireia- però no pots deixar el mercat sense vi“.

Mentre participem en una esplèndida vertical de Salmos i Perpetual (que acaba demostrant-nos com d’important és deixar envellir els vins prioratins, però alhora com es reivindiquen des de ben d’hora les bones anyades. Salmos és el primer vi elaborat al Priorat, cupatge de les tres varietats negres que tenen plantades. Perpetual, en canvi, és el vi de guarda que està principalment elaborat amb carinyena seleccionada per Mireia Torres i Jordi Foraster, l’enòleg, de ceps podats en vas de parcel·les molt petites de la zona. Aprofitant l’avinentesa, Mireia Torres explica com treballen al celler: “Ens agrada tastar amb els viticultors, se senten part del projecte i és que ho són,  ens agrada treballar a prop seu i deixar-los que s’expressin, fa que sentin que és el seu vi el que embotellem”. La reflexió provoca la pregunta sobre el preu que paguen pel raïm i la resposta ens sorprèn a tots: “Els viticultors ens expliquen que a la comarca s’han arribat a pagar 8 euros el quilo per la vinya vella, mentre que la jove a euro vint-i-cinc, euro cinquanta”.

Coincidint amb la visita, presenten una joia enològica: “Secret del Priorat”, el primer vi de verema tardana de Torres al Priorat. Cupatge de garnatxa i carinyena, a parts iguals, amb una edició limitada de 2.500 ampolles. Raïm sobremadurat, es para la fermentació alcohòlica de forma natural i el vi envelleix en roure francès durant 12 mesos, bótes que abans havien estat emprat per elaborar el vi ranci del Priorat, amb la qual cosa la dolçor i l’amargor competeixen per fer-se un lloc a la boca. Una referència tan exclusiva com interessant que “parla d’una època d’un estil de vi que es feia al Priorat en una zona tradicionalment elaboradora de licorosos i rancis”, explica la Mireia. Tenim la sort d’assaborir-lo i d’entretenir-nos en la lectura d’una etiqueta magistralment dissenyada:

Et vidit pecoris custos

Scalam caelestem, et ascendebant

Angeli per eam ad convocationem Dei adeundi”

 

Regalèssia, notes especiades, confitures i aromes d’infusió. Subtilesa i elegància, frescor. És d’aquells vins de postre que es poden prendre sols, però amb una bona companyia com el pa amb oli, gelat de xocolata i sal que vam tastar al Celler de l’Àspic és encara més abellidor. Formatges blaus i cremosos, confit d’ànec i postres de xocolata o peres al vi són algunes de les harmonies proposades per Torres. No obstant, la de la Mireia, la descobrireu al final.

Amb ella conversem de com ha de canviar “de barret” cada vegada que presenta un dels seus projectes: Jean León al Penedès, Torres al Priorat i ara l’aventura del cava que arribarà al mercat, confessa, a finals de 2016. Ens interroga subtilment per saber què en pensem de les varietats autòctones i de com s’entendria l’ús de les forànies. Es limita a avançar-nos que “aportarà prestigi i qualitat”. Se la veu capficada i tanmateix il·lusionada. I deixa entreveure que el perfil del pare i del germà influeix. En el cava, al Priorat, i en qualsevol presa de decisió de l’empresa. La seva, no obstant, és una casa on el lideratge femení no només és evident sinó també reconegut . El projecte de l’escumós que li ha estat encarregat, ho confirma.

secretpriorat

 

vi · moments · persones

“Secret del Priorat, en un dinar familiar, a les postres, amb un pastís sacher. Trobo que combina molt bé amb la xocolata”

Bodegas Miguel Torres – Priorat
Finca “La Solteta”s/n
43737 El Lloar (Tarragona)

GPS - 41°11’22″ N 0°44’46″ E

Viatge a Ítaca/ Eva Martínez Bordons i Mario Giménez Ferrer

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

evaimario

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben

Text de Lluís Llach, adaptació de la versió catalana de Carles Riba del poema de Kavafis 

És el seu poema de capçalera. El que inspira i motiva els seus viatges i dona nom al seu bloc: Viatge a Ítaca. La calidesa que esperaven a Catalunya per després d’una volta al món de més d’un any, encara la tenen pendent de rebre. L’Eva i el Mario, autors del bloc de viatges, amics, blocaires i aficionats avançats en el món del vi, han tingut una arribada difícil després de més de 450 dies d’aventures. Circumstàncies familiars han fet que l’aterratge no hagi estat ni fàcil ni l’esperat però estic convençuda que les turbulències passaran aviat, perquè s’ho mereixen. Entre el trasbals personal i familiar que viuen, però, han tingut temps per participar a la Festa del Most de la Ràpita, convidats pels amics de Malviatge.

Conferència sobre paisatges del vi a càrrec d’Eva Martínez Bordons. Viatge a Ítaca ha tingut la sort de viure experiències enoturístiques vàries. Dels 18 països visitats, 11 tenien regions vinícoles i d’aquestes n’han visitat 6. El concepte dels “cellar doors” d’Austràlia i Nova Zelanda és probablement el que més els ha entusiasmat. I creuen que Catalunya podria  explorar aquesta forma de practicar l’enoturisme que posa l’accent en el tast per davant de la visita.

Abans d’arribar al continent australià, van tenir la sort d’endinsar-se en altres territoris de vi amb referències de major i menor qualitat organolèptica. A la Xina, per exemple, van tenir clar que volien conèixer les vinyes del desert. I arribar-hi va ser una odissea (més de 10h de viatge) però després va valer la pena, sobretot per l’aspecte inhòspit i inèdit del paisatge -vinya sobre terroir sorrenc- més que per l’excepcionalitat del vi. Als xinesos els porta de cap el nostre vi, que és de qualitat, però per fer el seu amb varietats internacionals encara n’han d’aprendre. Probablement el viatge pel país asiàtic va ser una gran aventura com la que després viurien al Japó. A Tòquio, van fer parada al wine bar d’Espelt Viticultors on es poden degustar diferents referències catalanes i per descomptat del celler de la DO Empordà. La signatura d’Anna Espelt “Empordà a cada copa…” convida a viatjar. Però també es van endinsar en regions de vins properes a la capital que, a punt per la verema, protegien de qualsevol adversitat i delicadament amb papers els gotims de raïm, instal·lats en vinya emparrada per sobre de l’alçada estàndard per evitar l’escalfor del sòl. Això va ser a Chateau Mercian Allà descobririen varietats autòctones com el Koshu que dóna vins molt frescos. Després del país oriental, Viatge a Ítaca va indagar en els vins de l’Índia. Recordo encara que a l’Espai Priorat vaig poder conèixer l’editora de la revista Sommelier India Wine– que me’n va donar un exemplar i la portada estava dedicada Bodegas Torres. Estan interessats en els nostres vins però esmercen esforços també en els seus. L’Eva i el Mario van visitar cellers que els van donar a tastar vins de força qualitat. La següent parada, Birmània, els va deixar impressionats per les postes de sol entre vinyes. La seva experiència es va centrar al celler més important, el Red Mountain Estate.

Després d’un període d’abstinència obligada pel sud-est asiàtic, Austràlia els va rebre amb els braços oberts. Els “couchsurfers” que els van acollir a casa els van regalar un tast de vins a la platja el primer dia d’estada al continent, a Perth. Si hi ha una ciutat que l’Eva hagués de triar per passar la resta de la seva vida de les visitades en aquesta volta al món, seria Perth. Cultura de vi a primera línia de mar. Una concepció de l’oci diferent, amb el vi compartint protagonisme amb el sol. Però la sorpresa va ser la descoberta de cellers arquitectònicament molt diferents, amb sales de tast i vistes que emmarcaven les vinyes, amb oferta integrada d’enoturisme – celler i hotel– i principalment una concepció de l’enoturisme a Catalunya desconeguda, els cellar doors. “Visitar un celler és visitar-ne mil si no busques conèixer els detalls tècnics de l’elaboració sinó el plaer de tastar noves referències”, explica l’Eva Bordons. Així, a Austràlia les visites esdevenen tastos i degustacions amb oli d’oliva -aquells que en produeixen- i formatges, entre altres. Els propietaris són conscients que una visita és igual a una compra, per tant, equival a un negoci sense intermediaris. “Hi ha petits cellers que venen tots els seus vins al celler”, afirma l’Eva. I creu que aquí s’haurien d’implementar més iniciatives com aquesta perquè el tast és el pilar de l’enoturisme. A Nova Zelanda, els cellar doors esdevenien més interessants encara pel paisatge fascinant de cada tros de vinya i el wine trail que els vincula. El mar, la muntanya, les grans extensions de vinya a peu de carretera… Entorns naturals que van viure amb molta fascinació malgrat les baixes temperatures de l’hivern. Pregunto a l’Eva sobre la importància de la varietat per sobre del terroir i la tecnologia puntera dels vins: “Els cellers no en fan bandera, però allà realment vam tastar vins de molta qualitat”, sentencia. Com un escumós de pinot noir que l’Eva recorda amb delit.

viatgeaitaca1viatgeaitaca2

D’Austràlia van viatjar d’est a oest i de sud a nord. Amb caravana. Un mitjà de transport que els va permetre incorporar a l’aventura  referències dels vins australians que més els havien impressionat a cada celler. Suposem que en un bon percentatge, sirà! El seu pressupost ajustat – tenint en compte el cost de la volta al món: 18.000 euros per persona- no els permetia endur-se ampolles a 200 euros però sí que van tenir la sort de tastar-les gràcies a la bona voluntat dels cellers a oferir tota la gamma de referències durant el tast.

Els va quedar pendent creuar l’oceà en direcció a Sud-Amèrica i aprofundir en els vins de Xile i Argentina, però estic convençuda que encara no havien aterrat al Prat d’una vivència única, ja estaven planificant el temps que trigarien a fer la motxilla i tornar a volar. Tenir-los a Barcelona és un privilegi, perquè amb ells no només compartim experiències, somriures i preocupacions, sinó que també descobrim vins que ens fan viatjar alguna vegada lluny i normalment a prop de casa. Referències com les que publiquen a la secció que ja fa unes setmanes han estrenat al seu bloc. Els vins, ja ho va dir l’enòloga Sara Pérez, són petites històries dins d’una ampolla. I tenim la sort de viatjar amb ells als orígens. Amb l’Eva i el Mario sempre ve de gust viatjar, perquè la seva experiència enriqueix i motiva.

Com que l’article és una sorpresa, no els he demanat pel seu vi- moments- persones però he recollit del seu web algunes propostes que s’hi escauen. Jo, com ja he dit en altres ocasions, amb ells tastaria vins profunds, d’aquells que no hi ha pressa perquè s’expressin i evolucionin quan sobre l’ampolla. Vins profunds com la nostra amistat. Des d’aquestes línies espero que aviat celebrin amb un bon vi del seu repertori particular el retorn a Catalunya i que sentin la calidesa dels qui els hem esperat més de 12 mesos.

“Red Mountain en Myanmar. La compañía aporta sabor, y el entorno se encarga de fijar recuerdos vinícolas para enmarcar. El lago Inle, una puesta de sol. Gonzalo e Isis, una pareja de Madrid de las más entrañables que hemos conocido, y allí compartiendo con ellos, y con Ahmid y Daniel, una pareja de israelís, una tarde sobre la colina donde se encuentra la bodega. El sol cayendo, el lago lo llena todo, y entre conversaciones y risas, Eva explica a la concurrencia alguna cosa sobre como catar el vino. Los vinos, decentes. El momento, mágico. Aun estamos allí cuando lo recordamos. Vivo, nítido como si fuera ayer” Llegeix més.

I si la trobes pobra,no és que Ítaca t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet, sabràs el que volen dir les Ítaques.

www.viatgeaitaca.com

B2MEl1cIUAAUx6q.jpg large B2L_atlIAAAJNa2.jpg large B2L-G3HIUAIEt-Y.jpg large B2L8La-IIAACg7l.jpg large B2L9FWSIEAMLuoD

www.ruthtroyano.cat

Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR