2014 febrero

Ladyssenyadora/ Tinta de Vi

Posted by | DO Costers del Segre, Vi·Moments·Persones | No Comments

LadyWeb_Tintadevi_02

 

Jordi Llavina té sempre el vers a punt. Per això i per moltes coses més Ladyssenyadora li va confiar el text d’un projecte molt singular  “l’etiqueta de vi impossible” que s’ha convertit en l’arxiconeguda Tinta de Vi:

Es busca intèrpret per a aquesta ampolla.

Algú que sàpiga llegir molt bé.

Tant és que sigui d’Arnes com de Sóller,

de Camallera, Llers o Balaguer.

Que se n’abstingui aquell que s’empatolla,

espès com pèl que no toca el barber.

Cal un lector que faci com qui adolla ànima i mots amb el vi del celler.

Es busca un exegeta expert d’olors: de sexe i cor, de flors i fruita oberta.

Crític d’anomenada, l’alambí de la cultura dels llibres millors.

Que és bo, lector, que estiguis ben alerta: per poder entendre la tinta de vi. 

Es tractava d’un projecte d’autopromoció però s’ha convertit en la icona del bon gust i de la innovació aplicada al món del vi. Cansats de veure referències antigues i ensopides, Ladyssenyadora irromp amb un disseny creatiu per a una ampolla de vi que és una experiència per als sentits: desembolcallar l’objecte i trobar un poema. Un poema de Llavina, ara immers en l’any Vinyoli. Una invitació a beure’s el que hi ha dins de l’ampolla feta art, un vi que “també és bo” explica la Montserrat Raventós, un dels tres pilars de l’empresa vilafranquina amb en Jordi Roca i el Raimon Benach, “perquè vam fer un intercanvi amb Costers del Sió”.

Després de no poques dificultats, l’equip de Ladyssenyadora va aconseguir fer realitat Tinta de Vi, una ampolla on tots els materials gràfics de l’etiqueta i packaging estan fets amb components o derivats del vi. Serigrafia i letterpress van resultats processos inicials fallits. Després van provar deshidratant les mares del vi i deixant-les assecar al sol, però el pigment no quallava. Tampoc van servir el reduir el vi en una cassola o en un forn amb ventilador, ni tampoc omplint un cartutx d’impressora domèstica amb vi. La clau era més a prop, al terrat del seu estudi. Allà van veure que el vi s’anava evaporant i quedava un “moc morat” que va donar finalment el color i la textura desitjats.

“No volem dir que l’etiqueta sigui el més important, però ajuda molt. És difícil sortir dels estàndards perquè quan s’han de gastar diners, es té por. Sovint agrada més que funcioni la part comercial abans que la diferència. Fer coses atrevides i diferents és complicat però nosaltres ho intentem” m’explica la Montse. Tenen clar que cal arriscar i per reivindicar-se han de fer gestos com Tinta de Vi. Un projecte per al qual van presentar 150 ampolles i del qual ja només en queden una trentena, disponibles a 50 euros a la seva pàgina web. “Finalment hem posat algunes ampolles a la venda però no era l’objectiu, ho vam fer per Nadal per a clients i proveïdors i gent del sector” acaba de relatar la Montse.

Ladissenyadora viu envoltada de vins i caves, doncs té la seu a Vilafranca, i conviu amb reconeixements i premis destacats com el Laus de Plata i Bronze al FAD 2011 i la nominació a l’Art Directors Club of Europe en disseny gràfic. Els tres socis  treballat per a diferents cellers catalans però probablement aquest projecte d’autoreconeixement és el que els ha donat més visibilitat.  “És l’etiqueta impossible perquè si has d’embotellar 50.000 ampolles treballades amb tinta de vi o amb troquel mai ho podràs fer, has de tenir tirades curtes per aplicar projectes tan singulars com aquest. Els clients demanen coses que no siguin estranyes i que permetin treballar amb l’actual maquinària, hi ha rols que no et pots saltar” afirma la Montse.

Per això té raó de ser Tinta de Vi. Un projecte que reivindica la manera de treballar i la filosofia de Ladyssenyadora “fora de l’ordinador”. “Ens agrada treballar sempre molt bé el procés i el concepte. Si el concepte és bo, has de dissenyar poc” sentencia la Montse.

Mentre conversem, 15 minuts de telefon entre reunió i reunió, m’explica que  el projecte ha despertat la curiositat d’empreses del sector del vi però de moment no s’ha concretat cap col·laboració o projecte nou. Segur que és qüestió de temps que en sorgeixin, i més encara ara que no només proliferen “etiquetes menys clàssiques” com diu la Montse, sinó que els mitjans de comunicació omplen pàgines i pàgines parlant de la creativitat i de l’efecte crida que produeix una etiqueta diferent i creativa en el comprador, i més si és amb tinta de vi.

Vull fer constar que qui em va donar a conèixer el projecte en els seus inicis, va ser la Marta R. Peribàñez que també pinta amb vi. Confio que algun dia ens sorprengui amb una etiqueta. Després van ser els germans Oriol i Jordi Llavina que han participat activament en la iniciativa els qui van descobrir-nos amb un acte al Cigró d’Or la magnífica creació. Qui se’l va perdre, encara se’n lamenta, com servidora.  No obstant, l’article i la conversa amb la Montse han aconseguit mitigar en part de la pena de l’absència i més encara després de descobrir amb ella no només els entrellats del disseny, sinó també noves referències de vi com la que ens suggereixen per al maridatge:

vi

Alto Sios, un cupatge de syrah i ull de llebre, del celler Costers de Sió de Costers del Segre, amb els quals hem fet la col·laboració”

moments

“En un àpat, una nit d’estiu, al jardí d’una masia qualsevol del Penedès, rodejats de vinyes”

persones

“Acompanyats per tots els col·laboradors i amics que han participat en aquest projecte, el de Tinta de Vi”

Més informació a http://ladyssenyadora.com

Vídeo explicatiu: http://vimeo.com/79546282

Sala de premsa: http://blowingbuffalo.com/Tinta-de-vi

#cuinaambDO amb Juan Diego Sànchez Luna

Posted by | Cuina, Vi·Moments·Persones | No Comments

 

DSC_1162

M’agrada la cuina innovadora, però la base és conèixer la tradicional, investigar-la, reelaborar-la“. Això em va dir fa uns mesos el cuiner Juan Diego Sànchez Luna, copropietari de la tasca Xivarri de Reus, en una entrevista al Vi·Moments·Persones que com veuran a la imatge presagiava el seu vincle amb la capital del Baix Camp. I des d’aquesta setmana el tenim a Mercats de Reus demostrant la versatilitat dels productes de proximitat i de temporada, com fa a diari a la cuina del seu establiment de restauració. Dimecres d’aquesta setmana va estrenar el cicle de demostracions gastronòmiques al Mercat Central de Reus. Se’n diu #cuinaambDO i tocava cuinar el calçot IGP de Valls. Va preparar una suculenta crema de calçots amb ravioli artesà de carn i romesco que vam harmonitzar amb l’elegant cupatge de macabeu i muscat de Mas Vicenç, el Terrat. Un vi fresc i afruitat molt versàtil. Divendres 21, tornarà als fogons però en aquest cas del Mercat del Carrilet per fer del calçot una croqueta. Us ho explicarem.

Voy a cocinar sin guantes, me gusta la textura del producto” va repetir en dues ocasions al Mercat Central. Ens va sorprendre la sinceritat però en vam reconèixer alhora la filosofia. Al cap i a la fi, el calçot també ens el cruspim amb els dits, no?

Les properes sessions del cicle #cuinaambDO ja tenen data per als propers mesos de març, abril i maig i tractaran de demostrar la versatilitat dels productes de temporada i posar en valor la seva qualitat alimentària. Després del calçot, vindrà l’avellana de Reus, el peix blau de Tarragona i l’arròs del Delta, productes que podem comprar al mercat. Bo i de qualitat, com resa l’eslògan. Estan encara per veure els plats que en Juan Diego prepararà amb cadascun d’ells, el que està clar és que novament els esperen maridatges per fer-los créixer amb oli d’oliva VE DOP Siurana per descomptat, i amb vins de la DO Montsant, la DO Conca de Barberà i la DO Terra Alta. Per proximitat geogràfica amb el producte i per afinitat, gastronomia i vi català aniran de la mà tant al Mercat Central com al del Carrilet.

 

1015484_703280066359262_1123081485_o (1)

Per a Juan Diego Sànchez, la cuina és “joc i interpretació, sentiments i idees“. Potser per això tria amb tanta cura el producte i el comunica amb tanta passió. “¿Jugamos?” escriu sovint a les xarxes socials mentre serveix i pensa alhora nous plats o recomana vins. Perquè sabeu que a Xivarri en tenen una llista llarga, no? I el millor és que totes les referències estan disponibles a copes.

foto 4 foto 1 (1) foto 2 (1) foto 3 (1)

Em va dir, a l’entrevista de fa uns mesos, que té pendents de fer tres coses a la vida – jo penso que moltes més. Les que  considera essencials són “aconseguir una estrella Michelin, escriure un llibre de cuina i morir vell, però vivint bé“. Va pel camí d’aconseguir el que es proposi perquè amb generositat i talent, actitud i responsabilitat, és com s’arriba, lluny. M’agradarà ser-hi per veure-ho.

Xivarri Reus

 

Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR