2016 noviembre

«Un concert entre vins i a pèl, el recordes sempre»

Posted by | DOQ Priorat, Uncategorized | No Comments

OP8A0593

 

«M’he deixat portar pel que m’han transmès les cançons. Mai havia dirigit un maridatge musical i aquest em venia de gust, sobretot, perquè he estat seguidora de PastoraDolo Beltran –  i ara m’ha trocat crear harmonies amb ella. Jo sóc d’estar al celler i a les vinyes, però em fa realment molta il·lusió participar en aquesta activitat i inspirar-me en els seus nous temes».

Judit Llop és l’enòloga de Cellers Morlanda (DOQ Priorat/ DO Montsant) que pertany al grup Freixenet. És una dona discreta i amb un gran bagatge enològic. «He tingut experiències en altres regions de vins, a Austràlia hi vaig anar a treballar quan el meu fill petit només tenia 6 mesos, també he estat a Xile… Però al final he tornat al Priorat. Aquesta és una terra que captiva. Hi trobo un entorn únic, una orografía marcada i accentuada i el bosc al voltant de les vinyes… Elaboradors i viticultors ens estimem molt el territori i volem preservar-lo», explica amb sentiment. Gesticula i somriu i admet que li ha encantat preparar el maridatge tot i que en un primer moment va sentir responsabilitat per la cantant amb qui el compartia.

«Vaig triar per aquesta actuació els temes que més m’agraden cantar i amb diferents temàtiques», explica Dolo Beltran, cantant, actriu i il·lustradora. Dona polifacètica, amb rauxa. Serà un preludi del concert que té previst oferir al Foyer del Liceu dins del Festival de Músiques Sensibles, un nom que anuncia la delicadesa de fons i forma de les interpretacions musicals seleccionades. La botiga Tannic by Freixenet, a Barcelona, és l’escenari de la prèvia del concert, entre ampolles de vins i copes que s’omplen, s’oloren, es tasten… «Vaig assajar els maridategs amb les cançons que em va passar la Dolo a través de l’Iphone; abans però ens havíem vist per conversar i conèixer-nos i vam saber que aniria molt bé, perquè vam sintonitzar de seguida» explica Judit Llop.

Pere Ferrer (conseller delegat del grup): «Unim el talent de dues grans dones»

«Són coses que sempre recordes, el d’avui el recordaré sempre, el concert» diu Dolo Beltran minuts abans de començar l’actuació, en petit comité. «Cantar en un espai de vi i a pèl, és el que t’emportes», reblarà. A partir de les seves lletres i dels ritmes que hi imprimeix, l’enòloga Judit Llop ha construït un maridatge que al final de la sessió, els assistents aplaudeixen. I demanen un bis.

OP8A0462 OP8A0366

El maridatge inclou vins d’arreu del món demostrant el potencial del grup però els del Priorat tenen un sentit especial per la Judit. «La regió de vins viu ara un bon moment, pels que han treballat bé, pels que tenen arrels. Passada l’eufòria, ara que el Priorat és reconegut internacionalment, el que val és el treball dia a dia, i els projectes petits com el nostre, que al capdavall te’ls fas teus, al celler només som 3 persones treballant», desvetlla l’enòloga.

Per al repertori de tast, dos DOQ Priorat: Morlanda blanc i negre. «El primer perquè el tema Fiesta a los 40 parla d’una dona que d’entrada no sembla tenir res d’especial, complerts els 40 anys, però quan la coneixes et sorprèn i et deixa sense alè. Amb el Morlanda blanc passa una mica el mateix. És aromàtic, fresc, amb fruites blanques i quan te’l poses a la boca és una explosió per als sentits, amb un post-gust persistent…». El tema musical Verte llegar casa a la perfecció amb un clàssic de la DOQ Priorat com és el Morlanda negre, un vi de guarda que neix a les finques de Bellmunt del Priorat i millora, com no podia ser d’altra manera, amb el pas del temps. La lletra diu així: «Sabes que tengo razón, cada día que pasa se vuelve mejor, cada vez es más fuerte, ya no soy ni consciente sólo quiero volver…”. Pura essència prioratina. Complexitat, profunditat, fruita madura, balsàmics… «El Morlanda negre és la meva criatura, només han sortit al mercat 5  anyades en 10 anys. Fem poc més de 5.000 ampolles, el que promet aquest vi és identitat, la de la garnatxa negra i la carinyena vella del Priorat. És un vi d’autor» explica amb orgull Judit Llop. I sorprèn a tothom.

Pere Ferrer: «Maridem una candidata a dos Grammy amb una enóloga que ben bé podria obtenir 100 punts Parker»

Un vi que bé valdria per acabar el concert, però hi ha encara una sorpresa final. El dolç que l’enòloga de Morlanda encara no embotella. De dolçor justa i refinada, un regal per acompanyar el bis, per recuperar l’emblema de Pastora, la lletra mítica del «no me llames Dolores llámame Lola, la que siempre va sola por Barcelona metiendo follón…».

OP8A0462OP8A0340

A capella, Dolo Beltrán sona infinitament bé. Hi posa la veu i la pell, l’ànima, a l’actuació. Entre glops curts i esporàdics de vi, connectant amb el públic, amb la guitarra i amb les explicacions acurades de Judit Llop. Té ganes de presentar el nou disc Copilotos i té la generositat de regalar-nos-en un bocí. La resta haurà d’esperar a la primavera, després del naixement del seu primer fill, Mauro. Ara és moment per fer una pausa musical i teatral. Tornarà amb força i amb ganes de tornar a representar El Test a la Sala Muntaner, on el vi hi ha tingut també un paper destacat. Sobre la taula.

Repertori musical i de tast:  

MI VIDA EN COLOR & Vionta Albariño (D.O. Rias Baixas)

“Y tú que tienes la mirada triste de ir a dónde ya no existe la vida en color, tú… que ganas en distancias cortas me llenas de pequeñas cosas, mi vida en color”

FIESTA A LOS 40 & Morlanda Blanc (D.O.Q. Priorat)

“Era una chica cualquiera si la mirabas por fuera. Si te metías por dentro, te dejaba sin aliento”

PULSO & Amor Loco (D.O. Montsant)

“Gritaremos como locos viendo que el invierno se va, goodbye. Y saldremos disparados a la terraza con dos copas y a brindar, por la vida. Hoy brilla el día vas luciendo pantorrilla. Con sombrero y crema solar. Tienes lo justo para estarte tan a gusto. Aquí sentado sin pensar”

COPILOTOS & Odissey (Austràlia)

“Hicimos viajes tan dispares. Tú estabas en Marte y a mi Saturno me distrae. No tenemos norte y en el sur hay una calle. Que cruzamos como locos para ver quién llega antes”

VERTE LLEGAR & Morlanda Negre (D.O.Q. Priorat)

“Sabes que tengo razón, cada día que pasa se vuelve mejor, cada vez es más fuerte, ya no soy ni consciente sólo quiero volver…”

Una sorpresa… 🙂 Vi Dolç

“Una vez, solamente una vez, ya lo ves, Una vez te perdí… Una vez te seguí…  Una vez y dos y tres.  Una vez, me enamoré…”

 

El conciert íntegre es pot trobar en aquest enllaç https://www.facebook.com/tannicfreixenet/videos/1848379405432005/.

www.ruthtroyano.cat

 

«La malvasia serà un raïm important al Penedès»

Posted by | DO Penedès, Uncategorized | No Comments

 

IMG_1069IMG_1060IMG_1080

En Gerard Jané és una de les primers persones que vaig conèixer en el món del vi quan m’hi vaig començar a endinsar i crec que va ser un encert. També de les més generoses que he conegut. Tant és així que ens va citar a la presentació del seu nou vi «Sempreviva» una malvasia de Sitges seca que homenatja la Flor de Sant Joan, i va convocar també altres elaboradors de vi i entusiastes de la mateixa varietat per comparar, aprendre i entendre.  Diuen els entesos  que «la malvasia va ser el primer vi de qualitat que es va fer a Catalunya durant els segles XVIII i XIX i que s’exportava tant com l’aiguardent». Ho va afirmar Josep Puiggrós de l’Institut Català d’Estudis Agraris (ICEA), que el Gerard també va tenir l’encert de convidar a la presentació del seu nou vi. I les seves paraules van ser un baló d’oxigen per a tots els qui  s’afanyen a cultivar-la. Ja són entre 10 i 15 els elaboradors a Catalunya i se n’esperen més: Celler Credo anunciava fa una setmana que elaboraran un vi tranquil de malvasia..

Va dir Puiggròs que «Gerard Jané és un home actiu dins del món del vi», per continuar reclamant, amb contundència, que «tenim el deure de recuperar el nostre patrimoni com fa l’Institut Català d’Estudis Agraris en favor de totes les varietats autòctones«. De la malvasia de Sitges va explicar que fa 700 anys que es cultiva a Catalunya però que havia estat coneguda 150 anys abans. Que, en els inicis, era el vi dels nobles i dels reis, de la Corona Catalano-Aragonesa, i que no arribaria al poble fins passats uns anys. Per això els més erudits en parlaven a les seves obres. És una varietat tan literària com gastronòmica com recull bé en Valen Mongay en un article publicat als dossiers de l’ICEA:

«Mon beure quant al vyn blanch, és aquest: bech grech d’estiu, e d’ivern cuyt, o moscatell, malvesia, trí- bia, còrcech, o candia, o vernaça», després anomena els negres, un de l’Empordà, un altre de Mallorca, etc» Eiximenis

«feu-los dar molt bella col·lació de confits de sucre amb malvasia de Càndia, altra de les malvasies llegendàries, que va adoptar el nom del seu lloc de producció» Joanot Martorell

«Lo endemà de Sanct Juan dónám als frares y germans de frares, donats y bremendaris una pitança de malvesia per ésser així de […] pràctica y té octaves y 12 liçons…» El llibre de cuina d’Scala Dei, s. XVII

De la glòria a l’infert s’hi pot passar en qüestió d’hores i això és més o menys el que va succeir amb la varietat. «Una malura – oïdi- li va fer molt de mal i aleshores van canviar els gustos dels consumidors del moment i va ser substituïda per altres», explica Puiggròs. Del declivi de la malvasia, al seu renaixement. El llegat de Manel Llopis a l’Hospital Sant Joan Baptista de Sitges  ha estat fonamental per fer-ho possible, com també l’actitud valenta i compromesa d’elaboradors com Enric Bartra (Vega de Ribes) quan fa 30 anys no li deixaven vinificar amb malvasia dins la DO Penedès o Joan Huguet (Can Feixes) que de moment no la comercialitza.  «Que continuï molts anys en mans de bons productors», va concloure Puiggrós, mentre els responsables de l’Hospital – ara una fundació amb esperit social- asseguraven que «és la casa de totes les persones que cultivin la cultura de la malvasia».

Com en Gerard, per això la va presentar a Sitges. Ja havia donat exemple de la seva magistralitat enològica amb la malvasia dolça – que no es comercialitza però els privilegiats l’hem pogut tastar des de 2009 que és el primer amy que s’embotella» i la seca – Malvasia de Sitges- i ara amb una tercera referència, la «Sempreviva», un vi elegant, fresc, d’estiu, que reflecteix en la no-etiqueta la puresa, la simplicitat de la dificultat que és cultivar la malvasia. Una ampolla despullada, on el vi i el seu color, el groc de la flor de Sant Joan, són els protagonistes. El raïm s’obté de les vinyes de la Bisbal del Penedès, del Monmell i de Sant Pere de Ribes. A l’acte també hi era el Pep, el viticutor de Ribes on neix la malvasia. Com a intercanvi, en Gerard li cedeix part del most perquè en faci la seva mistel·la. De l’anyada 2015, 4.400 ampolles estàndard i 220 màgnum de «Sempreviva».

IMG_1101

 

L’amabilitat del vi és comparable a la del Gerard. Fa 10 anys que vinifica malvasia de Sitges. El 2005 ja va comercialitzar el primer vi sec i el 2006 va plantar més vinyes. A la presentació,  vam tenir també la sort de tastar una de les 9 màgnums que li queden de l’anyada 2005. És realment una meravella, com la profunditat i el deix de xerès hi són presents. Com el temps, com l’ampolla dignifica el vi i el fa créixer fins a límits inesperats…  Contrast amb la «Sempreviva», que amaga aromes de flors blanques, fruita exòtica i anissats de fons. Molt refrescant. «Un vi versàtil, gastronòmic», diu en Gerard, que homenatja una flor coneguda a Sitges, la que s’empra a les catifes de Corpus, la que sol guarnir les taules, ja seca… La que a vegades ha acabat de donar vida al plat. La de Sant Joan és una flor que neix a mitjans de maig amb un color groc intens. Si es cull durant la floració pot mantenir-se groga, encara que seca, durant molt de temps.

IMG_1081 IMG_1082  IMG_1085

Enric Bartra, elaborador de malvasia a Vega de Ribes i investigador a l’INCAVI, diu durant la presentació que és «un apassionat» d’aquesta varietat. Ningú no en té cap dubte, probablement és qui més en sap al país. La treballa i defensa des de fa 30 anys. Ara es mostra satisfet que més enllà de les vinyes de l’Hospital i Sant Pere de Ribes s’hagi empeltat malvasia en molts altres punts del Penedès. «Era un vi que havia tingut molt de prestigi i vaig intentar assegurar des dels inicis la màxima qualitat. Hem de mantenir, preservar i augmentar una de les varietats amb més història i més difícil de treballar. Perquè al final el que volem són productes especials, arrelats». Bartra acabarà el seu parlament advertint el que Gerard Jané ja avança al principi de l’acte, que «la malvasia serà un raïm important al Penedès». I afegeix Bartra: «Pel seu alt valor aromàtic i per la seva acidesa, necessària per combatre els efectes del canvi climàtic sobre la viticultura; la malvasia té un cicle de maduració mig-llarg».

Joan Huguet, de Can Feixes, explica que «la malvasia és molt tardana, però dóna vins de gran qualitat». Participa al dinar que té lloc al restaurant La Nansa i durant l’àpat comenta que «compartir varietat li dóna a la malvasia una projecció molt interessant». Amb Enric Bartra comparteixen opinió dels vins que amistosament tastem, com també de l’afirmació que «si n’hi ha poca, cal valorar-la al màxim», referint-se a la malvasia. «La malvasia té molt de risc, cal esperar, madura a la vinya, li costa fermentar i millora amb el temps», revelarà Huguet. I ho comprovem amb el seu vi de 2010 -un esclat de fruita-, amb el Sasserra 2013 – diuen que l’anyada 2006 és ara excel·lent; «de llàgrima» puntualitza el periodista Ramon Francàs – i amb la màgnum de Jané Ventura de 2005.

Ningú no contradeix la perdurabilitat d’un vi que té en la genètica de la varietat dos punts forts, el sucre i l’acidesa. «És més fàcil fer dolç que sec. El vi ranci de malvasia és la mort noble, ara fem altres productes» comenta Bartra. I quins altres productes. Que  per molts anys torni a ser el vi de gran qualitat que va ser, ara amb la sort de poder gaudir d’una àmplia i genial versatilitat enològica.

Articles relacionats

Una mirada slow al Garraf

L’hora del vi amb Marcelo Desvalls i l’Hospital Sant Joan Baptista de Sitges

L’altaveu del vi contra el canvi climàtic

Posted by | DO Penedès, Uncategorized | No Comments

«Jo no voldria pas, tal com recomanava James Green de la NASA, que ens preparem per anar a viure a Mart. No voldria creure que els meus successors haran d’anar allà a plantar vinya i abandonar aquest bell planeta que, segurament, encara som  a temps de salvar»

Captura de pantalla 2016-11-07 a las 15.39.41

 

La lluita contra el canvi climàtic a Bodegas Torres comença el 2007 després de la projecció de la pel·lícula d’Al Gore, An Inconvenient Truth. Miguel Torres, quarta generació de l’empresa, reconeix que el film el va impressionar tant que des d’aleshores el canvi climàtic ha estat a la seva agenda i a la de l’empresa. Ho va deixar clar fa uns dies al discurs pronunciat a la Universiat Rovira i Virgili de Tarragona que l’acabava d’investir Doctor Honoris Causa. Sota el títol «La viticultura (i el seu futur) en l’antropoceni», l’enòleg i empresari alertava dels riscos a què ens exposem, si continuem sense fer res. Amb un missatge realista, Miguel Torres es mostra convençut que tots podem contribuir a pal·liar la situació i en major o menor mesura podem reduir la petjada de carboni sobre el planata. En els últims 40 anys, la temperatura al Penedès ja ha incrementat 1ºC i les conseqüències del canvi climàtic sobre la viticultura són més que evidents. «La dramàtica presència de pedregades que al Pirineu ens fa cobrir la vinya amb malles, els períodes de sequera, la maduració fenòlica tardana i l’avançament de la verema 10 dies, l’elevat grau dels vins…», enumera Miguel Torres.

 Si a Dijon vaig aprendre a estimar el vi, a Montpeller vaig aprendre a estimar la viticultura»

Miguel Torres ha estat el primer empresari a ser investit Doctor Honoris Causa a la URV. Dedicat al món del vi, les seves primeres paraules davant l’auditori van estar centrades als seus orígens en aquest món, a França primer i a Espanya després. «En tornar a casa el primer que vaig fer va ser preguntar al meu pare si encara teníem alguna vinya (…) Afortunadament el vell boter recordava perfectament l’emplaçament de les terres i amb una mica de sort es varen poder recuperar. Allà vaig plantar la primera col·lecció de varietats franceses i alemanyes i fins i tot italianes per estudiar la possibilitat d’adaptar-les al nostre país».

Un dels punts d’inflexió del projecte de Miguel Torres arriba amb la compra de la finca Mas La Plana, a 3 quilòmetres de Vilafranca. «Era un canvi important en una empresa que havia començat al segle XIX en el negoci del vi a doll i que ara s’orientava clarament cap a l’elaboració de grans vins», explicava l’enòleg a l’auditori de la universitat.

Des dels inicis s’adonarà que tant important com la gestió de la vinya és la gestió de les persones: «Entendre la importància de comptar amb treballadors compromesos i com de necessari era aconseguir la seva participació i la seva il·lusió per l’esdevenir de l’empresa; també vaig comprendre que era important tractar de millorar cada any el seu nivell de vida».

Més que un altre punt d’inflexió, al 1979, hi ha un sentiment d’orgull que impregna l’esdevenir de l’empresa i que Miguel Torres sempre recorda, també per justificar el seu atreviment. És quan la revista francesa Gault Millau organitza un important tast de vins i el vi Mas La Plana es classifica per davant del Château Latour. Des d’aleshores i fins a l’actualitat, la gestió de 1.800 hectàrees amb gairebé 900 viticultors arreu del món, incloses Xile i Califòrnia, ha estat la principal missió de la direcció de l’empresa.

En el discurs, Miguel Torres destacarà que després de la mort del pare, la seva voluntat va ser «elaborar vins al més alt nivell de qualitat, que poguessin competir amb els millors d’Espanya i dels altres grans països vinícoles del món» reconeixent amb molta sinceritat que recupera d’un calaix les idees que el seu antecessor no havia considerat adients. Aleshores els vins de Torres ja eren presents a més de 100 països.

Vaig entendre que el nostre futur estava en risc i que el canvi climàtic podia tenir unes conseqüències terribles per a la viticultura de tot el món»

https://youtu.be/mZd4aeOzlOw

Amb el segle XXI arriba la seva preocupació profunda per l’escalfament del planeta i Bodegas Torres serà pionera a desenvolupar un programa específic per combatre’l: Torres&Earth que ja està donant resultats i que continuarà implementant-se i ampliant el seu radi d’influència, incloent els viticultors i els proveïdors, als quals es demana reduir en un 15% l’eficiència de processos i l’estalvi de materials, tant al sector del vidre, com al suro o al cartró… De fet, es premiarà els que siguin més respectuosos amb el planeta. «Cuanto más cuidamos la tierra mejor vinos conseguimos» resa l’eslògan del programa;  el respecte per l’entorn comença a la vinya però continua amb tot el sistema productiu que, des de Torres, es vol el màxim sostenible possible.

«Hem deixat de comprar un 90% de gas, apostem per la biomassa, cremem el material de poda, les pellofres del raïm, les vinyes velles arrancades… Es poden fer moltes coses; tothom pot sumar. També tenim plaques solars, fotovoltaiques, produïm més d’un 15% d’energia pròpia… Penso que hi haurà gent que en el futur deixarà de comprar productes als països que siguin contaminants, el consumidor es pot defensar davant de l’atac al planeta«, explicarà amb convenciment Miguel Torres en un entrevista al programa de Ràdio4 Anem de Tarda. «També el vi ecològic ha de fer passos endavant per reduir la petjada de carboni, perquè la vinya també pot ser contaminant», afirma el nou Doctor Honris Causa.

Que cal reduir la petjada de carboni és un clam, una urgència, en cap cas una extravagància i el sector del vi s’hi ha de posar de ple. Però això requereix inversions. Per Miguel Torres aquest és un repte de grans dimensions, que s’ha convertit en una autèntica obsessió. Reconeix haver llegit nombroses publicacions sobre el canvi climàtic  i està convençut que «si al llarg de la història els canvis de temperatura han sigut provocats per raons naturals, en l’últim segle l’efecte hivernacle ja no té cap relació amb les causes naturals (…) Alguns gasos de tipus antropogènic, sobretot el CO2, però també altres, s’han anat incrementant i han anat causant una pujada de temperatures…». Increment de temperatura, deforestació, augment del nivell del mar, desaparició de la superfície de l’Àrtic… Evidències que «confirmen que l’augment de temperatures són antropogèniques, que som els homes els que estem provocant aquest nou període càlid».

El problema fonamental per afrontar el canvi climàtic són les estructures econòmiques existents»

Per Miguel Torres, la clau està en tornar a un capitalisme social. «El nou capitalisme ens ha portat a la pèrdua dels drets dels treballadors en molts països. A Catalunya, un 13% dels treballadors està en situació de pobresa», advertirà. Creu que cal una nova legislació i idees polítiques renovades per evitar un les conseqüències dramàtiques que es preveuen si avança el canvi climàtic.

El clima canvia i pot destruir la vida: si no aprenem a emigrar a altres planetes ens extingirem» James Green, director d’exploració planetària de la NASA

Bodegas Torres treballa amb el compromís de reduir en un 30% les emissions  de C02 per cada ampolla l’any 2020.  Amb el programa Torres & Earth ja s’han invertit 10 milions d’euros en projectes d’energies renovables, transport eco-eficient i optimització de l’ús de l’aigua, però també en investigació mediambiental i reducció del CO2, fruït dels quals s’ha aconseguit reduir en un 10% les emissions de CO2 per ampolla.   Per Miguel Torres «el canvi climàtic és l’amenaça més gran a la qual s’enfronta la indústria del vi i la viticultura (…) la vinya és una planta extremadament sensible als canvis de temperatura. Amb el seu increment, molts productes agrícoles continuaran cultivant-se sense que el consumidor percebi cap diferència, però amb el vi, la qualitat canviarà i això és preocupant».

No queda altra que moure fitxa. Adaptar-se… O morir. I l’adaptació de Torres passa per tècniques vitícoles que permetin endarrerir la maduració del raïm, l’ús de renovables, estalvi i eficiència energètica en l’aigua, la recuperació de varietats ancestrals o la compra de terrenys a major altitud i latitud per buscar climes més freds. També per incidir en la tasca dels viticultors que, com diu el programa Torres & Earth, «són els que més emissions traspassen a l’empresa, de manera que Torres ha desenvolupat una eina que els permet calcular el CO2 associat al raïm que cultiven, conèixer les fonts d’emissió amb major impacte i obtenir recomanacions per rebaixar el resultat obtingut». I, finalment, una aposta clara per la R+d+I com  els projectes d’investigació mediambiental relacionats amb l’ús d’algues per fixar el CO2 que es produeix durant la fermentació o la generació d’hidrogen.

Aquest és un camí de no retorn que només el temps dirà si ha estat fructífer, o no.

migueltorresr4

Entrevista a Anem de Tarda – Ràdio 4.

Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies