2014 noviembre

Antoni Falcón/ Vins de Taller (DO Catalunya)

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

foto (71)foto (70)

“Volíem un projecte que fos divertit i que donés resultats en poc temps”. Antoni Falcón, mestre jardiner català, volia donar celeritat a la passió pacient que és el cultiu d’un vinyet. “Si havia d’esperar 50 anys per veure els resultats de plantar garnatxa, vaig pensar que ja m’havia passat l’arròs”, sentencia. Ens rep a Vins de Taller, a Siurana d’Empordà, un entorn pacífic on la vinya conviu amb plantes, flors i herbes aromàtiques en un ecosistema a prop del bosc que el propietari i ideòleg del projecte defineix com agroforesteria. Coincidim tanmateix amb un ramat d’ovelles que pastura entre les vinyes de merlot ja veremades i ajuda a eliminar naturalment les males herbes, per bé que algunes s’enfilen als gotims passificats que encara pengen a la parra i a les fulles que ara ja han mudat del verd al groc i vermell.

“Tenim presseguers vora la vinya i acàcia de les tres punxes que afavoreixen la biodiversitat, també moreres, figueres, magraners, fonoll i ginesta als marges i romaní”, explica entusiasmat l’Antoni, convençut que la seva opció dóna singularitat al projecte empordanès que aviat formarà part de la DO Catalunya. “L’ecosistema aquí no és el monocultiu del Penedès, sinó al revés. Volem una coberta vegetal verda amb activitat biològica, un entorn on el cicle de la flora i la fauna segueixi el seu curs natural i cíclic. Volem una vinya sana i vigorosa”, acaba dient. “Hem decidit fer quelcom diferent i interessant des del punt de vista enològic. Sabíem que l’entorn era singular, també el microclima i aleshores vam decidir-nos per varietats que s’adaptessin al territori però que tinguessin un punt exòtic al nostre país”. comenta mentre ens presenta en Guillem Parres, enginyer agrícola i enòleg de Vins de Taller.

Cortese (Piemonte), Malbec (Argentina), Marselan -amb un futur esplèndid per als seus vins, augura l’Antoni, Viogner, Marsanne i Rousanne (Côtes du Rohne), i Merlot. Varietats franceses i de la Catalunya Nord principalment que amb un treball ecològic i cada vegada més biodinàmic estan donant resultats tan particulars com interessants a Vins de Taller, sobre sòls de pedra, argila i llim sobretot on l’alta retenció d’humitats és la principal característica. “Els nostres vins són amplis, glicèrics, els pots mastegar, no són tan minerals com els que creixen en sòls de llicorella”, comenta l’Antoni.  Orgullós del projecte i satisfet per com el territori l’ha integrat explica que els ha sorprès la resistència del marselan, com s’esgota el vi dolç de cortese que elaboren -”el vam plantar amb la idea d’acompanyar els plats italians amb tòfona blanca i ceps”, ens reconeix- i com els ha costat que el Cot (Malbec) s’hagi adaptat en el camp de lloguer on creix. Una modalitat aquesta, d’intercanvi de tros per vins, que practiquen amb pagesos de l’entorn.

El celler està ubicat a Vilamalla, on hi ha un petit però acollidor centre receptor enoturístic i es poden comprar i tastar els seus vins, però també productes de l’entorn, com infusions, sabons de llana d’ovella i vins francesos que han seduït els seus paladars, els de l’Antoni i en Guillem amb qui compartim – gràcies per la vostra generositat! – un extens tast de monovarietals per decidir els cupatges de les noves referències. La sommelier Clara Antúnez ho explica molt encertadament al seu bloc i en fa una anàlisi detallada per a qui tingui ganes de conèixer el perfil organolèptic de cadascuna de les varietats i els equilibris que vam fer, plegats, per trobar el millor cupatge. Per a gustos, els colors… L’equació no resulta fàcil quan s’ha de parar atenció a les modes, respectar la filosofia pròpia i satisfer el client.

Sigui com sigui, Vins de Taller ha fet una aposta per crear una nova categoria dins dels vins catalans enfocada a un segment de mercat que busca sorprendre’s i sorprendre, fugint de tendències imperants. El camí tot just l’enceten ara, però apunta maneres. “Siurana d’Empordà, ve de gust“, diu el catàleg de promoció ecoturística de la zona empordarnesa. Des de fa 10 anys amb Vins de Taller  a l’avançada regalant experiències vitivinícoles a través del tast dels seus vins. Li demanem a l’Antoni per un maridatge i ens en proposa dos. Com a mínim en un d’ells estic convençuda que duria una rosa “Júlia” per acompanyar la vetllada, com la que assenyala a la imatge superior. La seva devoció i passió per la botànica l’ha dut lluny de Catalunya però sempre hi ha tornat amb algun record. Qui vagi a visitar-lo podrà veure un jardí esplèndid vora les vinyes, per perdre-s’hi i perquè les hores passin amb un bon tast de vins.

 

vi · moments · persones

“Un Baseia 13 al restaurant La Rectoria a Espinavesa Girona amb el bon amic pintor Pere de Ribot

“I a Barcelona al restaurant Il Giardinetto un Siurà 10 amb Mercedes Milà”

 

foto (73) foto (75)

foto (74)foto 2 (13)

Celler: Sant Jordi, 4B, 17469 Vilamalla

Vinyets: Nou, 5 17469 Siurana d’Empordà

93 481 64 34

www.vinsdetaller.com

 

Mireia Torres Maczassek/ Torres Priorat (DOQ Priorat)

Posted by | DOQ Priorat, Vi·Moments·Persones | No Comments

outorres mireiatorres

“Els camins de ferradura que hi menen encara recorden el tràfec d’animals carregats amb raïm, avall i amunt, una vegada i un altra, fins a cinc viatges al dia segons expliquen”, diu la web de Turisme del Priorat. Des del bell mig del municipi prioratí del Lloar hi ha una de les ascencions més suaus i boniques al capdamunt de la Serra del Montsant, una excursió que travessa de ple les vinyes emparrades de Torres. A vista d’ocell, el paisatge és espectacular. Val la pena arribar fins a Damunt Roca per contemplar el territori que en aquest punt reuneix bellesa i tranquil·litat.

La màgia del Montsant és tanta que encara amaga coves amb gravats prehistòrics que Torres proposa recuperar per fer més atractiva la seva proposta enoturística. L’empresa s’instal·la al Priorat el 1996 amb vinyes a Porrerra i el Lloar, pròpies i de viticultors que els aporten entre el 50 i el 60% del raïm. Carinyena, garnatxa i sirà són les tres varietats amb què es vinifica fins ara, però Mireia Torres Maczassek, directora general, deixa entreveure que el proper repte al Priorat és elaborar un blanc. “El tast decideix el volum de cada any“, assegura. I, malgrat que la qualitat és el pilar, cada any han anat incorporant noves vinyes. Les seves dues referències emblema són Salmos i Perpetual (130.000 i 110.000 ampolles respectivament, amb la diferència que el segon vi és exclusivament de raïm procedent de vinyes velles de 80 anys d’un coster de 1902, el més antic). Pel primer, el cep arriba al quilo, quilo i mig de producció; pel segon, entre 200 i 500 grams. Protegides per la serra i dins d’una gran vall, les vinyes tenen un microclima particular, amb la curiositat que El Lloar és 4 a l’Escala de Winkler i Porrera, a pocs quilòmetres, 2. La diferència climàtica permet una verema esglaonada.

montsant

La llicorella és el sòl característic del Priorat que marca decisivament les dues referències de Torres. Discutim sobre l’aportació del sòl al vi. “Pedra foguera? Mineralitat? En realitat el que té és influència en la tannicitat i l’astringència, és a dir, en les sensacions tàctils, en boca“, explica Mireia Torres. Al final de verema, Torres obté fins a 80 vins diferents que després hauran d’entrar en la doctrina del cupatge. Treballen amb boteries diferents per valorar l’aportació de cadascuna i el perfil organolèptic que s’espera per cada vi; ara també han incorporat ous de ciment per poder veure com és de diferent la fermentació del vi. De moment només s’usen de forma experimental.

Investigant constantment, però fidels al que representa cada marca que té en el mercat exterior un públic molt ampli. El 78% de la producció se’n va a l’estranger i algunes partides de Perpetual estan totes venudes abans de sortir del celler. “Com a enòlegs, ens agradaria treure el vi més tard al mercat – explica la Mireia- però no pots deixar el mercat sense vi“.

Mentre participem en una esplèndida vertical de Salmos i Perpetual (que acaba demostrant-nos com d’important és deixar envellir els vins prioratins, però alhora com es reivindiquen des de ben d’hora les bones anyades. Salmos és el primer vi elaborat al Priorat, cupatge de les tres varietats negres que tenen plantades. Perpetual, en canvi, és el vi de guarda que està principalment elaborat amb carinyena seleccionada per Mireia Torres i Jordi Foraster, l’enòleg, de ceps podats en vas de parcel·les molt petites de la zona. Aprofitant l’avinentesa, Mireia Torres explica com treballen al celler: “Ens agrada tastar amb els viticultors, se senten part del projecte i és que ho són,  ens agrada treballar a prop seu i deixar-los que s’expressin, fa que sentin que és el seu vi el que embotellem”. La reflexió provoca la pregunta sobre el preu que paguen pel raïm i la resposta ens sorprèn a tots: “Els viticultors ens expliquen que a la comarca s’han arribat a pagar 8 euros el quilo per la vinya vella, mentre que la jove a euro vint-i-cinc, euro cinquanta”.

Coincidint amb la visita, presenten una joia enològica: “Secret del Priorat”, el primer vi de verema tardana de Torres al Priorat. Cupatge de garnatxa i carinyena, a parts iguals, amb una edició limitada de 2.500 ampolles. Raïm sobremadurat, es para la fermentació alcohòlica de forma natural i el vi envelleix en roure francès durant 12 mesos, bótes que abans havien estat emprat per elaborar el vi ranci del Priorat, amb la qual cosa la dolçor i l’amargor competeixen per fer-se un lloc a la boca. Una referència tan exclusiva com interessant que “parla d’una època d’un estil de vi que es feia al Priorat en una zona tradicionalment elaboradora de licorosos i rancis”, explica la Mireia. Tenim la sort d’assaborir-lo i d’entretenir-nos en la lectura d’una etiqueta magistralment dissenyada:

Et vidit pecoris custos

Scalam caelestem, et ascendebant

Angeli per eam ad convocationem Dei adeundi”

 

Regalèssia, notes especiades, confitures i aromes d’infusió. Subtilesa i elegància, frescor. És d’aquells vins de postre que es poden prendre sols, però amb una bona companyia com el pa amb oli, gelat de xocolata i sal que vam tastar al Celler de l’Àspic és encara més abellidor. Formatges blaus i cremosos, confit d’ànec i postres de xocolata o peres al vi són algunes de les harmonies proposades per Torres. No obstant, la de la Mireia, la descobrireu al final.

Amb ella conversem de com ha de canviar “de barret” cada vegada que presenta un dels seus projectes: Jean León al Penedès, Torres al Priorat i ara l’aventura del cava que arribarà al mercat, confessa, a finals de 2016. Ens interroga subtilment per saber què en pensem de les varietats autòctones i de com s’entendria l’ús de les forànies. Es limita a avançar-nos que “aportarà prestigi i qualitat”. Se la veu capficada i tanmateix il·lusionada. I deixa entreveure que el perfil del pare i del germà influeix. En el cava, al Priorat, i en qualsevol presa de decisió de l’empresa. La seva, no obstant, és una casa on el lideratge femení no només és evident sinó també reconegut . El projecte de l’escumós que li ha estat encarregat, ho confirma.

secretpriorat

 

vi · moments · persones

“Secret del Priorat, en un dinar familiar, a les postres, amb un pastís sacher. Trobo que combina molt bé amb la xocolata”

Bodegas Miguel Torres – Priorat
Finca “La Solteta”s/n
43737 El Lloar (Tarragona)

GPS - 41°11’22″ N 0°44’46″ E

Viatge a Ítaca/ Eva Martínez Bordons i Mario Giménez Ferrer

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

evaimario

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben

Text de Lluís Llach, adaptació de la versió catalana de Carles Riba del poema de Kavafis 

És el seu poema de capçalera. El que inspira i motiva els seus viatges i dona nom al seu bloc: Viatge a Ítaca. La calidesa que esperaven a Catalunya per després d’una volta al món de més d’un any, encara la tenen pendent de rebre. L’Eva i el Mario, autors del bloc de viatges, amics, blocaires i aficionats avançats en el món del vi, han tingut una arribada difícil després de més de 450 dies d’aventures. Circumstàncies familiars han fet que l’aterratge no hagi estat ni fàcil ni l’esperat però estic convençuda que les turbulències passaran aviat, perquè s’ho mereixen. Entre el trasbals personal i familiar que viuen, però, han tingut temps per participar a la Festa del Most de la Ràpita, convidats pels amics de Malviatge.

Conferència sobre paisatges del vi a càrrec d’Eva Martínez Bordons. Viatge a Ítaca ha tingut la sort de viure experiències enoturístiques vàries. Dels 18 països visitats, 11 tenien regions vinícoles i d’aquestes n’han visitat 6. El concepte dels “cellar doors” d’Austràlia i Nova Zelanda és probablement el que més els ha entusiasmat. I creuen que Catalunya podria  explorar aquesta forma de practicar l’enoturisme que posa l’accent en el tast per davant de la visita.

Abans d’arribar al continent australià, van tenir la sort d’endinsar-se en altres territoris de vi amb referències de major i menor qualitat organolèptica. A la Xina, per exemple, van tenir clar que volien conèixer les vinyes del desert. I arribar-hi va ser una odissea (més de 10h de viatge) però després va valer la pena, sobretot per l’aspecte inhòspit i inèdit del paisatge -vinya sobre terroir sorrenc- més que per l’excepcionalitat del vi. Als xinesos els porta de cap el nostre vi, que és de qualitat, però per fer el seu amb varietats internacionals encara n’han d’aprendre. Probablement el viatge pel país asiàtic va ser una gran aventura com la que després viurien al Japó. A Tòquio, van fer parada al wine bar d’Espelt Viticultors on es poden degustar diferents referències catalanes i per descomptat del celler de la DO Empordà. La signatura d’Anna Espelt “Empordà a cada copa…” convida a viatjar. Però també es van endinsar en regions de vins properes a la capital que, a punt per la verema, protegien de qualsevol adversitat i delicadament amb papers els gotims de raïm, instal·lats en vinya emparrada per sobre de l’alçada estàndard per evitar l’escalfor del sòl. Això va ser a Chateau Mercian Allà descobririen varietats autòctones com el Koshu que dóna vins molt frescos. Després del país oriental, Viatge a Ítaca va indagar en els vins de l’Índia. Recordo encara que a l’Espai Priorat vaig poder conèixer l’editora de la revista Sommelier India Wine– que me’n va donar un exemplar i la portada estava dedicada Bodegas Torres. Estan interessats en els nostres vins però esmercen esforços també en els seus. L’Eva i el Mario van visitar cellers que els van donar a tastar vins de força qualitat. La següent parada, Birmània, els va deixar impressionats per les postes de sol entre vinyes. La seva experiència es va centrar al celler més important, el Red Mountain Estate.

Després d’un període d’abstinència obligada pel sud-est asiàtic, Austràlia els va rebre amb els braços oberts. Els “couchsurfers” que els van acollir a casa els van regalar un tast de vins a la platja el primer dia d’estada al continent, a Perth. Si hi ha una ciutat que l’Eva hagués de triar per passar la resta de la seva vida de les visitades en aquesta volta al món, seria Perth. Cultura de vi a primera línia de mar. Una concepció de l’oci diferent, amb el vi compartint protagonisme amb el sol. Però la sorpresa va ser la descoberta de cellers arquitectònicament molt diferents, amb sales de tast i vistes que emmarcaven les vinyes, amb oferta integrada d’enoturisme – celler i hotel– i principalment una concepció de l’enoturisme a Catalunya desconeguda, els cellar doors. “Visitar un celler és visitar-ne mil si no busques conèixer els detalls tècnics de l’elaboració sinó el plaer de tastar noves referències”, explica l’Eva Bordons. Així, a Austràlia les visites esdevenen tastos i degustacions amb oli d’oliva -aquells que en produeixen- i formatges, entre altres. Els propietaris són conscients que una visita és igual a una compra, per tant, equival a un negoci sense intermediaris. “Hi ha petits cellers que venen tots els seus vins al celler”, afirma l’Eva. I creu que aquí s’haurien d’implementar més iniciatives com aquesta perquè el tast és el pilar de l’enoturisme. A Nova Zelanda, els cellar doors esdevenien més interessants encara pel paisatge fascinant de cada tros de vinya i el wine trail que els vincula. El mar, la muntanya, les grans extensions de vinya a peu de carretera… Entorns naturals que van viure amb molta fascinació malgrat les baixes temperatures de l’hivern. Pregunto a l’Eva sobre la importància de la varietat per sobre del terroir i la tecnologia puntera dels vins: “Els cellers no en fan bandera, però allà realment vam tastar vins de molta qualitat”, sentencia. Com un escumós de pinot noir que l’Eva recorda amb delit.

viatgeaitaca1viatgeaitaca2

D’Austràlia van viatjar d’est a oest i de sud a nord. Amb caravana. Un mitjà de transport que els va permetre incorporar a l’aventura  referències dels vins australians que més els havien impressionat a cada celler. Suposem que en un bon percentatge, sirà! El seu pressupost ajustat – tenint en compte el cost de la volta al món: 18.000 euros per persona- no els permetia endur-se ampolles a 200 euros però sí que van tenir la sort de tastar-les gràcies a la bona voluntat dels cellers a oferir tota la gamma de referències durant el tast.

Els va quedar pendent creuar l’oceà en direcció a Sud-Amèrica i aprofundir en els vins de Xile i Argentina, però estic convençuda que encara no havien aterrat al Prat d’una vivència única, ja estaven planificant el temps que trigarien a fer la motxilla i tornar a volar. Tenir-los a Barcelona és un privilegi, perquè amb ells no només compartim experiències, somriures i preocupacions, sinó que també descobrim vins que ens fan viatjar alguna vegada lluny i normalment a prop de casa. Referències com les que publiquen a la secció que ja fa unes setmanes han estrenat al seu bloc. Els vins, ja ho va dir l’enòloga Sara Pérez, són petites històries dins d’una ampolla. I tenim la sort de viatjar amb ells als orígens. Amb l’Eva i el Mario sempre ve de gust viatjar, perquè la seva experiència enriqueix i motiva.

Com que l’article és una sorpresa, no els he demanat pel seu vi- moments- persones però he recollit del seu web algunes propostes que s’hi escauen. Jo, com ja he dit en altres ocasions, amb ells tastaria vins profunds, d’aquells que no hi ha pressa perquè s’expressin i evolucionin quan sobre l’ampolla. Vins profunds com la nostra amistat. Des d’aquestes línies espero que aviat celebrin amb un bon vi del seu repertori particular el retorn a Catalunya i que sentin la calidesa dels qui els hem esperat més de 12 mesos.

“Red Mountain en Myanmar. La compañía aporta sabor, y el entorno se encarga de fijar recuerdos vinícolas para enmarcar. El lago Inle, una puesta de sol. Gonzalo e Isis, una pareja de Madrid de las más entrañables que hemos conocido, y allí compartiendo con ellos, y con Ahmid y Daniel, una pareja de israelís, una tarde sobre la colina donde se encuentra la bodega. El sol cayendo, el lago lo llena todo, y entre conversaciones y risas, Eva explica a la concurrencia alguna cosa sobre como catar el vino. Los vinos, decentes. El momento, mágico. Aun estamos allí cuando lo recordamos. Vivo, nítido como si fuera ayer” Llegeix més.

I si la trobes pobra,no és que Ítaca t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet, sabràs el que volen dir les Ítaques.

www.viatgeaitaca.com

B2MEl1cIUAAUx6q.jpg large B2L_atlIAAAJNa2.jpg large B2L-G3HIUAIEt-Y.jpg large B2L8La-IIAACg7l.jpg large B2L9FWSIEAMLuoD

www.ruthtroyano.cat

Anna Vidal/ Finca Ca N’Estella – Clot dels Oms (DO Penedès)

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

clotdelsoms

A Finca Ca N’Estella els vaig conèixer a Instagram. Qualsevol que tingui accés al seu àlbum fotogràfic pot quedar impressionat per la bellesa de la masia i de les vinyes que tenen la sort de treballar, d’haver heretat i sobretot d’haver conservat i millorat. “El vi és una manera de viure, no és un negoci”, ressalta l’Anna Vidal, enginyera tècnica agrícola des de fa 12 anys al capdavant del celler juntament amb el seu germà. Mercedes Clari i Delfí Rabetllat, ambdós a la vinya a la imatge superior, són els seus avis paterns. Finca Ca N’Estella- Rabetllat i Vidal és un projecte familiar que exporta el 60% de la producció a l’estranger i viu plaentment a cavall entre la DO Penedès i Barcelona, amb vinyes a 20 minuts de la capital catalana. L’avi de l’Anna és qui va iniciar el projecte i els ha llegat moltes coses, però principalment “passió, constància i equilibri” aplicats a la vinya.

“El vi és sensibilitat, és el romaní, la farigola… al Clot dels Oms tenim la sort de tenir la vinya envoltada de bosc i sotabosc. Hi ha constància que els romans van fer vi en aquest espai i algunes de les vinyes creiem que són prefil·loxèriques, com les de xarel·lo”, comenta l’Anna passejant per l’entorn amable que han sabut conservar malgrat la invasió industrial. “Estem convençuts de la producció integrada i considerem indispensable manejar la vinya ecològicament i econòmicament”, matisa. La integrada és una viticultura reactiva que els ha donat molt bons resultats en un entorn, el clot, que és favorable a les humitats. Cultiven varietats autòctones, però també foranies, des del xarel·lo, el macabeu i la malvasia, a l’ull de llebre, el merlot, el cabernet sauvignon i el chardonnay.

De les vinyes passem a la masia, una casa del 1800 que impressiona. Imponent davant d’un bat de sol inèdit a l’octubre. Amb una campana que encara fan sonar i un rellotge de sol que continua complint amb la funció original, l’Anna explica: ”Aquí manem les dones. És un projecte on l’avi, el pare i el germà hi han estat i hi són molt presents, però la masia té un punt de feminitat que l’impregna”. Certament, la delicadesa amb què estan disposades les coses ho demostra. És el cas l’acollidor pati de les magnòlies, unes flors triades per l’avi, i l’om, un arbre difícil però que a poc que se’l maneja, dóna bons resultats, segurament una metàfora del projecte vitivinícola. Al porxat de la primera planta de la masia, llum i familiaritat en un entorn agradable que l’Anna ha condicionat com a chill out amb subproductes de la vinya i del vi a mode decoratiu. Un espai envejable des del qual es veuen les vinyes ja ocres, només dues setmanes després que hagin finalitzat la verema nocturna. Una pràctica que van començar per necessitat i que ara ja fan per convicció.

Al porxo comentem les oportunitats enoturístiques del projecte, que són moltes i que sempre mira d’atendre l’Anna, compaginant-ho amb el treball a la vinya que a poc a poc va delegant, i principalment tractem sobre la direcció i l’exportació. Elaboren 15 referències diferents de vins i caves en tres categories diferents (i des de fa quatre anys treballen en un monovarietal de xarel·lo de vinya vella que serà el nou projecte). Acumulen més de 90 premis a nivell intenracional que els han obert la porta al món. Rabetllat i Vidal arriba als EUA, Japó, Brasil i diferents països europeus com ara Polònia, Anglaterra, Bèlgica, Holanda, Suècia, Noruega… Costa de creure que no siguin més coneguts al país. I és precisament en aquesta comesa que es troben ara. “L’àvia amb 92 anys diu que hem superat l’alçada de l’avi Delfí, que ho era molt d’alt”, fa broma l’Anna. La tercera generació se sent orgullosa i privilegiada de continuar. “És un projecte col·laboratiu i tots hi intervenim sempre, també la meva mare a la cuina o al piano amb les visites que rebem de l’estranger o la meva germana que porta la direcció d’art i disseny de les etiquetes i la imatge del celler”, conclou.

“Són decisions de cor, les de fer vi, no hi intervé cap màquina, tan sols l’experiència”

 

annavidal

A tan sols 500 metres d’alçada, en terres que van arribar a ser propietat del Marquès de Monistrol i a on els romans hi van deixar també petjada, Ca N’Estella vol fer-se visible i té motius per ser observada des de dins i fora del país. Al costat de la casa pairal s’hi amaga un tresor que l’Anna i els germans van descobrir ja de petits quan l’avi Delfí els preguntava “Vosaltres, estimeu el vi?”. Quan els néts pronunciaven tot sovint un “no” rotund, l’avi els feia entrar als cups de ciment i rajola del 1800, on ara per ara seria una bogeria vinificar, tot i que no ho descarten a mitjà termini. A dins, silenci i foscor que tan sols trenca la llum tímida de les espelmes… “Aquí vam aprendre a estimar el vi, sense complexos”, diu emocionada l’Anna. I ens trasllada aquesta sensació d’estar vivint un moment irrepetible quan ens ensenya la col·lecció particular de la seva primera collita, encara envellint. Ens deixa triar entre les ampolles de la seva primera verema, la de 2001. “Va nevar a l’hivern i després ja no va ploure, molts raïms van madurar excel·lentment i vam decidir fer un monovarietal de cabernet sauvignon”, ens explica abaixant el to de veu. “Estem reproduint l’escena que l’avi Delfí ens regalava als nets”, dramatitza. I tastem amb les emocions a flor de pell un cabernet sauvignon que no ha estat ni filtrat ni clarificat, que té uns tanins rodons però que encara pot mostrar més evolució positiva dins de  l’ampolla, com apunta la companya de visita Ester Bachs. “Aquesta capacitat d’envelliment que tenen els vins de guarda és extraordinària”, rebla l’Anna. Primera verema, 2.300 ampolles i tenim la sort de gaudir-ne d’una en un entorn únic que algun dia tornarà a ser ple de vi.

Una experiència sincera. Els sentits s’apaguen com la llum i la intuició pren protagonisme. Després ja hi haurà temps per tornar a veure i a beure com estem acostumats i ho farem amb un dinar suculent al menjador principal de la masia, preparat per la mare, amb qui és un plaer conversar de les experiències del celler al Japó, com també de la seva vida estretament vinculada a la vinya. “Primer érem reacis a obrir la masia a les visites, però sense moure’ns de Ca N’Estella hem viatjat a tot el món amb tots els amics que ens han vingut a conèixer pel vi i el cava. Hem après molt”, explica. Paraules sàvies. No tenim gairebé temps de comentar els vins i caves que tastem però els sentim, que és el més important. La comparativa entre el Gran Clot dels Oms Chardonnay i Xarel·lo acaba amb victòria per al primer, i en el record queda la profunditat i delicadesa, com també el groc daurat encisador, del Brut Nature Rabetllat i Vidal Chardonnay que tastem tot just arribar a la finca. Per a les postres, una raresa al país, un vi dolç de fred rosat, elaborat amb merlot. Pas mal!

Mentrestant, l’Anna, es mantindrà fidel al territori, a les vinyes i al que ha llegat de l’avi Delfí per sincerar-se amb el vi·moments·persones, i mostrar les seves conviccions que estan tan profundament arrelades al Clot dels Oms:

 

image_1(1) image_2(1)  image_5(1)  

vi

“Un xarel·lo en barrica per reivindicar la vinya del nostre territori, el Penedès”

moments

“A la vinya, amb la taula parada, amb fulles de parra…”

persones

“Amb l’avi Delfí”

 

Clot dels Oms- Finca Ca N’estella

Rabetllat i Vidal

canestella@fincacanestella.com

Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR