enoturisme

Retrats de Vi

Posted by | Uncategorized | No Comments

retratsdevi

Retrats de vi és un cicle de perfils d’enòlegs que s’han format a la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Paisatges, pràctiques vitivinícoles i perfils professionals diversos, però amb una única manera d’entendre el vi: amb passió i amb el convenciment que el vincle amb la terra és tan determinant com l’art i la ciència que es fonen a l’hora de fer vi.

1452506393

Ciència, tècnica, art i persones humanes

Diu el diccionari que enòleg/a és la persona versada en enologia. I enologia és la tècnica de la preparació, el millorament i la conservació dels vins i de l’anàlisi i l’estudi de cadascun dels seus components.

#retratsdevi comprovarem que també és art, sentiment i passió. 6 enòlegs que s’han format a la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona ens relaten les seves vivències personals i professionals.

El vi com a eix central de les seves vides, una herència que ningú no vol deixar perdre i que tothom vol seguir llegant, amb més coneixement i sostenibilitat, a les generacions futures.

Diuen que el pagès, el viticultor, l’enòleg… és el millor conservador del paisatge. També qui millor l’interpreta i qui fa possible que es pugui embotellar perquè els mortals puguem viatjar als orígens quan ens en servim una copa.

#retratsdevi s’estructura en quatre apartats i un capítol enogastronòmic final:

Vi i orígens
Vi i URV
Vi i projecte de vida
Vi i cultura
Itineraris personals

D’estades d’un dia i converses vàries per telèfon i mail en resulta un cicle de 6 reportatges en profunditat que s’editaran en format llibre en català, castellà i anglès. Per entendre, per comprendre, per gaudir encara més del món del vi. Un món de ciència i tècnica molt humà.

Què n’opinen d’ells?

#retratsdevi inclou l’opinió de més d’una vintena de professionals que coneixen a fons els enòlegs protagonistes del cicle. Una primera lectura:

1452507645

“Aquesta nova col·lecció del Servei de Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, Retrats de Vi, és una excel·lent iniciativa que ens aporta el coneixement d’uns quants enòlegs, formats a la Universitat Rovira i Virgili, els quals, a través de la seva experiència professional i personal, ens faran entendre més en què consisteix la seva feina, els objectius que es plantegen i els reptes als quals s’enfronten, però sobretot ens ajudaran a percebre la seva estima per una professió molt arrelada a les nostres terres” Josep Anton Ferré Vidal, rector de la URV

“Fer el vi que la terra inspira, provoca i ens dóna” Carme Ruscalleda

Posted by | Uncategorized | No Comments

fondo_home_1

 

La cuinera amb més Estrelles Michelin del món, Carme Ruscalleda, és l’ambaixadora de Catalunya, Regió Europea de la Gastronomia i l’Enoturisme. La xef  de les 7 estrelles Michelin, la cuinera autodidacta i exigent, que porta “del cap al plat” els ingredients més naturals i saludables, afirma que la creativitat està a l’ADN de Catalunya i el 2016 serà l’any per exhibir-ho. M’explica que:

 

Catalunya tindrà el 2016 les oportunitats de la reflexió, d’on venim, què fem i cap a on anem. Tenim eines, talent, la creativitat és a l’ADN, hem de motivar el sector que encara va a mig gas”

“Avancem quan hi posem un treball sense treva. Llavors serem l’enveja del món”

“L’originalitat és la ubicació, la Mediterrània. Tenim cultures que ens van visitar i el caràcter català absorveix el que li agrada”

DSC_0658

Al Restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar, els vins són responsabilitat del sommelier Joan Lluís Gómez. Explica el web sobre la carta de vins que “són escollits pel seu estil propi, ja sigui tradicional o modern: ens interessa sobretot que continguin l’empremta de la zona o del sistema de vinificació, i que aquestes característiques harmonitzin bé amb la cuina del Sant Pau, una cuina també plena de matisos, textures i perfum”.

Com a ambaixadora de la Regió Europea de la Gastronomia, Ruscalleda creu que el vi ha de tenir un protagonisme especial el 2016. Innovació i tradició han d’anar de la mà:

 

El sector del vi català és creixent i original. Hem d’apostar per l’originalitat del territori, fer el vi que la terra inspira i provoca i ens dóna. El sòl, la terra, són originals i únics. Amb varietats autòctones amb eines modernes i oberts al món”

 

ENTREVISTA A LA XEF Carme Ruscalleda (àudio)

 

Recomano reportatge a El País – La gran dama de la cocina mundial

www.ruthtroyano.cat

“Fer vi és una aventura humana” Lluís Llach

Posted by | Uncategorized | No Comments
DSC_0697
A vegades la vida et regala converses que saps que recordaràs sempre. Va passar a finals d’estiu amb en Lluís Llach, a Porrera, en una trobada que, molt generosament, va preparar el seu soci, l’enòleg Albert Costa. “A mi m’entusiasma el Porrera, és el vi que dóna valor a Vall Llach“, reconeix el cantautor. Són vinyes d’un altre temps, de carinyena vella plantada al coster a tocar de l’ermita de Sant Antoni, que donen nom al Vi de Vila del celler. És el vi, és la vinya, però és principalment el nom d’un poble, allà on va néixer el seu compromís humà amb el vi.
Fer vi és una aventura humana” reconeix en Lluís . I continua: “Amb l’Enric Costa -pare de l’Albert- ens hi vam posar pel poble, després dels aiguats de Porrera del 94, i vam mantenir l’aventura fins i tot en l’època que jo vaig haver de superar la malaltia”. En Lluís té ganes d’explicar-se, d’obrir-se, pausadament, com el vi de llarga criança al decantador… Només l’enerva el ritme enverinat de l’actualitat política. “Vam plantar vinya per una causa que no era principalment la de fer vi. Amb l’Enric érem amics des de petits i  vam iniciar un projecte enològic des de la vessant social”, recorda. Ja han passat 18 anys des dels inicis, però fa temps que el celler ha assolit la majoria d’edat, la maduresa.
“Des dels 4 anys que he vingut al Priorat; els meus temps feliços els recordo aquí“, reconeix Lluís Llach. Viure el Priorat l’ha fet entendre la difícil orografia que determina la bellesa del paisatge, la immensitat dels pobles petits i els valors de la gent que s’hi ha quedat a viure i que té en la terra un exemple de vitalitat, compromís i experiència.
És ell, en Lluís, qui encara decideix el moment d’iniciar la verema a Vall Llach, però sap que té un enòleg total al costat. Fill de l’amic de tota la vida que va perdre massa d’hora. “El celler és tot ell. És l’Albert. La seva arribada coincideix amb noves tendències en el sector, la seva presència encarrila el que hi havia iniciat. Arriba en el moment just en què la terra ha acabat de definir-se. La terra ens acaba sempre donant consells“, revela.
En Lluís reconeix que Vall Llach ha estat fidel a l’estil prioratí d’elaborar vins però deixa a les noves generacions introduir matisos per seguir sent la referència que són amb una mirada renovada. El comportament en el temps de les primeres anyades és excel·lent i ho comprovem amb una vertical de Vall Llach de 1999 a 2008.
image1 image2 image3 image4 image5 image6 image7 image8 image9 image10
El treball enològic dels inicis ha deixat pòsit. 99, 2000 i 2005 són excepcionals. El Vi de Vila Porrera 2013, que també tastem, és commovedor i l’Aigua de Llum 2014, que encara no ha sortit al mercat, apunta maneres. Beure’l al costat de la vinya de viogner on neix , amb vistes a vol d’ocell sobre Porrera, és un regal. I ens descobreixen durant la trobada que als baixos del celler, envelleix en una bóta petita un vi ranci amb mares de 1927, una joia enològica amb caràcter. En Lluís es mostra orgullós d’haver-la conservat.
La conversa amb Llach continuarà dies després a través del telèfon mòbil, amb missatges de veu que reprodueixo textualment, gràcies a les gestions de l’Andreas Claus i l’Albert.
DSC_0650

Com l’amant que ens acull sense fer-nos cap pregunta/ amb el seu dolç embruix/ així sento la natura

 

“Els records més íntims tenen referència, segurament, a la fundació del celler, perquè en Miquel Martí i Pol hi va participar d’una manera activa, amb la seva opinió, escoltant, ponderant, etcètera. Sabia que l’Enric i jo teníem aquest projecte i el fèiem davant seu, perquè ens reuníem a Porrera i ell a la seva cadireta participava de totes les converses. Va ser un còmplice i també un referent per nosaltres i per això li hem dedicat un dels vins més especials que tenim, l’Aigua de Llum, que porta un fragment del seu poema, Solstici.

DSC_0683

 

“Al Mas de la Rosa jo sento el poder de la terra perquè és un lloc tel·lúric, però sobretot i encara més quan hi vaig, és el valor de l’esforç. Aquelles terres han estat conreades per gent que quan van acabar tenien més de 70 anys i que ho van haver de fer d’una manera dificultosa. Era gent pobra i havien de caminar una hora i mitja per arribar al tros i després enfilar-se muntanya amunt. Cada cep tenia la seva importància. És el valor del sacrifici, de la suor. És tradició, tossuderia en guardar el patrimoni del territori i és una sort poder tenir finques com el Mas de la Rosa, que és el nostre buc insígnia”

VLL1VLL2

                                                                     (Fotografies d’Albert Costa)

 

“Quan estic al Senegal, el Priorat el recordo com un territori molt lluminós, curiosament, i també com un territori on cada pam és diferent de l’altre. Cada muntanya té el seu nom…”

DSC_0669

 

“Quan baixes del coll de Falset i veus Porrera allà enclotada en aquell immens fosc de les muntanyes, en una estranya solitud, te’n dones compte de la importància del territori pel ser humà, de com aquest territori ha condicionat els éssers humans. Els porrerencs són gent feta pel territori, adaptada pel territori, que l’estimen i han decidit viure allà. I això, amb les possibilitats que avui dóna la vida per marxar, per fugir, la gent que s’hi queda em commou sempre”

DSC_0680

 

“L’arribada de l’Albert Costa ha estat un canvi fantàstic de cara, no només al present, sinó de l’imaginari d’un futur possible. Penso sempre que un celler ha de ser un projecte a llarg termini on hi ha a darrera una filosofia, en el nostre cas molt clara des de l’inici, configurada amb l’Enric Costa, el pare de l’Albert. En aquesta filosofia, el territori i el celler es parlen mútuament, l’experiència i el celler es parlen mútuament i es van conjuminant les coses per arribar a bon port”

10392459_10204532781866836_7423859595887300359_n

 

“Crec que el futur del vi català és magnífic perquè el vi català és magnífic, dins de la diversitat i les diferents qualitats que es poden donar i textures, etc. Però amb una condició, i és que nosaltres ens ho hem de creure, i de veritat. Nosaltres vol dir l’integralitat del tot del món del vi. Des del que està a la vinya amb els dits congelats fins al sommelier d’un restaurant que sap que pot donar un producte magnífic d’acord amb el territori que representa, o fins al periodista que va a buscar l’origen, l’autenticitat de les coses i no viu en un món de complexes i el presenta com quelcom que val la pena. Tots plegats hi hem de creure. Si hi creiem tots, crec que el vi català té un futur magnífic perquè senzillament els vins que s’hi fan són extraordinaris, des de l’Empordà, fins la Terra Alta, bé… Tots”

DSC_0655

 

“Sóc més tastador de vi quan el bec, que no pas consumidor de vi. M’agrada sempre prendre’l amb algú que hi entén, que té coneixement del món del vi perquè m’expliqui la seva manera de veure’l i de sentir-lo. Per mi, és així”

DSC_0652

 

En solitud, però no solitaris,

reconduïm la vida, amb la certesa

que cap esforç no cau en terra eixorca”

Miquel Martí i Pol

 

 

Riberach – Bélesta La Frontière ( vinyes al peu del Canigó )

Posted by | Uncategorized | No Comments

 ”C’est un petit pays à l’allure très digne/ Où sagement rangée se prélasse la vigne/ Sous le regard hautain et cependant très doux/ D’un tout petit géant qu’on nomme Canigou” Jean Cayrol

 

image1image4

 

Bélesta de La Frontière (Llanguedoc- Rosselló) és un petit poble medieval que torna a situar-se al mapa de la Catalunya Nord amb la recuperació d’una antiga cooperativa d’elaboració de vi reconvertida a hotel, restaurant, celler, spa i molt més. A dues hores de Barcelona amb TGV  inclosa la ruta en cotxe de poc més de 30 minuts des de Perpinyà. No és d’estranyar que sigui l’hereu d’un tros de vinya del poble rossellonenc qui hagi decidit submergir-se en aquesta aventura.

Luc decided to set up the Riberach wine estate with three friends. Then Karin bought the building and startet to completely rebuild it with Luc. Her dream? Create a genuine hotel-restaurant-contemporary wine cellar concept based around gourmet tourism” s’explica als visitants. “L’originalitat està en tornar als orígens” deia Gaudí referint-se a la natura com a punt d’inspiració i de respecte cap allò que hem heredat. I al peu de la lletra s’ho han pres a Bélesta. L’antic celler acull ara un equipament enoturístic de quatre estrelles on tot té un sentit especial: l’espai del restaurant és l’antiga sala de premsar el raïm – en donen fe les fotografies que pengen a les parets-, les tines de ciment són habitacions – wine vats, en diuen- el forjat que sosté el sostre és original, i s’ha obert un gran finestral per emmarcar el paisatge rural que és un dels valors de l’espai… Tot és confortable malgrat que es manté l’esperit industrial de la construcció. Es guarda l’essència de les formes tant com es conserva la corba dels ceps de carinyena vella que en poques setmanes veremaran. L’avi d’en Luc conreava vinya a peu del Canigó, a Bélesta, i feia temps el nét rumiava a tornar-hi amb la seva companya. Tots dos són arquitectes de professió, però el paisatge del Rosselló els ha captivat i aquí han volgut fixar també arrels, personals i professionals.

 

image3 image7

 

Luc Richard y Karin Puringher són els artífexs d’aquest espai que visitem en un dia de forta tramuntana, el que demostra que no només és patrimoni de l’Empordà. A pocs quilòmetres de la costa francesa i del mar Mediterrani, envoltat de vinyes i amb l’emblema del Canigó de fons, Riberach és un complex enogastronòmic que s’ha apuntat a la moda de l’slow food, però no per necessitat sinó per  convenciment. Cada habitació (o suite) té un disseny especial que busca la comoditat del visitant i no hi falta l’ampolla de vi Riberach de 50 cl per donar la benvinguda. S’han pensat tots els detalls i s’ha imposat en tots els espais la tendència “eco-friendly”. Un dels atractius principals de l’exterior és la piscina d’aigua natural, un sistema alemany desenvolupat fa 20 anys però totalment innovador a França. Consisteix a filtrar i purificar l’aigua a través de la vegetació. A l’interior, sorprèn l’spa d’atmosfera exòtica i oriental amb possibilitat de gaudir d’un hammam, absolutament imprescindible quan es viatja a Marràquetx o Essaouira.

image5 image6 image9

On probablement més es demostra el Km 0 és a la cuina. El restaurant Le Cooperative de Laurent Lemal  prepara exquisits plats mediterranis, creatius, gourmet i innovadors des de l’any 2009. La proposta del dia D és realment reveladora:

Red Mist 2015

Tomatoes of Laurent’s garden/ Burrata/ Parmesan cheese / Wild Strawberry/ Basel

***

Baudroie de petite pêche de Méditerranée

Monkfish from Mediterranean sea/ Leek/ Liquorice/ Sweet breads

***

Souvenir de montagne

Mountain’s memory/ Raspberries/ Polenta/ Grilled peppers/ Wild Coriander

IMG_8113 IMG_8116

Els menús s’actualitzen un o dos cops per setmana  i Lemal té clar que ha de ser “a testimony to all the little local producers, to the confidence and admiration he shows them“. Els àpats tenen qui els harmonitzi amb el vi, amb les referències de Riberach principalment. Al restaurant és possible beure vins a copes de tot el Rosselló. I la carta treballada per un sommelier que és a la sala indica que hi ha “wines from around here a lovely range of Roussillon wines, small states who prefer to produce not only organically but also biodynamically“. La biodinàmica també ha seduït aquest petit celler rossellonenc i en aquesta pràctica s’ha submergit l’enòleg que busca un marcat accent de l’acidesa per donar desimboltura als vins. El cargol és el traçat pictòric que unifica la imatge de tots els vins i la contraetiqueta de tots els vins, que són IGP Côtes Catalanes, ressalta que han estat produïts emprant l’agroecologia amb la idea de preservar els equilibris naturals i la biodiversitat de l’entorn, apostant per la sostenibilitat i fomentant la fertilitat dels sòls alhora que s’han tingut en compte com no podia ser d’altra manera les varietats indígenes. Vins interessants, fàcils de beure, que trenquen el tòpic de l’elevat cost dels vins francesos (si pensem en Borgonya i Bordeus) i estan, al mateix temps, aliniats amb la qualitat.

El celler és un edifici adjacent al restaurant-hotel  i disposa d’una botiga de vins on es poden trobar nombroses referències de la Catalunya Nord que, en canvi, costa molt comprar a Catalunya. L’edifici de 1925 que s’alça davant del castell-museu prehistòric de Bélesta, ha recuperat la vida després d’estar anys en desús. I ha fet recuperar també l’atractiu a una regió que no només pot exhibir el moviment slow i la vinya sinó també el ric patrimoni arquitectònic com els dòlmens i les marques de les antigues fronteres entre els regnes de la corona catalano-aragonesa i França. Domaine Riberach elabora vins naturals en la seva forma més pura amb un equip que lideren dos enòlegs, un viticultor i dos comercials. Garnatxa, syrah, carinyena i macabeu, varietats del Rosselló que es vinifiquen en cupatge per obtenir Thèse, Antithèse, Hypothèse i Synthèse… En total quatre vins negres (“to write home about”), tres blancs (“to think about”) i dos rosats. Són vins francs i sincers amb el territori i el convenciment ecològic dels elaboradors. La “boutique” de vins proposa descobrir fins a 30 projectes de viticultura  orgànica, biodinàmica i natural, com també productes de la regió com l’oli d’oliva VE, la mel, el safrà, la sal i patès… Un univers de proximitat que adverteix el visitant: “The best wine is the one you make yourself!”.

image12 image13

En ple segle XXI, aquesta cooperativa que va ser un referent al XX busca ser descoberta entre el públic català per la proximitat i l’interès creixent pel món del vi i l’enoturisme que es demostra a Catalunya amb la seva riquesa, diversitat i qualitat. L’ecologia, que és a la base de tot el complex de Riberach, ja atrau turisme francès i dels països nòrdics però el repte ara és mirar al sud i passar del 10% al 25% de turisme de l’Estat espanyol i català, a mitjà termini. El TGV en facilita la descoberta i la connexió, ja sigui com a destinació final o per fer parada en una de les rutes més somiades, la que acaba a París. Si s’agafa el tren d’alta velocitat a Barcelona a un quart de 10 de matí, a quarts de 4 de la tarda ja s’arriba a la Gare du Nord. Fer una parada a Bélesta és reconfortant i plaent per afrontar la intensitat de la cité.

IMG_8162 IMG_8172

 

Té a esquerra les cendroses, vitíferes Corberes que al Pirineu, com branques, se pugen a empeltar, a dreta les florídes, granítiques Alberes; lo Rosselló és un are de dues cordilleres que té per corda el mar. És una irnmensa lira que en eixa platja estesa vessanta d’harmonies deixá algun déu marí, lo Canigó és lo pom, les cordes que el cerc besa són los tres ríus que ronquen lliscant per la devesa, lo lec, la Tet, l’Aglí. Jacint Verdaguer

 

IMG_8158image11

 

Come to Bélesta la Frontière

Hotel- Spa – Wine Cellar – Restaurant

2A, Route de Caladroy 66720 Bélestao

www.riberach.com

hotel@riberach.com

cave@riberach.com

www.ruthtroyano.cat

Anaïs Manobens/ Cava Maria Rigol Ordi DO Cava

Posted by | DO Cava, Vi·Moments·Persones | No Comments

foto (95)

Som una cava nascuda el 1987 reprenent la tradició familiar iniciada el 1897

L’Anaïs Manobens la conec al darrer Fòrum Gastronòmic de Barcelona. És tot energia. Il·lusió i exhaltació pel projecte en el qual es troba immersa. El de la família. Ens fa de contacte el sommelier Fran Ortiz (Marídame), crec que no poden tenir millor ambaixador per als seus caves. Ens reben dies després del Fòrum, a la cava del carrer Fullerachs, a on hi ha la casa pairal i l’espai d’elaboració ampli i diàfan que amaga com gairebé cada porta de Sant Sadurní un món obscur i càlid sota terra. La cava. Passadissos endreçats amb infinites referències en repòs. Sorprèn el volum per la dimensió que sabem que té l’empresa. Descobrim aviat que l’envelliment és llarg a Maria Rigol Ordi. Volgudament llarg, dels 15 als 70mesos.

L’actual empresa neix de l’enyorança de l’àvia, Maria Rigol Ordi, que havia viscut sempre envoltada del que aleshores en deien “xampany” amb el negoci de comercialització del seu avi, en Modest Rigol Tubella. Amb el seu fill Francesc Manobens decideixen elaborar cava per a consum domèstic, però aviat s’escampa la veu i comencen a tenir una clientela fidel que els fa pensar en la necessitat de fer més producció, fins a les 30.000 ampolles anuals d’ara. Són conscients del seu tamany per això posen l’accent en la diferència. Seleccionen el vi base de diferents finques penedesenques recollint l’expressió més diversa -”això ens dóna llibertat i qualitat” sentencia l’Anaïs-  i vinifiquen no només les varietats autòctones com el macabeu, el xarel·lo i la parellada sinó que s’atreveixen amb cupatges més arriscats –un rosat de trepat i monastrell, per exemple- i nous projectes com els microtiratges monovarietals que busquen experimentar i sorprendre. L’Anaïs explica com evolucionen lentament 2 macabeus i 2 xarel·los de diferents procedències que en conjunt són “espectaculars; un xarel·lo 85% amb 15% de pinot noir, i un cupatge clàssic de macabeu, xarel·lo i parellada amb criança de 20 mesos buscant la revolució entre la llarga criança i la joventut.

Els nostres cupatges expressen tota la intensitat i la complexitat del cava

“Temps al temps”. Paciència, espera. La clau de volta, la de l’èxit, la del reconeixement. I també el treball artesà – remogut manual, degorjament en calent i a mà – sumat al saber fer enològic i emocional, la tria del vi flor per garantir llargues criances, la selecció de llevats i les condicions ambientals perquè en la segona fermentació es defineixi el perfil organolèptic desitjat per al cava. L’ús del poignetage durant la criança, un moviment suau de suspensió de les mares que fomenta l’autòlisi cel·lular, en definitiva, que permet al cava empapar-se de la seva pròpia essència. El joc de mans a les rimes esperant el moment just del degorjat és l’etapa final abans del gaudi.

La innovació l’aporta no només la creativitat enològica, sinó també el vestit de l’ampolla. Amb Atipus, avesats a marcar tendència en el món del vi i del cava, han trobat un vestit que combina risc i elegància. Contents del canvi d’imatge i de la proximitat amb el consumidor, Maria Rigol Ordi fa petites conquestes en el mercat descobrint-se a paladars que busquen la diferència.

Conjuguem les maneres de fer artesanals amb les tècniques enològiques més innovadores

Brut Nature “desenfadat, fresc i capritxós”, Reserva “directe i complex, modern i clàssic”, Rosat Reserva “amb tipicitat, delicat i versàtil”, Gran Reserva “opulència i personalitat”. No cal dir que el tast va ser esplèndid i la definició de cada referència no podia ser més clara. En tots, un fil conductor. Aquest temps pacient que el cava reposa en silenci a l’espera de ser descobert. El Gran Reserva 70 mesos, el Reserva 45, el Brut Nature 26 i el Rosat Reserva 30 mesos.  Per al maridatge, cal desplaçar-se al Marídame. Qui coneix bé cada referència, com en Fran, sabrà posar-hi la millor companyia. La seva expertesa com a sommelier val un imperi.

Fran Ortiz: “Diferenciació i divertimento és el que els fa únics. Diferenciació amb les llargues criances, i productes únics i irrepetibles amb els microtiratges”

L’Anaïs, tercera generació, beu de tothom qui té a prop. De l’àvia –savoir faire-, del pare –tenacitat, constància-, dels professionals que s’envolta i amb qui simpatitza. És el futur i té ben present el passat i el present.

vi

El Mil·leni

moments

“Una nit d’estiu”

persones

“Al voltant d’una taula amb amics i família. M’agrada ser molts quan són dels teus”

 

foto (94) foto (96)

info@mariarigolordi.com
M +34 686 472 424
T +34 938 910 194 · F +34 938 910 226

C/Fullerachs, 9
Sant Sadurní d’Anoia
Google maps →

Mireia Torres Maczassek/ Torres Priorat (DOQ Priorat)

Posted by | DOQ Priorat, Vi·Moments·Persones | No Comments

outorres mireiatorres

“Els camins de ferradura que hi menen encara recorden el tràfec d’animals carregats amb raïm, avall i amunt, una vegada i un altra, fins a cinc viatges al dia segons expliquen”, diu la web de Turisme del Priorat. Des del bell mig del municipi prioratí del Lloar hi ha una de les ascencions més suaus i boniques al capdamunt de la Serra del Montsant, una excursió que travessa de ple les vinyes emparrades de Torres. A vista d’ocell, el paisatge és espectacular. Val la pena arribar fins a Damunt Roca per contemplar el territori que en aquest punt reuneix bellesa i tranquil·litat.

La màgia del Montsant és tanta que encara amaga coves amb gravats prehistòrics que Torres proposa recuperar per fer més atractiva la seva proposta enoturística. L’empresa s’instal·la al Priorat el 1996 amb vinyes a Porrerra i el Lloar, pròpies i de viticultors que els aporten entre el 50 i el 60% del raïm. Carinyena, garnatxa i sirà són les tres varietats amb què es vinifica fins ara, però Mireia Torres Maczassek, directora general, deixa entreveure que el proper repte al Priorat és elaborar un blanc. “El tast decideix el volum de cada any“, assegura. I, malgrat que la qualitat és el pilar, cada any han anat incorporant noves vinyes. Les seves dues referències emblema són Salmos i Perpetual (130.000 i 110.000 ampolles respectivament, amb la diferència que el segon vi és exclusivament de raïm procedent de vinyes velles de 80 anys d’un coster de 1902, el més antic). Pel primer, el cep arriba al quilo, quilo i mig de producció; pel segon, entre 200 i 500 grams. Protegides per la serra i dins d’una gran vall, les vinyes tenen un microclima particular, amb la curiositat que El Lloar és 4 a l’Escala de Winkler i Porrera, a pocs quilòmetres, 2. La diferència climàtica permet una verema esglaonada.

montsant

La llicorella és el sòl característic del Priorat que marca decisivament les dues referències de Torres. Discutim sobre l’aportació del sòl al vi. “Pedra foguera? Mineralitat? En realitat el que té és influència en la tannicitat i l’astringència, és a dir, en les sensacions tàctils, en boca“, explica Mireia Torres. Al final de verema, Torres obté fins a 80 vins diferents que després hauran d’entrar en la doctrina del cupatge. Treballen amb boteries diferents per valorar l’aportació de cadascuna i el perfil organolèptic que s’espera per cada vi; ara també han incorporat ous de ciment per poder veure com és de diferent la fermentació del vi. De moment només s’usen de forma experimental.

Investigant constantment, però fidels al que representa cada marca que té en el mercat exterior un públic molt ampli. El 78% de la producció se’n va a l’estranger i algunes partides de Perpetual estan totes venudes abans de sortir del celler. “Com a enòlegs, ens agradaria treure el vi més tard al mercat – explica la Mireia- però no pots deixar el mercat sense vi“.

Mentre participem en una esplèndida vertical de Salmos i Perpetual (que acaba demostrant-nos com d’important és deixar envellir els vins prioratins, però alhora com es reivindiquen des de ben d’hora les bones anyades. Salmos és el primer vi elaborat al Priorat, cupatge de les tres varietats negres que tenen plantades. Perpetual, en canvi, és el vi de guarda que està principalment elaborat amb carinyena seleccionada per Mireia Torres i Jordi Foraster, l’enòleg, de ceps podats en vas de parcel·les molt petites de la zona. Aprofitant l’avinentesa, Mireia Torres explica com treballen al celler: “Ens agrada tastar amb els viticultors, se senten part del projecte i és que ho són,  ens agrada treballar a prop seu i deixar-los que s’expressin, fa que sentin que és el seu vi el que embotellem”. La reflexió provoca la pregunta sobre el preu que paguen pel raïm i la resposta ens sorprèn a tots: “Els viticultors ens expliquen que a la comarca s’han arribat a pagar 8 euros el quilo per la vinya vella, mentre que la jove a euro vint-i-cinc, euro cinquanta”.

Coincidint amb la visita, presenten una joia enològica: “Secret del Priorat”, el primer vi de verema tardana de Torres al Priorat. Cupatge de garnatxa i carinyena, a parts iguals, amb una edició limitada de 2.500 ampolles. Raïm sobremadurat, es para la fermentació alcohòlica de forma natural i el vi envelleix en roure francès durant 12 mesos, bótes que abans havien estat emprat per elaborar el vi ranci del Priorat, amb la qual cosa la dolçor i l’amargor competeixen per fer-se un lloc a la boca. Una referència tan exclusiva com interessant que “parla d’una època d’un estil de vi que es feia al Priorat en una zona tradicionalment elaboradora de licorosos i rancis”, explica la Mireia. Tenim la sort d’assaborir-lo i d’entretenir-nos en la lectura d’una etiqueta magistralment dissenyada:

Et vidit pecoris custos

Scalam caelestem, et ascendebant

Angeli per eam ad convocationem Dei adeundi”

 

Regalèssia, notes especiades, confitures i aromes d’infusió. Subtilesa i elegància, frescor. És d’aquells vins de postre que es poden prendre sols, però amb una bona companyia com el pa amb oli, gelat de xocolata i sal que vam tastar al Celler de l’Àspic és encara més abellidor. Formatges blaus i cremosos, confit d’ànec i postres de xocolata o peres al vi són algunes de les harmonies proposades per Torres. No obstant, la de la Mireia, la descobrireu al final.

Amb ella conversem de com ha de canviar “de barret” cada vegada que presenta un dels seus projectes: Jean León al Penedès, Torres al Priorat i ara l’aventura del cava que arribarà al mercat, confessa, a finals de 2016. Ens interroga subtilment per saber què en pensem de les varietats autòctones i de com s’entendria l’ús de les forànies. Es limita a avançar-nos que “aportarà prestigi i qualitat”. Se la veu capficada i tanmateix il·lusionada. I deixa entreveure que el perfil del pare i del germà influeix. En el cava, al Priorat, i en qualsevol presa de decisió de l’empresa. La seva, no obstant, és una casa on el lideratge femení no només és evident sinó també reconegut . El projecte de l’escumós que li ha estat encarregat, ho confirma.

secretpriorat

 

vi · moments · persones

“Secret del Priorat, en un dinar familiar, a les postres, amb un pastís sacher. Trobo que combina molt bé amb la xocolata”

Bodegas Miguel Torres – Priorat
Finca “La Solteta”s/n
43737 El Lloar (Tarragona)

GPS - 41°11’22″ N 0°44’46″ E

Anna Vidal/ Finca Ca N’Estella – Clot dels Oms (DO Penedès)

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

clotdelsoms

A Finca Ca N’Estella els vaig conèixer a Instagram. Qualsevol que tingui accés al seu àlbum fotogràfic pot quedar impressionat per la bellesa de la masia i de les vinyes que tenen la sort de treballar, d’haver heretat i sobretot d’haver conservat i millorat. “El vi és una manera de viure, no és un negoci”, ressalta l’Anna Vidal, enginyera tècnica agrícola des de fa 12 anys al capdavant del celler juntament amb el seu germà. Mercedes Clari i Delfí Rabetllat, ambdós a la vinya a la imatge superior, són els seus avis paterns. Finca Ca N’Estella- Rabetllat i Vidal és un projecte familiar que exporta el 60% de la producció a l’estranger i viu plaentment a cavall entre la DO Penedès i Barcelona, amb vinyes a 20 minuts de la capital catalana. L’avi de l’Anna és qui va iniciar el projecte i els ha llegat moltes coses, però principalment “passió, constància i equilibri” aplicats a la vinya.

“El vi és sensibilitat, és el romaní, la farigola… al Clot dels Oms tenim la sort de tenir la vinya envoltada de bosc i sotabosc. Hi ha constància que els romans van fer vi en aquest espai i algunes de les vinyes creiem que són prefil·loxèriques, com les de xarel·lo”, comenta l’Anna passejant per l’entorn amable que han sabut conservar malgrat la invasió industrial. “Estem convençuts de la producció integrada i considerem indispensable manejar la vinya ecològicament i econòmicament”, matisa. La integrada és una viticultura reactiva que els ha donat molt bons resultats en un entorn, el clot, que és favorable a les humitats. Cultiven varietats autòctones, però també foranies, des del xarel·lo, el macabeu i la malvasia, a l’ull de llebre, el merlot, el cabernet sauvignon i el chardonnay.

De les vinyes passem a la masia, una casa del 1800 que impressiona. Imponent davant d’un bat de sol inèdit a l’octubre. Amb una campana que encara fan sonar i un rellotge de sol que continua complint amb la funció original, l’Anna explica: ”Aquí manem les dones. És un projecte on l’avi, el pare i el germà hi han estat i hi són molt presents, però la masia té un punt de feminitat que l’impregna”. Certament, la delicadesa amb què estan disposades les coses ho demostra. És el cas l’acollidor pati de les magnòlies, unes flors triades per l’avi, i l’om, un arbre difícil però que a poc que se’l maneja, dóna bons resultats, segurament una metàfora del projecte vitivinícola. Al porxat de la primera planta de la masia, llum i familiaritat en un entorn agradable que l’Anna ha condicionat com a chill out amb subproductes de la vinya i del vi a mode decoratiu. Un espai envejable des del qual es veuen les vinyes ja ocres, només dues setmanes després que hagin finalitzat la verema nocturna. Una pràctica que van començar per necessitat i que ara ja fan per convicció.

Al porxo comentem les oportunitats enoturístiques del projecte, que són moltes i que sempre mira d’atendre l’Anna, compaginant-ho amb el treball a la vinya que a poc a poc va delegant, i principalment tractem sobre la direcció i l’exportació. Elaboren 15 referències diferents de vins i caves en tres categories diferents (i des de fa quatre anys treballen en un monovarietal de xarel·lo de vinya vella que serà el nou projecte). Acumulen més de 90 premis a nivell intenracional que els han obert la porta al món. Rabetllat i Vidal arriba als EUA, Japó, Brasil i diferents països europeus com ara Polònia, Anglaterra, Bèlgica, Holanda, Suècia, Noruega… Costa de creure que no siguin més coneguts al país. I és precisament en aquesta comesa que es troben ara. “L’àvia amb 92 anys diu que hem superat l’alçada de l’avi Delfí, que ho era molt d’alt”, fa broma l’Anna. La tercera generació se sent orgullosa i privilegiada de continuar. “És un projecte col·laboratiu i tots hi intervenim sempre, també la meva mare a la cuina o al piano amb les visites que rebem de l’estranger o la meva germana que porta la direcció d’art i disseny de les etiquetes i la imatge del celler”, conclou.

“Són decisions de cor, les de fer vi, no hi intervé cap màquina, tan sols l’experiència”

 

annavidal

A tan sols 500 metres d’alçada, en terres que van arribar a ser propietat del Marquès de Monistrol i a on els romans hi van deixar també petjada, Ca N’Estella vol fer-se visible i té motius per ser observada des de dins i fora del país. Al costat de la casa pairal s’hi amaga un tresor que l’Anna i els germans van descobrir ja de petits quan l’avi Delfí els preguntava “Vosaltres, estimeu el vi?”. Quan els néts pronunciaven tot sovint un “no” rotund, l’avi els feia entrar als cups de ciment i rajola del 1800, on ara per ara seria una bogeria vinificar, tot i que no ho descarten a mitjà termini. A dins, silenci i foscor que tan sols trenca la llum tímida de les espelmes… “Aquí vam aprendre a estimar el vi, sense complexos”, diu emocionada l’Anna. I ens trasllada aquesta sensació d’estar vivint un moment irrepetible quan ens ensenya la col·lecció particular de la seva primera collita, encara envellint. Ens deixa triar entre les ampolles de la seva primera verema, la de 2001. “Va nevar a l’hivern i després ja no va ploure, molts raïms van madurar excel·lentment i vam decidir fer un monovarietal de cabernet sauvignon”, ens explica abaixant el to de veu. “Estem reproduint l’escena que l’avi Delfí ens regalava als nets”, dramatitza. I tastem amb les emocions a flor de pell un cabernet sauvignon que no ha estat ni filtrat ni clarificat, que té uns tanins rodons però que encara pot mostrar més evolució positiva dins de  l’ampolla, com apunta la companya de visita Ester Bachs. “Aquesta capacitat d’envelliment que tenen els vins de guarda és extraordinària”, rebla l’Anna. Primera verema, 2.300 ampolles i tenim la sort de gaudir-ne d’una en un entorn únic que algun dia tornarà a ser ple de vi.

Una experiència sincera. Els sentits s’apaguen com la llum i la intuició pren protagonisme. Després ja hi haurà temps per tornar a veure i a beure com estem acostumats i ho farem amb un dinar suculent al menjador principal de la masia, preparat per la mare, amb qui és un plaer conversar de les experiències del celler al Japó, com també de la seva vida estretament vinculada a la vinya. “Primer érem reacis a obrir la masia a les visites, però sense moure’ns de Ca N’Estella hem viatjat a tot el món amb tots els amics que ens han vingut a conèixer pel vi i el cava. Hem après molt”, explica. Paraules sàvies. No tenim gairebé temps de comentar els vins i caves que tastem però els sentim, que és el més important. La comparativa entre el Gran Clot dels Oms Chardonnay i Xarel·lo acaba amb victòria per al primer, i en el record queda la profunditat i delicadesa, com també el groc daurat encisador, del Brut Nature Rabetllat i Vidal Chardonnay que tastem tot just arribar a la finca. Per a les postres, una raresa al país, un vi dolç de fred rosat, elaborat amb merlot. Pas mal!

Mentrestant, l’Anna, es mantindrà fidel al territori, a les vinyes i al que ha llegat de l’avi Delfí per sincerar-se amb el vi·moments·persones, i mostrar les seves conviccions que estan tan profundament arrelades al Clot dels Oms:

 

image_1(1) image_2(1)  image_5(1)  

vi

“Un xarel·lo en barrica per reivindicar la vinya del nostre territori, el Penedès”

moments

“A la vinya, amb la taula parada, amb fulles de parra…”

persones

“Amb l’avi Delfí”

 

Clot dels Oms- Finca Ca N’estella

Rabetllat i Vidal

canestella@fincacanestella.com

“Sientes que eres parte de algo”

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

image (10) image (11) image (12) image (13)

image (17)image (15)image (16)foto (10)

 

Quan el temps i la capacitat del mòbil m’ho permeten, vaig penjant a Instagram imatges de persones que viuen envoltades de vi i que identifico amb l’etiqueta #retratsdevi. “El remolino del paisaje” de Benedetti em va inspirar per fer la primera entrada. Humanitzar el món del vi i de la cuina és una obsessió que comparteixo amb companys i amics de viatge, fonamental per entendre com s’elaboren els productes i quines filosofies de vida hi trobarem a cada ampolla. Aquesta segona tanda de fotografies d’Iphone les acompanyo amb dos fragments d’una lectura que convé revisar sempre, la de Ferenc Máté  a “La sabiduría de la Toscana. Los sueños pueden hacerse realidad”.

 

“Aunque en cualquier oficio artesanal se trabaja muchas horas, al menos uno puede dormir tranquilo de noche, porque sabe que sus manos y su mente han producido algo, lo mejor que han podido. Ninguno de estos oficios hará rico a nadie, pero ¿qué tiene eso que ver con la vida?

 

“Y después uno vuelve a casa por el oscuro camino de tierra que serpentea bajo las estrellas, notando el vino y una especie de contacto con todo lo que te rodea: los amigos, el valle silencioso, los animales en los establos, el vigorizante frío del invierno o el calor de una noche de verano. Sientes que eres parte de algo

 

www.ruthtroyano.cat

 

Pau Vericat, enginyer agrònom i de Forests CTFC/ Bóta de roure reboll de la Serra de Prades

Posted by | Recerca, Vi·Moments·Persones | No Comments

roure rebollla bótaPvericat_1bota

A la serra de Prades hi ha actualment 500 hectàrees de roure reboll (Quercus pyrenaica) mesclades amb pi roig en terrenys de propietat privada, cosa que en fa complexa la gestió i fins i tot la conservació tant de l’espècie com del bosc. A més, el rendiment que se n’obté de l’espècie, que és molt singular, és baix. Per aquest motiu el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, a Solsona –i per encàrrec de la Generalitat l’any 2008- van iniciar una investigació per estudiar el comportament  de l’espècie i la seva reutilització més  eficient. Atenent a les investigacions prèvies i les pròpies i les experiències realitzades en  altres territoris de l’Estat espanyol, van considerar l’opció d’elaborar bótes de vi de roure reboll de 225 litres. La recerca i l’execució del projecte s’ha fet en un temps rècord, un any. Prades és un enclavament únic de reboll i molt interessant a nivell biogeogràfic perquè està aïllat d’altres espais on també hi ha plantada l’espècie. Acotada l’àrea de distribució, l’equip investigador va veure que el roure de reboll és delicat i calia revertir-ne la seva situació, buscant nous usos més enllà de la llenya per a la qual es realitzen tales cada 20 anys.

A Castella i Lleó hi ha treballs similars amb roure reboll per elaborar els malvistos xips per al vi que simulen una criança. La prova pilot de la bóta de reboll de la Serra de Prades es presenta com un projecte seductor per als propietaris forestals perquè els suposaria multiplicar per 4 els actuals ingressos de venda de llenya, però de desenvolupar-se suposaria principalment una millor silvicultura a la zona i el desenvolupament d’un producte autèntic i singular per als cellers del territori. Aprofitant que el PNIN de Poblet feia tractaments contra incendis, fa un any es van recol·lectar arbres tallats per fer aquest primer prototip de bóta i es van buscar artesans de la fusteria i la boteria per completar un procés de recerca que no ha permès, per exemple, un assecat natural de la fusta, per al que es necessiten 3 anys mínim. No obstant, el resultat és una fusta densa, de gra fi, que es treballa bé i admet el domat en la formació de la bóta; històricament s’ha emprat per obtenir llenyes i carbó.

“No ens importa tant la qualitat com el comportament de la fusta”, explica en Pau Vericat, enginyer agrònom i de Forests, membre de l’àrea de gestió forestal sostenible al CTFC, que ha estat al capdavant del procés de recerca.  “El roure de reboll té una qualitat molt interessant i permet elaborar un vi diferent. Aquest és un projecte molt lligat al territori, és únic”, assegura en Pau. Certament, els estudis científics destaquen les qualitats organolèptiques del roure reboll i les situen a mig camí entre el roure francès i americà, els més emprats per a la criança del vi. Segons els articles científics amb què ha treballat el CTFC, s’endevinen particularment notes balsàmiques, de cacau i regalèssia. Són vins amb més complexitat i persistència i tenen més presents les notes torrefactes i fumades.

Ara es podrà posar a prova quin resultat té la criança en el prototip, perquè  225 litres de vi de la varietat trepat de la DO Conca de Barberà envelliran durant 3 mesos en aquesta primera bóta. La prova pilot es durà a terme al viver de celleristes de Barberà de la Conca, pioner en optimitzar recursos. “Ens interessa comprovar com es tanca el cercle, identificar els punts febles, i no n’esperem tampoc un vi òptim perquè alguns processos s’han accelerat per a la investigació”, relata en Pau. El que està clar és que es busca obtenir un producte autòcton que aporti valor afegit al vi, tipicitat, com la que aporta el castanyer a la criança de xarel·los del Penedès i  licorosos del Garraf. Tot és començar i reivindicar un tractament respectuós d’una espècie de roure endèmica.

“El vi obtingut no el vendrem, però l’envasarem i el presentarem en jornades demostratives amb propietaris forestals, i també als cellers perquè ho coneguin”, comenta en Pau. Al cap i a la fi, la bóta ha de ser un símbol de les possibilitats del territori, on creix el roure reboll. I la punta de llança també per a gestionar eficientment els boscos d’aquesta espècie. La fusta de roure per a la boteria requereix aconseguir arbres més grans amb capçades més altes, que són alhora els més necessaris per a la prevenció dels incendis forestals, conservació de la fauna i de la mateixa espècie a Catalunya.

Si s’aconsegueix tancar el cercle, fins i tot es podrà guanyar atractiu des del punt de vista de l’enoturisme, una activitat en auge que pot exhibir amb orgull també el bosc de reboll amb característiques molt especials. Endinsar-se a la Serra de Prades o contemplar el cada vegada més desconegut procés de producció artesanal de les bótes serien dos bons motius per acostar-se al món del vi. Haurem d’esperar a veure si la regeneració i la reutilització del bosc dónen bons resultats.

Per al maridatge, el leitmotiv d’aquest article -la fusta- adquireix un protagonisme especial. En Pau Vericat viu ara a Solsona però em recorda que és del nord de Castelló i que els avis feien vi, tot i que a ell només li van arribar i tard quatre bótes. Per la seva dedicació professional i passió personal intueixo que la tria és feta a consciència:

Vi

“M’agraden molts vins, però de triar-ne un seria un vi ranci amb criança en bóta de castanyer”

Moments

“Maridat amb un formatge ben curat, xoriç, fuet…”

Persones

“Just abans de sopar, al capvespre”

 

Centre Tecnològic Forestal de Catalunya/ Solsona

www.ctfc.cat
http://blog.ctfc.cat/
http://www.facebook.com/centretecnologicforestaldecatalunya
http://twitter.com/ctforestal

 

“Una passió pacient” Ton Mata Moliner, Caves Recaredo

Posted by | DO Cava, Vi·Moments·Persones | No Comments

recaredo r1 r3 r10 r14

“Aprenem del temps, seguim una història”, diu el llibre obert de la pàgina web de Recaredo, la cava de Sant Sadurní que ha fet història a força de mètode, esforç, treball, dedicació, paciència -molta paciència- i passió. Dissabte ens convoca per celebrar que fa 10 anys el Bureau Veritas va certificar i auditar tots els passos del procés d’elaboració, de la vinya al celler i seguidament la criança. Resultat: Un respecte absolut per l’entorn, pels orígens, pel paisatge que embolcalla la vinya, pel tros de terra que “els ha tocat viure”, com diria el poeta.

És un acte molt íntim però altament participatiu. I ben pensat. Acaba amb un innovador tast “de nassos” amb 4 Nassos d’Or que fan la gara-gara a tots els assistents. Els demanen endevinar els cupatges i varietats de les diferents anyades que Recaredo posa a disposició per al tast. Proposen que ho facin a canvi de fitxes de casino que ens recorden que, si no convertim el vi en un joc, seguirem perdent consumidors.

Tot flueix: la visita, la informació, el cava… I en Ton Mata es presta a conversar amb tothom, plaentment. És dels que, malgrat l’enrenou de tenir tombant per casa desenes de persones que s’estimen el vi, sap mantenir unes paraules serenes i sensates amb cadascun dels seus interlocutors. Em recorda la visita que li vam fer el grup d’estudiants d’enoturisme de la URV fa un parell d’anys i entenc el per què del seu èxit. Res és casual. Tot deriva del mètode, l’estudi, l’anàlisi… És un saber fer que s’hereta a base de coneixement. Admiro la conversa pausada que mantenim, que és com estar a la cava en silenci, en la penombra, les emocions que fa uns minuts hem sentit per haver tingut el privilegi de visitar-les. Rigor, autenticitat, transparència, espera… Les claus d’un projecte que neix el 1924 amb l’avi que es debat entre el futbol i el cava, i opta per aquest segon món.

“El vi es fa a la vinya i s’ha de treballar molt fi”, escoltem durant la visita a Recaredo. I m’ho recorden després les paraules d’en Ton Mata. “Perdem quilos i litres per guanyar qualitat”. “Amb fungicides empobrim la terra. La viticultura biodinàmica ens permet recuperar la vida microscòpica a la vinya”. Una filosofia i manera de fer que els ha portat a elaborar el primer cava biodinàmic del món, del qual en surt ara la primera anyada: un 2010 cupatge de pinot noir i monastrell amb 30 mesos de criança. Un cava rosat que simbolitza moltes coses, tantes com el Turó d’en Mota 2001. Aquest és un privilegi, un cim que Recaredo pot exhibir amb orgull, un exponent de la passió pacient, el cava d’una vinya de xarel·lo plantada el 1940 que envelleix 10 anys a la silenciosa cava, després d’haver-se criat en un petit turó que és exponent de moltes coses, de la qualitat de la viticultura del nostre país.

Tantes com diuen les paraules d’en Ton Mata en només 6 minuts de conversa. Un plaer haver-los compartit:

ÀUDIO  Ton Mata, Recaredo

L’entrevista es va emetre per primera vegada al programa l’Aperitiu d’Ona La Torre amb Aleix Figueras.

Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR