música

Una cançó, una forma d’amor

Posted by | Uncategorized, Vi·Moments·Persones | No Comments

 

Les vaig conèixer pel seu nom, Sommeliers, que em va cridar l’atenció a les xarxes socials i des d’aquell dia no he pogut més que recomanar-les i compartir moments de ràdio, de música, de solidaritat i de festa (ViGralla) amb elles. Per això em fa feliç que hagin guanyat el premi  Terra i Cultura 2018 que convoca anualment el Celler Vall Llach.

Des d’aquella primera entrevista a l’Hora del Vi de l’Anem de Tarda, a Ràdio 4, fa uns quants anys, han canviat moltes coses, però la seva veu i música i la seva capacitat d’emocionar-nos s’ha mantingut intacta. Són dones professionals, senzilles i intenses, profundes i sinceres. Tenen un gran cor i ho van demostrar col·laborant desinteressadament amb  Yamuna ONG a la seu de l’SGAE de Barcelona quan els ho vaig demanar. I gràcies a elles vam reunir diners per assegurar l’alimentació diària de tot un any per als nens i nenes de de l’escola de Vontovorona que gestiona l’ONG de Barcelona, a Madagascar. I aquell dia,  van compartir les primeres paraules i fotografies amb Lluís Llach, que va ser a l’acte solidari fent-nos costat i parlant precisament de llibertat i justícia política. La imatge es repetia fa uns dies quan dues de les integrants de Sommeliers – Rocio Seligrat i Teresa Nogueron – van recollir el premi de les mans del cantautor Lluís Llach. I s’hi va sumar  glossa magnífica del sommelier Josep Roca referint-se al poema musicat La Llibertat de Joan Margarit que els ha donat el reconeixement del  certamen cultural. Llegiu-ho i emocioneu-vos:

ozfoto_SOMMELIERS_YAMUNA-95

Sommeliers,

Gràcies per portar aquest nom. L’origen podria ser de portar semals, la somme en francès… mossos i mosses de càrrega, o somader, de somada, càrrega d’animal de bast… (betes de somme), Ara, es més fàcil de dur aquesta càrregar d’’ambaixadors de música o vi.

Els SOMmeliers SOM Captius de la vostra feia.

Un nom preciós que va de vi,
però sobretot va de comunicar, d’apropar, d’acompanyar, de servir,
de cuidar un mon,
el de la música, com els sommeliers ho fan del seu, del meu.

La llibertat es raó de viure, inicia el poema… Potser també podriem dir que la seva manera de mostrar-se des de la música també branda amb llibertat d’estil.

Obertura de mires, coneixement profund i complexitat.
transmissio dels valors de la clàssica i la llibertat del que SOMmien

Elles han apropat el seu talent de Sinatra a la Boheme de Puccini, passant per Ramón Muntaner i la seva lluïda Plaça del Diamant…

El poema ñes potent, d’una lletra entusiasta i transcendent, abraçant la bellesa i la fermesa, la protesta i la conciliació.

La músicació permet comparar-la amb un riesling de la vall del Saar.
VERSATILITAT
Altitud, profunditat, tensió, assossec, florals perfumes, fruits saborosos, estridències especiades, sentits tèrmics que li donen  ritme i l’enduriment i foscor en el final de poema dels minerals, de la terra com a metàfora de la veritat que es remou i conmou…

El joc muscial ens porta des de la innocència a la trascendència.
des de l’atreviment  a la rotunditat madura,
de l’aparent superficialitat a la profunditat,
de la intimitat al crit alat.

L’inici es preciós, AGRAÏT, amb aire seductor, accessible, fresc,
Un tacte de seda, net, lluminós, tendre, amable… És el primer contacte al paladar.
El pas de boca és joliu, altiu, àcit, agut, com d’un verd rialler,
rítmic, àgil, viu! Prim i delicat!
L’acidesa l’accelera i provoca calfreds d’intriga.
El trajecte s’amplifica amb un perfum de musical delicat…
El so vellutat dels instruments i la sensibilitat vocal abracen estils transversals innovadors i atrevits en aquesta peça

Potser també és això la llibertat,
que hi podem trobar el dolç untuós,
l’àcid rialler o descarnat, el salat saborós
i l’amarg contundent de la nostàlgia endurida pel moment que vivim

I al fons de la musicació;
la veritat del poema que ressona i manté l’atenció rigorosa,
com els grans vins de riesling del Saar, amb el gust mineral, arrelat, profund, com el del poema que remou. I que elles fan lluir.

La llibertat és una forma d’amor, acaba el poema
La Llibertat
Les SOMMELIERS,
juguen amb la llibertat
i ens ofereixen aquesta cançó
com una forma d’amor.

ozfoto_SOMMELIERS_YAMUNA-156

La consellera de Cultura, Laura Borràs, va cloure l’acte a l’SGAE de Barcelona amb un poema molt emotiu de Vladimir Holan, una oda a la música, a la cançó, a la paraula, a les coses no dites… però sentides:

T’ha preguntat una noia: Què és poesia?

I vas voler dir-li: El fet que existeixes, sí, que existeixes

i que amb temor i sorpresa,

testimonis del miracle,

envejo dolorosament la plenitud de la teva bellesa,

i que no puc besar-te ni dormir amb tu

i que res posseeixo

(…)

i que a qui no pot fer regals

no li queda més remei que cantar.

Però no l’hi has dit, has callat

i ella no ha sentit aquesta cançó”.

 

www.ruthtroyano.cat

«Un concert entre vins i a pèl, el recordes sempre»

Posted by | DOQ Priorat, Uncategorized | No Comments

OP8A0593

 

«M’he deixat portar pel que m’han transmès les cançons. Mai havia dirigit un maridatge musical i aquest em venia de gust, sobretot, perquè he estat seguidora de PastoraDolo Beltran –  i ara m’ha trocat crear harmonies amb ella. Jo sóc d’estar al celler i a les vinyes, però em fa realment molta il·lusió participar en aquesta activitat i inspirar-me en els seus nous temes».

Judit Llop és l’enòloga de Cellers Morlanda (DOQ Priorat/ DO Montsant) que pertany al grup Freixenet. És una dona discreta i amb un gran bagatge enològic. «He tingut experiències en altres regions de vins, a Austràlia hi vaig anar a treballar quan el meu fill petit només tenia 6 mesos, també he estat a Xile… Però al final he tornat al Priorat. Aquesta és una terra que captiva. Hi trobo un entorn únic, una orografía marcada i accentuada i el bosc al voltant de les vinyes… Elaboradors i viticultors ens estimem molt el territori i volem preservar-lo», explica amb sentiment. Gesticula i somriu i admet que li ha encantat preparar el maridatge tot i que en un primer moment va sentir responsabilitat per la cantant amb qui el compartia.

«Vaig triar per aquesta actuació els temes que més m’agraden cantar i amb diferents temàtiques», explica Dolo Beltran, cantant, actriu i il·lustradora. Dona polifacètica, amb rauxa. Serà un preludi del concert que té previst oferir al Foyer del Liceu dins del Festival de Músiques Sensibles, un nom que anuncia la delicadesa de fons i forma de les interpretacions musicals seleccionades. La botiga Tannic by Freixenet, a Barcelona, és l’escenari de la prèvia del concert, entre ampolles de vins i copes que s’omplen, s’oloren, es tasten… «Vaig assajar els maridategs amb les cançons que em va passar la Dolo a través de l’Iphone; abans però ens havíem vist per conversar i conèixer-nos i vam saber que aniria molt bé, perquè vam sintonitzar de seguida» explica Judit Llop.

Pere Ferrer (conseller delegat del grup): «Unim el talent de dues grans dones»

«Són coses que sempre recordes, el d’avui el recordaré sempre, el concert» diu Dolo Beltran minuts abans de començar l’actuació, en petit comité. «Cantar en un espai de vi i a pèl, és el que t’emportes», reblarà. A partir de les seves lletres i dels ritmes que hi imprimeix, l’enòloga Judit Llop ha construït un maridatge que al final de la sessió, els assistents aplaudeixen. I demanen un bis.

OP8A0462 OP8A0366

El maridatge inclou vins d’arreu del món demostrant el potencial del grup però els del Priorat tenen un sentit especial per la Judit. «La regió de vins viu ara un bon moment, pels que han treballat bé, pels que tenen arrels. Passada l’eufòria, ara que el Priorat és reconegut internacionalment, el que val és el treball dia a dia, i els projectes petits com el nostre, que al capdavall te’ls fas teus, al celler només som 3 persones treballant», desvetlla l’enòloga.

Per al repertori de tast, dos DOQ Priorat: Morlanda blanc i negre. «El primer perquè el tema Fiesta a los 40 parla d’una dona que d’entrada no sembla tenir res d’especial, complerts els 40 anys, però quan la coneixes et sorprèn i et deixa sense alè. Amb el Morlanda blanc passa una mica el mateix. És aromàtic, fresc, amb fruites blanques i quan te’l poses a la boca és una explosió per als sentits, amb un post-gust persistent…». El tema musical Verte llegar casa a la perfecció amb un clàssic de la DOQ Priorat com és el Morlanda negre, un vi de guarda que neix a les finques de Bellmunt del Priorat i millora, com no podia ser d’altra manera, amb el pas del temps. La lletra diu així: «Sabes que tengo razón, cada día que pasa se vuelve mejor, cada vez es más fuerte, ya no soy ni consciente sólo quiero volver…”. Pura essència prioratina. Complexitat, profunditat, fruita madura, balsàmics… «El Morlanda negre és la meva criatura, només han sortit al mercat 5  anyades en 10 anys. Fem poc més de 5.000 ampolles, el que promet aquest vi és identitat, la de la garnatxa negra i la carinyena vella del Priorat. És un vi d’autor» explica amb orgull Judit Llop. I sorprèn a tothom.

Pere Ferrer: «Maridem una candidata a dos Grammy amb una enóloga que ben bé podria obtenir 100 punts Parker»

Un vi que bé valdria per acabar el concert, però hi ha encara una sorpresa final. El dolç que l’enòloga de Morlanda encara no embotella. De dolçor justa i refinada, un regal per acompanyar el bis, per recuperar l’emblema de Pastora, la lletra mítica del «no me llames Dolores llámame Lola, la que siempre va sola por Barcelona metiendo follón…».

OP8A0462OP8A0340

A capella, Dolo Beltrán sona infinitament bé. Hi posa la veu i la pell, l’ànima, a l’actuació. Entre glops curts i esporàdics de vi, connectant amb el públic, amb la guitarra i amb les explicacions acurades de Judit Llop. Té ganes de presentar el nou disc Copilotos i té la generositat de regalar-nos-en un bocí. La resta haurà d’esperar a la primavera, després del naixement del seu primer fill, Mauro. Ara és moment per fer una pausa musical i teatral. Tornarà amb força i amb ganes de tornar a representar El Test a la Sala Muntaner, on el vi hi ha tingut també un paper destacat. Sobre la taula.

Repertori musical i de tast:  

MI VIDA EN COLOR & Vionta Albariño (D.O. Rias Baixas)

“Y tú que tienes la mirada triste de ir a dónde ya no existe la vida en color, tú… que ganas en distancias cortas me llenas de pequeñas cosas, mi vida en color”

FIESTA A LOS 40 & Morlanda Blanc (D.O.Q. Priorat)

“Era una chica cualquiera si la mirabas por fuera. Si te metías por dentro, te dejaba sin aliento”

PULSO & Amor Loco (D.O. Montsant)

“Gritaremos como locos viendo que el invierno se va, goodbye. Y saldremos disparados a la terraza con dos copas y a brindar, por la vida. Hoy brilla el día vas luciendo pantorrilla. Con sombrero y crema solar. Tienes lo justo para estarte tan a gusto. Aquí sentado sin pensar”

COPILOTOS & Odissey (Austràlia)

“Hicimos viajes tan dispares. Tú estabas en Marte y a mi Saturno me distrae. No tenemos norte y en el sur hay una calle. Que cruzamos como locos para ver quién llega antes”

VERTE LLEGAR & Morlanda Negre (D.O.Q. Priorat)

“Sabes que tengo razón, cada día que pasa se vuelve mejor, cada vez es más fuerte, ya no soy ni consciente sólo quiero volver…”

Una sorpresa… 🙂 Vi Dolç

“Una vez, solamente una vez, ya lo ves, Una vez te perdí… Una vez te seguí…  Una vez y dos y tres.  Una vez, me enamoré…”

 

El conciert íntegre es pot trobar en aquest enllaç https://www.facebook.com/tannicfreixenet/videos/1848379405432005/.

www.ruthtroyano.cat

 

Albert Guinovart & Celler Barbara Forès – Cicle Vis à Vis TR3SC

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

10496989_10204863063232988_8183347854871436631_o10931594_10204863063512995_4767947606619855716_o

El compositor català Albert Guinovart ens va deleitar al Cicle Vis à Vis del TR3SC, al Museu Europeu d’Art Modern de Barcelona, amb una actuació inesperada. El piano era a la sala pel concert programat al vespre, però no se’n va poder estar. Expressar-se a través de la música és el que millor sap fer. No seré jo qui adjectivi la seva feina, ho hauria de fer amb superlatius, perquè és un mestre. I bon orador. Ahir ho va demostrar en la conversa mantinguda amb Miquel Curanta, director del TR3SC, i els assistents a l’acte. La música és la seva professió, la seva vida, és la seva passió i la seva afició. Perquè no n’hi ha cap altra. Ho reconeix obertament. Un compositor com Guinovart amb triomfs professionals des de molt jove confessa que si no fos músic «seria un desastre perquè no sé fer res més». Si hagués de recuperar algun personatge de la història musical seria Mozart, diu estar atent a les noves tendències, cita Beyoncé durant la conversa – només ella pot guanyar-se bé la vida venent CD’s respon a preguntes del públic-, reconeix que cal entrar a la música per compositors que no siguin un Brahms per exemple. Un bon paral·lelisme per aplicar al món del vi. Ho hem de fer fàcil.

«A Catalunya tenim més tradició literària i pictòrica que musical» explica i reconeix que països del nord d’Europa «tenen més cultura musical perquè el clima ha afavorit les aficions a l’interior de casa, com la música». No obstant, és optimista respecte el talent musical que observa en  les noves generacions a Catalunya i ho comprova tot sovint a l’ESMUC on imparteix classes. Deixa clar però que el reconeixement arriba, si arriba, després d’hores i més hores de treball. Tenacitat i constància són imprescindibles per arribar a ser un bon músic. Ho diu als pares dels seus alumnes, i recorda, també, com a casa seva no van posar objeccions als seus estudis superiors de música, després d’haver començat a estudiar telecomunicacions.

«Un compositor aspira a expressar-se amb el seu llenguatge propi» i de nou la veu de Guinovart sembla dirigir-se al món del vi. També l’enòleg imprimeix caràcter als vins. «Aquest llenguatge propi és imprescindible per poder expressar el que vols; les persones que elaborem vins expressem allò que sentim a través d’aquest procés» expliquen des del celler terraltí Barbara Forès, seleccionat per compartir escenari amb el compositor.

10934139_10204863063272989_2191596864132202127_o10924656_10204863062552971_933982257052915552_o

El tast del Vis à Vis s’intercala a la conversa musical i esdevé  una aproximació seductora als vins del celler de Gandesa amb nom de dona, una dona amb principis, obstinada i amb caràcter: Bàrbara Forés. Tastem el Blanc 2013, el rosat amb maceració pel·licular – «un vi atrevit per maridar amb un allegro» explica l’educadora social Pili Sanmartín- i El Templari 2011, garnatxa negra i morenillo, subtil, delicat, elegant. Un final sublim.

La Carme Ferré, mare i enòloga, i la Pili, filla i aviat sommelier, formen un bon tandem i el seu treball conjunt fa que tècnica, ciència i art siguin més visibles i tinguin més valor. En els  últims temps, el celler ha fet una aposta no només per reivindicar la història, sinó també per vincular-se amb la cultura en el seu sentit més ampli. «El sagnat del rosat és un dels moments més poètics de la verema amb la incògnita temps- aventura» explica la Pili. Em ve al cap la imatge del vermell encès i volgut del seu vi rosat, que s’estalvia seguir les tendències del pell de ceba, per al qual sembla escrita la frase que llegeixo a l’escala principal de camí al primer pis del MEAM: «Cap flor no necessita l’admiració entusiasta de les altres flors per sentir-se la més bella».

Els vins del celler Bàrbara Forès reflecteixen una terra que sempre ho ha tingut difícil, escenari de la Batalla de l’Ebre, testimoni de  lluita per la llibertat. «Però ha arribat el moment de reconèixer el valor i l’origen de cada regió» diu la Carme amb orgull, sabent que la seva és una comarca agresta però que els vins han sapigut  integrar aquesta dificultat de forma positiva, com ella ha acollit amb gratitud – m’ho va explicar ja fa uns anys- el llenguatge de la vinya del seu pare: tornall, forc, saó, ensofrada, vernatxa, entera, marge, ribàs i espolsar.

Ahir, les notes inicials de Guinovart al piano van seguir sonant a la sala, al llarg de la conversa. Però al final, el compositor va decidir-se a posar música a un territori complex -desconegut i seductor alhora-, a uns vins senyorials i a unes explicacions senzilles i clares que van reivindicar la garnatxa blanca i lo morenillo. «Debussy és el compositor que millor definiria els vins que hem tastat perquè cada nota seva és una aroma».

 

Vi · Moments · Persones (el maridatge imaginat)

«Albert Guinovart tocant Debussy amb una copa de vi garnatxa blanca de Barbara Forès»

 

www.ruthtroyano.cat

Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies