2014 junio

Rubén Parera/ Finca Parera (DO Penedès)

Posted by | DO Penedès | No Comments

rubenparera

 

«A la natura hi trobo la vida», escrivia la poeta Joana Raspall. Sovint tenim prejudicis i imatges preconcebudes de les persones que no coneixem. Pel que ens han dit i/o explicat, pel que hem llegit, per la ignorància en definitiva. Conèixer és saber. I per valorar amb justícia se n’ha de saber abans. Tot el que havia intuït d’en Rubén va canviar quan vam intercanviar les primeres paraules. A vegades les «etiquetes» no ajuden a conèixer la persona i fins fa uns dies només havíem tingut un contacte fugisser per un projecte anterior. Hospitalitat per davant de tot. Allò d’en Sisa que diu «casa meva és casa vostra si és que hi ha casa d’algú…».

Les persones que fan vi tenen quelcom d’especial. Ell ho ha begut del pare, en Jordi Parera, viticultor, n’estic convençuda, i la relació estreta que mantenen el vincula encara més al territori a on li apassiona viure. Als 13 anys el van enviar a Sant Emillion, ara sí que pot entendre el valor d’aquella distància i d’aquell aprenentatge. Aleshores hi era sense la consciència de l’esforç que significava i la recompensa que n’obtindria. Cirerers (grand premier) i oliveres plantades a pocs metres de distància de les finques de vinya que conreen. L’ahir i l’avui de l’agricultura. L’evolució natural. La selecció natural. Les noves generacions.

21 hectàrees de conreu ecològic, un tracte exquisit, delicat i precís a cada parcel·la de vinya, amb una filosofia molt clara, assolir de manera natural l’alta expressió. Els vins són biodinàmics i expressen el terrer que els ha vist créixer. «Viticultura de precisió-ecològica i enologia sense clixés», explica en Rubén, enginyer agrícola i enòleg de Finca Parera. A Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès), les vinyes formen una mar verda d’interior, amagada entre la frondositat penedesenca, en sòls d’argila, gres i conglomerat. Entre les varietats blanques es reivindica el xarel·lo i dues parcel·les, una d’elles plantada al 55 (la plana del xarel·lo) i l’altra la llengua del pou, al 78 . Però també la garnatxa blanca i la gewürztraminer, i en negres l’ull de llebre, el merlot, el cabernet sauvignon, la garnatxa tintorera, el syrah i el sumoll, que és autòctona.

El pare del Rubén va ser el primer productor ecològic de cirera amb certificat del CCPAE i a la vinya la reconversió arriba el 2004. Neix el 1999 com a Celler Minguet i evoluciona fins a l’actualitat. Amb ganes de plantar noves varietats, seguir experimentant, i endinsar-se en la pràctica biodinàmica. Buscant la fertilitat dels sòls, respectant els cicles naturals, elaborant un producte de gran qualitat i expressió natural.

En tots els processos, ja siguin a la vinya o al celler, hi ha pràctiques experimentals de biodinàmica. Nosaltres ho vam veure in situ i dies enrere difonia a través de Facebook: «Amb el privilegi d’acompanyar l’Associació TERRA DINÀMICA, l’equip de Finca Parera desenterra el P-500 (fems de vaca) i elaborem el P-501 (silici). A la tarda rebem una excel.lent jornada astronòmica, per compendre el calendari biodinàmic i el cicle lunar. Seguim endavant en l’aprenentatge!». Com també els preparats de «Maria Thun», el peu de cup amb llevats indígenes de la mateixa vinya, l’absència de sulfurós en les pràctiques al celler, etc.

Justament el celler ocupa un espai de la Masia de Can Rimondet de 1520. Pocs metres quadrats per dur a terme la vinificació d’una extensa gamma de vins. La majoria són de vinya jove i el treball és sempre «infusitiu», circumstància aquesta que converteix les seves referències en diferents, netes, pures. En Rubén explica que la verema es viu fora i que el celler, feta la feina, ha d’estar sempre impecable. I ho està quan hi entrem, també. Vestit amb una taula de fusta vella, pintada pels anys però amb un blau cel que sosté les millors i més naturals viandes possibles a més dels seus vins excel·lents. Hospitalitat, humilitat, senzillesa, transparència. Clar, Roig, Fosc, Sassó, Faust, Khrónos (33% de sumoll)… I en ve un altre en camí que no puc descobrir encara però que recull una història de fortes emocions al darrere que els ajudarà a tancar un cercle. Si és que els cercles vitals és poden tancar…

Tastem «any de vespres any de vi» el Clar, «cel rogent a la tarda, la pluja és passada» el Roig, «Estrella vora la lluna, tempesta segura» el Fosc, cupejats amb diferents varietats. Frescor, magnetisme. I tastem anyades noves, un detallàs. Sassó 2012, per primer cop el monovarietal de xarel·lo s’ha elaborat en bótes d’acàcia i és 100% biodinàmic, i Faust 2010 que incrementa el percentatge de garnatxa tintorera i  fa l’envelliment en un cup sota terra tot i que també passa per bóta. Innovacions amb resultat sorprenentment positiu. La creativitat no té límits. Com el xarel·lo que ara és a les «damajuanes» al sol i serena i ja apunta maneres. Poques ampolles i distribució molt selectiva. Un glop encisador que, amb la combinació dels aromes frescos i madurs de la cirera de Can Parera, és extraordinari.

Però el repertori acaba amunt, més amunt, amb Khrónos 2007, cupatge de sumoll, garnatxa tintorera i ull de llebre: autèntic, elegant, abellutat, hi ha finor. Un privilegi per conservar i gaudir sense límits d’espai i de temps. Acabem exhausts i complaguts per la visita, però en Rubén està a punt de tornar a la vinya. Reitera que «és el més important». I afegeix: «El pagés s’ha d’adaptar al seu ritme i no a l’inrevés».

vi

«Faust 2010»

Faust és el primer vinyeró des de 1872, com reivindica a l’etiqueta de la darrera anyada, que és nova quant a disseny.

 

moments

«Al final d’un bon dia de feina a la vinya, content per l’ofici. Al capvespre, amb el sol caient i amb una fresca suau que acompanya. Mirant Sant Llorenç d’Hortons des de la masia en ruïnes»

Afegeixo que és el mas on vol anar a viure, entre vinyes, observant la mar de verd  salvatge que creix a les vinyes penedesenques.

 

persones

«Amb el meu pare»

 

Finca Parera

www.fincaparera.com

ruben@fincaparera.com

677 95 58 61

Miquel González, periodista/ Tast de vins per a invidents DO Tarragona

Posted by | DO Tarragona, Vi·Moments·Persones | No Comments

dot2dot3

Diu el poema de Josep Vicenç Foix: «és quan dormo que ho veig clar». No és dormir, és aclucar els ulls involuntàriament, perquè la vida t’ha privat del sentit de la vista, però ningú pot prohibir-te el dret a exercitar-la. És possible? La DO Tarragona ho va posar a prova en el marc de la Fira del Vi, ara fa dos caps de setmana. En col·laboració amb l’ONCE, va preparar en una carpa de la Rambla Nova de Tarragona un tast de vins per a invidents. Els 5 sentits van ser-ne protagonistes? L’enòloga Pepa Menchón va dirigir magistralment la sessió i s’havia preparat a consciència el tast ja que era el primer d’aquestes característiques que impartia, tot i que s’havia informat i coneixia els tastos a cegues, amb els ulls tapats o amb ulls de professional. «Tastar en estat pur», els va dir als assistents. «Això és el que feu avui vosaltres, com quan els enòlegs tenim una copa negra i no sabem quin color té el vi, de manera que no estem suggestionats pels matisos visuals», va assegurar.

M’interessava el desenvolupament del tast, el primer d’aquestes característiques al qual assisteixo. Va ser emotiu, divertit -vaig ser l’única a qui el vent va tombar la copa de vi- i participatiu, molt més que els tastos als quals habitualment assistim. No hi havia por, ni timidesa, però sí coratge i expressió. Ganes de comunicar-se. M’interessava l’opinió dels assistents i ningú millor per relatar-me-la que el periodista Miquel González de l’emissora Tarragona Ràdio que també hi era. Em confessa que no és consumidor habitual de vi però tampoc va ser l’altre dia el seu primer contacte: «Més enllà dels primers contactes amb el vi (a l’adolescència, amb caldos de dubtosa qualitat i procedència), en consumia principalment en celebracions puntuals. Normalment vins negres. Més cap aquí m’he anat fixant en el més que interessant  món del vi, potser perquè se’n parla més i m’agrada saber quin vi estic bebent, d’on prové, les denominacions d’origen, quines propietats té, fixar-me en el gust, les aromes i les sensacions que em transmet». Immers en aquest aprenentatge, defineix d’encertat el tast de la DO Tarragona. Explicacions correctes i amenes i vins «que estaven bé al meu parer, com a no erudit en la matèria», matisa.

«És veritat que no cal la vista per tastar vins, però potser molts companys no s’atreveixen a participar en un tast. Crec, també, que no caldria un tast únicament per a cecs, sinó que tots els tastos haurien de ser integradors i que les persones cegues participessin de manera normalitzada. Ara bé, considero que la iniciativa va ser correcta», argumenta. Em sembla encertada la seva reflexió perquè tots som iguals davant del vi i alhora de gaudir-lo. El vi és salut, el vi és vida, el vi és per a tothom i potser no caldrien les distincions, però a vegades s’ha de començar per trencar tòpics i una activitat pionera com aquesta ens serveix també per prendre no només consciència sinó també nota. Pepa Menchón, l’enòloga, em comentava a l’inici del tast que la fase visual no s’ha d’obviar en un tast per a invidents perquè les persones tenen idees mentals dels colors, les que han tingut visió durant algun moment de la seva la vida, de manera que s’han de descriure els colors del vi. En canvi,  en Miquel ho matisa: «De petit, els vaig arribar a veure, els colors, però els recordo vagament i per a mi no m’aporten cap tipus d’informació, més enllà de la curiositat i del saber».

Sense descuidar aquesta fase, el tast es va impartir amb l’ordre lògic de blancs, rosats, negres, escumós i ranci, referències emblemàtiques de la DO Tarragona que els  invidents van poder descobrir gràcies a una fitxa escrita per a l’ocasió en braille. Sempre hem sentit a dir que l’absència de visió accentua més el potencial dels altres sentits, perquè cal emprar-los, obligatòriament, més. En Miquel hi reflexiona: «És interessant sentir i escoltar com cau el vi al got, el sorollet dels escumosos que vam poder escoltar dins la copa, fins i tot sons que passen més desapercebuts com el simple fet d’obrir una ampolla, posar el vi a la copa, moure la copa sobre la taula, o el sorollet que fa al fregar-la amb les mans. De la mateixa manera passa amb el tacte. Molt interessant anar tocant les parts de la copa, les ampolles… Fins i tot algunes marques de vins ja rotulen en braille les ampolles». Tant l’oïda com el tacte adquireixen un protagonisme especial i són sentits on l’enòleg hi posa l’accent. Palpar la forma de les copes i estar atent al destapament de cada ampolla, entre rialles i alguna petició de reomplir la copa, senyal que el vi agrada.

Pepa Menchón va fer salivar tots els assistents insinuant en més d’una ocasió l’arribada del pernil per acompanyar els vins de la DO Tarragona. I també amb algunes de les seves receptes suggerents com un gaspatxo de síndria amb menta, per acompanyar el vi rosat que es va tastar a la sessió. Crec que va ser una de les claus del tast, compartir experiències i sensacions enogastronòmiques per obrir diàleg amb els assistents. Amb nota d’humor inclosa, en Miquel ho acaba de reblar: «Suposo que és pel fet que érem poca gent i que, els cecs, per definició, preguntem si alguna cosa no la sabem. A més a més, com que no tenim informació visual, necessitem molt més contacte oral, la paraula, l’explicació, la definició de les coses».

Està clar que l’ordre de prioritat i importància dels sentits s’altera en un tast per a invidents, però la força amb què la cultura del vi hi arriba és emocionant. «La fase nasal em va sorprendre molt, crec que és la gran oblidada», m’explica el Miquel. I afegeix: «Molta gent parla del gust, però les aromes i el fet de treure l’aire després de tastar el vi, t’aboca a un reguitzell de sensacions i aromes impressionants». I malgrat que a nosaltres ens pugui semblar que tots va entrar en major o menor mesura en joc, en Miquel, a qui òbviament cal escoltar, remata dient » Per a nosaltres aquest és l’únic tast: en nas i boca». Aprofitant l’avinentesa li demano pel seu maridatge ideal que segur que, essent de les Terres de l’Ebre, aprofitaria per gaudir amb una bona paella d’arròs.

dot4

vi

«Em quedaria amb un vi blanc, són els que més m’agraden»

moments

«Una nit d’estiu en una ermita o en un tros del meu poble»

persones

«Amb la meva parella  i amb la Milena, la meva gossa pigall» -que, per cert, també va ser al tast-

DO Tarragona

www.dotarragona.cat

Miquel González

http://miguelgonzalezr.net/

 

Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies