2021 marzo

relats de vi_ sommeliers socks

Posted by | Uncategorized, Vi·Moments·Persones | No Comments

“La idea neix a Atenes un dia que plovia a bots i barrals. Se’m van mullar molt les sabates i els mitjons i em vaig aturar a comprar-ne uns en una botiga. Tenien motius divertits i allà se’m va ocórrer de crear-ne relacionats amb el vi. Un conegut meu tenia una fàbrica de mitjons petita i en dos mesos ja teníem els Sommelier Socks llestos”. Ho explica el sommelier grec Filippos Papadakis, copropietari amb Costis Vlassapoulos de l’empresa de mitjons Sommeliers Socks. Pot semblar una insignificança però crec que és de les imatges que he compartit als stories d’Instagram que més reaccions ha tingut amb comentaris de “jo també els vull!”.  

Papadakis ha treballat com a sommelier a Grècia i a Xipre. Ara és ambaixador d’Armand de Brignac a Suïssa i ambaixador mundial de Domaine Kikones. També té altres negocis però vinculats al vi hi ha l’empresa de mitjons i una botiga de vins al centre d’Atenes que obrirà aquest mes d’abril: The Wine Tunnel. Va estudiar el WSET a Grècia i diu que el 2009  va començar “el viatge màgic pels cursos i els diplomes. Encara no he acabat, però no renuncio a fer-ho i tinc l’esperança de trobar el temps lliure per completar-ho algun dia”.

Hi ha 6 dissenys diferents de Sommelier Socks amb colors i motius diversos. Però ja estan en producció tres altres més. “Drinking wine, feeling fine”, hi ha escrit en un dels que m’escalfen els peus mentre soc a casa. Els descobreixo a través de les xarxes socials per la proposta que fan els cellers Mesquida Mora i Vins Can Majoral de Mallorca, pels volts del 14 de febrer: “Des d’avui i fins dia 15 de febrer et proposam aquesta dos packs per tenir la panxa, els peus i el cor calent. Per autoregalar-te o per qui més estimis! Les unitats son limitades. Te’l durem a casa i si cal, amb una dedicatòria”. El compro i rebo a casa els seus vins, oli ecològic i els mitjons de Sommeliers Socks, però després contacto amb ells perquè m’encurioseix saber com neix la iniciativa. I me n’envien més parells a casa. I els reparteixo com sempre faig perquè no hi ha res que m’agradi més que compartir. I aleshores recordo els dies de confinament més dur, quan es va posar de moda el “wine and socks” a Instagram, especialment. Papadakis afegeix: “El vi i els mitjons també van ser una parella important a Grècia durant la primera quarantena. Hi havia molts programes de televisió i de YouTube on hi apareixien motius divertits i en un d’ells van sortir també els nostres”. La febre per estar a casa i beure vi, segurament que els ha anat bé, a ells.

El vi i els mitjons també van ser una parella important a Grècia durant la primera quarantena

“Exportem Sommelier Socks a 10 països, també a Espanya. I estem treballant amb cinc més. A finals d’any volem ser a una vintena. Es poden trobar a moltes botigues de vins de tot el món, també eBay a Londres i Amazon al Japó. I depenent del país, l’enfocament és diferent. Als països mediterranis on hi ha més cultura de vi és on tenim més nínxol de mercat. A Alemanya i a Suècia també, on hi ha moltes botigues i bars de vins”, explica Papadakis. De fet, aquest és el tercer accessori de vi que fabriquen: “Primer, vam començar amb un joc de taula de vins grecs amb 500 preguntes sobre les regions vitivinícoles gregues, els cellers, la història, etc. Després, un bon amic nostre que és pintor va dibuixar una vinya i en vam fer un  trencaclosques. També hi ha dues idees més que probablement estaran llistes al llarg d’aquest 2021”.

Filippos Papadakis va ser a Barcelona quan encara no es relacionava molt amb el vi, per veure un partit de futbol. Té ganes de tornar-hi i ja es visualitza al costat del mar: “No puc esperar a ser a la Barceloneta i gaudir del capvespre amb una copa de cava a les mans”. Entre els seus plans, hi ha visitar les regions de vins del Penedès i del Priorat i recorda que es va enamorar dels vins catalans fa 10 anys quan va tastar per primera vegada els de Castell d’Encús: “Mai oblidaré la claredat de la fruita d’Ekam. Va ser un dels primers riesling, després vindrien els d’Alsàcia i Alemanya”. Pel que fa al seu país, Grècia, defensa que la qualitat dels vins és molt alta i que hi ha una relació qualitat preu excel·lent. Tenen més de 1.400 cellers al país i ell s’aventura a contradir algunes de les tendències que s’imposen: “Tothom creu que la nostra arma secreta són els raïms autòctons, però jo no ho veig així. Estic més que segur que el nostre poder està en el raïm internacional i en el rang de preus entre 15 i 35 euros. Aquest és el camí per al viatge global. El futur ens ho mostrarà”.

He begut…

Torrelló 50 lliures 2020 de Torrelló Viticutors. Un vi fresc, sincer, profund i aromàticament complex probablement per l’orfebreria enològica amb què s’elabora, passant per àmfora, damajuana, bóta, ou de ciment i inox. Un xarel·lo expressiu i modern, amb notes de fruita d’ós madura, balsàmics i sotabosc mediterrani, que homenatja les “50 lliures barcelonines”, el preu que va pagar la primera generació de la família a l’Edat Mitjana per les masies, vinyes i boscos de la Finca Can Martí, de la seva propietat des d’aleshores.

De pícnic amb vi en llauna

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

Marie Tourell Søderberg és l’autora del llibre ‘Hygge. La recepta de la felicitat’. El subtítol diu: ‘Com gaudir més d’allò que ja tenim’. A les primeres pàgines escriu que el ‘hygge’ té moltes formes. Cadascú el presenta des de la seva perspectiva. Per a molts danesos, el hygge és una meta, una espècie de brúixola que ens condueix cap als petits moments que no es compren amb diners, descobrint la màgia de la normalitat. En un acte de confessió, després del pròleg enumera les 5 coses que per a ella són hygge, una de les quals és ‘beure vi al jardí de la meva mare’. Les altres són ‘quedar amb la germana i fer una volta pel parc, i parlar, riure i fer el pallasso com si tornéssim a ser petites’, ‘escoltar la pluja al terrat, amb una tassa de te i la meva parella al costat’ i ‘gaudir amb les amigues d’una tassa de cafè que es converteix en un sopar, i el sopar en una copa, perquè ningú no vol que s’acabi la vetllada’.

Per a l’amiga i fotògrafa Nani Nolla i per a mi, fer articles com aquest també és hygge, que en danès en diuen la felicitat de les petites coses. Cosir paraules i fotografiar l’ànima de plats i de vins que sentim bategar a prop dels nostres ideals i de la nostra manera de viure, cada vegada més connectades amb el ritme de la ciclicitat que ens ensenya la natura. Al llibre de Tourell s’explica que en temps de crisi econòmica es creen condicions especialment bones per al hygge: ‘La crisi ha tornat més introspectiu l’estil de vida, i els danesos han passat més temps a casa. S’han enfortit els llaços familiars i d’amistat. Hem encès les nostres llars de foc i hem tret els jocs de taula. Hi ha més espai per a la reflexió. Ara ja no queda bé tenir alguna cosa, sinó saber d’alguna cosa; d’aquí que en època de crisis llegim més llibres’. No es refereix a la pandèmia, sinó a una crisi econòmica anterior que va viure Dinamarca, però ve a ser el mateix. De fet, a Catalunya, el confinament ha fet madurar idees que estaven guardades al calaix i prova d’això és que han nascut projectes innovadors i disruptius. El vi en llauna n’és un. Un envàs i un model de consum que va iniciar-se a Austràlia i que es va estendre ràpidament als Estats Units. No vol competir amb l’ampolla, ni ve a substituir-la. El seu rol és un altre. Són nous moments de consum, noves formes de viure la vida i de celebrar-la, sense complexos.

Ogimi és un poble japonès amb el nombre més gran de persones centenàries del món. Entre el seu estil de vida hi ha cultivar un hort i plantacions de te. Pertanyen a alguna associació de veïns, celebren molt, fins i tot les petites coses. Tenen una missió important a la vida, o vàries. Tenen un ikigai, però tampoc se’l prenen seriosament. Hi ha relaxament i gaudi en tot allò que fan. Estan orgullosos de les tradicions i de la cultura local. Mostren passió per tot el que fan per poc important que sembli. Tenen el yui-maru, un esperit de cooperació mútua. Estan sempre ocupats amb tasques diverses que els permet relaxar-se. Quan se’ls pregunta directament per la clau d’una vellesa viva, diuen que hi ha el no preocupar-se, les bones rutines, cultivar les amistats cada dia, viure sense presses i optimisme. També hi juguen a favor aspectes com moure’s i menjar sa. I meditar. Tot això i molt més s’explica al llibre ‘Ikigai. Los secretos de Japón para una vida larga y feliz’, d’Héctor García i Francesc Miralles, dels que us recomanem la lectura. Un llibre on queda reflectida la importància de viure el present i de forma conscient i del que hem volgut seleccionar quatre paraules que hauríem d’incorporar al nostre vocabulari per viure abraçant la veritat i la bellesa:

Wabi-sabi, ‘En vez de buscar la belleza en lo perfecto busquémoslo en lo imperfecto, en lo incompleto. Este es el motivo por el que un japonés valora una taza de forma irregular, atravesada por una grieta en el medio Solo lo que es imperfecto, efímero e incompleto posee verdadera belleza, ya que se asemeja entonces a la naturaleza.

Ichi-go  ichi-e, ‘Este momento solo existe ahora y no volverá a repetirse. Se utiliza en la práctica de la ceremonia del te en la meditación zen y en las artes marciales japonesas. Todas las artes tienen como hilo conductor el momento presente’.

Resiliencia, ‘Una de las características comunes de todos aquellos que tienen un ikigai bien definido es que persisten en su pasión pase lo que pase. Cuando la vida les da reveses, cuando todo son obstáculos, nunca se rinden. Siguen luchando pase lo que pase. Estamos hablando de resiliencia’.

Antifragilidad, ‘Para construir un estilo de vida resiliente, no debemos temer las adversidades, porque todas esconden un potencial de crecimiento. Si adoptamos una postura de antifragilidad, encontraremos la manera de hacernos fuertes con cada golpe, depurando nuestro estilo de vida y manteniendo el foco en nuestro ikigai’.

És un llibre ple de lliçons, però n’hi ha dues que sobresurten:

‘No hi ha cap secret. El truc és simplement viure’

“七 転 び 八 起 き”

que vol dir que ‘si caus 7 vegades, alça’t 8

I nosaltres que mirem d’aplicar-nos-les, ho hem celebrat amb un pícnic entre vinyes just al moment que els ametllers ja perden la flor que ens ha regalat la mirada durant les últimes setmanes. I l’hem acompanyat dels vins en llauna de ZeenaCan-ViGlass Canned Winnes i Born Rosé, les quatre empreses catalanes que han començat l’aventura d’envasar vi català en llauna.

Salut i llarga vida.

Article publicat al bloc de Nani Nolla.

Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies