Uncategorized

“Vinyòvol, el guardià de les paraules”

Posted by | Uncategorized | No Comments

Maquetación 1 (Page 1)IMG-20170617-WA0013

He de confessar que encara no he acabat el llibre – tot i que està a la tauleta de nit!- però quan el vaig veure editat el vaig desitjar tenir a les mans. I gràcies a l’amic Xisco Albertí de La Vermutera  va ser possible ben aviat. M’interessava el contingut, però el reclam primer va ser  el nom del volum, que precisament l’avançava. Estic avesada a llegir cada diumenge els articles que sota aquest mateix mot signa Andreu Majoral, l’enòleg de Vins Can Majoral, a l’ARA Balears. I pressuposava que anava en una direcció filosòfica similar.

“Un home que vessava saviesa pagesa, que tenia un passat, marcat per l’escassetat, la tradició i l’esforç. Jo me vaig sentir privilegiat d’assaborir i xuclar el seu coneixement pagès”

 

Això del vi no va només del patrimoni humanístic, natural, enològic, arqueològic, arquitectònic, emocional… Va també de lletres, de paraules, del parlar del món rural i del món del vi en el sentit més ampli de la paraula. Del parlar de pagès, que massa vegades obviem, substituïm i menystenim. Massa cops hem considerat que era una parlar d’abans, antic, dels avis, dels avantpassats… Però per sort vivim en un món de tendències, i la d’ara moriria per rescatar mots, mantenir-los, dignificar-los, preservar-los, compartir-los… I amb orgull. Sóc de les qui creu que les paraules i com més velles ( i belles ) són sempre imprescindibles per testimoniar, documentar i valorar allò que algú va decidir temps enrere d’anomenar d’una determinada manera per alguna raó concreta. Com a periodista sempre he sentit atracció per les lletres i ara que estic en el món del vi em soprèn com sovint deixem passar per alt un llegat riquíssim i divers – tant com el país de vins que tenim- i crec que hem de prendre consciència que sinó el preservem el perdrem amb les persones grans i belles ( i velles ) que l’atresoren.

Per això celebro aquest llibre i en recomano la lectura. Vinyòvol de Pere Calafat. Vocabulari pagès de la vinya i el vi amb il·lustracions de Joana Cabot. Una guia imprescindible per reconèixer el parlar savi, erudit, fonamentat en la intuïció i en la raó; una oda a la terra, a les costums, a les tradicions, als oficis… A allò que hauríem de tenir sempre present, perquè és d’on venim i ha de marcar indefectiblement cap a on anem. Reprodueixo a continuació les paraules de l’autor del llibre durant l’acte de presentació que ha tingut lloc aquest cap de setmana a Na Mindona, Barcelona. Em va saber greu no acompanyar-lo. Però va comptar amb el millor ambaixador possible: un erudit que en sap molt de vi i de poesia, tant com d’humanitat i d’humilitat. Un home que sap molt i bé usar la paraula justa per definir el vi que té entre mans. Per corprendre’ns i sorprendre’ns sempre amb l’aliment que és el vi i que tantes connotacions bones li pot regalar el llenguatge.

 

vinyòvol m

1 Guardià de vinya o de vinyes. 2 Treballador especialitzat i coneixedor de les pràctiques que s’han de realitzar a una vinya.

 

Vinyòvol també serà a partir d’ara el guardià de les paraules, servesqui aquest treball per donar testimoni escrit dels nostres mots.

No recordo el motiu pel que vaig iniciar aquest recull de paraules.

El moment si que ho recordo, era cap a finals de segle XX, un moment de la meva vida molt apassionant i moguda, formava part de l’equip de redacció de la revista Coanegra, estava consolidant el celler-marca Jaume de Puntiró, havia plantat vinya jove amb la feinada que això comporta, sovint viatjava a fires de vins i de maquinaria de vinya i de celler i tenia dos fills petits. Es a dir, a un moment molt estressant de la meva vida, o bé a un moment prolífic de la meva vida. Ja se sap que com més feina fas, més ret i més ganes de fer-ne en tens.

Si bé no record el motiu pel que vaig iniciar aquest vocabulari si que record el seu detonant.

Quan  vaig iniciar la meva vida de pagès professional, és a dir pel meu compte, vaig rebre l’ajuda del meu Pare que s’estava jubilant, ell venia a ajudar-me a podar la vinya a la finca Es Torrent Fals que jo portava.

Vaig re-descobrir el meu Pare.

El meu Pare deixava de ser aquell home molest, una mica autoritari i molt exigent i passava a ser un bon conseller, un bon exemple i un home d’amable conversa.

Un home que vessava saviesa pagesa, que tenia un passat, marcat per l’escassetat, la tradició i l’esforç.

Jo me vaig sentir privilegiat d’ assaborir i xuclar el seu coneixement pagès.

ESPERIT, NOVELL.

Al vocabulari no l’hi parem esment, l’usem i prou, i és el que s’ha de fer però té missatges ocults, té missatges fascinants.

La romàntica i poètica paraula “esperit” ens descriu una de les parts que formen el vi, la seva part embriagadora, la seva part màgica, en realitat ens diu que el vi te esperit i que nosaltres som capaços de copsar-lo.

Els mot “novell” es refereix a la joventut del vi,

tots entenem que alguna cosa novella es quel-com nou, jove. Jo he pogut llegir que es la negació d’una cosa que no es vella, NO-VELL. Això si prescindint de l’etimologia.

MITJA SAÓ, SAÓ, SAÓ D’ARBRE.

Els pagesos sabem el que ha plogut, saben el que va ploure l’any passat i això es així per que ens afecta molt, quant parlem amb algú després de ploure sempre ens informem del que ha plogut aquí o allà.

No ha fet res, sols no ha llevat la pols.

Treure’m arrels.

Permeteu-me la llicència d’ anomenar diferents quantitats de pluviometria.

Mitja saó: Ha plogut un poc, ha entrat un forc dins la terra 10L/m

Saó: La pluja ha estat considerable, ha entrat un pam dins la terra 20L/m

Saó d’arbre: Poques vegades plou tant, la saó ha arribat molt avall 40L/m

Bona Saó. Després d’alguns dies de la pluja la terra es optima per esser llaurada, ni massa humida ni massa eixuta.

EL PAS DEL TEMPS.

Aquest vocabulari també ens mostra els pas inexorable del temps, coses que han canviat, pràctiques que hem abandonat.

El recull de paraules que fan referència als útils vinculats a la feina que es feia amb bísties l’he treta més del diccionari BVC que d’altre font, junyir, mantí.

Els temps posa a tot hom al seu lloc i també a les paraules, serveixi però aquest treball per conservar-les.

Nosaltres continuem midant a passes, pams i forcs, emperò ja fa temps que vàrem abandonar: lliures, unces, arroves, quartí, quarteró etc.

QUARTERADA.

Sovint es defineix erròniament una quarterada com una unitat de mesura de superfície de 0,71H.

Els pagesos tenim incorporat dins el nostre ADN la quarterada.

Amb un cop d’ull sabem les quarterades que mida una finca.

La quarterada la tenim interioritzada, es nostra i no l’abandonem ni l’abandonarem.

Es cert que l’administració, les companyies d’assegurances i altres actors, la volen fer fora, emperò no ho han aconseguit.

TERRA TRIGA, CAGA FERRO, ROMPRE LA TERRA

Diem terra triga, després d’una bona llaurada i que la terra ens ha quedat flonja i sense terrosos.

Diem caga Ferro, quan la terra és forta i eixuta i no es pot llaurar.

Diem rompre la terra, la primera vegada que la llaurem, quant donam la primera rella de l’any.

CAMÍ,CAMADA,ANDANA,GUINYES.

Són expressions ben vives, que fem servir habitualment, camí i camada poden ser paraules sinònimes emperò també poden atorgar un rang d’importància, quan la seva titularitat es publica o d’accés públic sempre els denominem camins.

TIRA,LLOBINA,LLOBINO,CONTRA-LLOBINO.

CAP-GIRO.

Son les línies que formen el ceps, quan són observats des de un punt determinat, és a dir la tira la formen els ceps que ben alineats formen una tira de ceps(tira de per llarg, tira de per curt) en Canvi la llobina la formen els ceps que estan en diagonal a la tira.

JORNAL,TANDA.

La paraula jornal és ben coneguda i es divideix en dues tandes, el mati i el cap vespre.

COLGAR LA VINYA, COLGAR EL VI.

Un cop hem acabat de donar les diferents relles (llaurades) d’hivern a la vinya, colga’m la vinya, és a dir donam una darrera llaurada deixant el terreny ben pla, sense solcs.

Al celler parlem de colgar el vi quant acabades les fermentacions, alcohòlica i malolàctica, el vi se tranquil·litza i necessita d’un repòs dins els dipòsits ben plens i ben tapats.

BROT DE PI.

És el senyal mes identificaria que tenim els vinaters Santamariers pel fet d’haver mantingut la tradició de penjar un brot de pi damunt el portal del celler, per fer saber a la població que el vi novell ja raja de les botes, que el vi ja es pot consumir, aquesta tradició ancestral que ja era present en l’època romana, Ramus pini, Signum vini. Era emprada a tota la conca mediterrània, emperò ara pensem que nomes es conserva d’una manera viva a Santa Maria del Camí, també he sabut per visites que ens han fet al celler que tradicions similars també s’empraven a altres països com Suïssa o Japó.

PAGÈS, DISLEXIC.

Que jo avui, presenti aquest vocabulari no deixa d’esser una anomalia, emperò cert es que vivim en un mon contradictori.

Vaig rebre l’ensenyament principalment en castellà i es el català l’idioma que més he fet servir.

M’ensenyaren un poc de francès i es l’anglès l’idioma que més falta m’ha fet.

A més a més he de confessar que som dislèxics, dislèxics no diagnosticats si no compta el fet que la meva mare, mirat un programa de televisió dedicat a la dislèxia va exclamar, ara veig el que tenia el meu fill Pere quant era petit, tant que li va costar aprendre a llegir i escriure.

Aquest fet que presenta dificultats m’ha esperonat per estimar encara més la nostra llengua.

AGRAÏMENTS.

La relació de persones que d’una manera o altre m’han ajudat a realitzar aquest recull de paraules es molt llarga, he parlat amb molts pagesos, vinyaters i vinaters.

Vull però fer un agraïment a les persones que sent que mes m’han ajudat i que sense elles el vocabulari no seria una realitat.

En primer lloc, als meus pares Jaume i Margalida, no per haver-me donat el llenguatge sinó sobretot  per haver suportat el meu interrogatori constant durant les vetllades d’hivern.

Als meus sogres Mateu i Maria amb la sort de ser de Llubí, és a dir d’un poble diferent al meu, que m’ha ajudat a agafar i contrastar les informacions dels meus pares.

Als meus parents pagesos i vinaters, als pagesos mallorquins que sense saber-ho, m’anaven ajudant i resolent molts de dubtes i donant-me una visió més ample del recull que estava confegint.

Als amics vinaters que aprofitant viatges a fires de vins, de maquinaria agrícola i de celler, sovint dins l’avió, jo sempre anava previst d’un quadern els anava demanant qüestions relatives al meu treball, per sort algun d’aquets viatges, eren un poc llargs i l’estada dins l’avió era ben profitosa.

Agrair especialment a na Maria Antonia Molines, amiga filòloga, ella ha aportat el punt científic i de rigor filològic al vocabulari.

A Mateu Morro, Biel Majoral, Felip Munar, Joan Mora, Jaume Vich i al meu germà Bernat Calafat per fer una lectura crítica del treball.

A la meva dona Magdalena pel seu suport constant, per alliberar-me de la meva obligació paternal, de portar els fills a la platja els calorosos dies de vacances, dies que vaig aprofitar per posar ordre al vocabulari.

A la meva parenta pintora Joana Aina Cabot Fuster, pels excel·lents dibuixos que acompanyen a les paraules, fent-les més comprensibles.

A Mateu i Toni de Documenta Balear, dos editors que han confiat en el projecte, l’han millorat i han fet possible la seva edició.

A na Xisca del restaurant Na Mindona, per haver-nos acollit com a casa, ha estat un plaer ser jo diria a risc d’equivocar-me, a l’únic restaurant de cuina mallorquina que hi ha al món, situat fora de Mallorca.

A Josep Roca, per haver acceptat la meva invitació, la veritat es que ens ha demostrat la seva generositat i implicació en el mon agrari.

Pere Calafat i Vich

 

… Lo vy és fort nutritiu, e confortatiu de natura e generatiu de molts esperits, e dilata
les venes e exampla lo cor, e és fort amich de la vida, a les quals coses seguex a
l’hom natural goig e alegria. E per tal, les nacions qui usen vins temprats e amorosos e
no fortegals, e qui beuen sovín e poch, són pobles fort alegres, e tots saltans e ballans
e cantants, e riens e burlans…
… lo vy deu ésser fresch, fret, fort, fayrant o fragant, formigalejant o saltant, venós o
raxant…

De Francesc Eiximenis (s. XIV). Recolit al web del celler Vins Jaume de Puntiró

 

Edicions Documenta Balear > Més informació

Vinyòvol és el pagès que té cura del vinyet i també és el títol que aplega aquest recull de mots vinaters i vinya­ters, que ha estat confegit durant anys per un pagès vinater que trepitja els vinyets i sua dins el celler, que prové de nissaga pagesa i vinatera, que estima de bon de veres la terra mallorquina i els seus vinyets, perquè la vida de l’autor de Vinyòvol ha estat lligada des de la seva infància a feines al vinyet: lligar vinya, arcar, cavar vinya, esquitar, ensofrar…, i a la tasca més gratificant, que és, sens dubte, la verema, quan es recull el fruit de tota l’anyada, on hi ha vermadores, traginadors, panerers, carreters, tractorers…, al costat dels nostres concos pagesos (Joan i Tomàs) pitjant pacientment amb la massa el raïm dins les portadores, del nostre forçarrut cosí Jaume aixecant les portadores, del nostre padrí Pere de ca sa Consellera amb les bótes congrenyades i del nostre pare Jaume plantant vinyet, esquitant i llaurant amb el pasquali, preparant canastros de raïm de taula, elaborant mistela i, amb molta de cura, el vi de missa. Aquest vocabulari, fet per un pagès i vinater amb un gran amor per la terra, pel vinyet i pels vinaters, servirà per disposar d’una manera ordenada les paraules de la vinya i del vi, perquè han estat recollides amb meticulositat, rigor, respecte, passió i empenta.

Pere Calafat i Vich (Santa Maria del Camí, 1963) és pagès i vinater, i fill i nét de vinyaters i vinaters.Membre de l’equip de redacció de la revista Coanegra de Santa Maria del Camí (1983-2002) i de la revista Udol de Llubí (1993-1995). Premi Periodístic Premsa Forana de Mallorca (1989 i 1992), ha publicat articles en les publicacions CoanegraUdol, L’Observador, El Mirall, Terra de Vins i Mallorca Pagesa, i als diaris Diario de Mallorca i Última Hora. Ha participat en programes de ràdio i televisió. És coautor de Ruta del Vi D.O. Binissalem-Mallorca (2008).Ha estat secretari general d’Unió de Pagesos de Mallorca (2002-2005) i membre de la Comissió Permanent des de 1999, vocal del Consell de la Producció Ecològica de Balears (2003-2007), president del Consell Regulador de la denominació d’Origen Bini­s­salem-Mallorca (2007-2011) i vocal (1991-2003).

 

#retratsdevi – Intrèpid de Gràcia

Posted by | Uncategorized | No Comments

image1 (2)IMG_7247

Diada de Sant Jordi. Després de la signatura de “Retrats de Vi” a La Festival, anem amb l’Eva Martínez Bordons a fer una copa de vi a la Viblioteca. S’hi suma un pèl més tard, la Sandra P. Torras, que arriba del Priorat (Sabaté i Mur). Tastem un blanc de Jané Ventura. Decidim canviar de local. La Sandra proposa Intrèpid de Gràcia (Torrent de l’Olla, 176) perquè tracten molt bé el vi. Carai! Feia tamps que no trobava un restaurant amb un servei tan exquisit, honest, directe i generós. I diferent. A Intrèpid s’hi està bé, és un espai situat al barri de Gràcia, que cuida els detalls i “vol canviar les coses”. Ho diu el seu director i soci, en Jonathan Rodrigues, que és qui ens atèn i serveix. L’altre soci és en Josep Maria Raventós. Treballen entre 70 i 90 referències de vins entre blancs i negres i tenen força rotació. En caixes de fusta, a la paret,  ampolles exposades que indiquen que busquen vins fora dels circuit més comercial. Per exemple, l’Apical d’en Martí Giralt i en Sergi Sevillano.

Hem triat bé!

Arribes. Et porten la carta gastronòmica. Demanes el beure. Si vols vi, no hi ha carta. Hi ha un servei humà excel·lent. Demanem vi negre. I ens porten a taula un repertori de 6 vins, ordenats per intensitat aromàtica i gustativa. Ens quedem amb el primer, que és un vi jove francès, després d’haver tastat els dos primers. “Una vegada, uns estrangers em van preguntar  què costava aquest tast exprès que els feia abans de triar el vi… I els vaig dir que si no els tastaven primer, difícilment sabrien quin escollir…”, diu amb tota la raó del món en Jonathan.

Captura de pantalla 2017-05-03 a las 19.05.12 Captura de pantalla 2017-05-03 a las 19.05.31

Quan acabem la primera copa, l’Eva i servidora en tastem una segona d’Albet i Noya. Va de negres. La Sandra demana al Jonathan si té una carinyena. No hi ha cap vi que ho sigui dels que encara ens acompanyen a taula – 6 ampolles si no recordo malament. I el cambrer, director i soci li obre una ampolla de la DO Terra Alta, del Celler Germans Balart… Després, tindrà l’habilitat d’incloure-la en un altre tast exprés i de satisfer la curiositat d’altres clients, com nosaltres.

Un servei de vins de 10. I un sopar per repetir, per la gastronomia -tapes creatives per compartir-, per l’espai i per la companyia.

I pel primer vi tastat que ens ha acollit tan bé com l’espai. Frescor i fruita a Le Petit Courselle. I a més a més, una meravellosa frase a l’etiqueta: “N’oublions jamais que les verres vides sont remplis de souvenirs“. Em perd la curiositat i entro al web del celler… I hi ha coherència en allò que busca l’elaborador i el que ens regala el vi:  ”Our wines, a red and a white, reflect who we are: wonderfully generous, cheerful wines that bring people together”. Cheers!

www.ruthtroyano.cat

“La nostra societat serà bona si ens ajudem tots” Joan Asens

Posted by | DO Montsant, Uncategorized | No Comments

Dissabte 10 de juny se celebrarà la setena edició del Masroig Vi Solidari, una iniciativa admirable que per aquesta edició comptarà amb una tripleta de padrins made in Reus:  la cuinera Mariona Quadrada, el cantant i compositor Joan Masdeu i l’associació Cultural Carrutxa. Els elaboradors del Masroig que hi participen ja estan definint el cupatge d’un vi que parla de vida. A propòsit de la cita i de les informacions que han començat a compartir, he volgut recuperar el text que vaig escriure fa uns anys  per al llibre  ideat i coordinat per l’amic Josep Baiges i editat per Cossetània: “Creu-me, és possible. Afrontar el càncer amb optimisme“. Una obra coral plena de vitalitat i de relats encoratjadors en què no hi podia faltar la iniciativa pionera i solidària del Masroig, on el vi hi té un paper protagonista.

portada-llibre

 

El vi és vida

Mai no havíem pensat que si foradàvem i cuidàvem la terra acabaria sortint la sang del món. El Montsant, el Priorat, demostra amb aquest vi que és una comarca viva i generosa. A cada collita li prenem el bé més preciós de la terra i cada any ens el torna a donar. Joan Barril 

 

masroig1   masroig4

El 2015 Masroig Vi Solidari va retre homenatge al periodista i savi Joan Barril recuperant textos seus, commovedors i corprenedors. El mestre escrivia amb elegància i profunditat sobre una iniciativa que coneixia de molt a prop i que feia seva cada any. Rengleres al diari i minuts de ràdio. Li havia encomanat la passió per la causa l’amiga i companya seva de Catalunya Ràdio, Mercè Folch, però també el fet de sovintejar el Priorat per gaudir dels vins, del paisatge i de la gastronomia.

Masroig Vi Solidari ens recorda anualment, pels volts de juny, que el vi és vida. És salut, és solidaritat, és cooperació, és superació, és actitud positiva, és il·lusió. El vi és ciència i és art. I és còmplice cada vegada més dels avatars que ens planteja la vida.

“Tot està per fer i tot és possible” escriu el poeta Miquel Martí i Pol. I és així.

El vi es va convertir fa 5 anys en una nova esperança per aquells infants a qui, inesperadament, un problema de salut greu ha obligat a fer una parada, un gir en el curt camí viscut amb innocència. Canvi de paradigma, canvi de prioritats, canvi de rutina… El sotrac que fa valorar com mai els segons de vida.

Davant l’adversitat, el diagnòstic d’un càncer infantil en dues famílies del Masroig, el poble es mobilitza per veure què pot fer per la causa. Massa sovint – i no és qüestionable en cap cas – mirem lluny per ser generosos, quan a tocar, a la vora, hi ha foc que crema. Les famílies del Masroig ho veuen clar. Hi ha una causa  immediata i cal pal·liar-la, cal ampliar-ne el coneixement, cal remoure consciències, cal fer possible la recerca per solidaritat amb aquells a qui un dia, en un futur, la malaltia també els barrarà el camí. La vida que esdevé amarga perquè un dia va ser dolça.

“No és fàcil reunir salut i vi però si no hagués estat aquest estil, aquesta manera de fer, aquest vi del Masroig fet amb la complicitat de moltes persones del Montsant i la voluntat d’anar sumant any rere any adhesions, no hi seríem” afirma el director de l’Obra Social de l’Hospital Sant Joan de Déu, Oriol Bota.

Cada any, i el 2016 serà ja el sisè, 7 cellers del Masroig s’uneixen per una causa que es digna d’admirar i imprescindible de fer-hi costat. Al marge dels projectes respectius, col·laboren en l’elaboració d’un vi amb caràcter i essència del Montsant, els beneficis de la venta del qual es destinen a la recerca del càncer infantil al Sant Joan de Déu de Barcelona. Els artífexs d’aquesta iniciativa són Orto Vins, Coca i Fitó, Dit Celler, Cellers Can Blau, El Vi a Punt, Celler El Masroig i Mas de l’Abundància. L’any passat van treure al mercat 2.300 referències del Vi Solidari que es van vendre (volant!) coincidint amb la jornada festiva que es convoca al Masroig a principis de juny però també a les botigues on line i presencial de Vila Viniteca a Barcelona. Un preu just, 10 euros, per una causa que necessita de la implicació de tots, de molts, per un vi d’excel·lent relació  qualitat-preu que està impregnat del caràcter d’una terra i del treball – a vegades feixuc i esgotador – de moltes mans. De qui llaura, de qui ven, de qui premsa… Però sobretot de les vides de molta gent que, amb esforç, vol donar més vida.

Cada euro del Vi Solidari del Masroig és invertit en recerca, en investigació. Anualment es diagnostiquen a Catalunya entre 170 i 200 casos de càncer infantil. És la segona causa de mortalitat després dels accidents de trànsit. “És una acció solidària que té molt de valor” insisteix Oriol Bota. És una iniciativa de la qual se’n recolliran els fruits a llarg termini però com tantes altres, cal començar ara. “La investigació és fonamental en una malaltia minoritària com és el càncer infantil, que no es pot prevenir, perquè les mesures de detecció precoç que es fan als adults no són aplicables als nens. Encara ara a la indústria farmacèutica no li és rentable investigar nous fàrmacs donat l’elevat cost que té desenvolupar-los” relata el director de l’Obra Social.

En 5 edicions el volum de diners destinats a la recerca del càncer infantil ha arribat gairebé al sostre dels 100.000 euros. La periodista Mercè Folch vinculada al poble personalment i professional remarca que “tot el teixit associatiu es bolca en l’activitat i és sensacional veure com una vila tan petita amb 700 habitants arriba a aconseguir tantes adhesions i suports”. Des de l’incondicional dels pares, als viticultors, als veïns del Masroig i del Priorat… i als professionals del món del vi que no s’han negat mai, ans al contrari, a col·laborar amb la causa. La periodista Empar Moliner, l’empresari Quim Vila, l’humorista Jordi LP, l’actor Pep Plaza, la xef Ada Parellada… Amants del vi, defensors de l’aliment que és, i principalment de les causes que porta implícites, com aquesta. Cada any una personalitat de trajectòria reconeguda ha apadrinat la iniciativa per fer-la visible a nous ulls.

“El somriure d’un nen és vida, la nostra vida és el somriure, sempre estarem al costat d’iniciatives com el vi solidari” Jordi LP

“Les etiquetes il·lustrades pels nens i nenes donen a les ampolles un valor afegit incalculable”  Pep Plaza

Masroig Vi Solidari ens fa veure que a dins de l’ampolla de vi hi ha una història de superació; que beure (amb moderació, està clar) és donar llum a una malaltia que hores d’ara té encara la foscor instal·lada.

El Vi Solidari l’elaboren els enòlegs dels cellers  del Masroig associats i és un cupatge de les dues varietats autòctones del Montsant, la carinyena (70%) i la garnatxa (30%). Se’n fa una maceració pel·licular durant 20 dies i una criança en barriques de roure francès mig any. “Fresc, elegant, al·lucinant…” en paraules dels elaboradors i bo per guardar, com a mínim l’anyada 2013 que es la que es va vendre el 2015. Com serà la de 2016?

Perquè el missatge arribi arreu, la iniciativa suma una vessant educativa tant o més admirable que la sanitària. Les etiquetes de les ampolles de cada edició les pinten escolars de la comarca entre els mesos d’abril i maig en tallers d’il·lustració programats a classe. Escrits d’ànim, de victòria i de vida omplen de color cada ampolla de vi. Totes són diferents. El traç innocent dels infants, la llibertat creativa, la petjada que té en cadascú la paraula del mestre que explica la iniciativa… L’estudi Atipus les acaba maquetant amb les dades comercials obligatòries.  Fins a 21 centres educatius del Priorat, la Ribera d’Ebre i la ciutat de Reus van participar el 2015 en la iniciativa. Un treball impecable per sensibilitzar i implicar-los en els valors de la solidaritat, la comprensió, l’esperança i la il·lusió.  Penso que s’hauria d’estendre  a totes les escoles de Catalunya.

visolidariruth masroig3

“Sóc un vi ple d’esperança”

Així diu una de les etiquetes. Qui la beu, la guarda. N’estic convençuda. I el dia que l’obre, la història de desassossec d’uns pares, porta implícita la pau, la reflexió, la introspecció… Hi ha vins que ens fan mirar endins en el moment de tast, en altres ja és suficient amb les paraules que se’ns presenta.

“Totes les etiquetes estan fetes amb l’ànima dels nens i no ens podem negar a comprar aquesta ampolla” explica Joan Asens, enòleg d’Orto Vins. “La gent sempre ha de fer el que sap fer i nosaltres sabem fer vi i per això el donem cada any, com també es regalen els taps, l’ampolla de vidre, l’acabat final de l’etiqueta… Perquè volem que la recerca del càncer infantil tingui recursos”.

“La nostra societat serà bona si ens ajudem tots” Joan Asens

Quan dues famílies del Masroig van rebre la notícia fatídica del diagnòstic de càncer poc podien pensar que de les vinyes dels avis i els pares, les que llegaran en un futur als fills en pogués néixer l’esperit per a la seva futura curació.  La iniciativa està consolidada però s’ha de continuar estenent “com una taca d’oli” puntualitza Joan Asens. “Som petits i som humans, però fem que any rere any vagi creixent” afegeix.

Admiro com s’involucren tantes persones i admiro el caràcter festiu de la trobada. Posant l’accent en la positivitat, en el color de les etiquetes de vi, en els missatges escrits per menuts però amb consciència… En la llum del Priorat, en la missió curativa de cada ampolla.

Una tarda d’estiu, entre vinyes ufanoses, pàmpols desplegats, circells enrevessats i raïms que ja frisen per començar a verolar.

El canvi, la metamorfosi. Com la vida. La vinya i el seu ritme imparable. El vi efímer, com l’home. El vi social, com l’home. Com la humanitat que davant l’adversitat troba sortida en l’escalf de la reunió, en l’ajuda, en l’estímul d’un versemblant. Hi ha esperança, perquè encara hi ha vida.

 

La pluja signa versos vinya endins, pel Priorat de la nostàlgia. I la verema avança, i s’escampa verge l’esperança, pels dits fràgils del record” Jesús Maria Tibau

 www.ruthtroyano.cat

“Nos sale de una forma natural, lo de colaborar. Llevábamos 150 años sin hacerlo”

Posted by | Uncategorized | No Comments

 7 rostros y un destino: Haro

Empiezo una serie de entrevistas breves con los protagonistas de la segunda edidión de La Cata del Barrio de la Estación que tuvo lugar en septiembre de 2016 en Haro. Una oportunidad única para entender los vinos de la región norte de la DOCa La Rioja y profundizar en aquello que une y a la vez hace distintos a los vinos de un mismo entorno vitivinícola estrechamente vinculado a la vía del tren. Hablamos con todos ellos de Cataluña, La Rioja, la cultura del vino, el enoturismo, la comunicación, el cambio climático y… ¡sus grandes vinos! La iniciativa ha merecido este año pasado el premio International Wine Challenge a la mejor propuesta enoturística.

IMG_8009IMG_7951

(IV) David Gómez, enólogo y viticultor, codirector de Bodegas Gómez Cruzado

Debo reconocer que los vinos de Bodegas Gómez Cruzado los descubrí en la segunda edición de La Cata del Barrio de la Estación, en Haro. Y ¡qué descubrimiento! “Un equipo joven que defiende el vino fino de La Rioja” se puede leer en su web, donde se recuerda también que sus orígenes se remontan a 1886. Me parece admirable el trabajo que en poco tiempo han realizado David y Juan Antonio Leza, su socio, también enólogo y viticultor. Empiezan en 2008 como asesores y a partir de 2013 deciden también hacerse cargo de la gestión. “Queremos devolver el esplendor que tuvo la bodega hace 50 o 60 años”, cuenta Gómez en el claustro del Hotel Los Agustinos. “Estamos en plena expansión, en la pista de salida. Nuestros vinos tienen un corte clásico pero luego también incorporan algo de nuevo. Tenemos inquietud por crear y queremos desarrollar un proyecto propio. Por lo tanto, el momento actual es de total ebullición”.

Con viñedos en La Rioja Alta y Alavesa y “majuelos” de viñedo viejo en las zonas más altas, Gómez Cruzado desarrolla una viticultura  sostenible y razonada. “Poco podemos hacer más que adaptarnos al cambio climático. Las uvas de garnacha de las zonas más frías nos permiten elaborar tintos muy interesantes, pero siempre estamos explorando zonas nuevas para dar frescura al vino”, explica David Gómez.

IMG_7959IMG_7946

***

“El enoturismo es fundamental. Estamos en una zona donde funciona, tenemos un espacio único, el Barrio de la Estación de Haro, porque es  una especie de polígono industrial del siglo XIX”, cuenta David a propósito de la segunda edición de una cita enoturística de primer orden. “Hemos recibido a más gente de la esperada; hay grandes expectativas en esta cita”. En Gómez Cruzado ya están acostumbrados al enoturismo: “Llevamos tres años con visitas y hemos incrementado en un 10% el número de visitantes”.

***

“Lo tenemos constantemente en mente, lo de incorporar a nuevos públicos, al vino. De hecho ideamos vinos nuevos justamente para ellos, por ejemplo, el Vendimia Seleccionada, que está pensado para jóvenes que buscan la facilidad en beber, fruta roja, cítricos en el caso de los blancos. Luego tenemos vinos como el Pancrudo que también tiene la misma intención. Es algo que las bodegas podemos crear, pero el hábito de consumir vinos no lo hemos promovido en general y eso ha creado grandes problemas. Es importante defender la mediterraneidad del vino. Creemos que se ha favorecido demasiado a la cerveza”. Razón no le falta a David Gómez y cierto es que el perfil de sus vinos sorprende por lo diferentes que son y porque huyen del clasicismo con que se asocia a menudo a La Rioja. Me gustó especialmente la frescura y autenticidad de Montes Obarenes, hasta el punto que en el viaje de vuelta a Barcelona, en tren, compartí una botella con un ingeniero que se interesó por mi viaje a Haro. Me escribió luego un correo que decía así:

I shared the wine you so graciously gave me with some friends in Madrid the same day I flew back home in the USA, two days ago. As agreed, here’s my comment on it: “The wine we tried is the Montes Obarenes from Gómez Cruzado, a Haro-Rioja white. The color is a vibrant golden very pleasant to the eye. By looking at the way the wine hangs from the glass I could tell it is a rather soft and non-dry wine. The surprise was the flavor. My experience with Rioja wines is that they characterize for having accentuated flavor with a lastingly pleasant aftertaste which make them great companions to a good meal. The Montes Obarenes had a surprising soft flavor that reminded me of german wines from the Oppenheimer region but with the difference of having a stronger aftertaste. Such combination makes Montes Obarenes a good wine to enjoy either by itself or together with a meal”
IMG_7955 IMG_7961
***
Para definir el momento actual que vive Bodegas Gómez Cruzado, uno de sus dos pilares cree que el vino que lo define es el Reserva, un monovarietal de tempranillo de viñedos de 30 años y crianza en roble francés y americano al 50%: “Hay cosas más novedosas, pero este vino es la base del proyecto y no queremos perder lo fundamental”.
***
“Exportamos el 50% de la producción, pero el de ahora es un proceso de expansión. En Cataluña estamos con Cuvée 3000 y muy contentos porque se aprecian mucho nuestros vinos allí”, revela con orgullo Gómez. “La cultura del vino es muy diversa en Cataluña y sabemos que los ciudadanos aprecian el vino y consumen también el de otras regiones”, matizará después.
“La bodega ha tratado de mantener la línea clásica pero hay, tenemos, libertad de movimiento. Nos gusta combinar la barrica y el hormigón. Este tipo de vinos abre además la brecha para conocer a más vinos”. Los dos enólogos que encabezan el proyecto saben que deben arriesgar y su complementariedad ayuda. “No es fácil pero es interesante trabajar con vinos en rama. Como enólogo es muy instructivo, y al ser dos con visiones distintas, la mía y la de Juan Antonio, sumamos”, advertirá. La misma colaboración que existe fuera, entre todas las bodegas del Barrio de la Estación: “Nos sale de una forma natural, lo de colaborar. Llevábamos 150 años sin hacerlo y ahora es el momento de resolverlo”, cuenta David Gómez.
La sinceridad de David Gómez es apabullante, también referida a su proyecto: “Llevamos tres años, estamos los que queremos estar, vamos a seguir puliendo las cosas, a ampliar y a buscar clientes y a mejorar siempre los vinos”.

www.ruthtroyano.cat 

“El vino lo debe beber quien lo sabe apreciar y no quien pueda pagarlo”

Posted by | DOCa La Rioja, Uncategorized | No Comments

7 rostros y un destino: Haro

Empiezo una serie de entrevistas breves con los protagonistas de la segunda edidión de La Cata del Barrio de la Estación que tuvo lugar en septiembre de 2016 en Haro. Una oportunidad única para entender los vinos de la región norte de la DOCa La Rioja y profundizar en aquello que une y a la vez hace distintos a los vinos de un mismo entorno vitivinícola estrechamente vinculado a la vía del tren. Hablamos con todos ellos de Cataluña, La Rioja, la cultura del vino, el enoturismo, la comunicación, el cambio climático y… ¡sus grandes vinos! La iniciativa ha merecido este año pasado el premio International Wine Challenge a la mejor propuesta enoturística.

IMG_7859IMG_7965

(IV) María José López de Heredia (Viña Tondonia)

Conversar con María José López de Heredia, gerente de Viña Tondonia, es mucho más que un lujo. Tuvimos la suerte de compartir conversación Ester Bachs y servidora tras la cena de recepción de la segunda edición de La Cata del Barrio de la Estación, en Haro. Entrevista interrumpida constantemente por todo aquél que la veía y que no quería dejar de saludarla. Un mundo de hombres – me di cuenta de ello entre tantos saludos – que la admiran y la cortejan des del punto de vista enológico. A pesar de ello, la intensidad de la entrevista es total y María José es capaz de hilvanar respuestas con preguntas y viceversa. Parece que tiene todo el tiempo del mundo… Pero no. Es que sabe estar, conversar y profundizar hasta en lo más íntimo. Está dispuesta a comunicar lo que vive y siente. “Los atardeceres en La Rioja tienen mucho de africanos”, advertirá. Una luz potente que se adivina también en su rostro, en su mirada… Inquietud, determinación y elegancia.

“Tenemos que contar la historia de 140 años. Ahora estamos en la cuarta generación. Mi padre falleció cuando tenía 86 años… Pero no se irá nunca. Creo que no se van, cuando está la empresa familiar se quedan en ella… los fantasmas”, suelta de inicio. Y confiesa: “La tristeza es muy dura, cuesta recuperar la energía, somos 4 hermanos y 3 trabajamos en la bodega. Estamos prácticamente todos involucrados. Y ahora empezamos a estar en paz. Lo espiritual es tan importante como el día a día”. Misticismo y magia en sus declaraciones, como cuando uno se adentra en la bodega y el paso del tiempo le acaricia los hombros entre el olor a vino y moho.

Después de crisis, cambios y trabajo duro, Maria José cree que Viña Tondonia está ahora recogiendo sus frutos. “Hacemos lo mismo de siempre. Recuperando la energía que nos ha fallado con la muerte de nuestro padre, pero los vinos son un reflejo nuestro. Ahora estamos en un buen momento. Los clásicos están de moda. Y cuando no lo están, como los blancos de la Rioja o los Gran Reserva en su momento, tenemos que luchar mucho para darlo a conocer”, cuenta sin tapujos. “Soy una mujer quijotesca, amante de las causas perdidas. Y ahora me toca luchar por los tintos. Basta que falte algo para que se valore, en el mundo del vino”, añadirá. Me sorprende su sinceridad y rotundez. No nos conocemos pero se abre de par en par. Recuerda que en Catalunya el programa televisivo “En clau de vi” con Josep Roca la hizo archiconocida. Tanto es así que en las visitas enoturísticas con las que coincide, los clientes catalanes se lo recuerdan.

IMG_8111 IMG_8129

“En nuestro proyecto, ilusión nunca ha faltado. Ha habido mucha gente involucrada empezando por el bisabuelo que nunca vio el proyecto terminado. Mi padre siempre decía: tienes que terminar un proyecto empezado. Y es muy gratificando cuando lo culminas. En 10 años, celebraremos el 150 aniversario. No me gusta envejecer, aunque el aniversario de la bodega me encanta. Vamos a dejar las cosas bien hechas para la quinta generación”, cuenta la gerente de Viña Tondonia, sin olvidar nunca los orígenes y las raíces y pensando a la vez en que quizás sus sobrinos podrán o querrán hacerse cargo del proyecto enológico en el futuro.

A lo largo de 140 años, las generaciones de los López de Heredia se han consagrado al propósito de conseguir unos vinos excepcionales, obras maestras de artesanía y refinamiento, susceptibles de emular a los más famosos del mundo; un anhelo que el fundador de la bodega, don Rafael López de Heredia y Landeta, definió, en el siglo XIX, como el “Rioja Supremo”.

 

Tengo claro que sólo se puede aprender de los mayores“, cuenta María José López de Heredia. “Hecho de menos mis viñas, las necesito físicamente. Estar en La Rioja, en el campo. Es donde recuperas la energía y puedes tomar decisiones. Leo ensayos, literatura buena, los clásicos, Catón, los romanos… Por defecto y por necesidad también”. Detalla sus aficiones culturales, las que la nutren, además del vino. “Mi ioga es la lectura. Lo mejor es no hacer nada por necesidad. Leí hace poco a Saramago. Leer no es un paso ligero, es un trabajo. Me sirve para tomar decisiones…”. Lo de la literatura para aprender, reflexionar y decidir me parece tan necesario en los tiempos que corren, pero hay más: “El próximo reto es tener un edificio para el archivo documental. Y estoy leyendo cartas de pedidos a Filipinas, de falsificaciones de vinos, leo a mi bisabuelo y a mi padre… Estoy documentando también el espíritu”. El archivo es una disciplina para los López de Heredia: “Antes trabajaban muy bien. Me enriquece leerlo, es la mejor educación recibida”, sentenciará María José.

***

“La Rioja vive un momento dorado desde que me incorporé a la bodega. Pero hay mucho trabajo de fondo, como dije antes. Mi padre siempre nos recordaba No te preocupes de vender sino de cobrar“.

***

“Hoy se bebe diferente. El vino es cultura. Está, existe… Y sin descanso debemos darlo a conocer. Pero los jóvenes consumen diferente. Hay que enseñar a beber vino. Y a disfrutarlo”.

***

IMG_8130IMG_7967

“Antes se bebía más tinto porque el agua estaba en mal estado, no era siempre potable. El vino es un vaso dilatador. En España el consumo es bajo, en Burdeos sin embargo está de moda y en Haro es un pueblo donde se bebe, y bien. Pero es cierto que no conseguimos el objetivo. El vino lo debe beber quien lo sabe apreciar, no quien pueda pagarlo“, advertirá y con toda razón María José López de Heredia. Añade a continuación que “quien quiera beber buen vino tiene que luchar para permitirse el lujo”.

***

“Hay que trabajar para que se considere alimento. El vino tiene vitaminas, minerales. Debemos beberlo poco y cada día. Un consumo moderado es bueno, como buen alimento que es. En mi niñez, en mi casa, tomar Tondonia era estar en casa. Y ahora buscamos lo mismo”, comenta la también directora general. Un perfil que sea honesto con el terruño, las variedades y la ética y responsabilidad que les dejaron padre, abuelo y bisabuelo.

***

“En Cataluña tenemos el 50% de nuestras ventas. Es un mercado importante, el catalán, y fino. Igual que la zona norte de España. También son importantes aunque no en volumen los gallegos, cántabros, guipuzcoanos y riojanos que de forma natural han consumido nuestros vinos”, matizará para hablar de mercados. Los conoce puesto que su cargo de directora comercial le hace viajar, conocer y contrastar.

***

“Nuestra familia ha sido siempre austera por convicción. No podemos vivir de otra manera”

***

Le preguntamos por un vino que pueda simbolizar el momento por el que pasa la bodega familiar López de Heredia y siente que todos. “Quizás sería un tinto. Es el que regalo. Es único. Mi bisabuelo quería hacer de él el Rioja Supremo. Hace 140 años la aristocracia bebía vino francés, era símbolo de alta calidad y elegancia. Los que tenían contactos diplomáticos e idiomas podían acceder a ellos. Era un vino especial el que creamos. Mi abuelo celebraba cualquier cosa con un Tondonia. Creo que cuando lo tenemos disponible – el vino también – no le damos valor; cuando no está, entonces sí”.

***

“Me hubiera gustado vivir en la finca que da origen al  Tondonia Reserva. Mi padre se hacía llamar viñólogo. En las generaciones de después todos hemos cursado enología y otros estudios superiores, yo por ejemplo, derecho . Tondonia era también su finca favorita. Es elegancia y finura. Los grandes reservas demuestran la filosofía de la empresa. Mi bisabuelo ya quería que el Tondonia reserva envejeciera muchos años. Y de aquí que fuera y sea un vino especial. Andamos ahora por la añada 2004 en el mercado, 12 años de evejecimiento…”

***

La conversación podría alargarse  in eternum porque María José lo pone fácil además de interesante. Pero no hay tiempo para más. “La Rioja tiene unos atarcederes mágicos… Soy de disfrutar y no de grabar. Tenemos atardeceres africanos y cielos épicos”, suspirará.

www.ruthtroyano.cat

 

 

 

“El buen vino es el que te hace beber”

Posted by | Uncategorized | No Comments

7 rostros y un destino: Haro

Empiezo una serie de entrevistas breves con los protagonistas de la segunda edidión de La Cata del Barrio de la Estación que tuvo lugar en septiembre de 2016 en Haro. Una oportunidad única para entender los vinos de la región norte de la DOCa La Rioja y profundizar en aquello que une y a la vez hace distintos a los vinos de un mismo entorno vitivinícola estrechamente vinculado a la vía del tren. Hablamos con todos ellos de Cataluña, La Rioja, la cultura del vino, el enoturismo, la comunicación, el cambio climático y… ¡sus grandes vinos! La iniciativa ha merecido este año pasado el premio International Wine Challenge a la mejor propuesta enoturística.

(III) Guillermo de Aranzábal (La Rioja Alta, S.A.)

IMG_7946IMG_7843

Tengo debilidad por el vino y su vínculo cada vez más estrecho y sincero con la solidaridad. No he conocido hasta hoy su iniciativa – Viña Ardanza Solidario – pero me parece admirable y empiezo refiriéndome a ella porque debería de ser una práctica más común en el sector. También desde el vino podemos contribuir en hacer un mundo mejor. La Rioja Alta destinará un uno por ciento de los beneficios de la bodega a proyectos sociales de cooperación internacional. Cuando vi publicada la noticia contacté rápidamente con la ONG Yamuna. Estuve este verano con ellos en Madagascar y me impresionó el trabajo ingente que realizan con mujeres – enseñándoles a cultivar la tierra y a desarrollar proyectos de artesanía- y con los niños – asegurando su alimentación diaria y la educación. Me confirmaron que presentarán candidatura y me encantaría que pudieran obtener una parte de la ayuda de La Rioja Alta para financiar su trabajo en Vontovorona, que es mucho y hay que hacer aún más visible.

La Rioja Alta celebra este 2017 el 75 aniversario de Viña Ardanza, un tinto emblemático, coupage de tempranillo y garnacha, que estrenará botella conmemorativa en breve. La bodega, ubicada  en el Barrio de la Estación de Haro, es una referencia internacional y su apuesta por el mercado exterior es fuerte: “Hemos pasado del 22% al 65%”, cuenta su presidente, Guillermo de Aranzábal. Nos reunimos en una sala de la recepción de la bodega donde se respira silencio y paz. Fuera, el ir y venir de turistas del vino inunda, a pesar de la lluvia intermitente, los aledaños de la bodega. Hay programadas actividades enoturísticas como la trasiega artesanal a la luz de la vela. El grupo cuenta con 4 bodegas, dos de ellas en la Rioja, una tercera en Ribera del Duero y una cuarta en Galicia. “El 100% del viñedo es propio en todas ellas”, advierte el presidente.

“El reto es ir consolidando y mejorando la calidad de los vinos pero también su imagen. Estamos muy ilusionados y tenemos mucha actividad interna”, cuenta con satisfacción Guillermo de Aranzábal. “Estamos presentes en Estados Unidos, Méjico, Alemania, China, Suiza, Puerto Rico…  y luego tenemos un mercado muy consolidado también en Cataluña, en Madrid, en Bilbao… Cataluña, además, siempre ha sido muy riojana, porque agrada el estilo amable y elegante de los vinos que elaboramos”.

IMG_8136IMG_7845

****

“Nuestros vinos son clásicos de vanguardia, modernos. El clasicismo de los vinos de la Rioja hay que ir actualizándolo. Buscamos más frescura, más fruta, vinos igual de complejos pero más redondos y aterciopelados. El Gran Reserva 904, por ejemplo, es un vino que crece con el tiempo. Es fresco y va a envejecer igual”, recuerda De Aranzábal. Y no le faltan razones porque es uno de los vinos que más me emocionó durante La Cata del Barrio de la Estación. Finura, delicadez y calidez. Y en formato magnum, la expresión era aún más sublime. “El buen vino es el que te hace beber”, concluye. Y lo aplaudo. También contará De Aranzábal después que el futuro pasa por “la originalidad, por ser muy honestos, absolutamente honestos con la enología”. Más voces así, sí. Hay que poner en valor también el trabajo enológico, en la bodega, a pesar que el discurso imperante reza que el vino se hace en el viñedo.

****

Sobre cambio climático, el presidente de La Rioja Alta cita las evidencias que constatan año tras año en el viñedo: “En medio del debate de si es tendencia o ciclo, lo cierto es que tenemos más grado alcohólico y lo que pretendemos es buscar el equilibrio para todos nuestros vinos. En Rioja tenemos viñedos en altura y plantamos cada vez a más altitud”.

****

“La comunicación es estratégica en nuestro grupo. No sólo en La Rioja, sino que hemos apostado por la comunicación en el exterior con oficinas en Europa y en Shangai para estar en contacto continuo con el cliente final”, se enorgullece De Aranzábal. Y en relación a los nuevos públicos, a los que pretende el mundo del vino, será claro al decir que “hay que acercar la cultura del vino y descubrir a los jóvenes vinos  que estén en sintonía con su bolsillo. Dudo mucho que un joven se gaste 20-25 euros o más en un vino como algunos de los que tenemos en el Barrio de la Estación de Haro. Observamos con envidia sana como en Londres y en Nueva York los jóvenes aparcan la cerveza y se van al vino. Desde la Fundación para la Cultura del Vino, de la que La Rioja Alta S.A. es miembro, trabajamos en esta dirección. También creamos un club de cosecheros y diseñamos no sólo actividades para los miembros más adultos sino también para sus hijos, que serán los que formaran parte de la entidad del futuro, o eso esperamos”.

IMG_8109IMG_8092

****

El enoturismo también es clave para La Rioja Alta. La apuesta por la cita enoturística, de hecho, nace de una conversación que propone esta bodega. “La Cata del Barrio de la Estación sirve para dar calidad al lugar que nos ha visto nacer y para contagiar al consumidor la personalidad de cada uno de nuestros vinos. A pesar de las diferencias entre las bodegas, buscamos que haya una sintonía, un posicionamiento conjunto”, cuenta Guillermo de Aranzábal. El mensaje, cuanto más compartido, siempre llega mejor y más lejos. Lección aprendida.

www.ruthtroyano.cat

“El vino es rico en matices pero debemos hacer que el lenguaje sea asequible”

Posted by | DOCa La Rioja, Uncategorized | No Comments

7 rostros y un destino: Haro

Empiezo una serie de entrevistas breves con los protagonistas de la segunda edidión de La Cata del Barrio de la Estación que tuvo lugar en septiembre de 2016 en Haro. Una oportunidad única para entender los vinos de la región norte de la DOCa La Rioja y profundizar en aquello que une y a la vez hace distintos a los vinos de un mismo entorno vitivinícola estrechamente vinculado a la vía del tren. Hablamos con todos ellos de Cataluña, La Rioja, la cultura del vino, el enoturismo, la comunicación, el cambio climático y… ¡sus grandes vinos! La iniciativa ha merecido este año pasado el premio International Wine Challenge a la mejor propuesta enoturística.

 

(II) Eduardo Muga. Bodegas MUGA

IMG_7944IMG_8081

“En Haro estamos desarrollando viticultura de quinta generación. En Muga la historia comienza con nuestro abuelo en 1932. En nuestra trayectoria y misión está la calidad multiplicada por tres. La obsesión ha sido invertir en el viñedo en los últimos 20 años”, cuenta Eduardo Muga, responsable financiero de la bodega. “Mi padre y mi tío se dedicaron a trabajar el mercado nacional y con la tercera generación hemos apostado por nuevos métodos en el viñedo y la bodega, y por la exportación”. La conversación transcurre en la sala de crianza de Muga, silenciosa, durante la jornada de profesionales de La Cata del Barrio de la Estación. El día después, volveré al mismo espacio, y el recogimiento es algarabía. El enoturismo llena de curiosos, aficionados y nuevos profesionales un espacio con encanto, todos ansían catar los vinos de Muga.

“No hemos querido nunca ser inmovilistas  a pesar que nuestro método es tradicional en la elaboración. La máxima es mantener y mejorar. Todo en madera siempre, aunque no nos hemos cerrado a probar cosas nuevas porque el espíritu de innovación va con nosotros”, advierte uno de los hermanos Muga. “Tenemos una tonelería propia y somos de los pocos en el país en conservar el oficio. Además tenemos cubero y tonelero. Jesús lleva con nosotros más de 30 años y para nosotros es un activo importante que además crea escuela con un equipo de cuatro profesionales”.  Ahora que los vinos se buscan desnudos, sin la contundencia del roble que en otros tiempos la crítica adulaba, los Muga saben como trabajarlo: “Tener tonelero nos permite también seleccionar la madera. Viajar a los bosques, lo hacen mis primos, y aquí realizamos los secados, el tostado… Tener el manejo del roble es una gran herramienta para que te sirva y le saques al vino lo que quieras”, reconoce Eduardo. “Nuestro vino no está marcado, buscamos siempre la finura y en el proceso trabajamos con métodos más costosos pero menos agresivos”.

“Tradición y modernidad nos definen bien. Hay un estilo clásico en Prado Enea, es un vino sabio e interesante, fruto de los mejores viñedos… En el Selección Especial hay un corte más moderno. Al final lo importante es que son vinos con seña y alma de La Rioja pero con cuatro estilos distintos. Somos 4 hermanos distintos también, pero con una visión en común que es la calidad cristalina”.

IMG_8085

 

“Nuestro objetivo es ser presentes en los mejores sitos. Ahora estamos en 70 mercados distintos, siendo EEUU el principal mercado de la exportación. Pero el mercado nacional es donde se queda la mitad de la producción. Por esto un evento como La Cata del Barrio de la Estación nos interesa especialmente. Vendemos calidad, fruta, vinos para beber y tenemos ganas siempre de comunicar lo que hay detrás, el paisaje, los viñedos que trabajó el abuelo… El enoturismo es un elemento de comunicación total. Un lazo de unión con amigos con el vino“. Eduardo Muga es un conversador nato. A pesar de su agenda apretada de entrevistas, se muestra paciente y relajado. Sujeta la copa de vino en una de sus manos y gesticula ligeramente con la otra.

***

“Para combatir el cambio climático  en Muga tenemos viñedos en altitud y en zonas frescas. Es algo que ya hemos constatado. La altura es una garantía y de cara al futuro  aún lo será más. Habrá que contar con  zonas distintas para nuevas viñas”, avanza recordando que su tío les recordaba a menudo que las vendimias de hace 40 años eran mucho más tardías.

Por otra parte, Bodegas Muga ha incorporado la sostenibilidad en su estrategia empresarial; una realidad que está en la agenda global y que la familia trata de  ”optimizar con cada tratamiento”. La bodega es consciente del reto que tiene el planeta por delante.

IMG_8077IMG_7935

***

“Desde siempre tengo el recuerdo de mi tío y mi padre de abrir las puertas de la bodega. Hace ya 30 años no era tan natural, pero siempre hemos estado orgullosos de lo que somos y de lo que tenemos. La mejor manera de dar a conocer es que vengan aquí. Yo estoy constantemente en el extranjero e, independientemente del sol, les invito a todos a conocer los vinos e invertir en medios para que conozcan los procesos, para que estemos en contacto en nuestra tierra, para abrirles botellas al lado del viñedo. Hay que ser cercano y didáctico”, cuenta Eduardo Muga, consciente de que el trabajo enológico debe comunicarse más y mejor, y ahora también con un pié en las redes sociales.

***

Ganarse a los jóvenes para Muga es también un reto. “Hacerlo fácil y atractivo es la clave. El vino es rico en matices pero debemos hacer que el lenguaje sea asequible. Acercarnos a nuevos públicos de manera divertida. Formamos parte con distintas bodegas de la Fundación para la cultura del vino y este es un lazo de unión con la sociedad que vamos a cuidar mucho. Eduardo Muga, por sus responsabilidades y por haber vivido en el extranjero, conoce muy mucho como se relacionan fuera con el vino. Reconoce que “en otros países como EEUU y Asia, los jóvenes consideran el vino como algo interesante y esto es lo que nos falta aquí. Los asiáticos que no tienen cultura del vino están ahora muy interesados por ello y para nosotros es muy estimulante verlo”.

***

Madrid y Barcelona son dos mercados naturales para Bodegas Muga. “Desde siempre hemos tenido clientes que buscan la calidad de los vinos y las cosas buenas. Y tenemos un mercado importante en las dos capitales porque hay en ambas una elevada cultura del vino “, reconoce Eduardo. En Muga reconocen que son de la cultura del ensamblaje, a la búsqueda siempre de vinos con estructura y acidez. “Las buscamos expresamente”, añadirá. Y cierto es que “la concentración tánica es única, pero siempre con finura”.

***

Más sobre Muga

www.ruthtroyano.cat

“Son vinos de unión de distintos pagos”

Posted by | DOCa La Rioja, Uncategorized | No Comments

Siete rostros y un destino: Haro

(I) Agustín Santolaya (Bodegas RODA)

Empiezo una serie de entrevistas breves con los protagonistas de la segunda edidión de La Cata del Barrio de la Estación que tuvo lugar en septiembre de 2016 en Haro. Una oportunidad única para entender los vinos de la región norte de la DOCa La Rioja y profundizar en aquello que une y a la vez hace distintos a los vinos de un mismo entorno vitivinícola estrechamente vinculado a la vía del tren. Hablamos con todos ellos de Cataluña, La Rioja, la cultura del vino, el enoturismo, la comunicación, el cambio climático y… ¡sus grandes vinos! La iniciativa ha merecido este año pasado el premio International Wine Challenge a la mejor propuesta enoturística.

IMG_7838 IMG_7844

Agustín Santolaya en un gentelman. Enólogo y director general de Bodegas RODA, atiende con atención y maestría a mis preguntas a pesar de las mil y una atenciones que merecen colegas y conocidos que se le acercan un jueves por la noche,  en La Rioja Alta donde se celebra la cena de bienvenida de la segunda edición de La Cata del Barrio de la Estación. “Vivimos un momento de plenitud“, responderá diligente a mi primera pregunta. Y se nota. “Pasamos unos años para encontrarnos, allá por el 1987,  y para saber hacia donde iba el proyecto. En el 91 se construye la bodega, en el 92 cerramos el equipo técnico actual. Ahora estamos en 300.000 botellas, pero somos muy jóvenes aún, nuestro primer vino tiene 20 años,”.

***

Dedicados no sólo al viñedo, sino también al olivar en Mallorca con la marca Aubocassa (arbequina + picual), en Bodegas RODA saben lo que implica esperar a ver los resultados de un cultivo mediterráneo siendo respetuosos no sólo con el entorno natural sino también con el paso del tiempo.  ”Barcelona es una ciudad espectacular gastronómicamente hablando. Hay mucha innovación, una gran concentración de estrellas Michelin. Es una referencia absoluta, siempre nos hemos sentidos muy bien acogidos allí y nuestros vinos son muy aceptados”, afirmará.

***

“El 7% de nuestro presupuesto está destinado a la investigación. Desde que tenemos beneficios, un porcentaje de la cuenta de resultados lo destinamos a invertir en el futuro. En el 98 arrancamos viñedos viejos para nuevas plantaciones, hemos recogido mucha información genética sobre la uva tempranillo; tenemos 550 morfotipos plantados…”, cuenta Santolaya cuando le pido como afrontan el cambio climático. “Estamos en un proyecto de segunda generación, buscando una família de pies de viña capaz de afrontar el cambio climático. La naturaleza da soluciones a los problemas y lo confirmaremos con el tempranillo”, resuelve satisfecho.

***

IMG_7873 IMG_8112

“La comunicación siempre ha sido importante para el vino. Y el enoturismo en concreto es una llave maravillosa para acercarnos al consumidor. Hemos reunido en Haro a 11.000 personas, gente aficionada al vino… Y tenemos todo el tiempo para ellos, es la mejor forma de descubrirles nuestro proyecto, nuestros vinos e ideas”, cuenta a propósito de La Cata de la Estación. “Las empresas que invierten en enoturismo tienen capacidad de generar muchísimos sitios de trabajo. En Haro tenemos la mayor concentración urbana de bodegas centenarias. Y cada una es totalmente distinta a la otra pero compartimos el mismo ecosistema. Somos diferentes y complementarios. Son vinos de unión de distintos pagos. Hay cosas clásicas y antiguas como Tondonia, modernas como Gómez Cruzado, clásicos de los 90 con elegancia y finura como el 890 de La Rioja Alta…”, sigue relatando el enólogo de RODA. Me agrada que cite a sus colegas y que reconozca sus cualidades sin rasgarse las vestiduras.

***

“La cultura del vino es una asignatura pendiente  n este país que el sector tiene que meditar. Hemos alejado al consumidor joven por el lenguaje, por no querer lo de los padres, por saber que la cerveza es más fácil… Hay un grave problema que debemos afrontar conjuntamente. El enoturismo puede ayudar en este sentido, hacer que los jóvenes se acerquen a los proyectos de vino. Llevamos muchos años elaborando en este país y me maravilla que en otros países los jóvenes tomen vino en horas distintas”, reflexiona en voz alta Agustín Santolaya. Cree que hace falta “buscar un aumento del consumo entre horas, más allá de la comida, recuperar el trago de noche… Cada vez tenemos más vinos que pueden competir con los cócteles y salir airosos. Lo vamos a conseguir seguro, pero hemos perdido una generación”, dice con cierta pesadumbre.

IMG_8121 IMG_8122

***

“La salida de Artadi de la denominación de origen es una gran pérdida porque elaboran algunos de los mejores vinos de la DOc La Rioja, pero tengo un respeto absoluto por la decisión tomada y me une una buena amistad con ellos. Creo, ciertamente, que hay un problema cuando caben vinos de 100 euros y 1 euro en el mismo paraguas, hay que cambiar cosas. Tratar de estratificar de alguna manera. Hacerlo sin prisas y dando pasos para que las bodegas de un perfil como el nuestro nos encontremos cómodos”. Se agradece la franqueza de Santolaya y más aún en una conversación exprés.

Le pido para terminar que recomiende un vino de Bodegas RODA para entender la madurez y el buen momento por el que pasan. Es rápido y convincente:

Nos reconoceréis en RODA I. Es donde está el paisaje de nuestra zona en estado puro. Hay una parte más negra que es de los tempranillos. Es un vino longevo y para celebrar. Si tuviéramos que hacerlo con un vino más fresco, sería sin duda un Sela“.

www.ruthtroyano.cat

Reus-Priorat-Nova York

Posted by | Uncategorized | No Comments

DSCF4746

Reus serà Capital de la Cultura Catalana 2017. La ciutat que es relacionava amb París i Londres per la ruta de l’aiguardent al segle XIX,  festeja al XXI amb la ciutat amb més neguit de vins que he vist darrerament, Nova York, sense estalviar-se l’oportunitat d’exhibir el seu potencial enològic, que ha passat sempre per un vincle natural amb el Priorat.  Si hi ha un celler d’aquesta regió de vins internacionalment aclamada que hagi establert un lligam estret amb Reus, és Clos Galena (Domini de la Cartoixa).  L’actual directora general i propietària Merche Dalmau s’ha ocupat molt personalment des de fa temps de forjar una relació necessària, coherent i elegant amb l’art, casant la qualitat dels vins que neixen al Molar amb el traçat delicat i precís però exigent de l’artista Didier Lourenço i el coneixement profund del sector de la galeria Anquin’s, amb la seva directora Maria Josepa Quinteiro al capdavant.

La Coia és un regal molt especial del celler i la galeria d’art per la Capital de la Cultura Catalana 2017. Una representació especial del pintor Didier Lourenço que representa el Passeig de Gràcia de Gaudí, la rosa de l’escut de Reus i el nom que homenatja la patrona de la ciutat”

La Coia s’ha presentat al Museum of the City de Nova York aquesta setmana passada i és fruït de la relació inquieta entre una galerista i una empresària del sector del vi amb interessos compartits, bons contactes i grans dosis de generosiat i savoir faire. És la contribució d’ambdues a una ciutat, Reus, que té molts motius per reivindicar el seu passat vitivinícola i enològic però també el seu present enèrgic, amb una Reus Viu el Vi consolidada i una força imparable del vermut, amb una joia arquitectònica modernista única com l’Estació Enològica que algun dia haurà de ser molt més observada del que ho és ara. La Coia és un homenatge al Reus rural, pagès i compromès, com ho ha estat al llarg de la història amb la cultura. És una dona elegant, delicadament acolorida, que deixa empremta, com la força que té a la retina el sòl hidràulic. La Coia és una edició especial del vi Galena, cupatge de garnatxa negra (35%), carinyena (15%), merlot (25%) i cabernet sauvignon (25%). Només 2.000 ampolles al mercat, que es poden comprar al celler i al web, a la galeria Anquin’s de Reus i també a les botigues de vins de Tarragona i Reus. El PVP  és de 18 euros i amb caixa de fusta i dibuix, 35.

“La nova etiqueta de Didier Lourenço em fa molta il·lusió. L’hem impulsat amb la Pepa Quinteiro d’Anqui’ns i hi hem treballat des de l’any 2009. Presentar-la a Nova York amb la presència de les autoritats de Reus, ha estat determinant”, explica Merche Dalmau, just aterrada dels Estats Units. La Coia ha acompanyat la presentació d’una col·lecció més àmplia de caixes originals d’art, vi i territori.

 

manhattan1img_1317_2historia_i_bellesa

 

“Hem presentat 10 caixes de vi pintades per 10 artistes catalans coordinats per la galeria Anquin’s; Hem volgut fer-ho a Nova York perquè calia una carta de presentació del sud de Catalunya. Aquestes obres recullen l’essència de la cultura mediterrània. Cada caixa de vi pintada és un objecte únic i exclusiu, una obra d’art original certificada i signada per l’artista que, amb textures, formes i colors, ha imprès la seva mirada particular del territori”, descriu Merche Dalmau. La inspiració els ha vingut del paisatge, del ritme urbà, dels símbols i de les tradicions més autèntiques com el patrimoni natural i arquitectònic del Priorat, la ciutat de Reus com a bressol de l’arquitecte Gaudí i del modernisme, el patrimoni romà de la ciutat de Tarragona, amb el mar Mediterrani de fons, les vinyes i els castellers… “Hem portat al cor de Manhattan un entorn ple d’història i amb una geografia humana peculiar que ha propiciat la creativitat, l’autenticitat i la qualitat”, explica la propietària de Clos Galena. Un paral·lelisme més del món de l’art amb els vins d’edicions limitades i singulars que neixen en costers i sobre sòls de llicorella, amb patiment i recolliment, al cor de la DOQ Priorat.  Albert Alís, Mónica Castanys, Didier Lourenço, Coia Ibáñez Ferrater, Alícia Grau, Frank Jensen, LLuís Puiggròs,  Josep Moscardó, Ramón Moscardó i Benjamín Torcal són els 10 autors que han participat en el projecte que, ara, es podrà veure a casa, a Reus, el divendres 16 a la galeria d’art Anquin’s.

caixes_galena_NYC_0018 caixes_galena_NYC_0023

La presentació a Nova York va comptar amb galeristes, sommeliers i crítics de vins i gastronomia com Manos Angelakis que, en una visita recent al Celler de Can Roca, va sentenciar sobre els vins de Clos Galena:

Galena 09. From Priorat came Galena 09, a 40% Garnacha, 20% Carinena, 20% Cabernet Sauvignon, 10% Merlot, and 10% Syrah, aged for 12 months in French and American oak barriques. It is full-bodied with mouth filling fruit, dense, fat and layered. Not easily available in the US, but if you are a Catalan wine aficionado it’s worth looking for it.

Article publicat a NW La Revista de Reus

“El dia abans de casar-me, el meu home estava fent bancals al Priorat. Aquest és un somni fet realitat”, explica Merche Dalmau. Des de la mort sobtada del seu marit, Miguel Pérez, ara fa tres anys i mig, assumeix la presidència i la direcció general del celler Clos Galena, a El Molar. També n’és la propietària. Nascuda a Tarragona i reusenca d’adopció, Dalmau revela que van triar el Priorat, l’única regió de vins qualificada del Mediterrani, “perquè vam veure que era l’únic lloc on desenvolupar una viticultura de molta qualitat”. Va tenir la sort i les ganes de viure i compartir des dels inicis la posada en marxa del celler amb el seu marit, “una il·lusió i una passió per a ell” adverteix. El camí fet en solitari en els últims anys no ha estat fàcil però resultats i crítica l’avalen.

“Un gran vi neix de la trobada entre un element únic i irrepetible, la pissarra del Priorat, i el seu cultiu, que de fet, és la meva passió”. Miguel Pérez, enòleg i farmacèutic

“Del Priorat ens va agradar des dels inicis l’espiritualitat, la tranquil·litat… De fet, l’empresa porta per nom Domini de la Cartoixa perquè en el seu temps les vinyes van pertànyer als monjos cartoixans. El territori està per sobre de tot. L’hem vist créixer des de l’any 1997. No hem estat els pioners però penso que la nostra ha estat una evolució i aportació positiva”, explica amb total convenciment. Merche Dalmau és una dona vital i entusiasta. Activa, ben connectada i bona comunicadora. El nucli dur és la família, les seves filles, però el celler ocupa una posició destacada en l’ordre de prioritats. “La meva implicació és total, però tenim un gran equip humà amb un enòleg referent com és en Toni Coca al capdavant per fer vins que emocionen”, afirma. És perfeccionista i pren el relleu del marit també en l’exigència de fer bé les coses. “El nostre és un projecte ecològic i sostenible, ara se’n parla molt però aleshores, al 97, era totalment innovador. Quan vénen els tècnics del Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE) a fer les auditories, ens diuen que en Miguel ha deixat el llistó molt alt”, reconeix.

Primer dilluns de setembre. Verema iniciada. Es lleva d’hora i arriba al Priorat quan el sol encara és tímid per atendre un grup d’amants del món del vi de Suècia. Li reconeixen la qualitat dels seus vins, com farà també la crítica internacional. La revista Wine Spectator ha seleccionat el Galena i el Clos Galena a la llista dels Top 100 amb 92 i 94 punts. “Ens marca molt el terroir, en un altre territori el projecte no tindria sentit. Per a una ampolla de Clos Galena ens cal veremar dos ceps i n’obtenim una producció de només 450 grams a cadascun”.

El seu vincle amb Reus és sòlid. “Si sóc d’aquí i estic a tot el món, com no he d’estar a casa meva?”, reconeix Merche Dalmau. Clos Galena és un dels pocs cellers de la DOQ Priorat que ha apostat des dels inicis per la Fira Reus Viu el Vi. El percentatge d’exportació és d’un 70%, però està convençuda que el reconeixement a casa és important i l’aposta del celler per Catalunya s’ampliarà. Mantenir en el temps l’excel·lència dels vins, consolidar l’enoturisme i la projecció internacional i ampliar el vincle amb el món de l’art són les seves principals comeses. Des de l’any 2010, amb la col·laboració de la Galeria Anquin’s de Reus, Merche Dalmau promou el projecte Art i Vi per donar a conèixer els vins del Priorat i la creativitat dels artistes catalans. Etiquetes i caixes de vi del Celler Clos Galena il·lustrades per artistes com Didier Lourenço tindran aviat un accent reusenc. L’1 de desembre, a Nova York, hi ha prevista, per altra banda, la presentació d’una col·lecció de vins amb la participació de diferents artistes que il·lustraran el paisatge de les comarques de Tarragona.

“Un concert entre vins i a pèl, el recordes sempre”

Posted by | DOQ Priorat, Uncategorized | No Comments

OP8A0593

 

“M’he deixat portar pel que m’han transmès les cançons. Mai havia dirigit un maridatge musical i aquest em venia de gust, sobretot, perquè he estat seguidora de PastoraDolo Beltran –  i ara m’ha trocat crear harmonies amb ella. Jo sóc d’estar al celler i a les vinyes, però em fa realment molta il·lusió participar en aquesta activitat i inspirar-me en els seus nous temes”.

Judit Llop és l’enòloga de Cellers Morlanda (DOQ Priorat/ DO Montsant) que pertany al grup Freixenet. És una dona discreta i amb un gran bagatge enològic. “He tingut experiències en altres regions de vins, a Austràlia hi vaig anar a treballar quan el meu fill petit només tenia 6 mesos, també he estat a Xile… Però al final he tornat al Priorat. Aquesta és una terra que captiva. Hi trobo un entorn únic, una orografía marcada i accentuada i el bosc al voltant de les vinyes… Elaboradors i viticultors ens estimem molt el territori i volem preservar-lo”, explica amb sentiment. Gesticula i somriu i admet que li ha encantat preparar el maridatge tot i que en un primer moment va sentir responsabilitat per la cantant amb qui el compartia.

“Vaig triar per aquesta actuació els temes que més m’agraden cantar i amb diferents temàtiques”, explica Dolo Beltran, cantant, actriu i il·lustradora. Dona polifacètica, amb rauxa. Serà un preludi del concert que té previst oferir al Foyer del Liceu dins del Festival de Músiques Sensibles, un nom que anuncia la delicadesa de fons i forma de les interpretacions musicals seleccionades. La botiga Tannic by Freixenet, a Barcelona, és l’escenari de la prèvia del concert, entre ampolles de vins i copes que s’omplen, s’oloren, es tasten… “Vaig assajar els maridategs amb les cançons que em va passar la Dolo a través de l’Iphone; abans però ens havíem vist per conversar i conèixer-nos i vam saber que aniria molt bé, perquè vam sintonitzar de seguida” explica Judit Llop.

Pere Ferrer (conseller delegat del grup): “Unim el talent de dues grans dones”

“Són coses que sempre recordes, el d’avui el recordaré sempre, el concert” diu Dolo Beltran minuts abans de començar l’actuació, en petit comité. “Cantar en un espai de vi i a pèl, és el que t’emportes”, reblarà. A partir de les seves lletres i dels ritmes que hi imprimeix, l’enòloga Judit Llop ha construït un maridatge que al final de la sessió, els assistents aplaudeixen. I demanen un bis.

OP8A0462 OP8A0366

El maridatge inclou vins d’arreu del món demostrant el potencial del grup però els del Priorat tenen un sentit especial per la Judit. “La regió de vins viu ara un bon moment, pels que han treballat bé, pels que tenen arrels. Passada l’eufòria, ara que el Priorat és reconegut internacionalment, el que val és el treball dia a dia, i els projectes petits com el nostre, que al capdavall te’ls fas teus, al celler només som 3 persones treballant”, desvetlla l’enòloga.

Per al repertori de tast, dos DOQ Priorat: Morlanda blanc i negre. “El primer perquè el tema Fiesta a los 40 parla d’una dona que d’entrada no sembla tenir res d’especial, complerts els 40 anys, però quan la coneixes et sorprèn i et deixa sense alè. Amb el Morlanda blanc passa una mica el mateix. És aromàtic, fresc, amb fruites blanques i quan te’l poses a la boca és una explosió per als sentits, amb un post-gust persistent…”. El tema musical Verte llegar casa a la perfecció amb un clàssic de la DOQ Priorat com és el Morlanda negre, un vi de guarda que neix a les finques de Bellmunt del Priorat i millora, com no podia ser d’altra manera, amb el pas del temps. La lletra diu així: “Sabes que tengo razón, cada día que pasa se vuelve mejor, cada vez es más fuerte, ya no soy ni consciente sólo quiero volver…”. Pura essència prioratina. Complexitat, profunditat, fruita madura, balsàmics… “El Morlanda negre és la meva criatura, només han sortit al mercat 5  anyades en 10 anys. Fem poc més de 5.000 ampolles, el que promet aquest vi és identitat, la de la garnatxa negra i la carinyena vella del Priorat. És un vi d’autor” explica amb orgull Judit Llop. I sorprèn a tothom.

Pere Ferrer: “Maridem una candidata a dos Grammy amb una enóloga que ben bé podria obtenir 100 punts Parker”

Un vi que bé valdria per acabar el concert, però hi ha encara una sorpresa final. El dolç que l’enòloga de Morlanda encara no embotella. De dolçor justa i refinada, un regal per acompanyar el bis, per recuperar l’emblema de Pastora, la lletra mítica del “no me llames Dolores llámame Lola, la que siempre va sola por Barcelona metiendo follón…”.

OP8A0462OP8A0340

A capella, Dolo Beltrán sona infinitament bé. Hi posa la veu i la pell, l’ànima, a l’actuació. Entre glops curts i esporàdics de vi, connectant amb el públic, amb la guitarra i amb les explicacions acurades de Judit Llop. Té ganes de presentar el nou disc Copilotos i té la generositat de regalar-nos-en un bocí. La resta haurà d’esperar a la primavera, després del naixement del seu primer fill, Mauro. Ara és moment per fer una pausa musical i teatral. Tornarà amb força i amb ganes de tornar a representar El Test a la Sala Muntaner, on el vi hi ha tingut també un paper destacat. Sobre la taula.

Repertori musical i de tast:  

MI VIDA EN COLOR & Vionta Albariño (D.O. Rias Baixas)

“Y tú que tienes la mirada triste de ir a dónde ya no existe la vida en color, tú… que ganas en distancias cortas me llenas de pequeñas cosas, mi vida en color”

FIESTA A LOS 40 & Morlanda Blanc (D.O.Q. Priorat)

“Era una chica cualquiera si la mirabas por fuera. Si te metías por dentro, te dejaba sin aliento”

PULSO & Amor Loco (D.O. Montsant)

“Gritaremos como locos viendo que el invierno se va, goodbye. Y saldremos disparados a la terraza con dos copas y a brindar, por la vida. Hoy brilla el día vas luciendo pantorrilla. Con sombrero y crema solar. Tienes lo justo para estarte tan a gusto. Aquí sentado sin pensar”

COPILOTOS & Odissey (Austràlia)

“Hicimos viajes tan dispares. Tú estabas en Marte y a mi Saturno me distrae. No tenemos norte y en el sur hay una calle. Que cruzamos como locos para ver quién llega antes”

VERTE LLEGAR & Morlanda Negre (D.O.Q. Priorat)

“Sabes que tengo razón, cada día que pasa se vuelve mejor, cada vez es más fuerte, ya no soy ni consciente sólo quiero volver…”

Una sorpresa… :-) Vi Dolç

“Una vez, solamente una vez, ya lo ves, Una vez te perdí… Una vez te seguí…  Una vez y dos y tres.  Una vez, me enamoré…”

 

El conciert íntegre es pot trobar en aquest enllaç https://www.facebook.com/tannicfreixenet/videos/1848379405432005/.

www.ruthtroyano.cat

 

Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR