vimomentspersones

“Queremos ser un manual wineloverista más que un catálogo audiovisual”

Posted by | DOQ Priorat, Uncategorized, Vi·Moments·Persones | No Comments

IMG_7252

 

“Está fatal, horrible. Es un fenómeno que merecería ser estudiado sociológicamente. En España justo cuando se hacen vinos de calidad, soberbios y a precios increíbles, con recuperación de variedades autóctonas… Es el momento de la historia en que menos vinos se consumen, menos que en Estado Unidos, nos desbanca Canadá un país emergente en el consumo”. Así me respondió por teléfono Carlos Delgado, periodista y crítico de vinos de El País, cuando lo entrevisté hace unos años y le pedí su visión sobre la cultura del vino y los tristes datos de consumo que tenemos en España. Hoy, el periódico en el que colabora semanalmente publicando catas de vinos con “un lenguaje directo que sirva y entiendan los lectores. Saber de vino es beberlo y amarlo. Lo otro es literatura”, es noticia porque incorpora una nueva firma, la del experto en vinos Santiago Rivas, que dará continuidad, con un estilo personalísimo y por lo tanto muy distinto, a las videocatas de Carlos Delgado. Carlos sigue con sus textos, pero abandonó en 2015 el soporte audiovisual.  “No van a valorar lo que digo sino el como lo digo. La expresión de gozo más que la descripción”, contaba Delgado cuando le entrevisté después de estrenar las videocatas en El País. Sus presentaciones destacaban por el rigor, por el conocimiento y por el esmero con la que contaba los vinos. Pero terminaron sin más. Dos años después, el suplemento El Viajero recupera la fórmula audiovisual y le añade algo esencial: el humor en la comunicación. Ha buscado al mejor perfil para encargarse de ello.

Santiago Rivas presentará a partir de ahora la nueva sección Instacatas indicadas para un público quizás no tan experto como el de Carlos (o sí) pero con ganas de acercarse al vino sin complejos ni miedos. Con diversión. Rivas forma parte de Colectivo Decantado desde hace 5 años. Es una plataforma con gran éxito en redes sociales por la manera desenfadada y jocosa con la que presentan los vinos “que me gustan”, matiza Rivas.  Ahora el reto lo tiene en llegar a un público más amplio y conectar con la forma de ver, oler y saborear de su público, a través del nuevo medio. Sin traicionar  sus raíces y siguiendo la misión ya consolidada de Colectivo Decantado: disfrutar del vino, y reírse de y con él. Santiago Rivas no es un rara avis en el mundo del vino, como muchos de los grandes expertos o inspiradores, es autodidacta: “Llevo bebiendo vino de una manera obsesiva desde hace 20 años”, afirma. Seguro que el bagaje acumulado en todo este tiempo es parte de su éxito. También su naturalidad, su calidad humana, y una poca ayuda del entorno comunicativo, pobre, que envuelve hoy al vino. “Casi todos los implicados en divulgar vino no lo hacen muy allá…”, reconocerá. Conversamos con él para saber algo más de lo que se anunció la semana pasada y para saber cómo seduce sin artificios a profesionales y amateurs del vino.

¿Quieres convertirte en un amante del vino, un winelover? ¿Buscas armas para poder defenderte de hipsters y cuñados? Pues bienvenido a tu canal de vídeo ideal: las Instacatas de El Viajero.

IMG_7253

¿Cómo y cuando empieza Colectivo Decantado?
Colectivo Decantado nace de la necesidad que vimos de explicar la cultura del vino de una manera normal, lejos de tecnicismos, con voluntad de ser un contenido de entretenimiento, utilizar el humor. Todo lo demás fue ponerse a ello en un canal que llegara a todo el mundo: las redes sociales.
Aparcar el esnobismo fue el primer objetivo, está claro, ¿ha funcionado el estilo de comunicación que proponéis?
Colectivo Decantado como prosa en Facebook, tiene ya para 5 años pero Instacata, los vídeos, que es nuestro contenido estrella, sí que sólo lleva poco más de dos años.  Estamos muy contentos, nunca imaginamos esta repercusión, la que ya teníamos en Facebook, más colaborar en El Comidista TV, con Mikel Iturriaga, en un medio como La Sexta, en prime time, o ahora en El País. Realmente impensable.
La dimensión que puede darle ahora El País es muy interesante y necesaria para atrapar a nuevos públicos. Entiendo que sumará al contenido convencional que publica el periodista Carlos Delgado.
Lo de El País es llevar nuestra a fiesta a ellos, nos dejan libertad total, es decir, vamos a hacer exactamente lo mismo en cuanto a tono, pero en más grande. Estamos muy contentos.
23795117_541222166211514_8501708712000861127_nIMG_7254

Stranger Things Wine Week. Episode 5. Idus de Vall Llach, 2015, DOQ Priorat. (…) Lo que si es más difícil es hacer un tinto de 15,5º y que esté tan bueno, que no sea un pacharán si no un tinto mediterráneo a base de Cariñena, Merlot y Cabernet Sauvignon con una clase tremenda. Evidentemente está aún joven y el tanino se nota, pero esto con unos añitos (no muchos) va a estar espectacular. Cuesta 40 euros comprobarlo amiguitos”

¿Qué es lo más difícil de comunicar el vino con humor? ¿Dónde están los límites?
Para nosotros comunicar el vino con humor es algo natural, yo no soy muy diferente a como salgo en los vídeos, de hecho en alguna cata “en directo” mucha gente se sorprende cuando ven que esto es así. Ésto también genera que muchos piensen que soy un monologuista y que podría hablar de vinos como de cualquier otra cosa, o que cierto sector del vino al principio no me tomara en serio. El límite del humor es el código penal.
Si un vino es malo… No sale en Instacatas. Te leí afirmar que publicáis los vinos que os gustan.
Sí, todos los vinos de Instacata nos gustan mucho, lo que no quiere decir que no hagamos chistes con su etiqueta, vinificación o estilo… pero el subtexto es positivo siempre. Otra cosa es en nuestros post, casi, diario. Ahí si hablamos de vinos que no nos gustan y, a veces, nuestro humor es algo hiriente, muchos bodegueros se han quejado. En el fondo no queremos ofender, pero es lo que hay. Todo está basado en mi subjetividad e igual que escribo de vinos que me gustan creo que el público, el mío, se merece saber los que no me gustan y sus razones. Eso está por encima de que cualquiera se sienta ofendido. Nunca vamos a ser un contenido cómodo para todo el mundo.
Para irse preparando, ¿qué perfil de vinos aparecerán en las próximas Instacatas?
En esta temporada de debut en El País vamos a ser más concretos, hablaremos de conceptos más que de botellas en particular, que también, pero que vamos a dar menos prioridad a la marca y más al contenido. Queremos ser un manual wineloverista más que un catálogo audiovisual.
Pensé que eras enólogo, pero ya me has aclarado que no. En cualquier caso, ¿te parece que elaborar vino es tan complejo como comunicarlo?
No lo sé, no soy enólogo, no tengo ninguna formación técnica, lo mío es puro empirismo. Llevo bebiendo vino de una manera obsesiva desde hace 20 años. Pero vamos que los enólogos que conozco comunican regular, tampoco es su profesión, aunque casi todos los implicados en divulgar vino no lo hacen muy allá… cuando no es un auténtico desastre. Hay muchos momentos embarazosos y posthumor en este sector, así en general.

“El vino es rico en matices pero debemos hacer que el lenguaje sea asequible”

Posted by | DOCa La Rioja, Uncategorized | No Comments

7 rostros y un destino: Haro

Empiezo una serie de entrevistas breves con los protagonistas de la segunda edidión de La Cata del Barrio de la Estación que tuvo lugar en septiembre de 2016 en Haro. Una oportunidad única para entender los vinos de la región norte de la DOCa La Rioja y profundizar en aquello que une y a la vez hace distintos a los vinos de un mismo entorno vitivinícola estrechamente vinculado a la vía del tren. Hablamos con todos ellos de Cataluña, La Rioja, la cultura del vino, el enoturismo, la comunicación, el cambio climático y… ¡sus grandes vinos! La iniciativa ha merecido este año pasado el premio International Wine Challenge a la mejor propuesta enoturística.

 

(II) Eduardo Muga. Bodegas MUGA

IMG_7944IMG_8081

“En Haro estamos desarrollando viticultura de quinta generación. En Muga la historia comienza con nuestro abuelo en 1932. En nuestra trayectoria y misión está la calidad multiplicada por tres. La obsesión ha sido invertir en el viñedo en los últimos 20 años”, cuenta Eduardo Muga, responsable financiero de la bodega. “Mi padre y mi tío se dedicaron a trabajar el mercado nacional y con la tercera generación hemos apostado por nuevos métodos en el viñedo y la bodega, y por la exportación”. La conversación transcurre en la sala de crianza de Muga, silenciosa, durante la jornada de profesionales de La Cata del Barrio de la Estación. El día después, volveré al mismo espacio, y el recogimiento es algarabía. El enoturismo llena de curiosos, aficionados y nuevos profesionales un espacio con encanto, todos ansían catar los vinos de Muga.

“No hemos querido nunca ser inmovilistas  a pesar que nuestro método es tradicional en la elaboración. La máxima es mantener y mejorar. Todo en madera siempre, aunque no nos hemos cerrado a probar cosas nuevas porque el espíritu de innovación va con nosotros”, advierte uno de los hermanos Muga. “Tenemos una tonelería propia y somos de los pocos en el país en conservar el oficio. Además tenemos cubero y tonelero. Jesús lleva con nosotros más de 30 años y para nosotros es un activo importante que además crea escuela con un equipo de cuatro profesionales”.  Ahora que los vinos se buscan desnudos, sin la contundencia del roble que en otros tiempos la crítica adulaba, los Muga saben como trabajarlo: “Tener tonelero nos permite también seleccionar la madera. Viajar a los bosques, lo hacen mis primos, y aquí realizamos los secados, el tostado… Tener el manejo del roble es una gran herramienta para que te sirva y le saques al vino lo que quieras”, reconoce Eduardo. “Nuestro vino no está marcado, buscamos siempre la finura y en el proceso trabajamos con métodos más costosos pero menos agresivos”.

“Tradición y modernidad nos definen bien. Hay un estilo clásico en Prado Enea, es un vino sabio e interesante, fruto de los mejores viñedos… En el Selección Especial hay un corte más moderno. Al final lo importante es que son vinos con seña y alma de La Rioja pero con cuatro estilos distintos. Somos 4 hermanos distintos también, pero con una visión en común que es la calidad cristalina”.

IMG_8085

 

“Nuestro objetivo es ser presentes en los mejores sitos. Ahora estamos en 70 mercados distintos, siendo EEUU el principal mercado de la exportación. Pero el mercado nacional es donde se queda la mitad de la producción. Por esto un evento como La Cata del Barrio de la Estación nos interesa especialmente. Vendemos calidad, fruta, vinos para beber y tenemos ganas siempre de comunicar lo que hay detrás, el paisaje, los viñedos que trabajó el abuelo… El enoturismo es un elemento de comunicación total. Un lazo de unión con amigos con el vino“. Eduardo Muga es un conversador nato. A pesar de su agenda apretada de entrevistas, se muestra paciente y relajado. Sujeta la copa de vino en una de sus manos y gesticula ligeramente con la otra.

***

“Para combatir el cambio climático  en Muga tenemos viñedos en altitud y en zonas frescas. Es algo que ya hemos constatado. La altura es una garantía y de cara al futuro  aún lo será más. Habrá que contar con  zonas distintas para nuevas viñas”, avanza recordando que su tío les recordaba a menudo que las vendimias de hace 40 años eran mucho más tardías.

Por otra parte, Bodegas Muga ha incorporado la sostenibilidad en su estrategia empresarial; una realidad que está en la agenda global y que la familia trata de  ”optimizar con cada tratamiento”. La bodega es consciente del reto que tiene el planeta por delante.

IMG_8077IMG_7935

***

“Desde siempre tengo el recuerdo de mi tío y mi padre de abrir las puertas de la bodega. Hace ya 30 años no era tan natural, pero siempre hemos estado orgullosos de lo que somos y de lo que tenemos. La mejor manera de dar a conocer es que vengan aquí. Yo estoy constantemente en el extranjero e, independientemente del sol, les invito a todos a conocer los vinos e invertir en medios para que conozcan los procesos, para que estemos en contacto en nuestra tierra, para abrirles botellas al lado del viñedo. Hay que ser cercano y didáctico”, cuenta Eduardo Muga, consciente de que el trabajo enológico debe comunicarse más y mejor, y ahora también con un pié en las redes sociales.

***

Ganarse a los jóvenes para Muga es también un reto. “Hacerlo fácil y atractivo es la clave. El vino es rico en matices pero debemos hacer que el lenguaje sea asequible. Acercarnos a nuevos públicos de manera divertida. Formamos parte con distintas bodegas de la Fundación para la cultura del vino y este es un lazo de unión con la sociedad que vamos a cuidar mucho. Eduardo Muga, por sus responsabilidades y por haber vivido en el extranjero, conoce muy mucho como se relacionan fuera con el vino. Reconoce que “en otros países como EEUU y Asia, los jóvenes consideran el vino como algo interesante y esto es lo que nos falta aquí. Los asiáticos que no tienen cultura del vino están ahora muy interesados por ello y para nosotros es muy estimulante verlo”.

***

Madrid y Barcelona son dos mercados naturales para Bodegas Muga. “Desde siempre hemos tenido clientes que buscan la calidad de los vinos y las cosas buenas. Y tenemos un mercado importante en las dos capitales porque hay en ambas una elevada cultura del vino “, reconoce Eduardo. En Muga reconocen que son de la cultura del ensamblaje, a la búsqueda siempre de vinos con estructura y acidez. “Las buscamos expresamente”, añadirá. Y cierto es que “la concentración tánica es única, pero siempre con finura”.

***

Más sobre Muga

www.ruthtroyano.cat

“Fer el vi que la terra inspira, provoca i ens dóna” Carme Ruscalleda

Posted by | Uncategorized | No Comments

fondo_home_1

 

La cuinera amb més Estrelles Michelin del món, Carme Ruscalleda, és l’ambaixadora de Catalunya, Regió Europea de la Gastronomia i l’Enoturisme. La xef  de les 7 estrelles Michelin, la cuinera autodidacta i exigent, que porta “del cap al plat” els ingredients més naturals i saludables, afirma que la creativitat està a l’ADN de Catalunya i el 2016 serà l’any per exhibir-ho. M’explica que:

 

Catalunya tindrà el 2016 les oportunitats de la reflexió, d’on venim, què fem i cap a on anem. Tenim eines, talent, la creativitat és a l’ADN, hem de motivar el sector que encara va a mig gas”

“Avancem quan hi posem un treball sense treva. Llavors serem l’enveja del món”

“L’originalitat és la ubicació, la Mediterrània. Tenim cultures que ens van visitar i el caràcter català absorveix el que li agrada”

DSC_0658

Al Restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar, els vins són responsabilitat del sommelier Joan Lluís Gómez. Explica el web sobre la carta de vins que “són escollits pel seu estil propi, ja sigui tradicional o modern: ens interessa sobretot que continguin l’empremta de la zona o del sistema de vinificació, i que aquestes característiques harmonitzin bé amb la cuina del Sant Pau, una cuina també plena de matisos, textures i perfum”.

Com a ambaixadora de la Regió Europea de la Gastronomia, Ruscalleda creu que el vi ha de tenir un protagonisme especial el 2016. Innovació i tradició han d’anar de la mà:

 

El sector del vi català és creixent i original. Hem d’apostar per l’originalitat del territori, fer el vi que la terra inspira i provoca i ens dóna. El sòl, la terra, són originals i únics. Amb varietats autòctones amb eines modernes i oberts al món”

 

ENTREVISTA A LA XEF Carme Ruscalleda (àudio)

 

Recomano reportatge a El País – La gran dama de la cocina mundial

www.ruthtroyano.cat

“Y el vino te va conociendo poco a poco a tí…” Alicia Estrada

Posted by | Uncategorized | No Comments

 

12241618_10206869657036579_6168553640092138744_n

 

Quarta edició del llibre d’Alicia EstradaLos 100 mejores vinos por 10 euros 2016” publicat per Geoplaneta. Un volum sincer, generós i desmitificador. Es presenta a la Llibreria Laie de Barcelona la setmana passada i hi tinc l’honor de col·laborar amb unes paraules:

Explico que el món del vi afronta 3 reptes globals aquest segle XXI, estudis internacionals ho defensen. I són el canvi climàtic, el repte d’incorporar nous consumidors (joves) i la comunicació. Aquest llibre va en aquesta direcció i contribueix decididament a trencar tòpics. Aquests dos especialment:

-          El bon vi ha de ser car. No! “Disfrutar de un buen vino no tiene por qué ser un lujo” diu Alicia Estrada

-          Se n’ha de saber per beure’n. Tampoc!

Deia Josep Pitu Roca a la presentació d’Ilusión+ que  ”No hace falta orgullo en 1botella, se puede beber 1vino +sencillo con 1mensaje +profundo”.

No ens obliguem a analitzar el vi, gaudim-lo. Com una bona obra d’art, una pintura, una peça musical. No cal saber-ne per emocionar-se. És important acostar-se al món del vi amb tastos hedònics, atansar-nos-hi amb els cinc sentits, per gaudir i per conèixer, el que Alicia Estrada reivindica al llibre. Deixem el tast tècnic per als professionals.

Cal tenir però una actitud proactiva per descobrir, aprendre, però no tant de varietats sinó de les perosnes, dels paisatges i de les històries que amaga cada referència. Il·lusions, conviccions, relacions amb la terra… El millor lloc per descobrir-ho és el celler i al costat de l’elaborador. I això és possible pel despertar creixement de l’enoturisme.

Volem vins amb relat, però autèntics, honestos, sincers…

Amb aquest llibre, Alicia Estrada  - especialista en comunicació i comercialització del vi i enoturisme-  ha fet un treball ingent. El món del vi va ser per ella la manera d’introduir-se a la societat catalana quan va arribar a Barcelona procedent de Bilbao. Ens proposa 100 referències en un exercici de GENEROSITAT i AUTENTICITAT, les ha tastat, triat, comparat i ens ha suggerit un moment per degustar-les. Sols o amb companyia.

El vi són moments i són persones. Hi ha vins introspectius, vins de tardor, vins per compartir, vins per sorprendre, però sempre que hi ha vi hi ha optimisme. Diu Alicia Estrada que el vi és “un estat d’ànim”.

És  un llibre que vol despertar en el lector la CURIOSITAT i la INFIDELITAT, en el món del vi està permés, s’ha de ser infidel! Tastar, comparar, aprendre, gaudir, sentir…

100 vinos, 100 bodegas, para descubrir la amplia y excelente oferta de vinos españoles en 2015, por menos de 10 euros. Su enfoque lúdico y experimental se aleja del puramente técnico, acercando el mundo del vino a todos aquellos que quieren vivir una experiencia única ante un caldo sin arruinarse. Cada ficha incluye, junto a la descripción del vino, notas de cata comprensibles, los momentos ideales para degustarlo, vinos similares y propuest as de enoturismo para vivir una experiencia única con cada propuesta presentada.

La comunicació és fonamental per donar a conèixer el que tenim i per estimar-ho. Tenim vinya, tenim enòlegs, tenim investigació al voltant del món del vi, tenim indústria surera, tenim, tenim, tenim,… però no ho expliquem encara prou.  M’interessa en aquest moment de canvi social, econòmic, cultura i polític el COMPROMÍS en la comunicació.  

Hi ha vins compromesos amb

-          La sostenibilitat – Nou +500 del Pla de Manlleu (ecologia en paratge natural  i recuperació de la montònega)

-          La solidaritat – Cooperativa l’Olivera DO Costers del Segre (treball amb persones amb dificultats)

-          La supervivència – Ermita del Conde (vinificació de la centenària varietat albiyo mayor)

Els manllevo, els treis compromisos del discurs del sommelier Josep Pitu Roca a San Sebastian Gastronomika durant un tast inèdit. Sense fer-ho a consciència, els tres projectes que Alicia Estrada selecciona per tastar durant la presentació, recuperen el mateix fil conductor.

CTo42TQWcAAzM0k

(Fotografia de Núria Martí – Pretty Wines)

 

En la seva intervenció Alicia Estrada posa l’accent en l’estat dànim i en el moment de prendre el vi. El vi com a refugi, com a dinamitzador de les passions, com a company de viatge, el viatge… Aquests són alguns dels seus moments i algunes de les reflexions més destacades d’una intervenció plena d’humor, coneixement i experiència:

Momentos de desnudez del alma

Momentos de radicalidad absoluta

Momentos carpe diem masculino vs femenino

Vinos para momentos de pasiones tranquilas

Pero hay vinos también para momentos de pasiones radicales. “Vinos que buscan la insinuación o la provocación desde el nombre, como el riojano “Viuda Negra”, un vino excelente para que ella seduzca a él, son vinos que te arrebatan rápido, sensuales desde el primer momento. Excelentes para situaciones“beso o muerte! Kiss or Kill. Yo creo que ante una cena de este tipo la elección del vino y el escenario se torna fundamental. El vestido es importante pero mucho menos. Llegado este punto la clave no es el vestido que te pones esa noche, es el estilo con el que te lo quitas…”

Vinos de lecturas tranquilas

Vinos rebelión cotidiana, vinos desalterantes

Vinos para momentos de conversación y filosofía

Vinos de las musas

Vinos de reflexión 

 

“Es indiscutible que estos momentos son absolutamente personales como los vinos con los que los llenamos y en este libro de los Cien mejores vinos por menos de 10 euros,  os sugiero, entre historias de vinos, notas de cata, notas de enoturismo… un itinerario de situaciones para disfrutar del vino en cualquier momento y hacer de cualquier momento una situación de celebración”

 

CTofmqaXIAABfE5

 

(Fotografia de Carlos Aguila)

“Y el vino te va conociendo poco a poco a ti y tú vas conociendo al vino, y tú vas domesticando tus vinos, haciéndolos tuyos, y con cada botella se produce una especie de acercamiento místico, ¡qué digo místico, eucarístico!”

“Comer y amar, cantar y digerir son los cuatro actos de una ópera bufa llamada vida que se desvanece como la espuma de una botella de champagne.  Lo escribió certero Rossini que era un señor al que le gustaban mucho la ópera y los canelones. Si la vida es humo en lugar de toser, quizás toque ahumar el salmón, el bacalao, el hígado de rape… y buscar una botella de un buen blanco con madera que acompaña a las mil maravillas a estos ahumados“.

 www.ruthtroyano.cat

Marta Arañó/ Tinta i Vi

Posted by | Uncategorized | No Comments

La tècnica de la pintura amb vi és el resultat d’un seguit de transformacions que es produeixen i juntament amb el camí d’una pinzellada, acompanyada de la negror de la tinta, fan d’un joc amb tanta interacció del qual en resulta el naixement d’una obra d’art”

 

DSC_0548

 

“Quan desmontes l’exposició, et quedes amb l’amistat”, explica la il·lustradora i pintora Marta Aranyó. Pinta quadres amb vi de cellers catalans des de fa un any i mig, tot i que la seva relació amb la pintura es remunta a l’any 1986. El que va començar sent un hobbie s’està convertint en una professió. El primer projecte de Tinta i Vi es va veure al celler  Ca N’Estella, on el grup d’artistes ART ViU de Sant Esteve Sesrovires hi feia una exposició col·lectiva. Les seves primeres inspiracions van ser els ceps, els pàmpols i les bótes del vi. Li cal vi reposat per poder pintar amb les diferents varietats de raïm negre -en ocasions blanc- del país i li agrada especialment fer-ho amb les autòctones, tot i que la seva devoció és pel merlot. En funció de l’oxidació, obté tons més clars o més foscos. Treballa primer el dibuix a llapis, després a tinta i finalment comença el traçat amb pinzell tacat de vi, capa a capa, sumant degradats. Amb el sol, l’obra final va adquirint tons més freds. La pintura no deixa d’evolucionar tot i estar finalitzada, com quan el vi reposa a l’ampolla.

Al celler Oller del Mas de la DO Pla de Bages recorda haver tingut una rebuda que no s’esperava. Hi tornarà aquest mes d’octubre. Amb una mostra de 28 pintures elaborades amb vins de tots els cellers i que porta per nom “Els colors del vi”. “Va ser molt maco malgrat l’esforç que em va representar”, comenta la Marta; mentre que a Mas Llunes, celler de la DO Empordà, hi ha pintat més recentment amb Fem Ruràlia i ha incorporat terres i argiles a les pintures amb vi. L’art, que costa de vendre o de comprar segons com es miri, li ha donat sorpreses agradables a aquesta artista en aquests pocs mesos d’atreviment, deixant els olis i les temperes de banda per la pintura. Dues obres seves ja han viatjat a l’estranger, una copa sobre gotims pintada en una escorça d’arbre a Kansas i la senyera amb les 4 barres pintades amb vi,  a Londres. Totes dues van ser exposades a Caves Vilarnau.

També ha tingut ocasió de pintar i exposar a Cal Feru, Xerigots, i als cellers cooperatius de Falset i Gandesa, que admira profundament per la seva imponent arquitectura modernista. És capaç de pintar en directe i ho ha demostrat en reiterades ocasions: a la Fira del Vi de Falset i en el marc de la VinitFest de Nulles, per exemple. Pocs mesos per una obra tan prolífica; compta ja amb més d’un centenar les pintures traçades amb vi.  ”No coneixia ningú que pintés amb vi quan em va començar a interessar posar-ho a prova, tan sols tenia alguna referència d’una pintora italiana, però res més”, reconeix mentre conversem amb una copa de vi a la Bodega Lo Pinyol, en plena Festa Major de Gràcia.

“M’agrada treballar durant la matinada. Anar pintant capes de vi reposades… És quan tinc el meu moment de tranquil·litat i motivació. Estic relaxada i aleshores la pintura flueix”, confessa. “Amb música tranquil·la de fons i vins i caves que em donen amb les seves tonalitats la inspiració per crear una nova obra d’art”, afegeix. A la Marta li agrada pintar amb vi de taula però també amb referències de gamma alta. “M’emociona quan els cellers trien el seu millor vi perquè hi pinti; tinc molta responsabilitat i intento retratar la il·lusió, les persones, les històries… M’agrada molt interactuar amb els elaboradors abans d’iniciar un treball i conèixer a fons el celler i els estils de vins”.

La Marta Arañó és una persona propera, senzilla, agraïda amb el tracte rebut pels elaboradors amb qui ha col·laborat fins el moment  i amb qui guarda una estreta amistat. “Et cedeixen vi, un aliment, un producte que per a ells és molt important, i tens un alt sentit de la responsabilitat amb l’obra final”, assegura. En els propers mesos seguirà vinculada a aquesta nova faceta artística perquè no li paren de ploure propostes; aquests dies ha estat a la 35a Mostra de Vins i Caves de Catalunya participant en un taller de pintura amb vi. Té diferents encàrrecs pendents però també il·lusions personals que li agradaria satisfer. Conèixer els vins de la DO Empordà, per exemple,  i pintar-hi. L’atrau el clima i amb Mas Llunes hi ha fet una primera incursió. Es pregunta com seran els tons dels vins tocats per la tramuntana, perquè a cada territori, a cada finca, la mateixa varietat s’expressa diferent a la paleta de colors… Ho ha comprovat recentment amb l’exposició “Els colors del Vi DO Pla de Bages” fent una immersió a la regió del picapoll.

Té com a repte personal, també, pintar amb tots els vins de gamma alta de Jean León. La personalitat de l’home que va portar al Penedès les varietats internacionals i la seva connexió amb Hollywood l’ha seduït i vol saber quin sentit adquirirà un conjunt d’obres pintades amb  les seves referències. “A casa tinc tots els pantones de tots els cellers amb què he treballat, ja és un mostrari important…”. I m’avança feines que té encarregades per a l’any vinent com la pintura amb vi de quadres de gran format amb Castell del Remei de la DO Costers del Segre. “Pintar el paisatge de la vinya amb vi en 1×1 ha de ser impressionant”, rebla. Mostra interès per altres cellers catalans que destaquen per la innovació en la imatge i la solidaritat: el Celler Mas de les Vinyes de Cabacés amb el glamurós “Traca i Mocador” d’Oriol Elcacho i el vi del Masroig Solidari, fruït de la col·laboració dels cellers de la vila per recollir fons i invertir en la recerca del càncer infantil.

Diuen que la pintura és poesia muda. El joc de transformacions de la tècnica de pintar amb vi, també. Però acabada l’obra, com el vi, es revela sincer i honest, sigil·lós, però també noble i altiu.

P1340498P1340494 (1)

 

vi

5 merlot de Bodegues Abadal”

moments

“Escoltant jazz en un chill out amb llum d’espelmes”

persones

“Amb l’Emili, la meva parella”

 

Contacte: tinta.vi@gmail.com

www.ruthtroyano.cat

“Sientes que eres parte de algo”

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

image (10) image (11) image (12) image (13)

image (17)image (15)image (16)foto (10)

 

Quan el temps i la capacitat del mòbil m’ho permeten, vaig penjant a Instagram imatges de persones que viuen envoltades de vi i que identifico amb l’etiqueta #retratsdevi. “El remolino del paisaje” de Benedetti em va inspirar per fer la primera entrada. Humanitzar el món del vi i de la cuina és una obsessió que comparteixo amb companys i amics de viatge, fonamental per entendre com s’elaboren els productes i quines filosofies de vida hi trobarem a cada ampolla. Aquesta segona tanda de fotografies d’Iphone les acompanyo amb dos fragments d’una lectura que convé revisar sempre, la de Ferenc Máté  a “La sabiduría de la Toscana. Los sueños pueden hacerse realidad”.

 

“Aunque en cualquier oficio artesanal se trabaja muchas horas, al menos uno puede dormir tranquilo de noche, porque sabe que sus manos y su mente han producido algo, lo mejor que han podido. Ninguno de estos oficios hará rico a nadie, pero ¿qué tiene eso que ver con la vida?

 

“Y después uno vuelve a casa por el oscuro camino de tierra que serpentea bajo las estrellas, notando el vino y una especie de contacto con todo lo que te rodea: los amigos, el valle silencioso, los animales en los establos, el vigorizante frío del invierno o el calor de una noche de verano. Sientes que eres parte de algo

 

www.ruthtroyano.cat

 

Rubén Parera/ Finca Parera (DO Penedès)

Posted by | DO Penedès | No Comments

rubenparera

 

“A la natura hi trobo la vida”, escrivia la poeta Joana Raspall. Sovint tenim prejudicis i imatges preconcebudes de les persones que no coneixem. Pel que ens han dit i/o explicat, pel que hem llegit, per la ignorància en definitiva. Conèixer és saber. I per valorar amb justícia se n’ha de saber abans. Tot el que havia intuït d’en Rubén va canviar quan vam intercanviar les primeres paraules. A vegades les “etiquetes” no ajuden a conèixer la persona i fins fa uns dies només havíem tingut un contacte fugisser per un projecte anterior. Hospitalitat per davant de tot. Allò d’en Sisa que diu “casa meva és casa vostra si és que hi ha casa d’algú…”.

Les persones que fan vi tenen quelcom d’especial. Ell ho ha begut del pare, en Jordi Parera, viticultor, n’estic convençuda, i la relació estreta que mantenen el vincula encara més al territori a on li apassiona viure. Als 13 anys el van enviar a Sant Emillion, ara sí que pot entendre el valor d’aquella distància i d’aquell aprenentatge. Aleshores hi era sense la consciència de l’esforç que significava i la recompensa que n’obtindria. Cirerers (grand premier) i oliveres plantades a pocs metres de distància de les finques de vinya que conreen. L’ahir i l’avui de l’agricultura. L’evolució natural. La selecció natural. Les noves generacions.

21 hectàrees de conreu ecològic, un tracte exquisit, delicat i precís a cada parcel·la de vinya, amb una filosofia molt clara, assolir de manera natural l’alta expressió. Els vins són biodinàmics i expressen el terrer que els ha vist créixer. “Viticultura de precisió-ecològica i enologia sense clixés”, explica en Rubén, enginyer agrícola i enòleg de Finca Parera. A Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès), les vinyes formen una mar verda d’interior, amagada entre la frondositat penedesenca, en sòls d’argila, gres i conglomerat. Entre les varietats blanques es reivindica el xarel·lo i dues parcel·les, una d’elles plantada al 55 (la plana del xarel·lo) i l’altra la llengua del pou, al 78 . Però també la garnatxa blanca i la gewürztraminer, i en negres l’ull de llebre, el merlot, el cabernet sauvignon, la garnatxa tintorera, el syrah i el sumoll, que és autòctona.

El pare del Rubén va ser el primer productor ecològic de cirera amb certificat del CCPAE i a la vinya la reconversió arriba el 2004. Neix el 1999 com a Celler Minguet i evoluciona fins a l’actualitat. Amb ganes de plantar noves varietats, seguir experimentant, i endinsar-se en la pràctica biodinàmica. Buscant la fertilitat dels sòls, respectant els cicles naturals, elaborant un producte de gran qualitat i expressió natural.

En tots els processos, ja siguin a la vinya o al celler, hi ha pràctiques experimentals de biodinàmica. Nosaltres ho vam veure in situ i dies enrere difonia a través de Facebook: “Amb el privilegi d’acompanyar l’Associació TERRA DINÀMICA, l’equip de Finca Parera desenterra el P-500 (fems de vaca) i elaborem el P-501 (silici). A la tarda rebem una excel.lent jornada astronòmica, per compendre el calendari biodinàmic i el cicle lunar. Seguim endavant en l’aprenentatge!”. Com també els preparats de “Maria Thun”, el peu de cup amb llevats indígenes de la mateixa vinya, l’absència de sulfurós en les pràctiques al celler, etc.

Justament el celler ocupa un espai de la Masia de Can Rimondet de 1520. Pocs metres quadrats per dur a terme la vinificació d’una extensa gamma de vins. La majoria són de vinya jove i el treball és sempre “infusitiu”, circumstància aquesta que converteix les seves referències en diferents, netes, pures. En Rubén explica que la verema es viu fora i que el celler, feta la feina, ha d’estar sempre impecable. I ho està quan hi entrem, també. Vestit amb una taula de fusta vella, pintada pels anys però amb un blau cel que sosté les millors i més naturals viandes possibles a més dels seus vins excel·lents. Hospitalitat, humilitat, senzillesa, transparència. Clar, Roig, Fosc, Sassó, Faust, Khrónos (33% de sumoll)… I en ve un altre en camí que no puc descobrir encara però que recull una història de fortes emocions al darrere que els ajudarà a tancar un cercle. Si és que els cercles vitals és poden tancar…

Tastem “any de vespres any de vi” el Clar, “cel rogent a la tarda, la pluja és passada” el Roig, “Estrella vora la lluna, tempesta segura” el Fosc, cupejats amb diferents varietats. Frescor, magnetisme. I tastem anyades noves, un detallàs. Sassó 2012, per primer cop el monovarietal de xarel·lo s’ha elaborat en bótes d’acàcia i és 100% biodinàmic, i Faust 2010 que incrementa el percentatge de garnatxa tintorera i  fa l’envelliment en un cup sota terra tot i que també passa per bóta. Innovacions amb resultat sorprenentment positiu. La creativitat no té límits. Com el xarel·lo que ara és a les “damajuanes” al sol i serena i ja apunta maneres. Poques ampolles i distribució molt selectiva. Un glop encisador que, amb la combinació dels aromes frescos i madurs de la cirera de Can Parera, és extraordinari.

Però el repertori acaba amunt, més amunt, amb Khrónos 2007, cupatge de sumoll, garnatxa tintorera i ull de llebre: autèntic, elegant, abellutat, hi ha finor. Un privilegi per conservar i gaudir sense límits d’espai i de temps. Acabem exhausts i complaguts per la visita, però en Rubén està a punt de tornar a la vinya. Reitera que “és el més important”. I afegeix: “El pagés s’ha d’adaptar al seu ritme i no a l’inrevés”.

vi

“Faust 2010″

Faust és el primer vinyeró des de 1872, com reivindica a l’etiqueta de la darrera anyada, que és nova quant a disseny.

 

moments

“Al final d’un bon dia de feina a la vinya, content per l’ofici. Al capvespre, amb el sol caient i amb una fresca suau que acompanya. Mirant Sant Llorenç d’Hortons des de la masia en ruïnes”

Afegeixo que és el mas on vol anar a viure, entre vinyes, observant la mar de verd  salvatge que creix a les vinyes penedesenques.

 

persones

“Amb el meu pare”

 

Finca Parera

www.fincaparera.com

ruben@fincaparera.com

677 95 58 61

Miquel González, periodista/ Tast de vins per a invidents DO Tarragona

Posted by | DO Tarragona, Vi·Moments·Persones | No Comments

dot2dot3

Diu el poema de Josep Vicenç Foix: “és quan dormo que ho veig clar”. No és dormir, és aclucar els ulls involuntàriament, perquè la vida t’ha privat del sentit de la vista, però ningú pot prohibir-te el dret a exercitar-la. És possible? La DO Tarragona ho va posar a prova en el marc de la Fira del Vi, ara fa dos caps de setmana. En col·laboració amb l’ONCE, va preparar en una carpa de la Rambla Nova de Tarragona un tast de vins per a invidents. Els 5 sentits van ser-ne protagonistes? L’enòloga Pepa Menchón va dirigir magistralment la sessió i s’havia preparat a consciència el tast ja que era el primer d’aquestes característiques que impartia, tot i que s’havia informat i coneixia els tastos a cegues, amb els ulls tapats o amb ulls de professional. “Tastar en estat pur”, els va dir als assistents. “Això és el que feu avui vosaltres, com quan els enòlegs tenim una copa negra i no sabem quin color té el vi, de manera que no estem suggestionats pels matisos visuals”, va assegurar.

M’interessava el desenvolupament del tast, el primer d’aquestes característiques al qual assisteixo. Va ser emotiu, divertit -vaig ser l’única a qui el vent va tombar la copa de vi- i participatiu, molt més que els tastos als quals habitualment assistim. No hi havia por, ni timidesa, però sí coratge i expressió. Ganes de comunicar-se. M’interessava l’opinió dels assistents i ningú millor per relatar-me-la que el periodista Miquel González de l’emissora Tarragona Ràdio que també hi era. Em confessa que no és consumidor habitual de vi però tampoc va ser l’altre dia el seu primer contacte: “Més enllà dels primers contactes amb el vi (a l’adolescència, amb caldos de dubtosa qualitat i procedència), en consumia principalment en celebracions puntuals. Normalment vins negres. Més cap aquí m’he anat fixant en el més que interessant  món del vi, potser perquè se’n parla més i m’agrada saber quin vi estic bebent, d’on prové, les denominacions d’origen, quines propietats té, fixar-me en el gust, les aromes i les sensacions que em transmet”. Immers en aquest aprenentatge, defineix d’encertat el tast de la DO Tarragona. Explicacions correctes i amenes i vins “que estaven bé al meu parer, com a no erudit en la matèria”, matisa.

“És veritat que no cal la vista per tastar vins, però potser molts companys no s’atreveixen a participar en un tast. Crec, també, que no caldria un tast únicament per a cecs, sinó que tots els tastos haurien de ser integradors i que les persones cegues participessin de manera normalitzada. Ara bé, considero que la iniciativa va ser correcta”, argumenta. Em sembla encertada la seva reflexió perquè tots som iguals davant del vi i alhora de gaudir-lo. El vi és salut, el vi és vida, el vi és per a tothom i potser no caldrien les distincions, però a vegades s’ha de començar per trencar tòpics i una activitat pionera com aquesta ens serveix també per prendre no només consciència sinó també nota. Pepa Menchón, l’enòloga, em comentava a l’inici del tast que la fase visual no s’ha d’obviar en un tast per a invidents perquè les persones tenen idees mentals dels colors, les que han tingut visió durant algun moment de la seva la vida, de manera que s’han de descriure els colors del vi. En canvi,  en Miquel ho matisa: “De petit, els vaig arribar a veure, els colors, però els recordo vagament i per a mi no m’aporten cap tipus d’informació, més enllà de la curiositat i del saber”.

Sense descuidar aquesta fase, el tast es va impartir amb l’ordre lògic de blancs, rosats, negres, escumós i ranci, referències emblemàtiques de la DO Tarragona que els  invidents van poder descobrir gràcies a una fitxa escrita per a l’ocasió en braille. Sempre hem sentit a dir que l’absència de visió accentua més el potencial dels altres sentits, perquè cal emprar-los, obligatòriament, més. En Miquel hi reflexiona: “És interessant sentir i escoltar com cau el vi al got, el sorollet dels escumosos que vam poder escoltar dins la copa, fins i tot sons que passen més desapercebuts com el simple fet d’obrir una ampolla, posar el vi a la copa, moure la copa sobre la taula, o el sorollet que fa al fregar-la amb les mans. De la mateixa manera passa amb el tacte. Molt interessant anar tocant les parts de la copa, les ampolles… Fins i tot algunes marques de vins ja rotulen en braille les ampolles”. Tant l’oïda com el tacte adquireixen un protagonisme especial i són sentits on l’enòleg hi posa l’accent. Palpar la forma de les copes i estar atent al destapament de cada ampolla, entre rialles i alguna petició de reomplir la copa, senyal que el vi agrada.

Pepa Menchón va fer salivar tots els assistents insinuant en més d’una ocasió l’arribada del pernil per acompanyar els vins de la DO Tarragona. I també amb algunes de les seves receptes suggerents com un gaspatxo de síndria amb menta, per acompanyar el vi rosat que es va tastar a la sessió. Crec que va ser una de les claus del tast, compartir experiències i sensacions enogastronòmiques per obrir diàleg amb els assistents. Amb nota d’humor inclosa, en Miquel ho acaba de reblar: “Suposo que és pel fet que érem poca gent i que, els cecs, per definició, preguntem si alguna cosa no la sabem. A més a més, com que no tenim informació visual, necessitem molt més contacte oral, la paraula, l’explicació, la definició de les coses”.

Està clar que l’ordre de prioritat i importància dels sentits s’altera en un tast per a invidents, però la força amb què la cultura del vi hi arriba és emocionant. “La fase nasal em va sorprendre molt, crec que és la gran oblidada”, m’explica el Miquel. I afegeix: “Molta gent parla del gust, però les aromes i el fet de treure l’aire després de tastar el vi, t’aboca a un reguitzell de sensacions i aromes impressionants”. I malgrat que a nosaltres ens pugui semblar que tots va entrar en major o menor mesura en joc, en Miquel, a qui òbviament cal escoltar, remata dient ” Per a nosaltres aquest és l’únic tast: en nas i boca”. Aprofitant l’avinentesa li demano pel seu maridatge ideal que segur que, essent de les Terres de l’Ebre, aprofitaria per gaudir amb una bona paella d’arròs.

dot4

vi

“Em quedaria amb un vi blanc, són els que més m’agraden”

moments

“Una nit d’estiu en una ermita o en un tros del meu poble”

persones

“Amb la meva parella  i amb la Milena, la meva gossa pigall” -que, per cert, també va ser al tast-

DO Tarragona

www.dotarragona.cat

Miquel González

http://miguelgonzalezr.net/

 

Ernest Costa/ Clos d’Alè

Posted by | Cosmètica, DOQ Priorat, Vi·Moments·Persones | No Comments

closale

“Ara que els meus ulls entreveuen 
la serenor del meu capvespre 
aprenc certesa en la veritat 
que abans endevinava: 
Jo només tinc un desig d’amor, 
un poble i una barca”.  

Alè, Lluís Llach (Astres, 1986/ Verges, 2007)

 

A la relació estreta i sana que endevino entre els germans Albert i Ernest Costa s’hi suma des de fa unes setmanes un nou projecte professional en l’àmbit de la viticosmètica. Enologia i farmacia estrenyen vincles i, amb la mateixa determinació que el cep busca aigua entre els sòls feréstegs de llicorella del Priorat, l’Ernest i l’Albert han esmerçat temps i costos a fer realitat un projecte que ara ja és palpable. Acaben de presentar Clos d’Alè, una crema facial antioxidant, fruït dels extractes de raïm de carinyena del celler Vall Llach de Porrera. En concert, els que han estat identificats pel Parc Tecnològic del Vi de Falset com els de més poder antioxidant de la seva verema de 2012. Són, per tant, subproductes de la vinificació que amb la intervenció  d’una empresa de cosmètica han acabat esdevenint crema. La seva aplicació redueix l’estrés oxidatiu, assegura una pell sana i retarda el seu envelliment.

“Ho comentàvem al pare i al Lluís (Llach), i al pare li feia il·lusió perquè era un projecte compartit entre els dos germans”, m’explica l’Ernest recordant l’inici de l’aventura. “Però sempre han passat per davant les inversions al celler i ens vam buscar la vida com a joves emprenedors amb un programa d’ACC10”, continua. La plataforma de la Generalitat ha esdevingut un òrgan consultor clau que ha vetllat pel projecte i que els va assignar un assessor expert (en nutrició) per poder desenvolupar-lo. En paral·lel, l’Ernest va ampliar la seva formació en el món dels productes naturals i les plantes aromàtiques. La il·lusió i la passió aviat els va motivar a no defallir en el projecte que unia vi i cosmètica i que ara surt al mercat marcant diferències respecte dels competidors.

“Aprofitem el residu del raïm, el que queda de la llavor i la pell assecada. Net i sec, enviem l’extracte glicòlic a l’empresa de cosmètica que és qui acaba elaborant la crema. El resultat és un líquid fluid amb envàs airless de llarga durada”, explica l’Ernest. “Ens condiciona el subproducte resultant de la verema: de 2012 n’hem pogut treure 500 litres, i amb el VITEC de Falset hem treballat les diferents varietats per veure que finalment enguany la carinyena era la més antioxidant”.

Clos d’Alè ha tingut una molt bona acollida un cop posat a la venda i l’Ernest explica que “amics i clients estan contents de trobar productes de cosmètica catalans, ja que estem acostumats a veure els francesos”. Gairebé com passaria amb el vi… Clos d’Alè es pot comprar al celler Vall Llach, a la Farmàcia Costa Miralbell de Barcelona i aviat també en dues farmàcies d’amics de l’Hospitalet i Vic. Els germans Costa tenen clar que seguiran apostant per aquesta línia d’innovació i salut: “La idea és fer una gamma sencera de cremes per a cara, cos, peus, mans… Cada any provarem amb VITEC el subproducte de la vinificació i durem al laboratori extern els extractes. N’emprarem els més antioxidants per crear nous productes de viticosmètica”.

“El pare va vetllar pel projecte des de l’inici, va ser qui va escollir el nom i també l’aroma de la crema, que és femení”, relata l’Ernest. Alè és una de les cançons de Lluís Llach que més apassionava el seu pare i ara, després de la seva mort sobtada, entenc que aquest nom no només dóna sentit a un producte sinó que també l’homenatja a ell. “Ens feia molta il·lusió treballar un projecte plegats amb l’Albert, perquè tenim passions compartides. Quan li explicàvem al pare els avenços que aconseguíem, es mostrava encantat per l’entesa dels dos germans”, recorda l’Ernest. I afegeix: “la nostra és una relació estreta perquè cada dia ens truquem i ens posem al dia del que passa al celler, a la farmàcia, del que ens passa, però ara hi una connexió professional que va més enllà de la personal, i estableix un pont entre Porrera i Barcelona”. En Lluís Llach va ser el primer a rebre la crema Clos d’Àlè i l’Ernest assenyala que els ha fet suport en tot moment, a més de mostrar-se satisfet perquè 7 anys després de batallar-ho, ha estat possible.

Clos d’Alè està principalment orientat a dones d’entre 30 a 45 anys -les aromes ja són certament reveladores, però hi haurà properament altres cremes nutritives per a pells més velles i nous productes amb base d’avellana i d’ametlla. “Tenim clar que hem d’anar de la mà d’un laboratori i seleccionar bé els extractes per veure quins poders té. Analitzarem el resveratrol, que es troba tant a la pell com a les pepites, i anirem diversificant la proposta”, revela encoratjat l’Ernest. Per aquestes festes de Nadal, ja han fet arribar mostres a amics i clients i aviat els primers envasos creuaran l’oceà per seduir els Estats Units, com ja han aconseguit amb el vi.

“L’Albert ja guarda el subproducte de la vinificació de la verema 2013″, em diu l’Ernest. I imagino com el projecte els ha fet vibrar de nou, en un any de consolidació del celler, marcat pel naixement del vi de finca qualificada Mas de la Rosa 2010, un gran tresor que torna a posar Porrera al món. No obstant això, l’Ernest em reconeix que la seva debilitat és l’Embruix -amb independència de l’anyada- i també apunta que assaborir-lo amb el seu germà Albert vist acabat el projecte és dels millors maridatges. De la conversa que mantenim per telèfon se’n desprèn molta sensibilitat i en això s’assembla molt a l’Albert. El seu món gira entorn la ciència, la vinya, la poesia, la música i crec que no aniria errada si digués que subscriu el poema de Miquel Martí i Pol  musicat per Llach per definir el seu arrelament amb la terra, que ara els ha donat una alenada d’aire fresc amb un producte que fa salut i vida, com el vi:

… estimo aquesta terra com un amant fidel i ardent/ aquesta terra meva que cada jorn m’encén i em pren/ pell a pell ens compartim, cos a cos ens aprenem i el desig ens manté vius els somnis…” 

 

vi

“Qualsevol riesling dels que l’Albert ens porta dels seus viatges”.

moments

“El dia que vam provar la primera crema Clos d’Alè i també el dia que la vam posar a la venda a la farmàcia”.

persones

“Amb l’Amaia, la meva parella, qui m’ha aguantat i ajudat en tot aquest projecte”.

Clos d’Alè

http://www.alecosmetics.com/

Accés al vídeo promocional

Albert Jané/ Acústic Celler DO Montsant/ DOQ Priorat

Posted by | DO Montsant, DOQ Priorat, Vi·Moments·Persones | No Comments

albertjané

El sol cau i la foscor ens fa encara més espirituals. Cada glop i flaire d’Auditori 2009, en la seva máxima potència, profunditat i seducció, ens embriaga més i ens allibera de les ports i ens fa ser cada vegada més sincers amb nosaltres mateixos, despullant-nos existencialment davant dels amics més propers, compartint amb ells alegries i anècdotes de passat i present, il·lusions i reptes comuns a fer.

Màgia i seducció. És el que desperten aquestes ratlles que m’escriu l’Albert Jané, enòleg i propietari d’Acústic Celler, quan li pregunto per e-mail quin seria el seu maridatge ideal. Desvetllem el que vindrà al final de l’article. El cas és que no vam tenir temps suficient de conversa el dia de la visita i això que ens hi vam passar hores, tant a la finca com al celler. Vam tastar vins, però principalment ens vam emocionar amb “plaers eterns” que s’inspiren en el paisatge. A la DO Montsant el paisatge també és un espectacle. En ple estiu, iniciat el cicle de maduració, les garnatxes i les carinyenes enfilen el camí de l’esplendor en una planície tenyida de verd, on la vegetació es reivindica en busca dels rajos de llum que encara són llargs i càlids. Coincideixo durant la visita amb Sweet Easy Winetours i encara que a mi l’anglès em costa, ho acabo entenent tot, o gairebé. Deu ser cosa de l’Albert que és un gran mestre de cerimònies. Actiu, dinàmic, incansable. Es pregunta incesament què més pot aportar al territori. És després de les cooperatives del Masroig, Capçanes i Falset-Marçà, el celler amb més producció de la DO Montsant, i no s’ha conformat amb tenir un projecte dins d’aquesta regió vitivinícola. Ha apostat també per la DOQ Priorat i ara sorprèn amb noves referències. En totes elles s’ha tingut una cura especial per la imatge. Contemporaneïtat i elegància. Música i emocions. Són els principals missatges gràfics d’unes obres posades en molt bones mans.

Fem una parada obligada al centre de la vinya on tastem totes les referències del celler. No s’està de res i ens convenç de què la millor manera de conèixer els seu projecte vitivinícola és tastar vins entre ceps. Anyades velles i noves, ensamblatges interessants per dibuixar perfils més convencionals i altres més innovadors. En tots sobresurt l’elegància, el savoir faire, la distinció. El vi és com l’etiqueta, inquietantment singular. Acústic (blanc, rosat i negre), Auditori i Braó, Ritme (blanc i negre), i els nous Plaer i Etern, reafirmant els projectes a la DOQ Priorat i fent una aposta honesta i sincera pel territori amb l’ús de varietats autòctones, tot predominant la carinyena. Plaer i Etern són vins de vinyes velles (de 40 a 95 anys) que neixen “en costers de les muntanyes del Priora”. Són eterns perquè són “resistents, profunds i espirituals”. I és sorprenent com es passa d’aquests sòls de llicorella que endivinem a la copa, de la “seda” de la viticultura heroica del Priorat, als vins de la DO Montsant que recuperen “l’antiga tradició dels anciants pagesos”. Són vins que “reivindiquen i busquen les arrels i el valor de la viticultura tradicional”. Un ”retorn a les arrels i a la imperfecció de l’autoctonisme expressant la majestuosa serralada del Montsant”. És el paisatge que omple de valor la copa.

Un relat fabulós a través d’anyades. Les que tastem ens permeten descobrir vins molt íntims i personals, igual com també ho són les descripcions que els acompanyen. Estem davant d’un enòleg incorformista amb el projecte familiar de Jané Ventura al Penedès que s’endinsa en un territori nou, que l’acull i a on ara se’n sent protagonista per haver sabut tractar les seves vinyes “sàvies amb naturalitat”. Probablement l’èxit està en entendre com s’expressa un cep en un territori, conduir-lo, acompanyar-lo i evitar danyar-lo. Valoritzar-lo al celler. I el resultat són vins amb una relació qualitat-preu excel·lent, als quals setmana rere setmana els premis reconeixen. Per al maridatge ens trasllada a un núvol de sentiments i emocions molt personals en què s’obren tants interrogants com qual es destapa una ampolla de vi:

vi

“Una ampolla de 3 litres d’Auditori 2009″

moments

“Enmig de la finca de Capçanes amb un foc a terra, vient una posta de sol amb les muntanyes dels Ports i Serra de Cavalls i La Figuera a l’horitzó”

persones

“Amb amics, els millors, filosofant de la vida i de l’existència humana, de com anem arribant a la maduresa existencial de cadascú, de manera pausada, profunda i espiritual”

C/ Progrès, s/n. Marça, 43775

www.acusticceller.com

acustic@acusticceller.com

Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR