restaurant

Riberach – Bélesta La Frontière ( vinyes al peu del Canigó )

Posted by | Uncategorized | No Comments

 ”C’est un petit pays à l’allure très digne/ Où sagement rangée se prélasse la vigne/ Sous le regard hautain et cependant très doux/ D’un tout petit géant qu’on nomme Canigou” Jean Cayrol

 

image1image4

 

Bélesta de La Frontière (Llanguedoc- Rosselló) és un petit poble medieval que torna a situar-se al mapa de la Catalunya Nord amb la recuperació d’una antiga cooperativa d’elaboració de vi reconvertida a hotel, restaurant, celler, spa i molt més. A dues hores de Barcelona amb TGV  inclosa la ruta en cotxe de poc més de 30 minuts des de Perpinyà. No és d’estranyar que sigui l’hereu d’un tros de vinya del poble rossellonenc qui hagi decidit submergir-se en aquesta aventura.

Luc decided to set up the Riberach wine estate with three friends. Then Karin bought the building and startet to completely rebuild it with Luc. Her dream? Create a genuine hotel-restaurant-contemporary wine cellar concept based around gourmet tourism” s’explica als visitants. “L’originalitat està en tornar als orígens” deia Gaudí referint-se a la natura com a punt d’inspiració i de respecte cap allò que hem heredat. I al peu de la lletra s’ho han pres a Bélesta. L’antic celler acull ara un equipament enoturístic de quatre estrelles on tot té un sentit especial: l’espai del restaurant és l’antiga sala de premsar el raïm – en donen fe les fotografies que pengen a les parets-, les tines de ciment són habitacions – wine vats, en diuen- el forjat que sosté el sostre és original, i s’ha obert un gran finestral per emmarcar el paisatge rural que és un dels valors de l’espai… Tot és confortable malgrat que es manté l’esperit industrial de la construcció. Es guarda l’essència de les formes tant com es conserva la corba dels ceps de carinyena vella que en poques setmanes veremaran. L’avi d’en Luc conreava vinya a peu del Canigó, a Bélesta, i feia temps el nét rumiava a tornar-hi amb la seva companya. Tots dos són arquitectes de professió, però el paisatge del Rosselló els ha captivat i aquí han volgut fixar també arrels, personals i professionals.

 

image3 image7

 

Luc Richard y Karin Puringher són els artífexs d’aquest espai que visitem en un dia de forta tramuntana, el que demostra que no només és patrimoni de l’Empordà. A pocs quilòmetres de la costa francesa i del mar Mediterrani, envoltat de vinyes i amb l’emblema del Canigó de fons, Riberach és un complex enogastronòmic que s’ha apuntat a la moda de l’slow food, però no per necessitat sinó per  convenciment. Cada habitació (o suite) té un disseny especial que busca la comoditat del visitant i no hi falta l’ampolla de vi Riberach de 50 cl per donar la benvinguda. S’han pensat tots els detalls i s’ha imposat en tots els espais la tendència “eco-friendly”. Un dels atractius principals de l’exterior és la piscina d’aigua natural, un sistema alemany desenvolupat fa 20 anys però totalment innovador a França. Consisteix a filtrar i purificar l’aigua a través de la vegetació. A l’interior, sorprèn l’spa d’atmosfera exòtica i oriental amb possibilitat de gaudir d’un hammam, absolutament imprescindible quan es viatja a Marràquetx o Essaouira.

image5 image6 image9

On probablement més es demostra el Km 0 és a la cuina. El restaurant Le Cooperative de Laurent Lemal  prepara exquisits plats mediterranis, creatius, gourmet i innovadors des de l’any 2009. La proposta del dia D és realment reveladora:

Red Mist 2015

Tomatoes of Laurent’s garden/ Burrata/ Parmesan cheese / Wild Strawberry/ Basel

***

Baudroie de petite pêche de Méditerranée

Monkfish from Mediterranean sea/ Leek/ Liquorice/ Sweet breads

***

Souvenir de montagne

Mountain’s memory/ Raspberries/ Polenta/ Grilled peppers/ Wild Coriander

IMG_8113 IMG_8116

Els menús s’actualitzen un o dos cops per setmana  i Lemal té clar que ha de ser “a testimony to all the little local producers, to the confidence and admiration he shows them“. Els àpats tenen qui els harmonitzi amb el vi, amb les referències de Riberach principalment. Al restaurant és possible beure vins a copes de tot el Rosselló. I la carta treballada per un sommelier que és a la sala indica que hi ha “wines from around here a lovely range of Roussillon wines, small states who prefer to produce not only organically but also biodynamically“. La biodinàmica també ha seduït aquest petit celler rossellonenc i en aquesta pràctica s’ha submergit l’enòleg que busca un marcat accent de l’acidesa per donar desimboltura als vins. El cargol és el traçat pictòric que unifica la imatge de tots els vins i la contraetiqueta de tots els vins, que són IGP Côtes Catalanes, ressalta que han estat produïts emprant l’agroecologia amb la idea de preservar els equilibris naturals i la biodiversitat de l’entorn, apostant per la sostenibilitat i fomentant la fertilitat dels sòls alhora que s’han tingut en compte com no podia ser d’altra manera les varietats indígenes. Vins interessants, fàcils de beure, que trenquen el tòpic de l’elevat cost dels vins francesos (si pensem en Borgonya i Bordeus) i estan, al mateix temps, aliniats amb la qualitat.

El celler és un edifici adjacent al restaurant-hotel  i disposa d’una botiga de vins on es poden trobar nombroses referències de la Catalunya Nord que, en canvi, costa molt comprar a Catalunya. L’edifici de 1925 que s’alça davant del castell-museu prehistòric de Bélesta, ha recuperat la vida després d’estar anys en desús. I ha fet recuperar també l’atractiu a una regió que no només pot exhibir el moviment slow i la vinya sinó també el ric patrimoni arquitectònic com els dòlmens i les marques de les antigues fronteres entre els regnes de la corona catalano-aragonesa i França. Domaine Riberach elabora vins naturals en la seva forma més pura amb un equip que lideren dos enòlegs, un viticultor i dos comercials. Garnatxa, syrah, carinyena i macabeu, varietats del Rosselló que es vinifiquen en cupatge per obtenir Thèse, Antithèse, Hypothèse i Synthèse… En total quatre vins negres (“to write home about”), tres blancs (“to think about”) i dos rosats. Són vins francs i sincers amb el territori i el convenciment ecològic dels elaboradors. La “boutique” de vins proposa descobrir fins a 30 projectes de viticultura  orgànica, biodinàmica i natural, com també productes de la regió com l’oli d’oliva VE, la mel, el safrà, la sal i patès… Un univers de proximitat que adverteix el visitant: “The best wine is the one you make yourself!”.

image12 image13

En ple segle XXI, aquesta cooperativa que va ser un referent al XX busca ser descoberta entre el públic català per la proximitat i l’interès creixent pel món del vi i l’enoturisme que es demostra a Catalunya amb la seva riquesa, diversitat i qualitat. L’ecologia, que és a la base de tot el complex de Riberach, ja atrau turisme francès i dels països nòrdics però el repte ara és mirar al sud i passar del 10% al 25% de turisme de l’Estat espanyol i català, a mitjà termini. El TGV en facilita la descoberta i la connexió, ja sigui com a destinació final o per fer parada en una de les rutes més somiades, la que acaba a París. Si s’agafa el tren d’alta velocitat a Barcelona a un quart de 10 de matí, a quarts de 4 de la tarda ja s’arriba a la Gare du Nord. Fer una parada a Bélesta és reconfortant i plaent per afrontar la intensitat de la cité.

IMG_8162 IMG_8172

 

Té a esquerra les cendroses, vitíferes Corberes que al Pirineu, com branques, se pugen a empeltar, a dreta les florídes, granítiques Alberes; lo Rosselló és un are de dues cordilleres que té per corda el mar. És una irnmensa lira que en eixa platja estesa vessanta d’harmonies deixá algun déu marí, lo Canigó és lo pom, les cordes que el cerc besa són los tres ríus que ronquen lliscant per la devesa, lo lec, la Tet, l’Aglí. Jacint Verdaguer

 

IMG_8158image11

 

Come to Bélesta la Frontière

Hotel- Spa – Wine Cellar – Restaurant

2A, Route de Caladroy 66720 Bélestao

www.riberach.com

hotel@riberach.com

cave@riberach.com

www.ruthtroyano.cat

Antonio Giuliodori/ Monvínic

Posted by | Uncategorized | No Comments

Quan tries vins que no coneixes, el preu és fonamental”

 

image6 image7

Poc es pot dir de Monvínic que no s’hagi escrit ja, sabent a més a més que ho han fet les firmes més reconegudes del món del vi i algunes d’elles magistralment.

When you sit down you are handed an iPad-like device that allows you to browse by region, grape variety and producer. There are some 60 selections by the glass. The Wall Street Journal

 

Ningú no es perd l’oportunitat de visitar aquest temple quan és a Barcelona. És des de fa temps una referència mundial, que no deixa mai de sorprendre. Centre de documentació, bar de vins, espai culinari… Un restaurant en constant evolució que ha vist en la renovació, l’adaptació i la previsió les claus de l’èxit. Professionals d’èxit, amb esperit, ànima i coneixement hi treballen a deshores -alguns, des dels inicis, com Isabelle Brunet – i la seva petjada es fa sentir amb força a la casa gran del vi. Saben compartir coneixements i confidències amb qui els escolta. Saben què és treballar dur; el servei obliga a deixar-s’hi la pell gairebé tant com el treball de la terra, des d’on arriben molts dels seus productes per a la cuina i els vins òbviament. El sommelier Antonio Giuliodori forma part de l’equip i ha estat al capdavant d’una de les darreres revolucions de Monvínic: la carta de vins interactiva.

El 2008 Monvínic ja es va situar a l’avançada presentant la carta de vins en una tablet, molt abans del boom de l’iPad.  Però l’autèntica innovació arriba ara perquè per primera vegada programador i sommelier han treballat plegats el hardware  per oferir un millor servei al client i donar sortida a les anyades antigues del celler que tenen una relació qualitat preu excel·lent. Fins ara costava identificar-les.

A Giuliodori el vaig conèixer per primer cop a Gratallops, al Priorat, quan el viticultor i enòleg Fredi Torres era al capdavant de Saó del Coster, un dia de verema, amb les mans untades de most i les ganes d’aprendre les poques coses que encara no sap del món del vi. Vaig tenir la sort de coincidir de nou amb ell a l’aula de tast de la Universitat Rovira i Virgili al curs professional de sommelier on va impartir dues classes magistrals sobre vins italians, el país d’on és originari, demostrant un coneixement profund no només de cadascuna de les regions vitivinícoles sinó també dels clàssics, dels pioners i dels nous viticultors i vins.  Ara el retrobo a l’oficina de Monvínic, a punt d’acabar el servei del migdia, gestionant a l’ordinador portàtil les referències de vins de la carta interactiva. Un treball ingent.

Cé veritable centre culturel et sensuel du vin place Barcelone à l’avant-garde de la planète oenologique. Vincent Pousson

 

La carta proposa una “navegació ràpida, fluïda i intuitiva per al client”, explica. Monvínic disposa de 10 unitats Surface 3 Pro de Mirosoft amb software desenvolupat per l’empresa Pasiona, disponible en català, castellà i anglès. La primera de les novetats d’aquesta nova eina vitivinícola que busca apropar el vi al consumidor és la divisió per vins a copes (n’hi ha 50 de disponibles i van rotant) i ampolles (2.700 referències) que contempla  les diferents categories de vins: blancs, escumosos, rosats, negres, dolços i generosos. La informació que acompanya a cada referència s’ha ampliat i s’hi detallen el cost per mitja copa (6cl) i copa (12cl) i per ampolla. El preu és un element destacat des del moment que l’ordenació es pot fer de menys a més (i a l’inrevés) amb aquest únic paràmetre. La pantalla tàctil és 100% scroll i l’aplicació permet fer una primera selecció de vins per  després realitzar una segona tria entre un grup més reduït de referències. L’ opció és nova, se simbolitza amb un cor i porta per nom “la meva selecció”. S’ha millorat el temps de pas entre pantalles i la connectivitat de tots els continguts informatius de la carta. La consulta dels vins és similar al suport paper: per ordre alfabètic es pot realitzar una cerca per DO, productor, marca, anyada i preu . Els filtres per categories faciliten la navegació i la interacció. La tria per preu és ara més afinada, més precisa, si abans eren franges de preu, ara hi ha l’opció de triar vins “per sobre de” o “per sota de” la quantitat desitjada.

 

La carta de vins és tan poderosa que necessites una explicació prèvia per endinsar-t’hi”

“El nou hardware dóna visibilitat a tots els racons de la carta de vi”

“Els apassionats del vi poden trobar referències exclusives a un preu molt raonable, la carta els les apropa”

 

image3 image4

 

Feta la selecció, apareix la fitxa de la referència que inclou informació bàsica sobre el vi i s’acompanya d’un mapa on es localitza la producció. En alguns casos, també es mostra l’elaborador, el celler i les vinyes amb fotografies. De fet, els arxius de Monvínic tenen 8.184 fitxes de productors de vi creades i més de 25.000 marques. Un volum d’informació enorme que ara es comença a fer visible per al consumidor.

És una inversió a futur però ja hem notat que ha millorat el servei, hi ha més facilitat per a l’usuari i més facilitat per al sommelier a l’hora de recomanar vins”

 

L’aposta de Monvínic ha començat a donar fruits pocs mesos després de la seva implementació. La carta permet al client descobrir noves regions de vins i triar entre opcions similars, seleccionar per comparació, el que significa un major aprenentatge. Entre els projectes immediats hi ha la traducció al francès de tot el contingut informatiu i la incorporació d’un logotip al costat de les referències que estiguin disponibles a Monvínic Store.

Tenim vins a preu molt just i és qüestió de temps però el món del vi anirà cap aquí. La carta permet descobrir-les amb cerques per preu”

“El mercat de vi de qualitat és fet per a nostàlgics”

 

image2

Aprofitant l’estiu, Monvínic se sotmet a una nova renovació. Fins el 7 de setembre roman tancat  per obrir portes amb novetats a la vista. Després d’haver obert la terrassa exterior amb jardí vertical i remodelat l’espai culinari, ara s’intervé a la cuina per doblar el seu espai i modernitzar-la. Permetrà també noves creacions a l’equip del director gastronòmic Guillem Oliva. Les sales privades i el wine bar també s’actualitzaran amb un disseny més contemporani i funcional. Al càrrec de l’obra hi ha l’interiorista Alfons Tost.

Frisant per conèixer les novetats que Monvínic presentarà quant a imatge i confiant que els tastos que organitza periòdicament el sommelier Cèsar Cànovas segueixin superant-se a cada edició, el que està clar, com diu Jancis Robinson, és que “any winelover within range should spend much of their lives there“.

 

www.monvinic.com

 

Monvínic és un centre divulgador de la cultura del vi de referència internacional que ha estat considerat com el millor bar de vins del món pel crític de vins del diari The Wall Street Journal. Un espai pioner, creat el 2008 per Sergi Ferrer-Salat, amb una selecció única de vins de tot el món.

Manuel i Toni Simôes/ La Taverna del Clínic

Posted by | Restaurants, Vi·Moments·Persones | No Comments

simoes

 

La Taverna del Clínic està a l’última. Carta de vins per Ipad, amb il·lustració original de Jaume Muxart a la portada, reproducció d’una obra que es podrà veure al nou espai que veurà la llum al febrer. Els germans Simoes estan d’enhorabona però res els ha caigut del cel. Porten 8 anys aixecant el negoci i vivint-lo amb molta intensitat. Els acaben de premiar amb el Cartaví 2013 de l’Associació Vinícola Catalana i el tenen ben merescut, per la innovació i per les referències que han anat acumulant conscientment. Han passat de 17 a més de 400 vins amb un pes important del Champagne. Una història que després expliquem i que els vincula molt estretament amb Reims.

Manuel Simôes és sommelier i cap de sala, Toni Simôes, xef i artista que es mou en una cuina minúscula però els plats degustació que en surten són molt grans. Manuel va estudiar sommelieria a l’ESHOB i és de la mateixa promoció que Pilar Cavero, millor sommelier d’Espanya 2013, actualment al Celler de Can Roca: “Ella va ser la primera en teoria i jo en pràctica” em revela. Recorda l’experiència de treballar i estudiar com a molt complicada però ha estat imprescindible per introduir-lo en un món que ara domina amb comoditat. Fins al punt que ha reclutat companys d’estudi com la Mar que s’acaba d’incorporar a la Taverna. Un espai petit amb 3 sommeliers és un luxe. La Mar a més és una tortosina amb un caràcter extraordinari, “bomba” diria jo, com l’arròs de la seva terra, el Delta.

Seiem amb la Marina Coll que des de l’agència Mr. Ripley els gestiona la comunicació i es nota. Aquests dies han sortit a diferents mitjans explicant la seva aventura que tot just comença malgrat els anys de treball que acumulen. Davant nostre un bon grapat de referències de formatges que ens fan viatjar amb les aromes. N’han arribat a tenir 60. I també un repertori d’ostres que ens dóna pistes del menú que ens espera.  Ho reguem amb un chardonnay 2012 de Maison Louis Latour, Ardèche.

Són la una passades i la Taverna bull. “No hi havia oferta com la nostra a l’Eixample” m’explica el Manuel i han aconseguit atraure públics de perfils diferents, però amb la sort “que tothom qui ve o la majoria es deixa aconsellar, el client és molt receptiu, aquí”. D’aquesta manera, poden tastar els exquisideses que prepara el Toni a la cuina. El repertori gastronòmic de tast resulta no només bo, sinó també sorprenent per la seva innovadora presentació:

-Ostra de normandia amb tobiko i alga nori

-Braves a l’estil Arola amb pimentó de la Vera (durant els dos últims anys, guanyadors de les millors braves de Barcelona)

-Caneló d’ànec, foie i ceps amb tòfona

-Trufa sorpresa del receptari de Santi Santamaría: bola de micuit coberta de tòfona negra

I no seguim recitant perquè seria gairebé delicte. Per bé que és de rebut mencionar l’assortiment de formatges maridats amb IMO (de Simoes)  un Priorat que els embotella el celler Ametller. El cas és que el menú degustació és un convit a gaudir de productes que tenen el segell de l’elaborador, i aquest reconeixement als orígens aviat adquirirà més visibilitat. El ritme amb què arriben els plats ens dóna temps per anar seguint la conversa. El nou local, adjacent a l’actual, duplicarà la superfície actual i permetrà disposar d’un celler de vins ampli i visible per als visitants, una cuina en què l’equip pugui moure’s amb comoditat i la incorporació d’un reservat i la taula del xef, aquelles des d’on el client pot avaluar si hi ha coherència entre el que hi ha a dins i el que es veu a fora. Les obres han de finalitzar al febrer per aprofitar la cita d’Alimentària a Barcelona i és la penúltima intervenció al local, diuen els germans Simôes. “D’aquí a 10 anys ens veiem al mateix lloc, aquí, però plenament consolidats i potser afrontant la reforma última, la de l’estabilitat” explica el Toni.

Els germans Simôes són com dos extrems que s’atrauen. A en Toni se’l veu còmode refugiat a la cuina a on té llibertat creativa malgrat l’espai; en Manuel en canvi és un gentelman que gaudeix de la relació i de la conversa amb clients. És fàcil deixar-se aconsellar per la senzillesa en el tracte i la sinceritat. M’explica com ha acabat convertint-se en cavaller de l’ordre de la Champagne. “Resulta que vam tenir uns clients de l’empresa Taittinger i a mi em van cridar l’atenció els seus bessons, vam establir conversa i uns dies després vaig rebre els bessons i una invitació per visitar París i Reims. No me’n vaig estar i vaig submergir-me en el món del champagne. Vaig formar-me a consciència i ara fins i tot a principis de l’any vinent he d’anar a dirigir un tast a Colòmbia. Per això el champagne obre la nostra carta de vins i a més hem sabut oferir-lo a copes, com també fem amb el cava, no som en cap cas excloents”. A la Taverna “li donem molta importància a la bombolla” m’explica el Manuel, i m’avança que amb el president dels sommeliers catalans Xavi Ayala han ideat una samarreta amb el lema “Jo sóc bombollero”.

Bromes a banda, el que demostra en Manuel és que ha triat un camí molt personal dins de la sommelieria, de la mateixa manera que la gastronomia que ha begut de Santi Santamaría i Xavier Pellicer al desaparegut Can Fabes, ara es reiventa. En Toni va compartir amb els dos grans cuiners un any i mig de feina. Els germans Simôes han anat modelant el negoci al seu gust, reactualitzant-lo i adaptant-lo a les demandes del client. Amb l’experiència familiar a l’empresa de càtering i el sector de la restauració de la qual encara en queden algunes reminescències com la decoració amb els pernils. I la barra que de bar que continua sent un espai molt autèntic i que permet tenir un contacte directe amb el producte i amb els cambrers. Per cert que un dels 3 sommeliers està especialitzat en cockteleria. S’hi haurà d’anar també cap al vespre-nit.

Marxo de la Taverna convençuda que és un negoci que rutlla perquè els qui hi entren, se senten com a casa però la carta els obsequia amb un plat de cap de setmana, delicat i creatiu. Gastronomia creativa. Gaudir de pressa i al costat d’un hospital també és possible. Quant al maridatge, intueixo que serà un Champagne… però no. I m’agrada que hi hagi sorpresa.

 

vi

“Vi Aponte D.O. Toro. És un vi ampli i profund d’una gran casa i d’una gran amiga meva de les Bodegas Frontaura”

moments

“A la Taverna del Clínic :)

persones

“Amb la nostra família, i també en alguna celebració relacionada amb La Taverna com pot ser l’últim premi rebut, el Cartaví, per celebrar-ho amb el nostre equip”

 

—-

La Taverna del Clínic

Rosselló, 155 Barcelona

http://latavernadelclinic.com

Darrers premis:

2010 millors tapes de Barcelona
El 2012 guanyador de la 3a edició de tapes
L’any 2012 en Manuel Simôes rep la distinció de Cavaller de l’ordre del Champagne
L’any 2012 en Toni Simôes va guanyar la rasera d’or al millor cuiner

 

Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR