albert costa

«Fer vi és una aventura humana» Lluís Llach

Posted by | Uncategorized | No Comments
DSC_0697
A vegades la vida et regala converses que saps que recordaràs sempre. Va passar a finals d’estiu amb en Lluís Llach, a Porrera, en una trobada que, molt generosament, va preparar el seu soci, l’enòleg Albert Costa. «A mi m’entusiasma el Porrera, és el vi que dóna valor a Vall Llach«, reconeix el cantautor. Són vinyes d’un altre temps, de carinyena vella plantada al coster a tocar de l’ermita de Sant Antoni, que donen nom al Vi de Vila del celler. És el vi, és la vinya, però és principalment el nom d’un poble, allà on va néixer el seu compromís humà amb el vi.
«Fer vi és una aventura humana» reconeix en Lluís . I continua: «Amb l’Enric Costa -pare de l’Albert- ens hi vam posar pel poble, després dels aiguats de Porrera del 94, i vam mantenir l’aventura fins i tot en l’època que jo vaig haver de superar la malaltia». En Lluís té ganes d’explicar-se, d’obrir-se, pausadament, com el vi de llarga criança al decantador… Només l’enerva el ritme enverinat de l’actualitat política. «Vam plantar vinya per una causa que no era principalment la de fer vi. Amb l’Enric érem amics des de petits i  vam iniciar un projecte enològic des de la vessant social», recorda. Ja han passat 18 anys des dels inicis, però fa temps que el celler ha assolit la majoria d’edat, la maduresa.
«Des dels 4 anys que he vingut al Priorat; els meus temps feliços els recordo aquí«, reconeix Lluís Llach. Viure el Priorat l’ha fet entendre la difícil orografia que determina la bellesa del paisatge, la immensitat dels pobles petits i els valors de la gent que s’hi ha quedat a viure i que té en la terra un exemple de vitalitat, compromís i experiència.
És ell, en Lluís, qui encara decideix el moment d’iniciar la verema a Vall Llach, però sap que té un enòleg total al costat. Fill de l’amic de tota la vida que va perdre massa d’hora. «El celler és tot ell. És l’Albert. La seva arribada coincideix amb noves tendències en el sector, la seva presència encarrila el que hi havia iniciat. Arriba en el moment just en què la terra ha acabat de definir-se. La terra ens acaba sempre donant consells«, revela.
En Lluís reconeix que Vall Llach ha estat fidel a l’estil prioratí d’elaborar vins però deixa a les noves generacions introduir matisos per seguir sent la referència que són amb una mirada renovada. El comportament en el temps de les primeres anyades és excel·lent i ho comprovem amb una vertical de Vall Llach de 1999 a 2008.
image1 image2 image3 image4 image5 image6 image7 image8 image9 image10
El treball enològic dels inicis ha deixat pòsit. 99, 2000 i 2005 són excepcionals. El Vi de Vila Porrera 2013, que també tastem, és commovedor i l’Aigua de Llum 2014, que encara no ha sortit al mercat, apunta maneres. Beure’l al costat de la vinya de viogner on neix , amb vistes a vol d’ocell sobre Porrera, és un regal. I ens descobreixen durant la trobada que als baixos del celler, envelleix en una bóta petita un vi ranci amb mares de 1927, una joia enològica amb caràcter. En Lluís es mostra orgullós d’haver-la conservat.
La conversa amb Llach continuarà dies després a través del telèfon mòbil, amb missatges de veu que reprodueixo textualment, gràcies a les gestions de l’Andreas Claus i l’Albert.
DSC_0650

Com l’amant que ens acull sense fer-nos cap pregunta/ amb el seu dolç embruix/ així sento la natura

 

«Els records més íntims tenen referència, segurament, a la fundació del celler, perquè en Miquel Martí i Pol hi va participar d’una manera activa, amb la seva opinió, escoltant, ponderant, etcètera. Sabia que l’Enric i jo teníem aquest projecte i el fèiem davant seu, perquè ens reuníem a Porrera i ell a la seva cadireta participava de totes les converses. Va ser un còmplice i també un referent per nosaltres i per això li hem dedicat un dels vins més especials que tenim, l’Aigua de Llum, que porta un fragment del seu poema, Solstici.

DSC_0683

 

«Al Mas de la Rosa jo sento el poder de la terra perquè és un lloc tel·lúric, però sobretot i encara més quan hi vaig, és el valor de l’esforç. Aquelles terres han estat conreades per gent que quan van acabar tenien més de 70 anys i que ho van haver de fer d’una manera dificultosa. Era gent pobra i havien de caminar una hora i mitja per arribar al tros i després enfilar-se muntanya amunt. Cada cep tenia la seva importància. És el valor del sacrifici, de la suor. És tradició, tossuderia en guardar el patrimoni del territori i és una sort poder tenir finques com el Mas de la Rosa, que és el nostre buc insígnia»

VLL1VLL2

                                                                     (Fotografies d’Albert Costa)

 

«Quan estic al Senegal, el Priorat el recordo com un territori molt lluminós, curiosament, i també com un territori on cada pam és diferent de l’altre. Cada muntanya té el seu nom…»

DSC_0669

 

«Quan baixes del coll de Falset i veus Porrera allà enclotada en aquell immens fosc de les muntanyes, en una estranya solitud, te’n dones compte de la importància del territori pel ser humà, de com aquest territori ha condicionat els éssers humans. Els porrerencs són gent feta pel territori, adaptada pel territori, que l’estimen i han decidit viure allà. I això, amb les possibilitats que avui dóna la vida per marxar, per fugir, la gent que s’hi queda em commou sempre”

DSC_0680

 

«L’arribada de l’Albert Costa ha estat un canvi fantàstic de cara, no només al present, sinó de l’imaginari d’un futur possible. Penso sempre que un celler ha de ser un projecte a llarg termini on hi ha a darrera una filosofia, en el nostre cas molt clara des de l’inici, configurada amb l’Enric Costa, el pare de l’Albert. En aquesta filosofia, el territori i el celler es parlen mútuament, l’experiència i el celler es parlen mútuament i es van conjuminant les coses per arribar a bon port»

10392459_10204532781866836_7423859595887300359_n

 

«Crec que el futur del vi català és magnífic perquè el vi català és magnífic, dins de la diversitat i les diferents qualitats que es poden donar i textures, etc. Però amb una condició, i és que nosaltres ens ho hem de creure, i de veritat. Nosaltres vol dir l’integralitat del tot del món del vi. Des del que està a la vinya amb els dits congelats fins al sommelier d’un restaurant que sap que pot donar un producte magnífic d’acord amb el territori que representa, o fins al periodista que va a buscar l’origen, l’autenticitat de les coses i no viu en un món de complexes i el presenta com quelcom que val la pena. Tots plegats hi hem de creure. Si hi creiem tots, crec que el vi català té un futur magnífic perquè senzillament els vins que s’hi fan són extraordinaris, des de l’Empordà, fins la Terra Alta, bé… Tots»

DSC_0655

 

«Sóc més tastador de vi quan el bec, que no pas consumidor de vi. M’agrada sempre prendre’l amb algú que hi entén, que té coneixement del món del vi perquè m’expliqui la seva manera de veure’l i de sentir-lo. Per mi, és així»

DSC_0652

 

En solitud, però no solitaris,

reconduïm la vida, amb la certesa

que cap esforç no cau en terra eixorca»

Miquel Martí i Pol

 

 

L’autoexigència dels Vins de Finca

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

vinsdefinca2 vinsdefinca1

Mireia Torres (Jean León), René Barbier (Clos Mogador) i Albert Costa (Vall Llach) són els tres únics viticultors que poden posar rostre als vins de finca de Catalunya. Abans que s’acabi l’any, però, la fotografia s’ampliarà substancialment. Una dèria, una determinació i una passió del sommelier i director de l’Incavi,  Jordi Bort. Consolidar i projectar la categoria de vins de finca ha estat una prioritat des que va començar la seva gestió al capdavant de l’ens públic. El 2015 hauria de començar amb tres nous elaboradors de tres regions vitivinícoles diferents de Catalunya que formaran part d’aquesta selecta reunió, cosa que afegirà pluralitat, riquesa i qualitat al mapa de vins català. Els nouvinguts són cellers de la DO Pla de Bages, DO Terra Alta i DO Montsant que estan finalitzant el procés administratiu de validació. Ser part del club no és feina fàcil però a Catalunya hi ha cellers que sense estar reconeguts oficialment compleixen els requisits de qualitat i reconeixement amb l’elaboració dels seus vins: 10 anys d’elaboració del mateix vi, rendiments un 15% inferior a la mitjana de la DO i valoració positiva del celler tant a nivell internacional com nacional.

En el marc de la iniciativa Hotels amb DO, fa unes setmanes vam gaudir d’un tast únic i històric, en paraules de Jordi Bort, que marcava un punt d’inflexió en la visibilitat dels vins de finca a Catalunya. Bort afegia que «només 80 hectàrees de les 34.000 de tot Catalunya estan qualificades per elaborar vins de finca» i pertanyen als tres cellers mencionats, dos de la DOQ Priorat (Gratallops i Porrera) i un de la DO Penedès, el pioner. «Són patrimoni de tots», afegia el director de l’Incavi. «Els elaboradors amb el seu estil i rigor extreuen la millor selecció d’aquestes parcel·les per arribar a vins que són exigents amb si mateixos». deia. Hi ha un control escrupulós, sota l’empara de la DO i una evolució positiva de la qualitat que demostra cada anyada. «En els propers mesos tindrem 6 vins de finca a Catalunya i per més endavant esperem que també la DO Conca de Barberà i la DO Penedès se sumin a aquesta categoria amb dos nous cellers», explicava el director de l’Incavi, que va dirigir el tast a l’Hotel Neri.

Privilegi de poder compartir taula amb els elaboradors i els vins de finca que els reconeixen i d’escoltar com el director de l’Incavi compara la classificació històrica dels Bordeaux – sentenciada per Napoleó III amb motiu de l’Exposició Universal i basada en la reputació dels chateaux i el preu del vi al mercat- amb la catalana, que s’ha regit sempre per la qualitat i s’ha anat adaptant d’acord als avenços en viticultura i enologia. El tast va ser un viatge per «històries, vinyes i persones» com va resumir bé Albert Costa en la presentació del seu vi.

 

Vinya Gigi 2013/ Jean León

L’únic vi de finca blanc de Catalunya i el primer a rebre la distinció. Un Chardonnay al Penedès que ha esdevingut un dels més anomenats arreu. L’any 69 es van elaborar les primeres 200 ampolles. El Chardonnay a Catalunya s’expressa diferent, amb molta més frescor. S’ha guanyat el seu lloc competint amb una varietat molt estesa. Més informació

 

Vinya La Scala 2003/ Jean León

Monovarietal de Cabernet Sauvignon, una varietat molt respectada internacionalment, que en aquesta elaboració ens deixa veure com el pas per bóta marca un caràcter indòmit encara després d’11 anys. Amb personalitat i capacitat encara per arrodonir-se i refinar-se més en l’ampolla. Un vi gastronòmic, d’una verema complexa, d’enòlegs. Més informació

«El vi és una fotografia, és un espai en el temps» Jordi Bort

«El Chardonnay i el Cabernet Sauvignon ens han posicionat en una època determinada i això no és dolent, són varietats ben implantades a Catalunya» Jordi Bort

 

Mas de la Rosa 2010/ Vall Llach

Jordi Bort va voler anunciar a peu de finca la certificació d’aquest vi com a vi de finca, el tercer celler a aconseguir-ho a Catalunya. Va ser al Mas de la Rosa, on es practica la viticultura heroica entre vinyes centenàries de la Carme, pendents contundents i sòls de llicorella, el caràcter del Priorat. És un vi expressiu, la carinyena en la seva esplendor. Subtil, profund, mineral, delicat, amb fons balsàmic. Elegant. Més informació

«Els vins de finca sorgeixen de parcel·les on les persones tracten la terra diferent» Jordi Bort

«En els vins de finca, el mercat no està per sobre» Albert Costa

 

Vi de Vila Porrera 2010/ Vall Llach

Un cupatge de carinyena 70% i garnatxa 30% amb raïm de la vila de Porrera, de les finques Sentius, Cabacés i Sant Antoni. La DOQ Priorat va crear aquesta categoria per diferenciar la procedència dels vins i els seus matisos depenent del poble d’origen. Cap és igual. El clima, la varietat, el sòl i la mà de l’home fan petites obres d’art a cada parcel·la.

 

Clos Mogador 2012/ Clos Mogador

Una anyada més fàcil que la de 2011, tot i que «els anys més difícils són el repte més bonic«, explica René Barbier. El 2012 és elegància i s’expressa ràpidament, no li costa obrir-se com és propi als vins de Clos Mogador. «El trobo bonic, però no el trobo seriós», diu l’enòleg. «Aquest és un vi que us necessita molt a vosaltres», explica René Barbier. «Si darrere no hi ha un bon sommelier és difícil comunicar el que representa», comenta. Aquest any ha arribat a les 32.000 ampolles, una xifra rècord ja que en els últims 3 o 4 anys no s’hi arribava i ara, satisfets, hi han tornat. Més informació

 

Sobre la taula de tast d’un dels salons privats de l’Hotel Neri no hi podia cabre més saviesa, expertesa i autoexigència. La que s’imposen els elaboradors i la que traslladen als seus vins amb els quals viatgem al tros de terra que els ha tocat viure, com diria el poeta. Els agraden els anys difícils, els sorprenen els vins de llarga criança que encara demanen més ampolla i es repten – que és probablement el més important – a seguir treballant amb la mateixa tenacitat en les properes campanyes. En René i l’Albert trenquen la rutina de la verema per ser al tast i la Mireia s’escapa de reunions a la capital també per ser-hi. El director de l’Incavi ressalta l’excepcionalitat de la trobada: «Se’n parlarà d’aquí a 10 anys» adverteix. És la segona vegada que els reuneix, la primera va ser en privat, i creu que ha de marcar una fita. Sigui com sigui, serà més flexible i subversiva que la de Napoleó a Bordeuax el 1855. Jordi Bort, que ha jugat un paper decisiu i compromès amb la categoria, té clar quan, amb qui i a on els tastaria, els vins de finca:

 

vi · moments · persones

«Vinya Gigi Chardonnay 2013 el tastaria vora el mar, amb la companyia d’un cantant d’òpera»

«Vinya La Scala 2003  després d’una passejada per una muntanya, dinant o sopant en un refugi amb un escriptor»

«Clos Mogador 2012 amb un grup d’amics, d’aquells amb qui sopem de molt de tant en tant i que sempre volen sorpreses a taula»

«Mas de la Rosa 2010 amb la meva parella, a casa»

 

Hotel Neri / Hotels amb DO

http://www.hotelsambdo.cat/hotel-neri/

 

www.ruthtroyano.cat

 

Ernest Costa/ Clos d’Alè

Posted by | Cosmètica, DOQ Priorat, Vi·Moments·Persones | No Comments

closale

«Ara que els meus ulls entreveuen 
la serenor del meu capvespre 
aprenc certesa en la veritat 
que abans endevinava: 
Jo només tinc un desig d’amor, 
un poble i una barca».  

Alè, Lluís Llach (Astres, 1986/ Verges, 2007)

 

A la relació estreta i sana que endevino entre els germans Albert i Ernest Costa s’hi suma des de fa unes setmanes un nou projecte professional en l’àmbit de la viticosmètica. Enologia i farmacia estrenyen vincles i, amb la mateixa determinació que el cep busca aigua entre els sòls feréstegs de llicorella del Priorat, l’Ernest i l’Albert han esmerçat temps i costos a fer realitat un projecte que ara ja és palpable. Acaben de presentar Clos d’Alè, una crema facial antioxidant, fruït dels extractes de raïm de carinyena del celler Vall Llach de Porrera. En concert, els que han estat identificats pel Parc Tecnològic del Vi de Falset com els de més poder antioxidant de la seva verema de 2012. Són, per tant, subproductes de la vinificació que amb la intervenció  d’una empresa de cosmètica han acabat esdevenint crema. La seva aplicació redueix l’estrés oxidatiu, assegura una pell sana i retarda el seu envelliment.

“Ho comentàvem al pare i al Lluís (Llach), i al pare li feia il·lusió perquè era un projecte compartit entre els dos germans”, m’explica l’Ernest recordant l’inici de l’aventura. “Però sempre han passat per davant les inversions al celler i ens vam buscar la vida com a joves emprenedors amb un programa d’ACC10”, continua. La plataforma de la Generalitat ha esdevingut un òrgan consultor clau que ha vetllat pel projecte i que els va assignar un assessor expert (en nutrició) per poder desenvolupar-lo. En paral·lel, l’Ernest va ampliar la seva formació en el món dels productes naturals i les plantes aromàtiques. La il·lusió i la passió aviat els va motivar a no defallir en el projecte que unia vi i cosmètica i que ara surt al mercat marcant diferències respecte dels competidors.

“Aprofitem el residu del raïm, el que queda de la llavor i la pell assecada. Net i sec, enviem l’extracte glicòlic a l’empresa de cosmètica que és qui acaba elaborant la crema. El resultat és un líquid fluid amb envàs airless de llarga durada”, explica l’Ernest. “Ens condiciona el subproducte resultant de la verema: de 2012 n’hem pogut treure 500 litres, i amb el VITEC de Falset hem treballat les diferents varietats per veure que finalment enguany la carinyena era la més antioxidant”.

Clos d’Alè ha tingut una molt bona acollida un cop posat a la venda i l’Ernest explica que “amics i clients estan contents de trobar productes de cosmètica catalans, ja que estem acostumats a veure els francesos”. Gairebé com passaria amb el vi… Clos d’Alè es pot comprar al celler Vall Llach, a la Farmàcia Costa Miralbell de Barcelona i aviat també en dues farmàcies d’amics de l’Hospitalet i Vic. Els germans Costa tenen clar que seguiran apostant per aquesta línia d’innovació i salut: “La idea és fer una gamma sencera de cremes per a cara, cos, peus, mans… Cada any provarem amb VITEC el subproducte de la vinificació i durem al laboratori extern els extractes. N’emprarem els més antioxidants per crear nous productes de viticosmètica”.

“El pare va vetllar pel projecte des de l’inici, va ser qui va escollir el nom i també l’aroma de la crema, que és femení”, relata l’Ernest. Alè és una de les cançons de Lluís Llach que més apassionava el seu pare i ara, després de la seva mort sobtada, entenc que aquest nom no només dóna sentit a un producte sinó que també l’homenatja a ell. «Ens feia molta il·lusió treballar un projecte plegats amb l’Albert, perquè tenim passions compartides. Quan li explicàvem al pare els avenços que aconseguíem, es mostrava encantat per l’entesa dels dos germans», recorda l’Ernest. I afegeix: «la nostra és una relació estreta perquè cada dia ens truquem i ens posem al dia del que passa al celler, a la farmàcia, del que ens passa, però ara hi una connexió professional que va més enllà de la personal, i estableix un pont entre Porrera i Barcelona». En Lluís Llach va ser el primer a rebre la crema Clos d’Àlè i l’Ernest assenyala que els ha fet suport en tot moment, a més de mostrar-se satisfet perquè 7 anys després de batallar-ho, ha estat possible.

Clos d’Alè està principalment orientat a dones d’entre 30 a 45 anys -les aromes ja són certament reveladores, però hi haurà properament altres cremes nutritives per a pells més velles i nous productes amb base d’avellana i d’ametlla. «Tenim clar que hem d’anar de la mà d’un laboratori i seleccionar bé els extractes per veure quins poders té. Analitzarem el resveratrol, que es troba tant a la pell com a les pepites, i anirem diversificant la proposta», revela encoratjat l’Ernest. Per aquestes festes de Nadal, ja han fet arribar mostres a amics i clients i aviat els primers envasos creuaran l’oceà per seduir els Estats Units, com ja han aconseguit amb el vi.

«L’Albert ja guarda el subproducte de la vinificació de la verema 2013», em diu l’Ernest. I imagino com el projecte els ha fet vibrar de nou, en un any de consolidació del celler, marcat pel naixement del vi de finca qualificada Mas de la Rosa 2010, un gran tresor que torna a posar Porrera al món. No obstant això, l’Ernest em reconeix que la seva debilitat és l’Embruix -amb independència de l’anyada- i també apunta que assaborir-lo amb el seu germà Albert vist acabat el projecte és dels millors maridatges. De la conversa que mantenim per telèfon se’n desprèn molta sensibilitat i en això s’assembla molt a l’Albert. El seu món gira entorn la ciència, la vinya, la poesia, la música i crec que no aniria errada si digués que subscriu el poema de Miquel Martí i Pol  musicat per Llach per definir el seu arrelament amb la terra, que ara els ha donat una alenada d’aire fresc amb un producte que fa salut i vida, com el vi:

«… estimo aquesta terra com un amant fidel i ardent/ aquesta terra meva que cada jorn m’encén i em pren/ pell a pell ens compartim, cos a cos ens aprenem i el desig ens manté vius els somnis…» 

 

vi

«Qualsevol riesling dels que l’Albert ens porta dels seus viatges».

moments

«El dia que vam provar la primera crema Clos d’Alè i també el dia que la vam posar a la venda a la farmàcia».

persones

«Amb l’Amaia, la meva parella, qui m’ha aguantat i ajudat en tot aquest projecte».

Clos d’Alè

http://www.alecosmetics.com/

Accés al vídeo promocional

Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies