Vi·Moments·Persones

“Per mi, el vi significa parar”

Posted by | DO Montsant, Vi·Moments·Persones | No Comments

ViNovell17-23

El Priorat obliga a respirar pausadament. I en aquests temps convulsos i intensos fa falta més que mai. T’endinses al Masroig per una carretera prima, arbrada a banda i banda, amb predomini de les aromes de pi. La meva amiga Eva Martínez Bordons em va dir una vegada que aquest camí és dels  indrets del  Priorat que més la inspira. Ho comparteixo.

La branca de pi la trobarem després a la porta del Celler Masroig. Indica que ja hi ha vi novell. Que un any més la màgia de la terra i de la mà sacrificada de l’home han obtingut un nou fruit. Cada any diferent, matisat per tantes circumstàncies… Climàtiques, enològiques, humanes… Socials, també.

El vi novell és fresc, atrevit, bandarra, convida a la festa i aquest any més que mai, amb motiu del centenari del Celler Masroig. L’etiqueta fa honor a la dita “Per Sant Martí, mata  el porc i enceta el vi”. L’Agència Atipus disecciona el porc i torna a fer una aclucada d’ulls a la historia, a la memòria, a la tradició, al país de vins que som. Al vi com a part inseparable de la taula i de la vida, com diria el poeta.

És un diumenge assolellat però a l’ombra fa fred. Es busca l’escalf del vi novell i de l’oli del raig, dens, verdós, amb estructura. Vi i oli són corpulents, fragants i aromàtics. El cos agafa temperatura amb el tast però abans ho haurà fet també amb les paraules precises de l’actriu Aina Clotet, padrina del Vi Novell 2017. Li atribueix el mèrit d’enfortir les relacions humanes, “relacions de qualitat” dirà. És filla de metges i no passarà per alt en el seu pregó destacar els beneficis que té per a la salut beure vi amb moderació. Ho diu el seu pare, el doctor Bonaventura Clotet i ella ho subscriu. Una copa de vi al dia és alegria. A la festa del Masroig, l’acompanyen la seva mare i la seva filla, la Juna, de 22 mesos. Després d’una setmana intensa de rodatges, la festa del vi novell del Celler Masroig els ha donat una treva a les tres, el retrobament és un temps de gaudi i de pausa necessària i volguda, en família.  L’entrevistem minuts abans que pronunciï el pregó i respon amb amabilitat i seny.

És la primera vegada que participes en un acte relacionat amb el món del vi? 

Vaig ser confrare del cava i també amb Ametller Origen vaig  col·laborar en l’edició d’un vi solidari. El vi m’agrada, en bec i en faig un ús moderat. M’agrada conèixer la tradició que hi ha darrere les festes com la del Vi Novell i els 100 anys del Celler Masroig.

Ets una padrina de cine. Véns d’un món creatiu, innovador, el de la televisió, el cinema, el teatre, la direcció… El vi també el veus així d’obert i receptiu?  

Sí, el vi és tan creatiu com la meva professió. Has de pensar  en quin estil vols fer, quin perfil li dones i a on el poses. Però per a mi el vi significa parar, prendre una copa de vi és aturar-se, en aquest món que vivim, sempre tant de pressa i corrent.

És aquest el missatge del pregó?

Vull reivindicar les relacions de qualitat i el vi representa aquest moment de trobada. Pot ser una celebració o poden ser moments puntuals i molt personals. Una bona copa de vi en un bon sopar no té preu. També ho ressalto al pregó. Com que he tingut una lactància allargada, he begut poc, però recordo molt intensament la primera copa que vaig beure després de la maternitat. La primera copa després de parir és un gran moment.

Reconec q de les coses que més em va costar durant l’embaràs va ser no poder prendre vi en els moments de reunió familiar i celebració. No us podeu imaginar com de bona n’estava la primera que em vaig prendre quan vaig poder”.

Avui has pogut fer un moment de pausa. Perquè estàs ara mateix treballant en diferents projectes…

Sí. Estic rodant 7 raons per fugir de la realitat amb Esteve Soler i … també una sèrie per Movistar Plus, a Velvet, he rodat un capítol per una nova sèrie de TV3 “Benvinguts a la família” que és una comèdia que s’estrenarà al gener. I preparo també un espectacle al Teatre Lliure.

On se sent més còmoda Aina Clotet?

 El teatre és l’escola de l’actor, és el lloc per reptar-te a tu mateix, per créixer amb plenitud. L’audiovisual és el primer llenguatge, amb el que vaig aprendre. I ara he iniciat el camí també de la direcció amb el meu primer curt. Ho vius tot amb la mateixa intensitat. A més, ara vivim un moment molt daurat, amb sèries bones al mercat de la televisió de qualitat, com els americans. i com a actor televisiu, doncs sabem que son actuacions interrompudes que formen part de l’ofici, rodar l’última escena sense haver rodat la historia prèvia…

Per tant…

Gaudeixo quan el projecte és bo. El que mana sempre és un bon guió.

Parlaves de les sèries americanes, tant a la televisió com al cinema, el vi hi és molt present. No passa aquí malgrat que tenim dues indústries molt madures?

 Potser és el moment de crear sinèrgies entre les iniciatives públiques i privades i ajudar-nos mutualment, recordo més escenes prenent cervesa que vi, és veritat. M’agrada molt el director de SideWays i crec que a la pel·lícula retrata molt bé allò en el que crec, que el vi és l’excusa per estar amb tu mateix, parar i assaborir la vida.

El Vi Novell de Celler Masroig, quan i amb qui l’obriràs?

Doncs amb aquesta descripció bandarra, tinc clar que ho faré amb un sopar i bons amics, en una nit de compartir, de conversa i de jocs.

 

L’anyada 2017 del Vi Novell de Celler Masroig és un cupatge de carinyena i garnatxa de raïms seleccionats de vinyes antigues. S’elabora al 100% amb marceració carbònica, una tècnica de vinificació en què els raïms sencers fermenten a temperatures altes (30 graus) i sense oxigen. El vi és fresc, afruitat i honest. Presenta un color robí intens i brillant. Aromes a fruita vermella – principalment cirera i maduixa – que estan complementades amb notes làctiques. Al paladar mostra suavitat i frescor, amb alguns tocs de llaminadura. És vellutat i amb un post-gust llarg. Aromàtic, voluminós en boca i fragant.

 

www.ruthtroyano.cat

“Es el vino que puede identificar el Bages en el futuro”

Posted by | DO Pla de Bages, Uncategorized, Vi·Moments·Persones | No Comments

IMG_6226

La cita en el restaurante Gresca de Barcelona y el motivo el nuevo y esperado vino de Vins Abadal que ahora ya está “bien envainado”, cuenta de entrada Valentí Roqueta, presidente del grup Roqueta Origen. “La de Gresca es una cocina que toca con los pies en el suelo, auténtica, como el vino que presentamos”, añadirá. “El de hoy es un acto importante, que tiene un punto de intensidad y de seriedad”, advertirá luego para matizar las connotaciones festivas del nombre del restaurante escogido.

Han hecho falta 15 años para sacar al mercado el primer vino de uva mandó de Abadal, fruto de la obstinación y de la apuesta indefectible de dos generaciones por recuperar el patrimonio vitícola del Bages, la de los enólogos Valentí y Ramon Roqueta (padre e hijo) y Miquel Palau, compañero de viaje imprescindible, director enológico de Vins Abadal.  Como reto, está convertir la uva mandó en lo que hoy ya es su compañera geográfica, la picapoll, una uva autóctona, valorada y apreciada, entendida y vinificada con estilos y filosofías tan distintas como las 14 bodegas del Bages que la trabajan. Antes que la industria textil acabara con las grandes extensiones de viñedo en la Catalunya central, la mandó era la uva tinta más cultivada en la zona. Hace poco más de un año que el registro de variedades de INCAVI (Generalitat de Cataluña) incorporó la variedad, conocida también como garró, en la lista oficial de uvas de vinificación.

IMG_6224IMG_6215IMG_6217

“Nos hemos dedicado a investigar. El Bages fue la comarca vitícola más importante de Catalunya en el siglo XIX y entonces había plantadas muchas hectáreas de mandó”, cuenta Valentí Roqueta. “Teníamos mucha identidad y ahora estamos en la fase de recuperar, no sólo uvas tradicionales como mandó, sumoll, picapoll, malvasía de Manresa, también el patrimonio de piedra seca. De hecho, hace 20 años que desde Abadal reivindicamos este activo, que nos une al paisaje y lo potencia”.

Abadal cuenta actualmente con cuatro hectáreas y media de uva mandó y el año que viene, en primavera, se ampliaran a 12 hectáreas más. “Tiempo y paciencia acaban siempre por dar buenos frutos”, advierte Valentí Roqueta. “La uva mandó es una variedad que tiene hoy distintas características que la hacen agradable y simpática. Para llegar aquí hemos sufrido y gozado con ella”, revelará después.

Toma el relevo en el discurso de presentación del nuevo vino su hijo y sucesor en Vins Abadal, el enólogo Ramon Roqueta. Es admirable oírle hablar con la misma pasión de dos territorios distintos, el Bages y la Terra Alta, donde hace 10 años puso en marcha la bodega LaFou en Batea y ahora no sólo descata por la vinificación de la garnacha blanca sino también demuestra una curiosidad infinita por el comportamiento de la también autóctona morenillo, aún no aceptada por la denominación de origen. “Cuando llego a Abadal hace 10 años, encuentro una cultura de innovación sorprendente”, admite, humilde, como siempre se muestra en público, Ramon Roqueta “La innovación del siglo XXI pasa por mirar hacia atrás, al siglo XIX. En él encontramos los elementos de diferenciación que enriquecen el patrimonio vitivinícola. El vino de uva mandó que presentamos hoy es mucho más que una novedad, es el vino que puede identificar nuestra región en el futuro”.

IMG_6212 IMG_6213

“Nos da vinos de perfil fresco y ligero. Aromas de bosque, de pinaza. Estamos en una zona cercana al Pirineo y se nota. Con la uva mandó, el comportamiento del vino es actual”, cuenta Roqueta hijo. Armoniza perfectamente con la demanda actual de estilo de vino.

“Mandó es esencia de Abadal, es esencia de la tierra”, dirá el director técnico, el enólogo Miquel Palau. Sin Micky – como le llaman en la bodega – todo el proyecto de recuperación de variedades de Abadal no habría llegado a los niveles de excelencia y la intensidad de hoy. “Nuestro reto real no es solo luchar por la calidad de los vinos, sino también por su esencia. Y si no la trabajas, no la encuentras”, afirmará. Es curioso, un explorador nato, riguroso y científico, tanto como metódico. “La esencia está en el viñedo, no en la bodega. Pero cuando la uva entra, hemos de dotarnos de instrumentos para que la esencia se magnifique”, comenta Miquel Palau. Pone por ejemplo Nuat, un vino blanco sublime de uva picapoll, que realiza una crianza de 8 meses con tres lías distintas. Complejidad y profundidad asegurada.

La apuesta por las variedades del Bages se confirma con el primer vino de uva mandó que Vins Abadal ha sacado al mercado.  Es la añada 2015 pero vemos la evolución en una copa servida de la vendimia 2012. Gana fuerza, estructura y vida. Se manifiesta más profundo y otoñal aún. Al mercado saldrán 3.800 botellas a un PVP de 12 euros. Es un vino que busca la cercanía, llegar a todos. Se prioriza el valor de proximidad, la democracia del vino. Que la gente del Bages lo conozca y sea su mejor embajador.

“Es una variedad tardía que no gustaba antiguamente a los viticultores, probablemente  por ello se perdió. Preserva bien la acidez y con el proceso del cambio climático que vivimos, se comporta bien y regularmente. Tiene una maduración lenta y nos va bien para conseguir los aromas y la expresión natural que buscamos. Está bien adaptada, se comporta bien. Es regular cada campaña y nos da vinos de perfil interesante”, cuenta Ramon Roqueta, mientras saboreamos la sencilla y gustosa propuesta gastronómica de Gresca, brillante, como acostumbran. La uva mandó tiene un futuro prometedor en el Pla de Bages y Vins Abadal cree que la producción puede pasar en los próximos años de las 3.800 a las 30.000 botellas.

“En 15 años sólo hemos hecho 10 vendimias. No es tanto”, advierte Ramon Roqueta. Son jóvenes para conocer a fondo el comportamiento de una variedad que da vinos con un perfil otoñal delicado, en un territorio con un potencial vitícola muy grande. “La gente mayor que ha querido tanto al Bages habla de resistencia en el viñedo, en zonas como Cardona, Navàs, Rocafort encontramos muchas variedades autóctonas y viñedos muy viejos. Ésto nos indica muchas cosas, estamos recuperando uvas y las vamos a investigar”, afirmará con tenacidad Miquel Palau.

Vins Abadal plantó mandó en 2006 y la vendimió por primera vez en 2009. Fueron 150 litros.  Y ahora la evolución ya es imparable: “Tenemos la obligación de recuperar el patrimonio. No nos debemos a las tendencias, queremos que nuestra faena tanga un sentido. La uva mandó aporta identidad a Abadal. Son vinos con voluntad de quedarse y tener un largo futuro”, sigue contando Palau.

La añada que sale al mercado, la 2015, ha realizado su crianza en barrica de roble (40%) y ánfora (60%). Se busca el respeto por la fruta. La pureza.  Y se consigue. Además, con una gran delicadez y sutilidad. Como un pinot noir, más que como un trepat o una mencía.

Retrats de Vi – Miquel Palau

Més cor, més batecs

Posted by | Uncategorized, Vi·Moments·Persones | No Comments

DSC_1984

 

Queda clar que s’estima NYC. Segurament algun amic o familiar li haurà portat la samarreta de la ciutat que mai dorm. O l’haurà comprat ella mateixa en un viatge amb els pares. No la conec. La fotografio fa anys, un dia d’entrada de raïm, durant la verema, al celler cooperatiu de Falset Marçà, el primer que em va donar l’oportunitat de dedicar-me professionalment al món del vi quan, després d’una etapa  intensa a la Generalitat i amb ganes d’explorar nous projectes. Vaig col·laborar amb la Cooperativa de Falset-Marçà durant 3 o 4 anys, ara no ho recordo amb precisió, però sí que la guardo a la memòria com una de les etapes més apassionants del nou rumb professional cap al món del vi.

A punt de celebrar el centenari, amb la necessitat de recuperar l’orgull de pertinença del soci, a la Cooperativa vam treballar de valent per posar al mapa un celler cooperatiu arquitectònicament bell i ric enològicament. Amb l’aleshores president Josep Maria Cots, pagès, que em va donar tantíssimes lliçons de coneixement, amb humilitat i honestedat sempre per endavant.

El cas és que fa poques setmanes vaig recuperar la imatge i la vaig compartir al meu mur. La protagonista la va veure i me la va demanar a través del meu compte d’Instagram. Les xarxes socials tenen màgia. Connecten sensibilitats i persones. Li vaig demanar disculpes per haver-la publicat en el seu dia sense el seu permís, però la bellesa del retrat m’ho demanava a crits. La imatge havia de ser vista, compartida. En tot cas, quan la vaig publicar ho vaig fer amb l’autorització del celler.

La fotografia és una oda a la vida rural. Al compromís dels petits amb la família, d’ajudar a casa sense que els ho demanin. És un record que guarden, per sempre, el d’haver estat una peça  en l’economia familiar durant els estius llargs, feixucs i calorosos. Segur que entre capbussades a la piscina de Falset o als tollets de la comarca, ella se sentia orgullosa de fer costat als pares, tiets, padrins… en dies intensos de feina al camp, de suor i de taques inevitables a les mans.

Ella és la Roser Rull Lara. Enginyera biomèdica per la URV, diu el seu compte a Instagram. Ara té 21 anys. M’agraeix que li enviï per correu electrònic la imatge, en alta resolució. A canvi li demano què va sentir quan inesperadament la va veure o algú li va fer arribar. I el que em respon és a continuació. I en aquests dies de tanta tensió, penso que és bo compartir tendresa, pausa, calma, autenticitat. Menys crits, més cor i més batecs:

 

És un record i un vincle que tinc gairebé des de que tinc us de raó, ja que any rere any en l’època de verema m’oferia per acompanyar a la família al tros, on tots ens reuniem i passàvem estones agradables. I respecte a la foto, era una època en què a la cooperativa no disposaven de la quantitat de màquines actuals per mesurar el grau i sempre m’agradava anar-hi per ajudar a les treballadores a agilitzar la feina i elles em consideraven una més”

 

www.ruthtroyano.cat

Paula Bonet: “Com al vi, a l’art hi ha processos creatius amb una part d’atzar que no controles”

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

028

 

Percibo en el aire cierto olor a muerte,

quizás sean la angustia y sus réplicas.

Quiero hablar de ellas.

De los cuerpos, del temblor. De esta

libertad que me quema en las manos”

La Sed, Paula Bonet

Captura de pantalla 2017-08-21 a las 15.20.58

 

Paula Bonet (Vila-real, 1980) pinta i escriu des dels budells, des del ventre, la mateixa part del cos humà amb què Sara Pérez parla i elabora vins al Priorat. És el segon cervell,  afirmen els gastro-terapeutes. L’artista valenciana explica que va conèixer de la mà de Sara Pérez i René Barbier “una manera encara més visceral i intensa de viure la cultura del vi”, a propòsit de l’etiqueta que li van encarregar per al Venus de Cartoixà. Ella, Paula Bonet, que és dibuixant i escriptora i que viu i sent des de molt endins les emocions com ha reflectit de manera sensual, atractiva i arriscada a La Sed – el seu últim treball editorial-, creu que la clau de l’èxit professional és “no parar mai de buscar”. Un altre paral·lelisme amb com Sara Pérez viu i practica el món del vi. Interrogant-se constantment per allò que l’envolta i que l’ha fet arribar allà on és. Buscar sempre noves formes d’expressar-se, de dir, de sentir, de crear, però amb la naturalitat i l’autenticitat per endavant i un estil propi més que volgut, inherent al moment vital. Paula Bonet s’estima el vi, com la música. Com l’art. I en recomana i en beu. De català, de valencià, de xilè, d’argentí… Té pendent assaborir un bon vi africà. L’art el concep fluid, líquid, que no fugisser, cosa que li porta a afirmar que el vi, millor a la copa que al pinzell: “Però prefereixo anar bevent-lo a poc a poc mentre dibuixe. D’eixa manera acaba estant també al paper“. Està de vacances però no deixa de respondre mails. Després d’haver-la vist compartir a Twitter una piulada sobre el mercat orgànic Santa Teca al Castell Monestir d’Escornalbou coincidint amb el concert de Mariona Aupí i Guillermo Martorell, l’entrevistem i celebrem la seva proximitat, sensibilitat i vitalitat.

Vas ser al concert de Mariona Aupí i Guillermo Martorell a Santa Teca Escornalbou. Un vi per harmonitzar amb el seu nou projecte musical, Le Monde?

Un Martinet Bru. La intensitat d’eixe vi em porta a comparar-lo amb el projecte que presentaven Mariona Aupí i Guillermo Martorell. Podria dir-se que “Le Monde” ha estat envellit durant mesos i mesos en un espai cuidadíssim, com alguns bons vins. És un projecte molt reposat, molt repensat, on cada cançó és imprescindible i forma part d’un tot elegant i cruel al mateix temps.

De Santa Teca al Castell Monestir d’Escornalbou, què et va sorprendre? Vam veure una piulada teva i vam intuir que en gaudies…

L’alta qualitat de tot el que ofertava (programació, menjar i beguda, llibres). L’espai em va sorprendre, sabia que anava a un castell però no podia imaginar que era un castell tan bell i que estava situat a un lloc tan privilegiat. Em va impressionar la capella i l’espai obert amb arcs des del que es veia el paisatge que arribava al mar. Em va encantar ser-hi a un festival enmig de la natura i poder beure el vi amb copa.

 

Paula Bonet Paula Bonet por Lupe de la Vallina L

A Paula Bonet li agrada el vi, però quin estil i quan el pren?

M’agrada molt, acostume a beure vi negre. Casualment bec molt vi del Priorat (Martinet Bru, Acústic, Scala Dei, Ferrer Bobet, Venus…), també Rioja (Predicador, Luis Cañas, Vivanco…), Valencians (Maduresa, Mestizaje…), Terra Alta (Sang de Corb, Llàgrimes de Tardor…). També bec molts vins de Xile (Santa Ema, Carmen, Casillero del Diablo, Garage…). M’encanten els Carmenere i els Merlot.

Habitualment prenc vi cap al vespre, mentre treballe o quan estic amb amics. Són els dos moments que més m’agrada acompanyar amb un bon vi.

 

1507-1 004001

El vi t’inspira com a artista i com a escriptora?

Molt. Fa uns mesos vaig estar a les bodegues Vivanco a La Rioja i justament vam estar parlant d’aquesta relació entre inspiració i vi. A Vivanco organitzen xerrades i tallers al voltant de la creativitat i va ser molt interessant veure com una vinculació que ja intuïa es feia cada cop més evident.

El vi com a eina de pintura, de creació… Ho has provat? En quins casos? 

Alguns cops, com si el vi fos anilina (aquarel·la líquida), sobre paper. Però prefereixo anar bevent-lo a poc a poc mentre dibuixe. D’eixa manera acaba estant també al paper.

Vas crear l’etiqueta del vi Venus de Cartoixà de Venus la Universal… Com vas treballar-hi? Què creus que té de diferent la creació vinculada amb el vi respecte d’altres aliments  i/o productes?

L’experiència de treballar amb la Sara i el René va ser fantàstica. Per la llibertat que vaig tenir, per l’honor de posar imatge a un vi d’eixa qualitat, perquè vaig conèixer de la mà de la Sara i el René una manera encara més visceral i intensa de viure la cultura del vi.

Sara parlava del Venus com jo podria parlar de La sed (el meu darrer treball publicat ): des dels budells. Parlava dels plantejaments previs, de com havia estat el procés creatiu, d’allò excitant que no pots controlar perquè depèn de la terra i del clima, dels temps de repòs… Em feia pensar constantment en la manera en que jo m’enfrente a un projecte nou. Em portava al cap processos creatius com els de la tècnica del gravat, on hi ha una part d’atzar que no controles i que pot acabar sent la que farà que el resultat final sigui el millor que has fet mai o que hagis de llençar-ho tot al fem i començar de nou.

El teu pinzell és inconfusible. Ha estat complex arribar allà a on ets? La clau és sempre ser un mateix?

La clau és treballar constantment i no conformar-se. Tindre els ulls molt oberts. No parar de buscar. No repetir patrons que funcionen o que saps que el públic aplaudirà perquè ja tens eixa experiència.

007 (1)

Un vi que recordis…

Un Santa Ema Catalina del 2008 xilè amb etiqueta brodada que vaig tastar el setembre passat a Santiago, en plenes Fiestas Patrias.

Un vi que recomanis…

Acústic. Molt fi i saborós. És molt bonic veure com les gotes que rellisquen per l’ampolla dibuixen les cordes d’una guitarra ja mig dibuixada a l’etiqueta.

Un vi que no has pres i que t’agradaria prendre…

Un bon vi africà.

Un vi català…

Venus negre

Un vi valencià…

Maduresa. Em recorda als anys d’estudiant de Belles Arts a València. Si podíem pagar una ampolla de Maduresa volia dir que les coses anaven bé.

El vi i l’art… Tenen prou vincles? Com es podrien reforçar?

Sí, en tenen molts. Però podrien tenir-ne més, tenen moltes coses a veure.

www.ruthtroyano.cat

 

Pilar Cavero/ Sommelier

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

a7d1fb8cccfeff26f878c6c442103d5e_400x400

 

“Me llevo dos años llenos de experiencias únicas y aprendizaje. Hay un antes y un después en mi vida gracias al Celler de Can Roca. Profesionalmente, le debo todo. Personalmente, amigos y maestros, un viaje inolvidable, tanto a lo largo de los dos años como el Tour, el broche de oro”. Pilar Cavero és sommelier i ha decidit sortir de l’anomenada zona de confort. Després de dos anys intensos i il·lusionants al millor restaurant del món, a la vora dels germans Roca, ha emprès el vol  en solitari per seguir aprenent i guanyant noves experiències en el món del vi. En l’etapa a Girona, ha crescut com a persona i com a professional, tant és així que el 2013 va aconseguir el títol de Millor Sommelier d’Espanya i el 2014 ha estat candidata al Premi Nacional de Gastronomía.
Ha tingut grans mestres a la vora i de cadascun d’ells se n’ha emportat coses. Positives totes, diu: “De Joan me llevo su sabiduría, serenidad, inteligencia, todo lo que transmite y representa. De Josep, todo lo que me ha enseñado y ayudado, su entrega, su pasión y su conocimiento. Y sus abrazos cuando los he necesitado. Y de Jordi su sentido del humor, sus ideas locas y geniales, las ganas de renovarse y sorprender siempre”. Ens comuniquem a través del mail perquè ja és a San Francisco en un “viaje de aprendizaje para probar todo lo que pueda, visitar Napa y Sonoma y volver”. Té bitllet de tornada però molt em temo que pot repetir en breu experiència i per motius laborals.
 ”He sido muy afortunada teniendo la oportunidad de conocerlos y aprender de ellos”, confessa. Dels tres germans, qui més petjada ha deixat en ella ha estat en Pitu Roca amb qui comparteix professió:  ”Josep es la persona más perceptiva que conozco y probablemente conoceré. Es pura empatía. Nada más conocer a una persona, sabe lo que necesita. No hay nada que ocurra en el Celler sin que él lo sepa. Nada. Yo creo que tantos años dentro de un restaurante le han dado esta habilidad, anticiparse a las necesidades de los demás. A nivel personal, siempre puedes contar con él. Además de ser una enciclopedia y una eminencia andante en cuanto a vino se refiere”.
Crec que és valenta tot i que ella ho posa en dubte: “No soy valiente, lo que soy es inquieta. Cada cierto tiempo, tengo la necesidad de moverme, cambiar de ciudad, empezar de cero”. Ho demostra la seva curta i sòlida trajectòria professional. Nascuda a Saragossa, estudia Pedagogia a Salamanca i és en aquesta capital d’universitaris on apareix la seva curiositat pel món del vi: “Comencé a catar y me picó el gusanillo. Volví a Zaragoza y después de dos años trabajando en un colegio, decidí que merecía la pena intentarlo. Dejé el trabajo y me fui a Barcelona a estudiar en ESHOB”. Tres ciutats en poc temps i una destinació final, el Celler de Can Roca, un lloc especial que sempre tindrà per ella les portes obertes.
Aquesta  curiositat per seguir aprenent la demostra en moltes de les respostes, com la de les aptituds d’un sommelier: “No creo que sea necesaria ninguna aptitud especial, el olfato se entrena”. Afirmació rotunda per després sentenciar també que “hay que tener ganas de aprender siempre y en nuestra profesión es necesario mantenerse informado y al día. Las leyes y denominaciones cambian con mucha frecuencia, nuevos vinos, tendencias. Es importante probar cosas distintas y catar mucho. Así que, en resumen, constancia, curiosidad y dedicación. La pasión siempre ayuda a que resulte más fácil”.
De respostes clares, directes i sinceres com una la imagina a la sala. Rigor, discreció, convicció, d’actitud humil. Pilar Cavero es mostra amable i atenta en la curta distància. I una fragilitat elegant: “Me encantaría mucho saber que es esa la imagen que doy pero para uno mismo es difícil definirse. Desde luego, trabajando en hostelería tienes que ser atento, amable y discreto, pero ser frágil no es compatible ni recomendable”. 
El vi és per a Pilar Cavero “un aliment per al cos i l’ànima”. Així l’ha entès des dels inicis i així l’ha comunicat al Celler. El guardó de Millor Sommelier  ”me ha permitió conocer gente, viajar y vivir nuevas experiencias”. Com les que emprèn ara. Li pregunto si sap on serà d’aquí 10 ays i respon, contundent: “En el mundo del vino, sólo sé eso”.  La fascinen totes les regions de vins del món i reconeix no tenir preferències però hi ha una excepció: “Tengo debilidad por los vinos que proceden de zonas volcánicas”. En una altra resposta apunta que li agraden molt “los vinos que hace Fernando Mora en Épila, The Garage Wine”. Quant a preferències sobre estils de viticultura i enologia, diu que la sedueixen i l’apassionen els vins naturals: “los que tengan algo que contar y lo expresen”. Abordem en l’entrevista la preocupació per l’escàs interès de les noves generacions en el vi -la beguda més intel·ligent, com diu Pitu Roca- i és conscient que “nos falta identidad, escuelas de sumillería y compromiso. Hay mucho por recorrer pero creo que vamos por el buen camino”.
La recerca de l’autenticitat en els vins és un paral·lelisme amb la seva forma de ser quan una l’observa des de la distància. Si no hagués estat sommelier, potser l’hagués atrapat el món artístic: “Pintora, música, directora de cine, pero la verdad es que no tengo ninguna aptitud para ello, una pena! Así que siendo realista me dedicaría a la educación, aunque de pequeña quería ser veterinaria”. D’això n’estem convençuts, a Instagram deixa evidència de l’estima als animals i en especial a Harry, “el perro más mono y divertido del mundo”. 
Entre el comiat del Celler i San Francisco, va poder gaudir del Priorat essent membre del jurat de la segona edició de la Guia Melendo del Champagne: “Me llevo haber vivido una experiencia maravillosa y muy divertida, la gente que he conocido y el tiempo que he pasado con los que ya conocía. Profesionalmente, es impagable el hecho de poder catar tanto Champagne. Personalmente, el after-party, las copas de Xavi Nolla (y Xavi en general), Marta y el Hostal Sport, lo bien que nos ha tratado y cuidado, la calçotada, la mesa Pinot Meunier… Estoy contando los días que faltan para la tercera edición”. L’estada al Priorat li ha deixat una forta empremta, també “sus paisajes, su belleza, como se vive el mundo del vino. “Es único, soy una enamorada de Cataluña, de Priorat y de Empordà concretamente. Puedes sentir y ver la tradición, la cultura. Es algo maravilloso”. 

 

Juancho Asenjo: Pilar Cavero tiene una madurez increíble para su juventud y como decía su paisano Baltasar Gracián “la felicidad de cada uno no consiste en esto ni en aquello sino en conseguir y gozar cada uno de lo que le gusta”.

 

Vi · Moments · Persones
“Me encantaría beberme Les Vignes de Mon Père con el propio Jean François Ganevat hablándome de él en su bodega, o un Magma con Frank Cornelissen en Sicilia. Y por supuesto, contigo, el vino que quieras y cuando quieras”.

 

Pilar Cavero, sommelier

Albert Guinovart & Celler Barbara Forès – Cicle Vis à Vis TR3SC

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

10496989_10204863063232988_8183347854871436631_o10931594_10204863063512995_4767947606619855716_o

El compositor català Albert Guinovart ens va deleitar al Cicle Vis à Vis del TR3SC, al Museu Europeu d’Art Modern de Barcelona, amb una actuació inesperada. El piano era a la sala pel concert programat al vespre, però no se’n va poder estar. Expressar-se a través de la música és el que millor sap fer. No seré jo qui adjectivi la seva feina, ho hauria de fer amb superlatius, perquè és un mestre. I bon orador. Ahir ho va demostrar en la conversa mantinguda amb Miquel Curanta, director del TR3SC, i els assistents a l’acte. La música és la seva professió, la seva vida, és la seva passió i la seva afició. Perquè no n’hi ha cap altra. Ho reconeix obertament. Un compositor com Guinovart amb triomfs professionals des de molt jove confessa que si no fos músic “seria un desastre perquè no sé fer res més”. Si hagués de recuperar algun personatge de la història musical seria Mozart, diu estar atent a les noves tendències, cita Beyoncé durant la conversa – només ella pot guanyar-se bé la vida venent CD’s respon a preguntes del públic-, reconeix que cal entrar a la música per compositors que no siguin un Brahms per exemple. Un bon paral·lelisme per aplicar al món del vi. Ho hem de fer fàcil.

“A Catalunya tenim més tradició literària i pictòrica que musical” explica i reconeix que països del nord d’Europa “tenen més cultura musical perquè el clima ha afavorit les aficions a l’interior de casa, com la música”. No obstant, és optimista respecte el talent musical que observa en  les noves generacions a Catalunya i ho comprova tot sovint a l’ESMUC on imparteix classes. Deixa clar però que el reconeixement arriba, si arriba, després d’hores i més hores de treball. Tenacitat i constància són imprescindibles per arribar a ser un bon músic. Ho diu als pares dels seus alumnes, i recorda, també, com a casa seva no van posar objeccions als seus estudis superiors de música, després d’haver començat a estudiar telecomunicacions.

“Un compositor aspira a expressar-se amb el seu llenguatge propi” i de nou la veu de Guinovart sembla dirigir-se al món del vi. També l’enòleg imprimeix caràcter als vins. “Aquest llenguatge propi és imprescindible per poder expressar el que vols; les persones que elaborem vins expressem allò que sentim a través d’aquest procés” expliquen des del celler terraltí Barbara Forès, seleccionat per compartir escenari amb el compositor.

10934139_10204863063272989_2191596864132202127_o10924656_10204863062552971_933982257052915552_o

El tast del Vis à Vis s’intercala a la conversa musical i esdevé  una aproximació seductora als vins del celler de Gandesa amb nom de dona, una dona amb principis, obstinada i amb caràcter: Bàrbara Forés. Tastem el Blanc 2013, el rosat amb maceració pel·licular – “un vi atrevit per maridar amb un allegro” explica l’educadora social Pili Sanmartín- i El Templari 2011, garnatxa negra i morenillo, subtil, delicat, elegant. Un final sublim.

La Carme Ferré, mare i enòloga, i la Pili, filla i aviat sommelier, formen un bon tandem i el seu treball conjunt fa que tècnica, ciència i art siguin més visibles i tinguin més valor. En els  últims temps, el celler ha fet una aposta no només per reivindicar la història, sinó també per vincular-se amb la cultura en el seu sentit més ampli. “El sagnat del rosat és un dels moments més poètics de la verema amb la incògnita temps- aventura” explica la Pili. Em ve al cap la imatge del vermell encès i volgut del seu vi rosat, que s’estalvia seguir les tendències del pell de ceba, per al qual sembla escrita la frase que llegeixo a l’escala principal de camí al primer pis del MEAM: “Cap flor no necessita l’admiració entusiasta de les altres flors per sentir-se la més bella”.

Els vins del celler Bàrbara Forès reflecteixen una terra que sempre ho ha tingut difícil, escenari de la Batalla de l’Ebre, testimoni de  lluita per la llibertat. “Però ha arribat el moment de reconèixer el valor i l’origen de cada regió” diu la Carme amb orgull, sabent que la seva és una comarca agresta però que els vins han sapigut  integrar aquesta dificultat de forma positiva, com ella ha acollit amb gratitud – m’ho va explicar ja fa uns anys- el llenguatge de la vinya del seu pare: tornall, forc, saó, ensofrada, vernatxa, entera, marge, ribàs i espolsar.

Ahir, les notes inicials de Guinovart al piano van seguir sonant a la sala, al llarg de la conversa. Però al final, el compositor va decidir-se a posar música a un territori complex -desconegut i seductor alhora-, a uns vins senyorials i a unes explicacions senzilles i clares que van reivindicar la garnatxa blanca i lo morenillo. “Debussy és el compositor que millor definiria els vins que hem tastat perquè cada nota seva és una aroma”.

 

Vi · Moments · Persones (el maridatge imaginat)

“Albert Guinovart tocant Debussy amb una copa de vi garnatxa blanca de Barbara Forès”

 

www.ruthtroyano.cat

El Sommelier/ Fermí Fernández, Toni Orensanz i Toni Albà

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

el sommelier

 

Faríem qualsevol cosa per ser immortals… I no ens en sortim, però els vins sí que ho són… En els vins hi pots arribar a sentir el plugim d’una tarda alegre de primavera; el sol ruent d’un agost impossible;  la suor sòlida d’un pagès cansat; la família de margarides que va créixer al peu d’un cep…

 

¿A qué us recorda aquest xarel·lo de Cava Nadal?, demana l’actor Fermí Fernández a l’auditori de la Sala Trono mentre tasta la referència en un kit kat de l’espectacle teatral. “A un passeig a la vora del riu Rin”, respon un espectador. Sense manies. L’obra El Sommelier incita a contestar de manera desacomplexada. No és un text amable ni repassa la humilitat que se li pressuposa al professional que porta el nom. Si alguna virtut té el guió és la seva sinceritat. Una franquesa reveladora que ens descobrirà el món ocult de les fermentacions…

Fermí Fernández es posa en el paper d’El Sommelier, una peça escrita pel periodista de Falset Toni Orensanz, que amaga una història d’humor negre inesperada. El glamur del vi i l’estupidesa humana es persegueixen en un text amè i directe. La Sala Trono s’il·lumina amb llum d’espelmes i el bodegó de l’attrezzo  inclou fins i tot una ampolla amb imatge de Franco que en Fermí Fernández va trobar al celler de casa seva quan la va comprar. El seu vincle amb el món del vi ve de lluny, com el del Toni, i preparar una peça com aquesta els ha portat a submergir-s’hi encara més. Per Twitter recorden que la idea va néixer a l’Hotel-Hostal Sport de Falset i des d’aleshores, ara farà més d’un any, han treballat per posar el text en escena. Primer va ser a Caves Nadal, copromotors de la iniciativa, i ara és a la sala tarragonina, en un petit format que vol traslladar a l’espectador a la sinceritat i la màgia d’un espai on es fa o on envelleix vi.

Un bon vi és com la foto finish d’un instant precís de la vida: d’un clima, d’una terra, d’unes plantes, d’una gent i la seva manera d’entendre-ho absolutament tot. No hi ha res comparable. Tan sols hi ha una altra cosa que es pugui comparar amb els vins: l’estupidesa també deu ser eterna… Cada cop n’hi ha més, i n’hi ha, d’estúpids, que amb el temps també se superen, com els grans vins.

L’enòleg  Josep Lluís Pérez (Mas Martinet) seu a la tercera fila de la Sala Trono i segueix amb atenció el monòleg d’en Fermí Fernández. Al final de la representació expressa en veu alta que li ha agradat especialment la capacitat del personatge del sommelier de definir el vi. “És sentits, sentiments i sensacions”, etziba durant l’obra Fermí Fernàndez amb to arrogant. Se’l veu còmode amb la interpretació i interpel·la en més d’una ocasió al públic. El vol fer partíceps de les experiències del món del vi, ara que tothom sembla que n’ha de saber de tot. A mig recital, se serveixen pastissets i una copa de xarel·lo que distreuen els sentits.

El Sommelier no és una masterclass sobre aromes i sabors sinó un viatge per les manies, dèries, obsessions i deliris del qui s’apropa al vi amb estultícia. Però també del deliri d’un personatge que des de la professió de recomanar vins desembolica rareses de la seva personalitat.

I va ser llavors que de darrera meu, justament d’on hi havia el Pere, em va arribar una fortor d’orins d’euga, suor i amargor de carxofa… Quan em vaig girar, vaig veure el Pere, que havia deixat de plorar i tenia els ulls encesos i la cara vermella, com si li hagués d’explotar… L’enveja… L’he sentit tants altres cops, després, la ferum de l’enveja… No canvia mai… N’hi ha a qui se’ls accentuen més l’acidesa dels orins o l’amargor de la carxofa, i l’olor resulta més o menys desagradable en funció del matís que acabi predominant… Però aquell cop, la fortor del Pere era tan intensa, tan penetrant, que vaig ser plenament conscient que me’n tenia molta d’enveja… Moltíssima… Tanta, que em va fer por.

La direcció d’El Sommelier és de Toni Albà i l’aposta és valenta, tant com el text que precedeix aquesta línia. De la mà de Toni Orensanz, ficció, realitat, humor i provocació van de la mà, també per fotografiar el món del vi. Ara que hem llegit que el vi català és hegemònic a Catalunya, potser haurem de demanar-los altres textos amb perfils com el de l’enòleg, el viticultor, el bodeguer… Ens cal pedagogia i cultura de vi, per bé que les dades reflecteixin un canvi de tendència positiu.  Però si, a més a més, podem riure de les tonteries que sovint fem, doncs benvinguda sigui la iniciativa. La representació acaba amb un Fòrum moderat per Xavier Nadal, enòleg de Caves Nadal. També aleshores, després del tast del vi, el públic segueix desacomplexat. Tan de bo aquesta fos l’actitud en el dia a dia quan ens trobem amb el vi. Que l’humor no falti.

 

El vi, un xarel·lo de Caves Nadal

El moment, la representació d’El Sommelier

La persona, els companys de teatre

 

El Sommelier

Divendres 23 i 30 a les 21 h, dissabtes 24 i 31 a les 21 h i diumenges 25 i 1 de febrer a les 18 h

 

Vi per Joguines

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

últim raïm

Exemples de vi solidari en trobem al llarg de tot l’any. Vam acabar el 2014 amb la presentació del vi d’Irene Alemany: El Microscopi, el vi que cura. Els diners obtinguts de la venta de les 2.000 ampolles permetran  finançar l’aparell que porta el mateix nom que l’Institut Oncològic de la Vall d’Hebrón de Barcelona necessita per tractar pacients de càncer, malaltia que ha patit la Irene. És un gest que l’honora i que no deixa indiferent a ningú. Prova d’això és que el vi es va esgotar poc després de presentar-se.

Hi ha iniciatives, per altra banda, que ja s’han fet un lloc al calendari anual i que ens demostren a cada edició com el sector del vi  contribueix decididament a fer un món més just.  Gestos de cellers i d’organitzacions vitivinícoles en favor de l’educació i de la salut, en tenim tots al cap. Fa uns mesos n’enumerava algunes de les més conegudes i exitoses a Vadevi.cat. Ara, i per segon any consecutiu, el món del vi torna a moure’s perquè la il·lusió i la màgia dels Reis Mags no passi per alt a cap casa.

La segona edició de la campanya “Vi per joguines“, que promouen Cellers de Catalunya, Monvínic i l’Associació Catalana de Sommeliers torna per fer possible l’emoció, els somriures i l’expressió de felicitat als nens i nenes als qui per les circumstàncies familiars no els és fàcil tenir una nit de Reis màgica.

L’any passat, 17 cellers catalans van aportar un lot de vi (6 ampolles), perquè a les instal·lacions de Monvínic es bescanviessin per joguines. En total, es van recaptar més de 145 joguines que després es van destinar al Casal dels Infants, del barri del Raval de Barcelona. Els cellers que van formar part de la iniciativa són mereixedors de molts elogis, per motius diversos, però principalment pel compromís  i la solidaritat amb els qui no tenen oportunitats de rebre obsequis:

-La Gravera

-Covides

-Can Suriol

-Mas del Botó

-Celler Roig Parals

-Cava Roca

-Agrícola Sant Josep

-Mas Blanch i Jové

-Cellers Abadal

-Celler Arché Pagès-Capmany

-Recaredo

-1+1=3

-Gramona

-Ramón Roqueta

-Jané Ventura

-Gatzara Vins

-Marco Abella

Cellers de diferents DO’s catalanes implicats en una causa noble. Compromesos amb els infants que mereixen totes les atencions i per descomptat les més bàsiques. Enguany la iniciativa torna i fins avui – dissabte 4 de gener-  la llista és bona, però la podem fer encara més llarga. 15 cellers de vi han fet un gest senzill per fer somriure els més petits. Alguns repeteixen, altres s’incorporen de nou. El cava exhibeix múscul solidari, el vermut s’estrena:

-Sant Josep Wines

-Vermut Yzaguirre

-Mas Bertran

-Caves Planas Albareda

-Alta Alella Privat

-Terrícola (Vincelona)

-Cooperativa Falset Marçà

-Cooperativa Garriguella

-AT Roca

-Gramona

-Cavas Mass

-Rovellats Cava

-Vinyes de l’Albà

-Castellroig

-Celler Credo

vi per joguines

Per als cellers interessats a participar-hi -encara hi ha temps!- és tan fàcil com dur 6 ampolles de vi dilluns 5 de gener a Monvínic. Els seus vins els rebran a canvi les persones que com tu, jo, nosaltres, portem una joguina nova amb certificació CE al conegut wine-bar. El vi i el cava esdevenen obsequis per als qui tenen el gest solidari de lliurar una joguina. Aquest any, totes les joguines que es recullin aniran a la campanya “Cap Nen Sense Joguina” de Ràdio Barcelona-Cadena SER, que arriba a l’edició número 48.

Fins dilluns hi ha temps. A Monvínic, els cellers poden deixar-hi el vi, de 10h a 16h; els ciutadans solidaris, les joguines, des de les 16h a les 21h… Vi per celebrar, vi per gaudir, vi per sentir, vi per imaginar la rialla del nen o la nena que rebi la nostra joguina. Vi, vi, vi…

www.ruthtroyano.cat

“No hi ha present, tots els camins són records o preguntes”

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

DSC_0617

 

“NO HI HA PRESENT, TOTS ELS CAMINS SÓN RECORDS O PREGUNTES”

DEL POEMA “DE MI EN SÉ POCA COSA …”, DINS VINT-I-SET POEMES EN TRES TEMPS. Miquel Martí i Pol

 

Un 2015 per

Aprendre+

Compartir+

Sentir+

 

Tenir-

Ser+

 

I molts més vídeos que ens reconcilien amb la cultura del vi, com aquests:

 

Les Cousins. Marc & Adrià

VÍDEO

 

Cims de Porrera

VÍDEO

 

Cava Berdié

VÍDEO

 

www.ruthtroyano.cat

 

Anaïs Manobens/ Cava Maria Rigol Ordi DO Cava

Posted by | DO Cava, Vi·Moments·Persones | No Comments

foto (95)

Som una cava nascuda el 1987 reprenent la tradició familiar iniciada el 1897

L’Anaïs Manobens la conec al darrer Fòrum Gastronòmic de Barcelona. És tot energia. Il·lusió i exhaltació pel projecte en el qual es troba immersa. El de la família. Ens fa de contacte el sommelier Fran Ortiz (Marídame), crec que no poden tenir millor ambaixador per als seus caves. Ens reben dies després del Fòrum, a la cava del carrer Fullerachs, a on hi ha la casa pairal i l’espai d’elaboració ampli i diàfan que amaga com gairebé cada porta de Sant Sadurní un món obscur i càlid sota terra. La cava. Passadissos endreçats amb infinites referències en repòs. Sorprèn el volum per la dimensió que sabem que té l’empresa. Descobrim aviat que l’envelliment és llarg a Maria Rigol Ordi. Volgudament llarg, dels 15 als 70mesos.

L’actual empresa neix de l’enyorança de l’àvia, Maria Rigol Ordi, que havia viscut sempre envoltada del que aleshores en deien “xampany” amb el negoci de comercialització del seu avi, en Modest Rigol Tubella. Amb el seu fill Francesc Manobens decideixen elaborar cava per a consum domèstic, però aviat s’escampa la veu i comencen a tenir una clientela fidel que els fa pensar en la necessitat de fer més producció, fins a les 30.000 ampolles anuals d’ara. Són conscients del seu tamany per això posen l’accent en la diferència. Seleccionen el vi base de diferents finques penedesenques recollint l’expressió més diversa -”això ens dóna llibertat i qualitat” sentencia l’Anaïs-  i vinifiquen no només les varietats autòctones com el macabeu, el xarel·lo i la parellada sinó que s’atreveixen amb cupatges més arriscats –un rosat de trepat i monastrell, per exemple- i nous projectes com els microtiratges monovarietals que busquen experimentar i sorprendre. L’Anaïs explica com evolucionen lentament 2 macabeus i 2 xarel·los de diferents procedències que en conjunt són “espectaculars; un xarel·lo 85% amb 15% de pinot noir, i un cupatge clàssic de macabeu, xarel·lo i parellada amb criança de 20 mesos buscant la revolució entre la llarga criança i la joventut.

Els nostres cupatges expressen tota la intensitat i la complexitat del cava

“Temps al temps”. Paciència, espera. La clau de volta, la de l’èxit, la del reconeixement. I també el treball artesà – remogut manual, degorjament en calent i a mà – sumat al saber fer enològic i emocional, la tria del vi flor per garantir llargues criances, la selecció de llevats i les condicions ambientals perquè en la segona fermentació es defineixi el perfil organolèptic desitjat per al cava. L’ús del poignetage durant la criança, un moviment suau de suspensió de les mares que fomenta l’autòlisi cel·lular, en definitiva, que permet al cava empapar-se de la seva pròpia essència. El joc de mans a les rimes esperant el moment just del degorjat és l’etapa final abans del gaudi.

La innovació l’aporta no només la creativitat enològica, sinó també el vestit de l’ampolla. Amb Atipus, avesats a marcar tendència en el món del vi i del cava, han trobat un vestit que combina risc i elegància. Contents del canvi d’imatge i de la proximitat amb el consumidor, Maria Rigol Ordi fa petites conquestes en el mercat descobrint-se a paladars que busquen la diferència.

Conjuguem les maneres de fer artesanals amb les tècniques enològiques més innovadores

Brut Nature “desenfadat, fresc i capritxós”, Reserva “directe i complex, modern i clàssic”, Rosat Reserva “amb tipicitat, delicat i versàtil”, Gran Reserva “opulència i personalitat”. No cal dir que el tast va ser esplèndid i la definició de cada referència no podia ser més clara. En tots, un fil conductor. Aquest temps pacient que el cava reposa en silenci a l’espera de ser descobert. El Gran Reserva 70 mesos, el Reserva 45, el Brut Nature 26 i el Rosat Reserva 30 mesos.  Per al maridatge, cal desplaçar-se al Marídame. Qui coneix bé cada referència, com en Fran, sabrà posar-hi la millor companyia. La seva expertesa com a sommelier val un imperi.

Fran Ortiz: “Diferenciació i divertimento és el que els fa únics. Diferenciació amb les llargues criances, i productes únics i irrepetibles amb els microtiratges”

L’Anaïs, tercera generació, beu de tothom qui té a prop. De l’àvia –savoir faire-, del pare –tenacitat, constància-, dels professionals que s’envolta i amb qui simpatitza. És el futur i té ben present el passat i el present.

vi

El Mil·leni

moments

“Una nit d’estiu”

persones

“Al voltant d’una taula amb amics i família. M’agrada ser molts quan són dels teus”

 

foto (94) foto (96)

info@mariarigolordi.com
M +34 686 472 424
T +34 938 910 194 · F +34 938 910 226

C/Fullerachs, 9
Sant Sadurní d’Anoia
Google maps →

Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR