barcelona

“Es el vino que puede identificar el Bages en el futuro”

Posted by | DO Pla de Bages, Uncategorized, Vi·Moments·Persones | No Comments

IMG_6226

La cita en el restaurante Gresca de Barcelona y el motivo el nuevo y esperado vino de Vins Abadal que ahora ya está “bien envainado”, cuenta de entrada Valentí Roqueta, presidente del grup Roqueta Origen. “La de Gresca es una cocina que toca con los pies en el suelo, auténtica, como el vino que presentamos”, añadirá. “El de hoy es un acto importante, que tiene un punto de intensidad y de seriedad”, advertirá luego para matizar las connotaciones festivas del nombre del restaurante escogido.

Han hecho falta 15 años para sacar al mercado el primer vino de uva mandó de Abadal, fruto de la obstinación y de la apuesta indefectible de dos generaciones por recuperar el patrimonio vitícola del Bages, la de los enólogos Valentí y Ramon Roqueta (padre e hijo) y Miquel Palau, compañero de viaje imprescindible, director enológico de Vins Abadal.  Como reto, está convertir la uva mandó en lo que hoy ya es su compañera geográfica, la picapoll, una uva autóctona, valorada y apreciada, entendida y vinificada con estilos y filosofías tan distintas como las 14 bodegas del Bages que la trabajan. Antes que la industria textil acabara con las grandes extensiones de viñedo en la Catalunya central, la mandó era la uva tinta más cultivada en la zona. Hace poco más de un año que el registro de variedades de INCAVI (Generalitat de Cataluña) incorporó la variedad, conocida también como garró, en la lista oficial de uvas de vinificación.

IMG_6224IMG_6215IMG_6217

“Nos hemos dedicado a investigar. El Bages fue la comarca vitícola más importante de Catalunya en el siglo XIX y entonces había plantadas muchas hectáreas de mandó”, cuenta Valentí Roqueta. “Teníamos mucha identidad y ahora estamos en la fase de recuperar, no sólo uvas tradicionales como mandó, sumoll, picapoll, malvasía de Manresa, también el patrimonio de piedra seca. De hecho, hace 20 años que desde Abadal reivindicamos este activo, que nos une al paisaje y lo potencia”.

Abadal cuenta actualmente con cuatro hectáreas y media de uva mandó y el año que viene, en primavera, se ampliaran a 12 hectáreas más. “Tiempo y paciencia acaban siempre por dar buenos frutos”, advierte Valentí Roqueta. “La uva mandó es una variedad que tiene hoy distintas características que la hacen agradable y simpática. Para llegar aquí hemos sufrido y gozado con ella”, revelará después.

Toma el relevo en el discurso de presentación del nuevo vino su hijo y sucesor en Vins Abadal, el enólogo Ramon Roqueta. Es admirable oírle hablar con la misma pasión de dos territorios distintos, el Bages y la Terra Alta, donde hace 10 años puso en marcha la bodega LaFou en Batea y ahora no sólo descata por la vinificación de la garnacha blanca sino también demuestra una curiosidad infinita por el comportamiento de la también autóctona morenillo, aún no aceptada por la denominación de origen. “Cuando llego a Abadal hace 10 años, encuentro una cultura de innovación sorprendente”, admite, humilde, como siempre se muestra en público, Ramon Roqueta “La innovación del siglo XXI pasa por mirar hacia atrás, al siglo XIX. En él encontramos los elementos de diferenciación que enriquecen el patrimonio vitivinícola. El vino de uva mandó que presentamos hoy es mucho más que una novedad, es el vino que puede identificar nuestra región en el futuro”.

IMG_6212 IMG_6213

“Nos da vinos de perfil fresco y ligero. Aromas de bosque, de pinaza. Estamos en una zona cercana al Pirineo y se nota. Con la uva mandó, el comportamiento del vino es actual”, cuenta Roqueta hijo. Armoniza perfectamente con la demanda actual de estilo de vino.

“Mandó es esencia de Abadal, es esencia de la tierra”, dirá el director técnico, el enólogo Miquel Palau. Sin Micky – como le llaman en la bodega – todo el proyecto de recuperación de variedades de Abadal no habría llegado a los niveles de excelencia y la intensidad de hoy. “Nuestro reto real no es solo luchar por la calidad de los vinos, sino también por su esencia. Y si no la trabajas, no la encuentras”, afirmará. Es curioso, un explorador nato, riguroso y científico, tanto como metódico. “La esencia está en el viñedo, no en la bodega. Pero cuando la uva entra, hemos de dotarnos de instrumentos para que la esencia se magnifique”, comenta Miquel Palau. Pone por ejemplo Nuat, un vino blanco sublime de uva picapoll, que realiza una crianza de 8 meses con tres lías distintas. Complejidad y profundidad asegurada.

La apuesta por las variedades del Bages se confirma con el primer vino de uva mandó que Vins Abadal ha sacado al mercado.  Es la añada 2015 pero vemos la evolución en una copa servida de la vendimia 2012. Gana fuerza, estructura y vida. Se manifiesta más profundo y otoñal aún. Al mercado saldrán 3.800 botellas a un PVP de 12 euros. Es un vino que busca la cercanía, llegar a todos. Se prioriza el valor de proximidad, la democracia del vino. Que la gente del Bages lo conozca y sea su mejor embajador.

“Es una variedad tardía que no gustaba antiguamente a los viticultores, probablemente  por ello se perdió. Preserva bien la acidez y con el proceso del cambio climático que vivimos, se comporta bien y regularmente. Tiene una maduración lenta y nos va bien para conseguir los aromas y la expresión natural que buscamos. Está bien adaptada, se comporta bien. Es regular cada campaña y nos da vinos de perfil interesante”, cuenta Ramon Roqueta, mientras saboreamos la sencilla y gustosa propuesta gastronómica de Gresca, brillante, como acostumbran. La uva mandó tiene un futuro prometedor en el Pla de Bages y Vins Abadal cree que la producción puede pasar en los próximos años de las 3.800 a las 30.000 botellas.

“En 15 años sólo hemos hecho 10 vendimias. No es tanto”, advierte Ramon Roqueta. Son jóvenes para conocer a fondo el comportamiento de una variedad que da vinos con un perfil otoñal delicado, en un territorio con un potencial vitícola muy grande. “La gente mayor que ha querido tanto al Bages habla de resistencia en el viñedo, en zonas como Cardona, Navàs, Rocafort encontramos muchas variedades autóctonas y viñedos muy viejos. Ésto nos indica muchas cosas, estamos recuperando uvas y las vamos a investigar”, afirmará con tenacidad Miquel Palau.

Vins Abadal plantó mandó en 2006 y la vendimió por primera vez en 2009. Fueron 150 litros.  Y ahora la evolución ya es imparable: “Tenemos la obligación de recuperar el patrimonio. No nos debemos a las tendencias, queremos que nuestra faena tanga un sentido. La uva mandó aporta identidad a Abadal. Son vinos con voluntad de quedarse y tener un largo futuro”, sigue contando Palau.

La añada que sale al mercado, la 2015, ha realizado su crianza en barrica de roble (40%) y ánfora (60%). Se busca el respeto por la fruta. La pureza.  Y se consigue. Además, con una gran delicadez y sutilidad. Como un pinot noir, más que como un trepat o una mencía.

Retrats de Vi – Miquel Palau

“Vinyòvol, el guardià de les paraules”

Posted by | Uncategorized | No Comments

Maquetación 1 (Page 1)IMG-20170617-WA0013

He de confessar que encara no he acabat el llibre – tot i que està a la tauleta de nit!- però quan el vaig veure editat el vaig desitjar tenir a les mans. I gràcies a l’amic Xisco Albertí de La Vermutera  va ser possible ben aviat. M’interessava el contingut, però el reclam primer va ser  el nom del volum, que precisament l’avançava. Estic avesada a llegir cada diumenge els articles que sota aquest mateix mot signa Andreu Majoral, l’enòleg de Vins Can Majoral, a l’ARA Balears. I pressuposava que anava en una direcció filosòfica similar.

“Un home que vessava saviesa pagesa, que tenia un passat, marcat per l’escassetat, la tradició i l’esforç. Jo me vaig sentir privilegiat d’assaborir i xuclar el seu coneixement pagès”

 

Això del vi no va només del patrimoni humanístic, natural, enològic, arqueològic, arquitectònic, emocional… Va també de lletres, de paraules, del parlar del món rural i del món del vi en el sentit més ampli de la paraula. Del parlar de pagès, que massa vegades obviem, substituïm i menystenim. Massa cops hem considerat que era una parlar d’abans, antic, dels avis, dels avantpassats… Però per sort vivim en un món de tendències, i la d’ara moriria per rescatar mots, mantenir-los, dignificar-los, preservar-los, compartir-los… I amb orgull. Sóc de les qui creu que les paraules i com més velles ( i belles ) són sempre imprescindibles per testimoniar, documentar i valorar allò que algú va decidir temps enrere d’anomenar d’una determinada manera per alguna raó concreta. Com a periodista sempre he sentit atracció per les lletres i ara que estic en el món del vi em soprèn com sovint deixem passar per alt un llegat riquíssim i divers – tant com el país de vins que tenim- i crec que hem de prendre consciència que sinó el preservem el perdrem amb les persones grans i belles ( i velles ) que l’atresoren.

Per això celebro aquest llibre i en recomano la lectura. Vinyòvol de Pere Calafat. Vocabulari pagès de la vinya i el vi amb il·lustracions de Joana Cabot. Una guia imprescindible per reconèixer el parlar savi, erudit, fonamentat en la intuïció i en la raó; una oda a la terra, a les costums, a les tradicions, als oficis… A allò que hauríem de tenir sempre present, perquè és d’on venim i ha de marcar indefectiblement cap a on anem. Reprodueixo a continuació les paraules de l’autor del llibre durant l’acte de presentació que ha tingut lloc aquest cap de setmana a Na Mindona, Barcelona. Em va saber greu no acompanyar-lo. Però va comptar amb el millor ambaixador possible: un erudit que en sap molt de vi i de poesia, tant com d’humanitat i d’humilitat. Un home que sap molt i bé usar la paraula justa per definir el vi que té entre mans. Per corprendre’ns i sorprendre’ns sempre amb l’aliment que és el vi i que tantes connotacions bones li pot regalar el llenguatge.

 

vinyòvol m

1 Guardià de vinya o de vinyes. 2 Treballador especialitzat i coneixedor de les pràctiques que s’han de realitzar a una vinya.

 

Vinyòvol també serà a partir d’ara el guardià de les paraules, servesqui aquest treball per donar testimoni escrit dels nostres mots.

No recordo el motiu pel que vaig iniciar aquest recull de paraules.

El moment si que ho recordo, era cap a finals de segle XX, un moment de la meva vida molt apassionant i moguda, formava part de l’equip de redacció de la revista Coanegra, estava consolidant el celler-marca Jaume de Puntiró, havia plantat vinya jove amb la feinada que això comporta, sovint viatjava a fires de vins i de maquinaria de vinya i de celler i tenia dos fills petits. Es a dir, a un moment molt estressant de la meva vida, o bé a un moment prolífic de la meva vida. Ja se sap que com més feina fas, més ret i més ganes de fer-ne en tens.

Si bé no record el motiu pel que vaig iniciar aquest vocabulari si que record el seu detonant.

Quan  vaig iniciar la meva vida de pagès professional, és a dir pel meu compte, vaig rebre l’ajuda del meu Pare que s’estava jubilant, ell venia a ajudar-me a podar la vinya a la finca Es Torrent Fals que jo portava.

Vaig re-descobrir el meu Pare.

El meu Pare deixava de ser aquell home molest, una mica autoritari i molt exigent i passava a ser un bon conseller, un bon exemple i un home d’amable conversa.

Un home que vessava saviesa pagesa, que tenia un passat, marcat per l’escassetat, la tradició i l’esforç.

Jo me vaig sentir privilegiat d’ assaborir i xuclar el seu coneixement pagès.

ESPERIT, NOVELL.

Al vocabulari no l’hi parem esment, l’usem i prou, i és el que s’ha de fer però té missatges ocults, té missatges fascinants.

La romàntica i poètica paraula “esperit” ens descriu una de les parts que formen el vi, la seva part embriagadora, la seva part màgica, en realitat ens diu que el vi te esperit i que nosaltres som capaços de copsar-lo.

Els mot “novell” es refereix a la joventut del vi,

tots entenem que alguna cosa novella es quel-com nou, jove. Jo he pogut llegir que es la negació d’una cosa que no es vella, NO-VELL. Això si prescindint de l’etimologia.

MITJA SAÓ, SAÓ, SAÓ D’ARBRE.

Els pagesos sabem el que ha plogut, saben el que va ploure l’any passat i això es així per que ens afecta molt, quant parlem amb algú després de ploure sempre ens informem del que ha plogut aquí o allà.

No ha fet res, sols no ha llevat la pols.

Treure’m arrels.

Permeteu-me la llicència d’ anomenar diferents quantitats de pluviometria.

Mitja saó: Ha plogut un poc, ha entrat un forc dins la terra 10L/m

Saó: La pluja ha estat considerable, ha entrat un pam dins la terra 20L/m

Saó d’arbre: Poques vegades plou tant, la saó ha arribat molt avall 40L/m

Bona Saó. Després d’alguns dies de la pluja la terra es optima per esser llaurada, ni massa humida ni massa eixuta.

EL PAS DEL TEMPS.

Aquest vocabulari també ens mostra els pas inexorable del temps, coses que han canviat, pràctiques que hem abandonat.

El recull de paraules que fan referència als útils vinculats a la feina que es feia amb bísties l’he treta més del diccionari BVC que d’altre font, junyir, mantí.

Els temps posa a tot hom al seu lloc i també a les paraules, serveixi però aquest treball per conservar-les.

Nosaltres continuem midant a passes, pams i forcs, emperò ja fa temps que vàrem abandonar: lliures, unces, arroves, quartí, quarteró etc.

QUARTERADA.

Sovint es defineix erròniament una quarterada com una unitat de mesura de superfície de 0,71H.

Els pagesos tenim incorporat dins el nostre ADN la quarterada.

Amb un cop d’ull sabem les quarterades que mida una finca.

La quarterada la tenim interioritzada, es nostra i no l’abandonem ni l’abandonarem.

Es cert que l’administració, les companyies d’assegurances i altres actors, la volen fer fora, emperò no ho han aconseguit.

TERRA TRIGA, CAGA FERRO, ROMPRE LA TERRA

Diem terra triga, després d’una bona llaurada i que la terra ens ha quedat flonja i sense terrosos.

Diem caga Ferro, quan la terra és forta i eixuta i no es pot llaurar.

Diem rompre la terra, la primera vegada que la llaurem, quant donam la primera rella de l’any.

CAMÍ,CAMADA,ANDANA,GUINYES.

Són expressions ben vives, que fem servir habitualment, camí i camada poden ser paraules sinònimes emperò també poden atorgar un rang d’importància, quan la seva titularitat es publica o d’accés públic sempre els denominem camins.

TIRA,LLOBINA,LLOBINO,CONTRA-LLOBINO.

CAP-GIRO.

Son les línies que formen el ceps, quan són observats des de un punt determinat, és a dir la tira la formen els ceps que ben alineats formen una tira de ceps(tira de per llarg, tira de per curt) en Canvi la llobina la formen els ceps que estan en diagonal a la tira.

JORNAL,TANDA.

La paraula jornal és ben coneguda i es divideix en dues tandes, el mati i el cap vespre.

COLGAR LA VINYA, COLGAR EL VI.

Un cop hem acabat de donar les diferents relles (llaurades) d’hivern a la vinya, colga’m la vinya, és a dir donam una darrera llaurada deixant el terreny ben pla, sense solcs.

Al celler parlem de colgar el vi quant acabades les fermentacions, alcohòlica i malolàctica, el vi se tranquil·litza i necessita d’un repòs dins els dipòsits ben plens i ben tapats.

BROT DE PI.

És el senyal mes identificaria que tenim els vinaters Santamariers pel fet d’haver mantingut la tradició de penjar un brot de pi damunt el portal del celler, per fer saber a la població que el vi novell ja raja de les botes, que el vi ja es pot consumir, aquesta tradició ancestral que ja era present en l’època romana, Ramus pini, Signum vini. Era emprada a tota la conca mediterrània, emperò ara pensem que nomes es conserva d’una manera viva a Santa Maria del Camí, també he sabut per visites que ens han fet al celler que tradicions similars també s’empraven a altres països com Suïssa o Japó.

PAGÈS, DISLEXIC.

Que jo avui, presenti aquest vocabulari no deixa d’esser una anomalia, emperò cert es que vivim en un mon contradictori.

Vaig rebre l’ensenyament principalment en castellà i es el català l’idioma que més he fet servir.

M’ensenyaren un poc de francès i es l’anglès l’idioma que més falta m’ha fet.

A més a més he de confessar que som dislèxics, dislèxics no diagnosticats si no compta el fet que la meva mare, mirat un programa de televisió dedicat a la dislèxia va exclamar, ara veig el que tenia el meu fill Pere quant era petit, tant que li va costar aprendre a llegir i escriure.

Aquest fet que presenta dificultats m’ha esperonat per estimar encara més la nostra llengua.

AGRAÏMENTS.

La relació de persones que d’una manera o altre m’han ajudat a realitzar aquest recull de paraules es molt llarga, he parlat amb molts pagesos, vinyaters i vinaters.

Vull però fer un agraïment a les persones que sent que mes m’han ajudat i que sense elles el vocabulari no seria una realitat.

En primer lloc, als meus pares Jaume i Margalida, no per haver-me donat el llenguatge sinó sobretot  per haver suportat el meu interrogatori constant durant les vetllades d’hivern.

Als meus sogres Mateu i Maria amb la sort de ser de Llubí, és a dir d’un poble diferent al meu, que m’ha ajudat a agafar i contrastar les informacions dels meus pares.

Als meus parents pagesos i vinaters, als pagesos mallorquins que sense saber-ho, m’anaven ajudant i resolent molts de dubtes i donant-me una visió més ample del recull que estava confegint.

Als amics vinaters que aprofitant viatges a fires de vins, de maquinaria agrícola i de celler, sovint dins l’avió, jo sempre anava previst d’un quadern els anava demanant qüestions relatives al meu treball, per sort algun d’aquets viatges, eren un poc llargs i l’estada dins l’avió era ben profitosa.

Agrair especialment a na Maria Antonia Molines, amiga filòloga, ella ha aportat el punt científic i de rigor filològic al vocabulari.

A Mateu Morro, Biel Majoral, Felip Munar, Joan Mora, Jaume Vich i al meu germà Bernat Calafat per fer una lectura crítica del treball.

A la meva dona Magdalena pel seu suport constant, per alliberar-me de la meva obligació paternal, de portar els fills a la platja els calorosos dies de vacances, dies que vaig aprofitar per posar ordre al vocabulari.

A la meva parenta pintora Joana Aina Cabot Fuster, pels excel·lents dibuixos que acompanyen a les paraules, fent-les més comprensibles.

A Mateu i Toni de Documenta Balear, dos editors que han confiat en el projecte, l’han millorat i han fet possible la seva edició.

A na Xisca del restaurant Na Mindona, per haver-nos acollit com a casa, ha estat un plaer ser jo diria a risc d’equivocar-me, a l’únic restaurant de cuina mallorquina que hi ha al món, situat fora de Mallorca.

A Josep Roca, per haver acceptat la meva invitació, la veritat es que ens ha demostrat la seva generositat i implicació en el mon agrari.

Pere Calafat i Vich

 

… Lo vy és fort nutritiu, e confortatiu de natura e generatiu de molts esperits, e dilata
les venes e exampla lo cor, e és fort amich de la vida, a les quals coses seguex a
l’hom natural goig e alegria. E per tal, les nacions qui usen vins temprats e amorosos e
no fortegals, e qui beuen sovín e poch, són pobles fort alegres, e tots saltans e ballans
e cantants, e riens e burlans…
… lo vy deu ésser fresch, fret, fort, fayrant o fragant, formigalejant o saltant, venós o
raxant…

De Francesc Eiximenis (s. XIV). Recolit al web del celler Vins Jaume de Puntiró

 

Edicions Documenta Balear > Més informació

Vinyòvol és el pagès que té cura del vinyet i també és el títol que aplega aquest recull de mots vinaters i vinya­ters, que ha estat confegit durant anys per un pagès vinater que trepitja els vinyets i sua dins el celler, que prové de nissaga pagesa i vinatera, que estima de bon de veres la terra mallorquina i els seus vinyets, perquè la vida de l’autor de Vinyòvol ha estat lligada des de la seva infància a feines al vinyet: lligar vinya, arcar, cavar vinya, esquitar, ensofrar…, i a la tasca més gratificant, que és, sens dubte, la verema, quan es recull el fruit de tota l’anyada, on hi ha vermadores, traginadors, panerers, carreters, tractorers…, al costat dels nostres concos pagesos (Joan i Tomàs) pitjant pacientment amb la massa el raïm dins les portadores, del nostre forçarrut cosí Jaume aixecant les portadores, del nostre padrí Pere de ca sa Consellera amb les bótes congrenyades i del nostre pare Jaume plantant vinyet, esquitant i llaurant amb el pasquali, preparant canastros de raïm de taula, elaborant mistela i, amb molta de cura, el vi de missa. Aquest vocabulari, fet per un pagès i vinater amb un gran amor per la terra, pel vinyet i pels vinaters, servirà per disposar d’una manera ordenada les paraules de la vinya i del vi, perquè han estat recollides amb meticulositat, rigor, respecte, passió i empenta.

Pere Calafat i Vich (Santa Maria del Camí, 1963) és pagès i vinater, i fill i nét de vinyaters i vinaters.Membre de l’equip de redacció de la revista Coanegra de Santa Maria del Camí (1983-2002) i de la revista Udol de Llubí (1993-1995). Premi Periodístic Premsa Forana de Mallorca (1989 i 1992), ha publicat articles en les publicacions CoanegraUdol, L’Observador, El Mirall, Terra de Vins i Mallorca Pagesa, i als diaris Diario de Mallorca i Última Hora. Ha participat en programes de ràdio i televisió. És coautor de Ruta del Vi D.O. Binissalem-Mallorca (2008).Ha estat secretari general d’Unió de Pagesos de Mallorca (2002-2005) i membre de la Comissió Permanent des de 1999, vocal del Consell de la Producció Ecològica de Balears (2003-2007), president del Consell Regulador de la denominació d’Origen Bini­s­salem-Mallorca (2007-2011) i vocal (1991-2003).

 

#retratsdevi – Intrèpid de Gràcia

Posted by | Uncategorized | No Comments

image1 (2)IMG_7247

Diada de Sant Jordi. Després de la signatura de “Retrats de Vi” a La Festival, anem amb l’Eva Martínez Bordons a fer una copa de vi a la Viblioteca. S’hi suma un pèl més tard, la Sandra P. Torras, que arriba del Priorat (Sabaté i Mur). Tastem un blanc de Jané Ventura. Decidim canviar de local. La Sandra proposa Intrèpid de Gràcia (Torrent de l’Olla, 176) perquè tracten molt bé el vi. Carai! Feia tamps que no trobava un restaurant amb un servei tan exquisit, honest, directe i generós. I diferent. A Intrèpid s’hi està bé, és un espai situat al barri de Gràcia, que cuida els detalls i “vol canviar les coses”. Ho diu el seu director i soci, en Jonathan Rodrigues, que és qui ens atèn i serveix. L’altre soci és en Josep Maria Raventós. Treballen entre 70 i 90 referències de vins entre blancs i negres i tenen força rotació. En caixes de fusta, a la paret,  ampolles exposades que indiquen que busquen vins fora dels circuit més comercial. Per exemple, l’Apical d’en Martí Giralt i en Sergi Sevillano.

Hem triat bé!

Arribes. Et porten la carta gastronòmica. Demanes el beure. Si vols vi, no hi ha carta. Hi ha un servei humà excel·lent. Demanem vi negre. I ens porten a taula un repertori de 6 vins, ordenats per intensitat aromàtica i gustativa. Ens quedem amb el primer, que és un vi jove francès, després d’haver tastat els dos primers. “Una vegada, uns estrangers em van preguntar  què costava aquest tast exprès que els feia abans de triar el vi… I els vaig dir que si no els tastaven primer, difícilment sabrien quin escollir…”, diu amb tota la raó del món en Jonathan.

Captura de pantalla 2017-05-03 a las 19.05.12 Captura de pantalla 2017-05-03 a las 19.05.31

Quan acabem la primera copa, l’Eva i servidora en tastem una segona d’Albet i Noya. Va de negres. La Sandra demana al Jonathan si té una carinyena. No hi ha cap vi que ho sigui dels que encara ens acompanyen a taula – 6 ampolles si no recordo malament. I el cambrer, director i soci li obre una ampolla de la DO Terra Alta, del Celler Germans Balart… Després, tindrà l’habilitat d’incloure-la en un altre tast exprés i de satisfer la curiositat d’altres clients, com nosaltres.

Un servei de vins de 10. I un sopar per repetir, per la gastronomia -tapes creatives per compartir-, per l’espai i per la companyia.

I pel primer vi tastat que ens ha acollit tan bé com l’espai. Frescor i fruita a Le Petit Courselle. I a més a més, una meravellosa frase a l’etiqueta: “N’oublions jamais que les verres vides sont remplis de souvenirs“. Em perd la curiositat i entro al web del celler… I hi ha coherència en allò que busca l’elaborador i el que ens regala el vi:  ”Our wines, a red and a white, reflect who we are: wonderfully generous, cheerful wines that bring people together”. Cheers!

www.ruthtroyano.cat

“Un concert entre vins i a pèl, el recordes sempre”

Posted by | DOQ Priorat, Uncategorized | No Comments

OP8A0593

 

“M’he deixat portar pel que m’han transmès les cançons. Mai havia dirigit un maridatge musical i aquest em venia de gust, sobretot, perquè he estat seguidora de PastoraDolo Beltran –  i ara m’ha trocat crear harmonies amb ella. Jo sóc d’estar al celler i a les vinyes, però em fa realment molta il·lusió participar en aquesta activitat i inspirar-me en els seus nous temes”.

Judit Llop és l’enòloga de Cellers Morlanda (DOQ Priorat/ DO Montsant) que pertany al grup Freixenet. És una dona discreta i amb un gran bagatge enològic. “He tingut experiències en altres regions de vins, a Austràlia hi vaig anar a treballar quan el meu fill petit només tenia 6 mesos, també he estat a Xile… Però al final he tornat al Priorat. Aquesta és una terra que captiva. Hi trobo un entorn únic, una orografía marcada i accentuada i el bosc al voltant de les vinyes… Elaboradors i viticultors ens estimem molt el territori i volem preservar-lo”, explica amb sentiment. Gesticula i somriu i admet que li ha encantat preparar el maridatge tot i que en un primer moment va sentir responsabilitat per la cantant amb qui el compartia.

“Vaig triar per aquesta actuació els temes que més m’agraden cantar i amb diferents temàtiques”, explica Dolo Beltran, cantant, actriu i il·lustradora. Dona polifacètica, amb rauxa. Serà un preludi del concert que té previst oferir al Foyer del Liceu dins del Festival de Músiques Sensibles, un nom que anuncia la delicadesa de fons i forma de les interpretacions musicals seleccionades. La botiga Tannic by Freixenet, a Barcelona, és l’escenari de la prèvia del concert, entre ampolles de vins i copes que s’omplen, s’oloren, es tasten… “Vaig assajar els maridategs amb les cançons que em va passar la Dolo a través de l’Iphone; abans però ens havíem vist per conversar i conèixer-nos i vam saber que aniria molt bé, perquè vam sintonitzar de seguida” explica Judit Llop.

Pere Ferrer (conseller delegat del grup): “Unim el talent de dues grans dones”

“Són coses que sempre recordes, el d’avui el recordaré sempre, el concert” diu Dolo Beltran minuts abans de començar l’actuació, en petit comité. “Cantar en un espai de vi i a pèl, és el que t’emportes”, reblarà. A partir de les seves lletres i dels ritmes que hi imprimeix, l’enòloga Judit Llop ha construït un maridatge que al final de la sessió, els assistents aplaudeixen. I demanen un bis.

OP8A0462 OP8A0366

El maridatge inclou vins d’arreu del món demostrant el potencial del grup però els del Priorat tenen un sentit especial per la Judit. “La regió de vins viu ara un bon moment, pels que han treballat bé, pels que tenen arrels. Passada l’eufòria, ara que el Priorat és reconegut internacionalment, el que val és el treball dia a dia, i els projectes petits com el nostre, que al capdavall te’ls fas teus, al celler només som 3 persones treballant”, desvetlla l’enòloga.

Per al repertori de tast, dos DOQ Priorat: Morlanda blanc i negre. “El primer perquè el tema Fiesta a los 40 parla d’una dona que d’entrada no sembla tenir res d’especial, complerts els 40 anys, però quan la coneixes et sorprèn i et deixa sense alè. Amb el Morlanda blanc passa una mica el mateix. És aromàtic, fresc, amb fruites blanques i quan te’l poses a la boca és una explosió per als sentits, amb un post-gust persistent…”. El tema musical Verte llegar casa a la perfecció amb un clàssic de la DOQ Priorat com és el Morlanda negre, un vi de guarda que neix a les finques de Bellmunt del Priorat i millora, com no podia ser d’altra manera, amb el pas del temps. La lletra diu així: “Sabes que tengo razón, cada día que pasa se vuelve mejor, cada vez es más fuerte, ya no soy ni consciente sólo quiero volver…”. Pura essència prioratina. Complexitat, profunditat, fruita madura, balsàmics… “El Morlanda negre és la meva criatura, només han sortit al mercat 5  anyades en 10 anys. Fem poc més de 5.000 ampolles, el que promet aquest vi és identitat, la de la garnatxa negra i la carinyena vella del Priorat. És un vi d’autor” explica amb orgull Judit Llop. I sorprèn a tothom.

Pere Ferrer: “Maridem una candidata a dos Grammy amb una enóloga que ben bé podria obtenir 100 punts Parker”

Un vi que bé valdria per acabar el concert, però hi ha encara una sorpresa final. El dolç que l’enòloga de Morlanda encara no embotella. De dolçor justa i refinada, un regal per acompanyar el bis, per recuperar l’emblema de Pastora, la lletra mítica del “no me llames Dolores llámame Lola, la que siempre va sola por Barcelona metiendo follón…”.

OP8A0462OP8A0340

A capella, Dolo Beltrán sona infinitament bé. Hi posa la veu i la pell, l’ànima, a l’actuació. Entre glops curts i esporàdics de vi, connectant amb el públic, amb la guitarra i amb les explicacions acurades de Judit Llop. Té ganes de presentar el nou disc Copilotos i té la generositat de regalar-nos-en un bocí. La resta haurà d’esperar a la primavera, després del naixement del seu primer fill, Mauro. Ara és moment per fer una pausa musical i teatral. Tornarà amb força i amb ganes de tornar a representar El Test a la Sala Muntaner, on el vi hi ha tingut també un paper destacat. Sobre la taula.

Repertori musical i de tast:  

MI VIDA EN COLOR & Vionta Albariño (D.O. Rias Baixas)

“Y tú que tienes la mirada triste de ir a dónde ya no existe la vida en color, tú… que ganas en distancias cortas me llenas de pequeñas cosas, mi vida en color”

FIESTA A LOS 40 & Morlanda Blanc (D.O.Q. Priorat)

“Era una chica cualquiera si la mirabas por fuera. Si te metías por dentro, te dejaba sin aliento”

PULSO & Amor Loco (D.O. Montsant)

“Gritaremos como locos viendo que el invierno se va, goodbye. Y saldremos disparados a la terraza con dos copas y a brindar, por la vida. Hoy brilla el día vas luciendo pantorrilla. Con sombrero y crema solar. Tienes lo justo para estarte tan a gusto. Aquí sentado sin pensar”

COPILOTOS & Odissey (Austràlia)

“Hicimos viajes tan dispares. Tú estabas en Marte y a mi Saturno me distrae. No tenemos norte y en el sur hay una calle. Que cruzamos como locos para ver quién llega antes”

VERTE LLEGAR & Morlanda Negre (D.O.Q. Priorat)

“Sabes que tengo razón, cada día que pasa se vuelve mejor, cada vez es más fuerte, ya no soy ni consciente sólo quiero volver…”

Una sorpresa… :-) Vi Dolç

“Una vez, solamente una vez, ya lo ves, Una vez te perdí… Una vez te seguí…  Una vez y dos y tres.  Una vez, me enamoré…”

 

El conciert íntegre es pot trobar en aquest enllaç https://www.facebook.com/tannicfreixenet/videos/1848379405432005/.

www.ruthtroyano.cat

 

“Color d’olor de poma” en Gastrotalkers

Posted by | Uncategorized | No Comments

12188048_1630483150545539_6126475173796037611_o

Gastrotalkers es un nuevo magazine digital y es un placer poder participar en su elaboración con una sección que pretende descubrir historias humanas vinculadas al mundo del vino. La primera es una entrevista a Ernest Benach, President del Parlament català entre los años 2003 y 2010, ahora al frente de un restaurante de sabores poéticos en la ciudad de Reus. Se llama “Color d’olor de poma”.

La persistencia de un agradable aroma cotidiano pugna en intensidad con el paso inexorable del tiempo en los versos del poeta catalán, Gabriel Ferraté. En su Reus natal desempolvan a menudo la originalidad de su obra. Ahora es para dar nombre a un proyecto gastronómico innovador que reivindica la poesía de los sabores. Quien fuera President del Parlament de Catalunya entre los años 2003 y 2010, el reusense Ernest Benach, regenta desde finales de 2015 el restaurante Color d’olor de poma (COP). De dar respuesta a las inquietudes de un país a ofrecer instantes de felicidad a unos cuantos comensales. Hay distancia, cierto, pero la ilusión une ambos servicios. Leer entrevista

 

12654363_579867452169614_4959196362706943067_n

 

Así me presento en Gastrotalkers:

Vines, like people, often reach their peak in the face of adversity

Periodista por la Universidad Autónoma de Barcelona, Sumiller y Máster en Planificación y Gestión del Turismo Enológico por la Universidad Rovira y Virgili de Tarragona. Leí una vez que “pasión es imperfección” y que “innovación es hacer las cosas básicas bien hechas”. Tengo ambas afirmaciones siempre presentes en el desarrollo de mi actividad profesional como periodista freelance. Me gusta salir de la zona de confort, me apetecen los nuevos retos, me motivan las personas sinceras y honestas, y creo que la actitud siempre va por delante de la aptitud. El mundo del vino me atrapó ya de pequeña -mi abuelo me mandaba a la barrica para rellenar el porrón- pero lo descubrí más tarde. Hace apenas 5 años. Desde entonces intento aprender cada día de personas que contagian con palabras y gestos sobre ciencia, técnica y arte. Como periodista, me gusta humanizar las botellas de vino y viajar a sus orígenes. Leí también un día que “Vines, like people, often reach their peak in the face of adversity”. Y en ello estamos ;)

 

www.ruthtroyano.cat

Bruno Colomer & Paco Pérez – “Caminante no hay camino, se hace camino al andar”

Posted by | Uncategorized | No Comments

11061722_10207042278272002_1014154568485237455_o

El xef amb 5 estrelles Michelin, Paco Pérez,  i l’enòleg Bruno Colomer (Codorníu) s’han conjurat a treballar plegats en endavant amb els seus respectius equips per fusionar cava i alta gastronomia. La col·laboració que tot just enceten busca “re-evolucionar” el món del cava, però és el camí el que acabarà dient-los quina és la concreció de l’aliança  filosòfica i experimental. Fan bo el seu assemblatge el conegut vers d’Antonio Machado.

I és camí incert cada camí,
n’és cada vida!” Josep Carner

Tots dos estan convençuts que “sortiran coses interessants” però aventurar-se a dir-ne una ara, és prematur. “Mai pots dir hem arribat. Sempre hem de preguntar-nos coses i fer-ne de noves” sentencia Colomer. Ell està al capavant de la direcció enològica del Celler Jaume, el laboratori de recerca i d’idees del grup Codorníu on hi ha inquietud i qualitat. S’elaboren caves de llarga criança (monovarietals de pinot noir, chardonnay i xarel·lo), s’assaja un monovarietal de parellada, s’estan testant un xarel·lo sense sulfits i els envelliments en tines de fang…

Celler Jaume és un centre experimental que s’ubica al cor de Codorníu, al mateix espai físic on es va degorjar la primera ampolla d’escumós de mètode tradicional del celler de Sant Sadurní, el 1872. Un laboratori a l’espera de resultats que, si s’escau, s’apliquen després al gruix de la producció de Codorníu. “A Celler Jaume considerem la vinya d’una altra manera. Collim pensant en l’acidesa que és el que dóna potencial per envellir al cava, com fan a la Champagne, a Alsàcia i a Borgonya. I a més a més, al celler desenvolupem després tècniques de vinificació per assegurar l’acidesa obtinguda com per exemple un premsat suau.

IMG_1471 IMG_1476 IMG_1474

“Iniciem un camí però veurem què ens trobem així que el comencem a recórrer. Vinyes, bosc, flors…” afegeix Pérez. I explica: “Compartirem talent, serà un procés d’aprenentatge mutu”. I matisa Bruno Colomer: “Els enòlegs també fem cuina, cuinem raïm…”. “Sovint oblidem que el vi el consumeixen persones” remarca Paco Pérez i continua dient “per això volem descobrir una nova manera de fer, donar un enfoc diferent al cava”. Colomer i Pérez busquen obrir nous camins per un producte d’alta gamma, el cava del Celler Jaume. “El cava són mans, és terroir, és coneixement, és saviesa. I volem fer-ho visible, anant plegats, sobre les premises de tradició, innovació i qualitat” explica amb convenciment Paco Pérez.

Defensor a ultrança del cava a la copa però també al plat, Pérez sorprèn amb una pintada al cava amb papillote de bolets. Abans haurem tastat gnocchi de pastanaga i escamarlà, arròs cremós d’ou de reig i gambetes, llimona en diferents textures i petits fours de xocolata amb tòfona. L’àpat es serveix al restaurant Enoteca de l’Hotel Arts, on es presenta la col·laboració amb Codorníu. Com a gurú que és en el món de l’escumós, Bruno Colomer trenca mites al voltant del cava. Un producte de llarga criança evoluciona positivament 5 anys després del degorjat. Ho constatem amb un Jaume Codorníu. Les notes d’evolució són presents però ben integrades, amb equilibri. Encara perviu la frescor, l’acidesa, la fruita madura…

Paco Pérez serveix un menú fresc i mediterrani tenyit d’elegància, subtilitat, expressió, gust i aroma. I amb la calidesa que li pertoca a aquest moment de l’any en què la tardor està a punt de mudar-se a l’hivern. No hi falten ni la tòfona -tampoc a les postres!- ni els bolets. Submergits en els plats innovadors de tall clàssic.

 

12360161_10207044644731162_2426449897567996503_n 12391015_10207044644811164_8816063304474047874_n 12360221_10207044645011169_6195208712094834164_n

12345536_10207044645371178_5800198491257628459_n 12376583_10207044645091171_2777360812906497764_n12342412_10207044645451180_874665378432285979_n

En una conjuntura difícil per al cava amb la creació de  la denominació Clàssic Penedès a Catalunya i l’increment de vendes de prosecco (i champagne) en l’àmbit internacional, Bruno Colomer lamenta que “en els moments difícils, hi hagi hagut cellers que han sortit de la DO. També des de dins es pot revertir la situació”. Malgrat aquesta circumstància, el futur l’interpreta en positiu, amb noves oportunitats. Una d’elles, que esperen en candeletes, és la nova normativa del cava de paratge que “dignificarà el sector”, diu. Celler Jaume té previst incloure totes les seves referències sota la denominació, però també aspira a fer-ho amb caves del grup Codorníu. “Garantirem l’origen fins al final i preservarem la tipicitat del nostre terroir” assegura Colomer.

 

12376704_10207044646931217_8314777831301050787_n 12373219_10207044654251400_2903736212136783831_n

Les tècniques de l’enologia i de la gastronomia s’alien per estudiar procedències, processos d’elaboració, tècniques i anàlisis sensorials. El Celler Jaume, a Sant Sadurní d’Anoia, acollirà les sessions de treball i el procés d’experimentació compartit. “Aprendrem  de l’aprenentatge” conclou Paco Pérez, conscient que el cava és un gran producte que no es pot deslligar de l’alta gastronomia. De fet, al restaurant Miramar de Llançà amb dues estrelles Michelin, té previst crear un menú especial on el cava Codorníu sigui l’eix inspirador de la proposta gastronòmica.

El 2017 començarà a veure’s el treball de 4 mans i dues ments tan inquietes com agosarades conscients de la transcendència de la seva aliança. L’objectiu és “apropar encara més l’univers de Codorníu al consumidor”.

www.ruthtroyano.cat

“Lo más importante de un vino mágico es lo que sientes, que es indefinible” Álvaro Palacios

Posted by | Uncategorized | No Comments

Vila Viniteca presenta a Phenomena el curtmetratge Corto N1.

886027_1158131880881934_6003843114302274204_o

Peter Sisseck arriba en taxi poc abans de les 18h. El públic espera a la vorera del número 168 del carrer Sant Antoni Maria Claret de Barcelona per entrar a la sala de projeccions. S’omple a vessar. Els coneguts se saluden. S’abracen. Se citen per després de la projecció per no alterar la fila de seients ja ocupats. Es fotografien a la butaca, davant de la cartellera… Una premier del vi a Barcelona que reuneix elaboradors, distribuidors, amants i aficionats del món del vi. Quim Vila demana a l’equip una fotografia amb els protagonistes de la cinta, a l’entrada, amb les llums de les grans ocasions que anuncien l’estrena. Converses en castellà a la sala. Mòbils amb fons de pantalla amb gotims, ampolles, paisatges de vi… Una parella que llegeix en veu alta els missatges de la bústia d’entrada i descobreix que Catalunya té una Cella Vinària a Teià on es pot tastar vi. Experts que saben que “hay cosas muy potentes para catar hoy… No he traído nada sólido, ni palitos” . Parlen dels vins a copes d’El Petit Celler. “Abren botellas top que dan para 6-7 copas” afegeixen. Arriba Carlos Latre gairebé a dos quarts de 7, hora d’inici de l’estrena. El proper dilluns 23 de novembre serà a Monvínic Experience amb el pianista Gonzalo Rubalcaba.

En Quim Vila dóna la benvinguda als assistents a dalt de l’escenari, davant del teló roig imponent que amaga la pantalla. Diu que l’opció de fer un curt neix a la conferència de cloenda que va pronuncia al curs de sommeliers de Galícia. “Engañamos a los elaboradores para rodar… Están hoy aquí los artistas, las vedettes, lo hemos conseguidor” exclama.

Suposo que no hi ha gaire coses que se li resisteixin a en Quim Vila, en el món del vi. Comença l’espectacle. 19 minuts d’emoció audiovisual. Passeig per les vinyes més emblemàtiques del Priorat, de la Ribera del Duero,  de la Rioja… Constato que falten molts Álvaro Palacios per contagiar passió i comunicació en el món del vi.

12239242_1158128207548968_2345713217564087933_o12240949_1158128420882280_3414568311309086213_o

L’inici del relat audiovisual planteja el viatge “De la subsistencia a l’hedonisme” i acaba argumentant la necessitat de “Viajar para aprender“. Entremig se succeeixen entrevistes als viticultors i enòlegs protagonistes, entre vinyes envejables. Llum, costers, ceps vells, laments, reptes i oportunitats. Un breu resum en tuits seria aquest:

 

“El gran vino está en recuperar la viticultura x municipios, parcelas, microespacios únicos” #álvaropalacios #CortoN! @vilaviniteca

“No hemos superado la fase d subsistencia para llegar al hedonismo; qdan vinos sin explorar” #CortoN1 @vilaviniteca #vino #MAdGregorio

“Éste es el mejor momento para recuperar viñedos, hacer un gran #vino y generar una gran expectativa” #PeterSisseck #CortoN1 @vilaviniteca

“El vino mágico lo hace la viña, no el hombre; pero el hombre tiene q encontrarla” Miguel Ángel d Gregorio #CortoN1 @vilaviniteca #vino

“Lo más importante d 1vino mágico es lo q sientes, que es indefinible” #ÁlvaroPalacios #Priorat #CortoN1 @vilaviniteca #vino

“Cuando no medico la viña, me responde de forma positiva” Juan Carlos López de la Calle #CortoN1 @vilaviniteca #vino

 

12273614_1158128204215635_5056751059210120505_o 12244531_1158128200882302_4347516110375407190_o

Acaba el curtmetratge amb ganes de més. Coneixement comprimit que cal fer més visible, més sovint… Se pressuposta que l’etiqueta #CortoN1 indica que hi haurà noves entregues amb Palacios, Sisseck, Miguel Ángel de Gregorio, Marcos i Miguel Eguren, Juan Carlos López de Lacalle i Jorge Monzón.  Els vins de final de festa conviden a retornar al paisatge de l’audiovisual. Sort van tenir els qui van poder quedar-se a Phenomena a tastar-los tots ;)

Gratallops 2012. DOQ Priorat

Corullón 2011. DO Bierzo

Propiedad 2011. DOCa Rioja

Mártires 2014. DOCa Rioja

Calvario 2010. DOCa Rioja

Avrvs 2010. DOCa Rioja

Finca El Bosque 2008. DOCa Rioja

San Vicente 2007. DOCa Rioja

Alabaster 2008. DO Toro

Valdeginés 2012. DOCa Rioja

El Carretil 2012. DOCa Rioja

Santa Cruz de Artazu 2012. DO Navarra

Pícaro del Águila Clarete 2012 Magnum. DO Ribera del Duero

Pícaro del Águila 2014. DO Ribera del Duero

Dominio del Águila Reserva 2011. DO Ribera del Duero

La Fleur de Rocheyron 2011. Saint-Émilion Grand Cru

PSI 2012. DO Ribera del Duero

Flor de Pingus 2012. DO Ribera del Duero

11148804_1158128214215634_2742759849925927819_n

 

Totes les fotografies del post són de Vila Viniteca

www.ruthtroyano.cat

Antonio Giuliodori/ Monvínic

Posted by | Uncategorized | No Comments

Quan tries vins que no coneixes, el preu és fonamental”

 

image6 image7

Poc es pot dir de Monvínic que no s’hagi escrit ja, sabent a més a més que ho han fet les firmes més reconegudes del món del vi i algunes d’elles magistralment.

When you sit down you are handed an iPad-like device that allows you to browse by region, grape variety and producer. There are some 60 selections by the glass. The Wall Street Journal

 

Ningú no es perd l’oportunitat de visitar aquest temple quan és a Barcelona. És des de fa temps una referència mundial, que no deixa mai de sorprendre. Centre de documentació, bar de vins, espai culinari… Un restaurant en constant evolució que ha vist en la renovació, l’adaptació i la previsió les claus de l’èxit. Professionals d’èxit, amb esperit, ànima i coneixement hi treballen a deshores -alguns, des dels inicis, com Isabelle Brunet – i la seva petjada es fa sentir amb força a la casa gran del vi. Saben compartir coneixements i confidències amb qui els escolta. Saben què és treballar dur; el servei obliga a deixar-s’hi la pell gairebé tant com el treball de la terra, des d’on arriben molts dels seus productes per a la cuina i els vins òbviament. El sommelier Antonio Giuliodori forma part de l’equip i ha estat al capdavant d’una de les darreres revolucions de Monvínic: la carta de vins interactiva.

El 2008 Monvínic ja es va situar a l’avançada presentant la carta de vins en una tablet, molt abans del boom de l’iPad.  Però l’autèntica innovació arriba ara perquè per primera vegada programador i sommelier han treballat plegats el hardware  per oferir un millor servei al client i donar sortida a les anyades antigues del celler que tenen una relació qualitat preu excel·lent. Fins ara costava identificar-les.

A Giuliodori el vaig conèixer per primer cop a Gratallops, al Priorat, quan el viticultor i enòleg Fredi Torres era al capdavant de Saó del Coster, un dia de verema, amb les mans untades de most i les ganes d’aprendre les poques coses que encara no sap del món del vi. Vaig tenir la sort de coincidir de nou amb ell a l’aula de tast de la Universitat Rovira i Virgili al curs professional de sommelier on va impartir dues classes magistrals sobre vins italians, el país d’on és originari, demostrant un coneixement profund no només de cadascuna de les regions vitivinícoles sinó també dels clàssics, dels pioners i dels nous viticultors i vins.  Ara el retrobo a l’oficina de Monvínic, a punt d’acabar el servei del migdia, gestionant a l’ordinador portàtil les referències de vins de la carta interactiva. Un treball ingent.

Cé veritable centre culturel et sensuel du vin place Barcelone à l’avant-garde de la planète oenologique. Vincent Pousson

 

La carta proposa una “navegació ràpida, fluïda i intuitiva per al client”, explica. Monvínic disposa de 10 unitats Surface 3 Pro de Mirosoft amb software desenvolupat per l’empresa Pasiona, disponible en català, castellà i anglès. La primera de les novetats d’aquesta nova eina vitivinícola que busca apropar el vi al consumidor és la divisió per vins a copes (n’hi ha 50 de disponibles i van rotant) i ampolles (2.700 referències) que contempla  les diferents categories de vins: blancs, escumosos, rosats, negres, dolços i generosos. La informació que acompanya a cada referència s’ha ampliat i s’hi detallen el cost per mitja copa (6cl) i copa (12cl) i per ampolla. El preu és un element destacat des del moment que l’ordenació es pot fer de menys a més (i a l’inrevés) amb aquest únic paràmetre. La pantalla tàctil és 100% scroll i l’aplicació permet fer una primera selecció de vins per  després realitzar una segona tria entre un grup més reduït de referències. L’ opció és nova, se simbolitza amb un cor i porta per nom “la meva selecció”. S’ha millorat el temps de pas entre pantalles i la connectivitat de tots els continguts informatius de la carta. La consulta dels vins és similar al suport paper: per ordre alfabètic es pot realitzar una cerca per DO, productor, marca, anyada i preu . Els filtres per categories faciliten la navegació i la interacció. La tria per preu és ara més afinada, més precisa, si abans eren franges de preu, ara hi ha l’opció de triar vins “per sobre de” o “per sota de” la quantitat desitjada.

 

La carta de vins és tan poderosa que necessites una explicació prèvia per endinsar-t’hi”

“El nou hardware dóna visibilitat a tots els racons de la carta de vi”

“Els apassionats del vi poden trobar referències exclusives a un preu molt raonable, la carta els les apropa”

 

image3 image4

 

Feta la selecció, apareix la fitxa de la referència que inclou informació bàsica sobre el vi i s’acompanya d’un mapa on es localitza la producció. En alguns casos, també es mostra l’elaborador, el celler i les vinyes amb fotografies. De fet, els arxius de Monvínic tenen 8.184 fitxes de productors de vi creades i més de 25.000 marques. Un volum d’informació enorme que ara es comença a fer visible per al consumidor.

És una inversió a futur però ja hem notat que ha millorat el servei, hi ha més facilitat per a l’usuari i més facilitat per al sommelier a l’hora de recomanar vins”

 

L’aposta de Monvínic ha començat a donar fruits pocs mesos després de la seva implementació. La carta permet al client descobrir noves regions de vins i triar entre opcions similars, seleccionar per comparació, el que significa un major aprenentatge. Entre els projectes immediats hi ha la traducció al francès de tot el contingut informatiu i la incorporació d’un logotip al costat de les referències que estiguin disponibles a Monvínic Store.

Tenim vins a preu molt just i és qüestió de temps però el món del vi anirà cap aquí. La carta permet descobrir-les amb cerques per preu”

“El mercat de vi de qualitat és fet per a nostàlgics”

 

image2

Aprofitant l’estiu, Monvínic se sotmet a una nova renovació. Fins el 7 de setembre roman tancat  per obrir portes amb novetats a la vista. Després d’haver obert la terrassa exterior amb jardí vertical i remodelat l’espai culinari, ara s’intervé a la cuina per doblar el seu espai i modernitzar-la. Permetrà també noves creacions a l’equip del director gastronòmic Guillem Oliva. Les sales privades i el wine bar també s’actualitzaran amb un disseny més contemporani i funcional. Al càrrec de l’obra hi ha l’interiorista Alfons Tost.

Frisant per conèixer les novetats que Monvínic presentarà quant a imatge i confiant que els tastos que organitza periòdicament el sommelier Cèsar Cànovas segueixin superant-se a cada edició, el que està clar, com diu Jancis Robinson, és que “any winelover within range should spend much of their lives there“.

 

www.monvinic.com

 

Monvínic és un centre divulgador de la cultura del vi de referència internacional que ha estat considerat com el millor bar de vins del món pel crític de vins del diari The Wall Street Journal. Un espai pioner, creat el 2008 per Sergi Ferrer-Salat, amb una selecció única de vins de tot el món.

Christian Escribà/ Vermut i pastisseria

Posted by | Uncategorized | No Comments

CristianEscribà

 

“Fa molt temps que m’agrada el vermut i especialment el moment del vermut, que és relaxat, amb un punt d’alegria. Et fa sentir bé i, a més a més, t’obre la gana” explica el mestre pastisser Christian Escribà. L’hora del vermut ha passat a millor vida. La innovació, el risc i l’atreviment estan convertint el vermut en protagonista al migdia a la cuina, al vespre a la cocteleria i ara per la tarda a la pastisseria. “A casa hi havia la cultura i el costum de fer el vermut” comenta Escribà i afegeix “des de fa temps que em rondava pel cap la idea de canviar-ho, però sempre costa tocar les coses quan hi estem acostumats”. I ara ha arribat el moment. Per mitjà d’un contacte comú, les inquietuds d’Escribà i la gosadia de Vermuts Miró de Reus els ha portat a entendre’s per dissenyar plegats noves aplicacions del vermut a la gastronomia.

“El que fem és revisar la possibilitat, l’antiga idea que tenia d’incorporar el vermut a la pastisseria, de la mateixa manera que ho hem fet amb altres tipus de licors. Ara hi ha l’oportunitat de col·laborar amb Miró amb un horitzó obert i moltes propostes més enllà de les que ens pensàvem incialment” relata el mestre pastisser. “No només fem pastissos sinó que també creem il·lusions” diu l’eslògan de la pastisseria emblemàtica amb establiments a la Gran Via i La Rambla de Barcelona. I així és.

 

IMG_5168IMG_5157

 

“El vermut té un punt amargant que contrasta amb la dolçor de la pastisseria” afirma Christian Escribà. En aquests atributs àmpliament coneguts hi ha la clau de volta de l’harmonia entre els dos mons. El mestre pastisser reconeix que estan “a l’inici de la col·laboració, el que hem creat fins ara és un indici de fins a on es pot arribar”. El vermut passa a formar part de la llista d’ingredients d’Escribà, l’incorpora a l’obrador i al receptari, vol que sigui ingredient en unes ocasions i complement – com a beguda que és – en d’altres. “Vincular dolç i salat és un camp interessant en la gastronomia i buscar també la combinació interna, per exemple les patates xip amb flor de sal recobertes d’una fina capa de xocolata poden maridar perfectament amb un Vermut Roig Miró” explica amb detall Escribà. “És important també l’hora i la persona a l’hora de pensar les receptes” matisa. En Carles Prats, director de Vermuts Reus, es decanta per les creacions d’Escribà més clàssiques, els brunyols ruixats de vermut i el borratxo que també l’incorpora. “El públic adult – a partir dels 50 anys – amant de la rebosteria tradicional catalana es decanta pels clàssics, els joves en canvi arrisquen més i busquen noves sensacions i no anar tant sobre segur, per a ells hem pensat els bombons líquids de vermut, per exemple” afirma el mestre pastisser.

A Pastisseria Escribà els agrada el risc però també el classicisme de les receptes que incorporen sempre un punt d’innovació. ”Estem en fase de proves amb diferents dolços i per la propera campanya de Nadal estrenarem les peces definitives amb vermut, perquè tenim dues idees bones que segur que quallaran, també entre els consumidors” explica amb ganes de desvetllar-les però sabedor que encara no ho pot fer.  En Christian sent que la importància del vermut es referma amb la seva aportació “des del món dolç” i insisteix en què li agrada explorar camps nous on ningú no hi ha entrat encara. En aquest sentit, comenta que “amb vi dolç la pastisseria ja s’hi ha trobat més d’una vegada, però amb el vermut el terreny és completament nou i per això hi hem entrat”.

De la llista d’elaboracions que han començat a crear amb el roig de Vermuts Miró en ressalta dues que li fan especial goig: els bombons de xocolata blanca amb vermut i el cheese cake amb gerds que proposa harmonitzar amb un got de vermut ben a la vora. Però finalment, acaba citant un dels clàssics: “Estic content amb el borratxo perquè és un pa de pessic de taronja, una recepta de 1987 quan vam inaugurar a La Rambla, emborratxar-lo amb vermut quan normalment es fa amb ron o cointreau, ha estat una bona pensada. Després hi ve la gema i el cremat, però si a més a més ho acompanyes de crema catalana, està per morir-se, i amb nata muntada amb maduixots…”

Se’ns fa la boca aigua amb tanta proposta dolça. Creativitat i innovació per enaltir dos mons que també es poden entendre i retroalimentar-se. Les aromes d’herbes naturals no se li han resistit al mestre Escribà i hi ha contribuït decididament l’obstinació de l’actual direcció de Miró per ampliar els usos i consums de la beguda. L’hora de fer el vermut pot arribar a fer la competència a l’hora de fer el te dels anglesos, va bé sobre les 5 de la tarda?

IMG_5179 IMG_5169

 

vi · moments · persones

No els ho he preguntat, però penso que de poc m’equivocaria si digués que Christian Escribà i Carles Prats celebrarien la comunió de les dues empreses familiars, que van iniciar la seva aventura a principis del segle XX, de la següent manera:

Amb un got de Vermut Roig Miró, l’autèntic de Reus, acompanyant els brunyols o els borratxos de vermut d’Escribà. Qui sap si la trobada seria a la pastisseria emblemàtica de La Rambla, a tocar dels vidres per temptar els turistes, però el que està clar que l’hora la marcarien ells, la nova hora del vermut catalana, les 5 de la tarda. La conversa podria girar sobre infinitat de temes però estic convençuda que hi tindrien cabuda els projectes de la MIROTECA.

 

www.ruthtroyano.cat

 

Albert Guinovart & Celler Barbara Forès – Cicle Vis à Vis TR3SC

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

10496989_10204863063232988_8183347854871436631_o10931594_10204863063512995_4767947606619855716_o

El compositor català Albert Guinovart ens va deleitar al Cicle Vis à Vis del TR3SC, al Museu Europeu d’Art Modern de Barcelona, amb una actuació inesperada. El piano era a la sala pel concert programat al vespre, però no se’n va poder estar. Expressar-se a través de la música és el que millor sap fer. No seré jo qui adjectivi la seva feina, ho hauria de fer amb superlatius, perquè és un mestre. I bon orador. Ahir ho va demostrar en la conversa mantinguda amb Miquel Curanta, director del TR3SC, i els assistents a l’acte. La música és la seva professió, la seva vida, és la seva passió i la seva afició. Perquè no n’hi ha cap altra. Ho reconeix obertament. Un compositor com Guinovart amb triomfs professionals des de molt jove confessa que si no fos músic “seria un desastre perquè no sé fer res més”. Si hagués de recuperar algun personatge de la història musical seria Mozart, diu estar atent a les noves tendències, cita Beyoncé durant la conversa – només ella pot guanyar-se bé la vida venent CD’s respon a preguntes del públic-, reconeix que cal entrar a la música per compositors que no siguin un Brahms per exemple. Un bon paral·lelisme per aplicar al món del vi. Ho hem de fer fàcil.

“A Catalunya tenim més tradició literària i pictòrica que musical” explica i reconeix que països del nord d’Europa “tenen més cultura musical perquè el clima ha afavorit les aficions a l’interior de casa, com la música”. No obstant, és optimista respecte el talent musical que observa en  les noves generacions a Catalunya i ho comprova tot sovint a l’ESMUC on imparteix classes. Deixa clar però que el reconeixement arriba, si arriba, després d’hores i més hores de treball. Tenacitat i constància són imprescindibles per arribar a ser un bon músic. Ho diu als pares dels seus alumnes, i recorda, també, com a casa seva no van posar objeccions als seus estudis superiors de música, després d’haver començat a estudiar telecomunicacions.

“Un compositor aspira a expressar-se amb el seu llenguatge propi” i de nou la veu de Guinovart sembla dirigir-se al món del vi. També l’enòleg imprimeix caràcter als vins. “Aquest llenguatge propi és imprescindible per poder expressar el que vols; les persones que elaborem vins expressem allò que sentim a través d’aquest procés” expliquen des del celler terraltí Barbara Forès, seleccionat per compartir escenari amb el compositor.

10934139_10204863063272989_2191596864132202127_o10924656_10204863062552971_933982257052915552_o

El tast del Vis à Vis s’intercala a la conversa musical i esdevé  una aproximació seductora als vins del celler de Gandesa amb nom de dona, una dona amb principis, obstinada i amb caràcter: Bàrbara Forés. Tastem el Blanc 2013, el rosat amb maceració pel·licular – “un vi atrevit per maridar amb un allegro” explica l’educadora social Pili Sanmartín- i El Templari 2011, garnatxa negra i morenillo, subtil, delicat, elegant. Un final sublim.

La Carme Ferré, mare i enòloga, i la Pili, filla i aviat sommelier, formen un bon tandem i el seu treball conjunt fa que tècnica, ciència i art siguin més visibles i tinguin més valor. En els  últims temps, el celler ha fet una aposta no només per reivindicar la història, sinó també per vincular-se amb la cultura en el seu sentit més ampli. “El sagnat del rosat és un dels moments més poètics de la verema amb la incògnita temps- aventura” explica la Pili. Em ve al cap la imatge del vermell encès i volgut del seu vi rosat, que s’estalvia seguir les tendències del pell de ceba, per al qual sembla escrita la frase que llegeixo a l’escala principal de camí al primer pis del MEAM: “Cap flor no necessita l’admiració entusiasta de les altres flors per sentir-se la més bella”.

Els vins del celler Bàrbara Forès reflecteixen una terra que sempre ho ha tingut difícil, escenari de la Batalla de l’Ebre, testimoni de  lluita per la llibertat. “Però ha arribat el moment de reconèixer el valor i l’origen de cada regió” diu la Carme amb orgull, sabent que la seva és una comarca agresta però que els vins han sapigut  integrar aquesta dificultat de forma positiva, com ella ha acollit amb gratitud – m’ho va explicar ja fa uns anys- el llenguatge de la vinya del seu pare: tornall, forc, saó, ensofrada, vernatxa, entera, marge, ribàs i espolsar.

Ahir, les notes inicials de Guinovart al piano van seguir sonant a la sala, al llarg de la conversa. Però al final, el compositor va decidir-se a posar música a un territori complex -desconegut i seductor alhora-, a uns vins senyorials i a unes explicacions senzilles i clares que van reivindicar la garnatxa blanca i lo morenillo. “Debussy és el compositor que millor definiria els vins que hem tastat perquè cada nota seva és una aroma”.

 

Vi · Moments · Persones (el maridatge imaginat)

“Albert Guinovart tocant Debussy amb una copa de vi garnatxa blanca de Barbara Forès”

 

www.ruthtroyano.cat

Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR