Ruth Troyano Puig

«No hi ha present, tots els camins són records o preguntes»

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

DSC_0617

 

«NO HI HA PRESENT, TOTS ELS CAMINS SÓN RECORDS O PREGUNTES»

DEL POEMA “DE MI EN SÉ POCA COSA …”, DINS VINT-I-SET POEMES EN TRES TEMPS. Miquel Martí i Pol

 

Un 2015 per

Aprendre+

Compartir+

Sentir+

 

Tenir-

Ser+

 

I molts més vídeos que ens reconcilien amb la cultura del vi, com aquests:

 

Les Cousins. Marc & Adrià

VÍDEO

 

Cims de Porrera

VÍDEO

 

Cava Berdié

VÍDEO

 

www.ruthtroyano.cat

 

Anaïs Manobens/ Cava Maria Rigol Ordi DO Cava

Posted by | DO Cava, Vi·Moments·Persones | No Comments

foto (95)

Som una cava nascuda el 1987 reprenent la tradició familiar iniciada el 1897

L’Anaïs Manobens la conec al darrer Fòrum Gastronòmic de Barcelona. És tot energia. Il·lusió i exhaltació pel projecte en el qual es troba immersa. El de la família. Ens fa de contacte el sommelier Fran Ortiz (Marídame), crec que no poden tenir millor ambaixador per als seus caves. Ens reben dies després del Fòrum, a la cava del carrer Fullerachs, a on hi ha la casa pairal i l’espai d’elaboració ampli i diàfan que amaga com gairebé cada porta de Sant Sadurní un món obscur i càlid sota terra. La cava. Passadissos endreçats amb infinites referències en repòs. Sorprèn el volum per la dimensió que sabem que té l’empresa. Descobrim aviat que l’envelliment és llarg a Maria Rigol Ordi. Volgudament llarg, dels 15 als 70mesos.

L’actual empresa neix de l’enyorança de l’àvia, Maria Rigol Ordi, que havia viscut sempre envoltada del que aleshores en deien “xampany” amb el negoci de comercialització del seu avi, en Modest Rigol Tubella. Amb el seu fill Francesc Manobens decideixen elaborar cava per a consum domèstic, però aviat s’escampa la veu i comencen a tenir una clientela fidel que els fa pensar en la necessitat de fer més producció, fins a les 30.000 ampolles anuals d’ara. Són conscients del seu tamany per això posen l’accent en la diferència. Seleccionen el vi base de diferents finques penedesenques recollint l’expressió més diversa -«això ens dóna llibertat i qualitat» sentencia l’Anaïs-  i vinifiquen no només les varietats autòctones com el macabeu, el xarel·lo i la parellada sinó que s’atreveixen amb cupatges més arriscats –un rosat de trepat i monastrell, per exemple- i nous projectes com els microtiratges monovarietals que busquen experimentar i sorprendre. L’Anaïs explica com evolucionen lentament 2 macabeus i 2 xarel·los de diferents procedències que en conjunt són «espectaculars; un xarel·lo 85% amb 15% de pinot noir, i un cupatge clàssic de macabeu, xarel·lo i parellada amb criança de 20 mesos buscant la revolució entre la llarga criança i la joventut.

Els nostres cupatges expressen tota la intensitat i la complexitat del cava

“Temps al temps”. Paciència, espera. La clau de volta, la de l’èxit, la del reconeixement. I també el treball artesà – remogut manual, degorjament en calent i a mà – sumat al saber fer enològic i emocional, la tria del vi flor per garantir llargues criances, la selecció de llevats i les condicions ambientals perquè en la segona fermentació es defineixi el perfil organolèptic desitjat per al cava. L’ús del poignetage durant la criança, un moviment suau de suspensió de les mares que fomenta l’autòlisi cel·lular, en definitiva, que permet al cava empapar-se de la seva pròpia essència. El joc de mans a les rimes esperant el moment just del degorjat és l’etapa final abans del gaudi.

La innovació l’aporta no només la creativitat enològica, sinó també el vestit de l’ampolla. Amb Atipus, avesats a marcar tendència en el món del vi i del cava, han trobat un vestit que combina risc i elegància. Contents del canvi d’imatge i de la proximitat amb el consumidor, Maria Rigol Ordi fa petites conquestes en el mercat descobrint-se a paladars que busquen la diferència.

Conjuguem les maneres de fer artesanals amb les tècniques enològiques més innovadores

Brut Nature “desenfadat, fresc i capritxós”, Reserva “directe i complex, modern i clàssic”, Rosat Reserva “amb tipicitat, delicat i versàtil”, Gran Reserva “opulència i personalitat”. No cal dir que el tast va ser esplèndid i la definició de cada referència no podia ser més clara. En tots, un fil conductor. Aquest temps pacient que el cava reposa en silenci a l’espera de ser descobert. El Gran Reserva 70 mesos, el Reserva 45, el Brut Nature 26 i el Rosat Reserva 30 mesos.  Per al maridatge, cal desplaçar-se al Marídame. Qui coneix bé cada referència, com en Fran, sabrà posar-hi la millor companyia. La seva expertesa com a sommelier val un imperi.

Fran Ortiz: «Diferenciació i divertimento és el que els fa únics. Diferenciació amb les llargues criances, i productes únics i irrepetibles amb els microtiratges»

L’Anaïs, tercera generació, beu de tothom qui té a prop. De l’àvia –savoir faire-, del pare –tenacitat, constància-, dels professionals que s’envolta i amb qui simpatitza. És el futur i té ben present el passat i el present.

vi

«El Mil·leni»

moments

«Una nit d’estiu»

persones

«Al voltant d’una taula amb amics i família. M’agrada ser molts quan són dels teus»

 

foto (94) foto (96)

info@mariarigolordi.com
M +34 686 472 424
T +34 938 910 194 · F +34 938 910 226

C/Fullerachs, 9
Sant Sadurní d’Anoia
Google maps →

La petjada de carboni del vi català

Posted by | DO Alella, DO Catalunya, DO Cava, DO Conca de Barberà, DO Costers del Segre, DO Empordà, DO Montsant, DO Penedès, DO Pla de Bages, DO Tarragona, DO Terra Alta, DOQ Priorat, Sommelier, Vi·Moments·Persones | No Comments

DSC_0622

 

VI+NET, PER NECESSITAT (II)

Aquests dies s’ha discutit a Lima la renovació del protocol de Kyoto que s’hauria de fer efectiva el 2015 a París. Les negociacions en el marc de la cimera mundial de l’ONU sempre han estat complicades, i aquest cop no ha estat una excepció. Política, mercat i paisatge han jugat sovint partides diferents. No obstant això, hi ha dues coses que ens han quedat clares en els últims temps: la primera, que la mà de l’home és el principal factor accelerador del canvi climàtic i, la segona, que el cost de no actuar seria més gran que el de fer-ho, encara que tard. Llegeix més a Vadevi.cat

 

Si a Vadevi.cat he reflexionat sobre la iniciativa, en aquest espai he volgut llistar els cellers que s’han implicat en el projecte i les referències de vi per a les quals ja tenen calculada la petjada de carboni. Mereixen més d’un reconeixement.

DENOMINACIÓ D’ORIGEN EMPORDÀ (5 cellers)

CELLER ARCHÉ PAGÈS        Sàtirs negre 2009

CELLER LA VINYETA Heus Rosat 2013

EMPORDÀLIA Balmeta 2012, Sinols 2013

VALLBÓ D’EN GUILLA Edith 2013

AGRÍCOLA DE  GARIGUELLA Gerisena selecció 2013

 

DENOMINACIÓ D’ORIGEN CONCA DE BARBERÀ (5 cellers)

VINÍCOLA DE SARRAL I SC Portell rosat 2013

MAS FORASTER Josep Foraster  2013

CELLER CARLES ANDREU Vi trepat Celler Carles Andreu 2012

CARLANIA CELLER Petit Carlania 2013

CELLER VIDBERTUS   996 2011

 

DENOMINACIÓ D’ORIGEN COSTERS DELS SEGRE (12 cellers)

VINYA ELS VILARS Vilars roble 2011

LA GRAVERA           Ónra negre 2012

VINYA L’HEREU DE SERÓ Petit Grealó 2010 Eco

CASTELL DEL REMEI 1780 2008

COSTERS DEL SIÓ Cau del gat 2012

CASTELL D’ENCÚS Acusp 2013

VILA-CORONA Tu Rai 2012

CELLER BATLLIU DE SORT Biu Blanc 2013

CELLER COMALATS Comalats

CELLER ANALEC La Romiguera

CELLER CERCAVINS Guilla 2013

CAL CABO CELLER Un Onzè 2013

DENOMINACIÓ D’ORIGEN QUALIFICADA PRIORAT (7 cellers)

CLOS FIGUERAS Serras del Priorat 2013

CAL BATLLET CELLER RIPOLL SANS Gratallops 5 partides

CLOS I TERRASSES ESPAÑA Clos Erasmus 2012

COSTERS DEL PRIORAT Pissarres 2012

FERRER BOBET Ferrer Bobet Selecció especial Vinyes Velles 2011

PINORD-MAS BLANC  Clos del Mas 2011

CELLER CAPAFONS OSSÓ Sirsell 200

 

DENOMINACIÓ D’ORIGEN MONTSANT (8 cellers)

FICARIA VINS Pater 2011

CELLER SERRA MAJOR Teix 2011

VINYES DOMÈNECH Teixar 2012

COOPERATIVA FALSET – MARÇÀ Lo Senyor del Castell

CELLER CAPAFONS OSSÓ Roigenc 2013

CELLER CEDÓ ANGUERA Anexe Samsó 2013

CELLER CAPÇANES Pinot Noir 7/X

CELLER VENDRELL RIVED Miloca Carinyena 2013

DENOMINACIÓ D’ORIGEN TERRA ALTA (4 cellers)

EDETÀRIA Edetària blanc 2013, Edetària negre 2013

CELLER FRISACH Frisach Vernatxa 2013

CELLER LA BOLLIDORA Calitja 2013

VINS LA BOTERA Vila-Clos GB 2013

 

DENOMINACIÓ D’ORIGEN TARRAGONA (3 cellers)

CELLER MAS BELLA Bella negre 2013

CELLER BIOPAUMERÀ Adrià de Paumerà

CELLER MAS DE BOTÓ Ganagot 2006

 

SENSE DENOMINACIÓ D’ORIGEN (1 celler)

LES TORRES DE SELMA Pinotet 2013

www.ruthtroyano.cat

 

Antoni Falcón/ Vins de Taller (DO Catalunya)

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

foto (71)foto (70)

«Volíem un projecte que fos divertit i que donés resultats en poc temps». Antoni Falcón, mestre jardiner català, volia donar celeritat a la passió pacient que és el cultiu d’un vinyet. «Si havia d’esperar 50 anys per veure els resultats de plantar garnatxa, vaig pensar que ja m’havia passat l’arròs», sentencia. Ens rep a Vins de Taller, a Siurana d’Empordà, un entorn pacífic on la vinya conviu amb plantes, flors i herbes aromàtiques en un ecosistema a prop del bosc que el propietari i ideòleg del projecte defineix com agroforesteria. Coincidim tanmateix amb un ramat d’ovelles que pastura entre les vinyes de merlot ja veremades i ajuda a eliminar naturalment les males herbes, per bé que algunes s’enfilen als gotims passificats que encara pengen a la parra i a les fulles que ara ja han mudat del verd al groc i vermell.

«Tenim presseguers vora la vinya i acàcia de les tres punxes que afavoreixen la biodiversitat, també moreres, figueres, magraners, fonoll i ginesta als marges i romaní», explica entusiasmat l’Antoni, convençut que la seva opció dóna singularitat al projecte empordanès que aviat formarà part de la DO Catalunya. «L’ecosistema aquí no és el monocultiu del Penedès, sinó al revés. Volem una coberta vegetal verda amb activitat biològica, un entorn on el cicle de la flora i la fauna segueixi el seu curs natural i cíclic. Volem una vinya sana i vigorosa», acaba dient. «Hem decidit fer quelcom diferent i interessant des del punt de vista enològic. Sabíem que l’entorn era singular, també el microclima i aleshores vam decidir-nos per varietats que s’adaptessin al territori però que tinguessin un punt exòtic al nostre país». comenta mentre ens presenta en Guillem Parres, enginyer agrícola i enòleg de Vins de Taller.

Cortese (Piemonte), Malbec (Argentina), Marselan -amb un futur esplèndid per als seus vins, augura l’Antoni, Viogner, Marsanne i Rousanne (Côtes du Rohne), i Merlot. Varietats franceses i de la Catalunya Nord principalment que amb un treball ecològic i cada vegada més biodinàmic estan donant resultats tan particulars com interessants a Vins de Taller, sobre sòls de pedra, argila i llim sobretot on l’alta retenció d’humitats és la principal característica. «Els nostres vins són amplis, glicèrics, els pots mastegar, no són tan minerals com els que creixen en sòls de llicorella», comenta l’Antoni.  Orgullós del projecte i satisfet per com el territori l’ha integrat explica que els ha sorprès la resistència del marselan, com s’esgota el vi dolç de cortese que elaboren -«el vam plantar amb la idea d’acompanyar els plats italians amb tòfona blanca i ceps», ens reconeix- i com els ha costat que el Cot (Malbec) s’hagi adaptat en el camp de lloguer on creix. Una modalitat aquesta, d’intercanvi de tros per vins, que practiquen amb pagesos de l’entorn.

El celler està ubicat a Vilamalla, on hi ha un petit però acollidor centre receptor enoturístic i es poden comprar i tastar els seus vins, però també productes de l’entorn, com infusions, sabons de llana d’ovella i vins francesos que han seduït els seus paladars, els de l’Antoni i en Guillem amb qui compartim – gràcies per la vostra generositat! – un extens tast de monovarietals per decidir els cupatges de les noves referències. La sommelier Clara Antúnez ho explica molt encertadament al seu bloc i en fa una anàlisi detallada per a qui tingui ganes de conèixer el perfil organolèptic de cadascuna de les varietats i els equilibris que vam fer, plegats, per trobar el millor cupatge. Per a gustos, els colors… L’equació no resulta fàcil quan s’ha de parar atenció a les modes, respectar la filosofia pròpia i satisfer el client.

Sigui com sigui, Vins de Taller ha fet una aposta per crear una nova categoria dins dels vins catalans enfocada a un segment de mercat que busca sorprendre’s i sorprendre, fugint de tendències imperants. El camí tot just l’enceten ara, però apunta maneres. «Siurana d’Empordà, ve de gust«, diu el catàleg de promoció ecoturística de la zona empordarnesa. Des de fa 10 anys amb Vins de Taller  a l’avançada regalant experiències vitivinícoles a través del tast dels seus vins. Li demanem a l’Antoni per un maridatge i ens en proposa dos. Com a mínim en un d’ells estic convençuda que duria una rosa «Júlia» per acompanyar la vetllada, com la que assenyala a la imatge superior. La seva devoció i passió per la botànica l’ha dut lluny de Catalunya però sempre hi ha tornat amb algun record. Qui vagi a visitar-lo podrà veure un jardí esplèndid vora les vinyes, per perdre-s’hi i perquè les hores passin amb un bon tast de vins.

 

vi · moments · persones

«Un Baseia 13 al restaurant La Rectoria a Espinavesa Girona amb el bon amic pintor Pere de Ribot»

«I a Barcelona al restaurant Il Giardinetto un Siurà 10 amb Mercedes Milà»

 

foto (73) foto (75)

foto (74)foto 2 (13)

Celler: Sant Jordi, 4B, 17469 Vilamalla

Vinyets: Nou, 5 17469 Siurana d’Empordà

93 481 64 34

www.vinsdetaller.com

 

Mireia Torres Maczassek/ Torres Priorat (DOQ Priorat)

Posted by | DOQ Priorat, Vi·Moments·Persones | No Comments

outorres mireiatorres

«Els camins de ferradura que hi menen encara recorden el tràfec d’animals carregats amb raïm, avall i amunt, una vegada i un altra, fins a cinc viatges al dia segons expliquen», diu la web de Turisme del Priorat. Des del bell mig del municipi prioratí del Lloar hi ha una de les ascencions més suaus i boniques al capdamunt de la Serra del Montsant, una excursió que travessa de ple les vinyes emparrades de Torres. A vista d’ocell, el paisatge és espectacular. Val la pena arribar fins a Damunt Roca per contemplar el territori que en aquest punt reuneix bellesa i tranquil·litat.

La màgia del Montsant és tanta que encara amaga coves amb gravats prehistòrics que Torres proposa recuperar per fer més atractiva la seva proposta enoturística. L’empresa s’instal·la al Priorat el 1996 amb vinyes a Porrerra i el Lloar, pròpies i de viticultors que els aporten entre el 50 i el 60% del raïm. Carinyena, garnatxa i sirà són les tres varietats amb què es vinifica fins ara, però Mireia Torres Maczassek, directora general, deixa entreveure que el proper repte al Priorat és elaborar un blanc. «El tast decideix el volum de cada any«, assegura. I, malgrat que la qualitat és el pilar, cada any han anat incorporant noves vinyes. Les seves dues referències emblema són Salmos i Perpetual (130.000 i 110.000 ampolles respectivament, amb la diferència que el segon vi és exclusivament de raïm procedent de vinyes velles de 80 anys d’un coster de 1902, el més antic). Pel primer, el cep arriba al quilo, quilo i mig de producció; pel segon, entre 200 i 500 grams. Protegides per la serra i dins d’una gran vall, les vinyes tenen un microclima particular, amb la curiositat que El Lloar és 4 a l’Escala de Winkler i Porrera, a pocs quilòmetres, 2. La diferència climàtica permet una verema esglaonada.

montsant

La llicorella és el sòl característic del Priorat que marca decisivament les dues referències de Torres. Discutim sobre l’aportació del sòl al vi. «Pedra foguera? Mineralitat? En realitat el que té és influència en la tannicitat i l’astringència, és a dir, en les sensacions tàctils, en boca«, explica Mireia Torres. Al final de verema, Torres obté fins a 80 vins diferents que després hauran d’entrar en la doctrina del cupatge. Treballen amb boteries diferents per valorar l’aportació de cadascuna i el perfil organolèptic que s’espera per cada vi; ara també han incorporat ous de ciment per poder veure com és de diferent la fermentació del vi. De moment només s’usen de forma experimental.

Investigant constantment, però fidels al que representa cada marca que té en el mercat exterior un públic molt ampli. El 78% de la producció se’n va a l’estranger i algunes partides de Perpetual estan totes venudes abans de sortir del celler. «Com a enòlegs, ens agradaria treure el vi més tard al mercat – explica la Mireia- però no pots deixar el mercat sense vi«.

Mentre participem en una esplèndida vertical de Salmos i Perpetual (que acaba demostrant-nos com d’important és deixar envellir els vins prioratins, però alhora com es reivindiquen des de ben d’hora les bones anyades. Salmos és el primer vi elaborat al Priorat, cupatge de les tres varietats negres que tenen plantades. Perpetual, en canvi, és el vi de guarda que està principalment elaborat amb carinyena seleccionada per Mireia Torres i Jordi Foraster, l’enòleg, de ceps podats en vas de parcel·les molt petites de la zona. Aprofitant l’avinentesa, Mireia Torres explica com treballen al celler: «Ens agrada tastar amb els viticultors, se senten part del projecte i és que ho són,  ens agrada treballar a prop seu i deixar-los que s’expressin, fa que sentin que és el seu vi el que embotellem». La reflexió provoca la pregunta sobre el preu que paguen pel raïm i la resposta ens sorprèn a tots: «Els viticultors ens expliquen que a la comarca s’han arribat a pagar 8 euros el quilo per la vinya vella, mentre que la jove a euro vint-i-cinc, euro cinquanta».

Coincidint amb la visita, presenten una joia enològica: «Secret del Priorat», el primer vi de verema tardana de Torres al Priorat. Cupatge de garnatxa i carinyena, a parts iguals, amb una edició limitada de 2.500 ampolles. Raïm sobremadurat, es para la fermentació alcohòlica de forma natural i el vi envelleix en roure francès durant 12 mesos, bótes que abans havien estat emprat per elaborar el vi ranci del Priorat, amb la qual cosa la dolçor i l’amargor competeixen per fer-se un lloc a la boca. Una referència tan exclusiva com interessant que «parla d’una època d’un estil de vi que es feia al Priorat en una zona tradicionalment elaboradora de licorosos i rancis», explica la Mireia. Tenim la sort d’assaborir-lo i d’entretenir-nos en la lectura d’una etiqueta magistralment dissenyada:

Et vidit pecoris custos

Scalam caelestem, et ascendebant

Angeli per eam ad convocationem Dei adeundi»

 

Regalèssia, notes especiades, confitures i aromes d’infusió. Subtilesa i elegància, frescor. És d’aquells vins de postre que es poden prendre sols, però amb una bona companyia com el pa amb oli, gelat de xocolata i sal que vam tastar al Celler de l’Àspic és encara més abellidor. Formatges blaus i cremosos, confit d’ànec i postres de xocolata o peres al vi són algunes de les harmonies proposades per Torres. No obstant, la de la Mireia, la descobrireu al final.

Amb ella conversem de com ha de canviar «de barret» cada vegada que presenta un dels seus projectes: Jean León al Penedès, Torres al Priorat i ara l’aventura del cava que arribarà al mercat, confessa, a finals de 2016. Ens interroga subtilment per saber què en pensem de les varietats autòctones i de com s’entendria l’ús de les forànies. Es limita a avançar-nos que «aportarà prestigi i qualitat». Se la veu capficada i tanmateix il·lusionada. I deixa entreveure que el perfil del pare i del germà influeix. En el cava, al Priorat, i en qualsevol presa de decisió de l’empresa. La seva, no obstant, és una casa on el lideratge femení no només és evident sinó també reconegut . El projecte de l’escumós que li ha estat encarregat, ho confirma.

secretpriorat

 

vi · moments · persones

«Secret del Priorat, en un dinar familiar, a les postres, amb un pastís sacher. Trobo que combina molt bé amb la xocolata»

Bodegas Miguel Torres – Priorat
Finca «La Solteta»s/n
43737 El Lloar (Tarragona)

GPS – 41°11’22» N 0°44’46» E

Viatge a Ítaca/ Eva Martínez Bordons i Mario Giménez Ferrer

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

evaimario

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben

Text de Lluís Llach, adaptació de la versió catalana de Carles Riba del poema de Kavafis 

És el seu poema de capçalera. El que inspira i motiva els seus viatges i dona nom al seu bloc: Viatge a Ítaca. La calidesa que esperaven a Catalunya per després d’una volta al món de més d’un any, encara la tenen pendent de rebre. L’Eva i el Mario, autors del bloc de viatges, amics, blocaires i aficionats avançats en el món del vi, han tingut una arribada difícil després de més de 450 dies d’aventures. Circumstàncies familiars han fet que l’aterratge no hagi estat ni fàcil ni l’esperat però estic convençuda que les turbulències passaran aviat, perquè s’ho mereixen. Entre el trasbals personal i familiar que viuen, però, han tingut temps per participar a la Festa del Most de la Ràpita, convidats pels amics de Malviatge.

Conferència sobre paisatges del vi a càrrec d’Eva Martínez Bordons. Viatge a Ítaca ha tingut la sort de viure experiències enoturístiques vàries. Dels 18 països visitats, 11 tenien regions vinícoles i d’aquestes n’han visitat 6. El concepte dels “cellar doors” d’Austràlia i Nova Zelanda és probablement el que més els ha entusiasmat. I creuen que Catalunya podria  explorar aquesta forma de practicar l’enoturisme que posa l’accent en el tast per davant de la visita.

Abans d’arribar al continent australià, van tenir la sort d’endinsar-se en altres territoris de vi amb referències de major i menor qualitat organolèptica. A la Xina, per exemple, van tenir clar que volien conèixer les vinyes del desert. I arribar-hi va ser una odissea (més de 10h de viatge) però després va valer la pena, sobretot per l’aspecte inhòspit i inèdit del paisatge -vinya sobre terroir sorrenc- més que per l’excepcionalitat del vi. Als xinesos els porta de cap el nostre vi, que és de qualitat, però per fer el seu amb varietats internacionals encara n’han d’aprendre. Probablement el viatge pel país asiàtic va ser una gran aventura com la que després viurien al Japó. A Tòquio, van fer parada al wine bar d’Espelt Viticultors on es poden degustar diferents referències catalanes i per descomptat del celler de la DO Empordà. La signatura d’Anna Espelt «Empordà a cada copa…» convida a viatjar. Però també es van endinsar en regions de vins properes a la capital que, a punt per la verema, protegien de qualsevol adversitat i delicadament amb papers els gotims de raïm, instal·lats en vinya emparrada per sobre de l’alçada estàndard per evitar l’escalfor del sòl. Això va ser a Chateau Mercian Allà descobririen varietats autòctones com el Koshu que dóna vins molt frescos. Després del país oriental, Viatge a Ítaca va indagar en els vins de l’Índia. Recordo encara que a l’Espai Priorat vaig poder conèixer l’editora de la revista Sommelier India Wine– que me’n va donar un exemplar i la portada estava dedicada Bodegas Torres. Estan interessats en els nostres vins però esmercen esforços també en els seus. L’Eva i el Mario van visitar cellers que els van donar a tastar vins de força qualitat. La següent parada, Birmània, els va deixar impressionats per les postes de sol entre vinyes. La seva experiència es va centrar al celler més important, el Red Mountain Estate.

Després d’un període d’abstinència obligada pel sud-est asiàtic, Austràlia els va rebre amb els braços oberts. Els «couchsurfers» que els van acollir a casa els van regalar un tast de vins a la platja el primer dia d’estada al continent, a Perth. Si hi ha una ciutat que l’Eva hagués de triar per passar la resta de la seva vida de les visitades en aquesta volta al món, seria Perth. Cultura de vi a primera línia de mar. Una concepció de l’oci diferent, amb el vi compartint protagonisme amb el sol. Però la sorpresa va ser la descoberta de cellers arquitectònicament molt diferents, amb sales de tast i vistes que emmarcaven les vinyes, amb oferta integrada d’enoturisme – celler i hotel– i principalment una concepció de l’enoturisme a Catalunya desconeguda, els cellar doors. “Visitar un celler és visitar-ne mil si no busques conèixer els detalls tècnics de l’elaboració sinó el plaer de tastar noves referències”, explica l’Eva Bordons. Així, a Austràlia les visites esdevenen tastos i degustacions amb oli d’oliva -aquells que en produeixen- i formatges, entre altres. Els propietaris són conscients que una visita és igual a una compra, per tant, equival a un negoci sense intermediaris. “Hi ha petits cellers que venen tots els seus vins al celler”, afirma l’Eva. I creu que aquí s’haurien d’implementar més iniciatives com aquesta perquè el tast és el pilar de l’enoturisme. A Nova Zelanda, els cellar doors esdevenien més interessants encara pel paisatge fascinant de cada tros de vinya i el wine trail que els vincula. El mar, la muntanya, les grans extensions de vinya a peu de carretera… Entorns naturals que van viure amb molta fascinació malgrat les baixes temperatures de l’hivern. Pregunto a l’Eva sobre la importància de la varietat per sobre del terroir i la tecnologia puntera dels vins: “Els cellers no en fan bandera, però allà realment vam tastar vins de molta qualitat”, sentencia. Com un escumós de pinot noir que l’Eva recorda amb delit.

viatgeaitaca1viatgeaitaca2

D’Austràlia van viatjar d’est a oest i de sud a nord. Amb caravana. Un mitjà de transport que els va permetre incorporar a l’aventura  referències dels vins australians que més els havien impressionat a cada celler. Suposem que en un bon percentatge, sirà! El seu pressupost ajustat – tenint en compte el cost de la volta al món: 18.000 euros per persona- no els permetia endur-se ampolles a 200 euros però sí que van tenir la sort de tastar-les gràcies a la bona voluntat dels cellers a oferir tota la gamma de referències durant el tast.

Els va quedar pendent creuar l’oceà en direcció a Sud-Amèrica i aprofundir en els vins de Xile i Argentina, però estic convençuda que encara no havien aterrat al Prat d’una vivència única, ja estaven planificant el temps que trigarien a fer la motxilla i tornar a volar. Tenir-los a Barcelona és un privilegi, perquè amb ells no només compartim experiències, somriures i preocupacions, sinó que també descobrim vins que ens fan viatjar alguna vegada lluny i normalment a prop de casa. Referències com les que publiquen a la secció que ja fa unes setmanes han estrenat al seu bloc. Els vins, ja ho va dir l’enòloga Sara Pérez, són petites històries dins d’una ampolla. I tenim la sort de viatjar amb ells als orígens. Amb l’Eva i el Mario sempre ve de gust viatjar, perquè la seva experiència enriqueix i motiva.

Com que l’article és una sorpresa, no els he demanat pel seu vi- moments- persones però he recollit del seu web algunes propostes que s’hi escauen. Jo, com ja he dit en altres ocasions, amb ells tastaria vins profunds, d’aquells que no hi ha pressa perquè s’expressin i evolucionin quan sobre l’ampolla. Vins profunds com la nostra amistat. Des d’aquestes línies espero que aviat celebrin amb un bon vi del seu repertori particular el retorn a Catalunya i que sentin la calidesa dels qui els hem esperat més de 12 mesos.

«Red Mountain en Myanmar. La compañía aporta sabor, y el entorno se encarga de fijar recuerdos vinícolas para enmarcar. El lago Inle, una puesta de sol. Gonzalo e Isis, una pareja de Madrid de las más entrañables que hemos conocido, y allí compartiendo con ellos, y con Ahmid y Daniel, una pareja de israelís, una tarde sobre la colina donde se encuentra la bodega. El sol cayendo, el lago lo llena todo, y entre conversaciones y risas, Eva explica a la concurrencia alguna cosa sobre como catar el vino. Los vinos, decentes. El momento, mágico. Aun estamos allí cuando lo recordamos. Vivo, nítido como si fuera ayer» Llegeix més.

I si la trobes pobra,no és que Ítaca t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet, sabràs el que volen dir les Ítaques.

www.viatgeaitaca.com

B2MEl1cIUAAUx6q.jpg large B2L_atlIAAAJNa2.jpg large B2L-G3HIUAIEt-Y.jpg large B2L8La-IIAACg7l.jpg large B2L9FWSIEAMLuoD

www.ruthtroyano.cat

Anna Vidal/ Finca Ca N’Estella – Clot dels Oms (DO Penedès)

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

clotdelsoms

A Finca Ca N’Estella els vaig conèixer a Instagram. Qualsevol que tingui accés al seu àlbum fotogràfic pot quedar impressionat per la bellesa de la masia i de les vinyes que tenen la sort de treballar, d’haver heretat i sobretot d’haver conservat i millorat. «El vi és una manera de viure, no és un negoci», ressalta l’Anna Vidal, enginyera tècnica agrícola des de fa 12 anys al capdavant del celler juntament amb el seu germà. Mercedes Clari i Delfí Rabetllat, ambdós a la vinya a la imatge superior, són els seus avis paterns. Finca Ca N’Estella- Rabetllat i Vidal és un projecte familiar que exporta el 60% de la producció a l’estranger i viu plaentment a cavall entre la DO Penedès i Barcelona, amb vinyes a 20 minuts de la capital catalana. L’avi de l’Anna és qui va iniciar el projecte i els ha llegat moltes coses, però principalment «passió, constància i equilibri» aplicats a la vinya.

«El vi és sensibilitat, és el romaní, la farigola… al Clot dels Oms tenim la sort de tenir la vinya envoltada de bosc i sotabosc. Hi ha constància que els romans van fer vi en aquest espai i algunes de les vinyes creiem que són prefil·loxèriques, com les de xarel·lo», comenta l’Anna passejant per l’entorn amable que han sabut conservar malgrat la invasió industrial. «Estem convençuts de la producció integrada i considerem indispensable manejar la vinya ecològicament i econòmicament», matisa. La integrada és una viticultura reactiva que els ha donat molt bons resultats en un entorn, el clot, que és favorable a les humitats. Cultiven varietats autòctones, però també foranies, des del xarel·lo, el macabeu i la malvasia, a l’ull de llebre, el merlot, el cabernet sauvignon i el chardonnay.

De les vinyes passem a la masia, una casa del 1800 que impressiona. Imponent davant d’un bat de sol inèdit a l’octubre. Amb una campana que encara fan sonar i un rellotge de sol que continua complint amb la funció original, l’Anna explica: «Aquí manem les dones. És un projecte on l’avi, el pare i el germà hi han estat i hi són molt presents, però la masia té un punt de feminitat que l’impregna». Certament, la delicadesa amb què estan disposades les coses ho demostra. És el cas l’acollidor pati de les magnòlies, unes flors triades per l’avi, i l’om, un arbre difícil però que a poc que se’l maneja, dóna bons resultats, segurament una metàfora del projecte vitivinícola. Al porxat de la primera planta de la masia, llum i familiaritat en un entorn agradable que l’Anna ha condicionat com a chill out amb subproductes de la vinya i del vi a mode decoratiu. Un espai envejable des del qual es veuen les vinyes ja ocres, només dues setmanes després que hagin finalitzat la verema nocturna. Una pràctica que van començar per necessitat i que ara ja fan per convicció.

Al porxo comentem les oportunitats enoturístiques del projecte, que són moltes i que sempre mira d’atendre l’Anna, compaginant-ho amb el treball a la vinya que a poc a poc va delegant, i principalment tractem sobre la direcció i l’exportació. Elaboren 15 referències diferents de vins i caves en tres categories diferents (i des de fa quatre anys treballen en un monovarietal de xarel·lo de vinya vella que serà el nou projecte). Acumulen més de 90 premis a nivell intenracional que els han obert la porta al món. Rabetllat i Vidal arriba als EUA, Japó, Brasil i diferents països europeus com ara Polònia, Anglaterra, Bèlgica, Holanda, Suècia, Noruega… Costa de creure que no siguin més coneguts al país. I és precisament en aquesta comesa que es troben ara. «L’àvia amb 92 anys diu que hem superat l’alçada de l’avi Delfí, que ho era molt d’alt», fa broma l’Anna. La tercera generació se sent orgullosa i privilegiada de continuar. «És un projecte col·laboratiu i tots hi intervenim sempre, també la meva mare a la cuina o al piano amb les visites que rebem de l’estranger o la meva germana que porta la direcció d’art i disseny de les etiquetes i la imatge del celler», conclou.

«Són decisions de cor, les de fer vi, no hi intervé cap màquina, tan sols l’experiència»

 

annavidal

A tan sols 500 metres d’alçada, en terres que van arribar a ser propietat del Marquès de Monistrol i a on els romans hi van deixar també petjada, Ca N’Estella vol fer-se visible i té motius per ser observada des de dins i fora del país. Al costat de la casa pairal s’hi amaga un tresor que l’Anna i els germans van descobrir ja de petits quan l’avi Delfí els preguntava «Vosaltres, estimeu el vi?». Quan els néts pronunciaven tot sovint un «no» rotund, l’avi els feia entrar als cups de ciment i rajola del 1800, on ara per ara seria una bogeria vinificar, tot i que no ho descarten a mitjà termini. A dins, silenci i foscor que tan sols trenca la llum tímida de les espelmes… «Aquí vam aprendre a estimar el vi, sense complexos», diu emocionada l’Anna. I ens trasllada aquesta sensació d’estar vivint un moment irrepetible quan ens ensenya la col·lecció particular de la seva primera collita, encara envellint. Ens deixa triar entre les ampolles de la seva primera verema, la de 2001. «Va nevar a l’hivern i després ja no va ploure, molts raïms van madurar excel·lentment i vam decidir fer un monovarietal de cabernet sauvignon», ens explica abaixant el to de veu. «Estem reproduint l’escena que l’avi Delfí ens regalava als nets», dramatitza. I tastem amb les emocions a flor de pell un cabernet sauvignon que no ha estat ni filtrat ni clarificat, que té uns tanins rodons però que encara pot mostrar més evolució positiva dins de  l’ampolla, com apunta la companya de visita Ester Bachs. «Aquesta capacitat d’envelliment que tenen els vins de guarda és extraordinària», rebla l’Anna. Primera verema, 2.300 ampolles i tenim la sort de gaudir-ne d’una en un entorn únic que algun dia tornarà a ser ple de vi.

Una experiència sincera. Els sentits s’apaguen com la llum i la intuició pren protagonisme. Després ja hi haurà temps per tornar a veure i a beure com estem acostumats i ho farem amb un dinar suculent al menjador principal de la masia, preparat per la mare, amb qui és un plaer conversar de les experiències del celler al Japó, com també de la seva vida estretament vinculada a la vinya. «Primer érem reacis a obrir la masia a les visites, però sense moure’ns de Ca N’Estella hem viatjat a tot el món amb tots els amics que ens han vingut a conèixer pel vi i el cava. Hem après molt», explica. Paraules sàvies. No tenim gairebé temps de comentar els vins i caves que tastem però els sentim, que és el més important. La comparativa entre el Gran Clot dels Oms Chardonnay i Xarel·lo acaba amb victòria per al primer, i en el record queda la profunditat i delicadesa, com també el groc daurat encisador, del Brut Nature Rabetllat i Vidal Chardonnay que tastem tot just arribar a la finca. Per a les postres, una raresa al país, un vi dolç de fred rosat, elaborat amb merlot. Pas mal!

Mentrestant, l’Anna, es mantindrà fidel al territori, a les vinyes i al que ha llegat de l’avi Delfí per sincerar-se amb el vi·moments·persones, i mostrar les seves conviccions que estan tan profundament arrelades al Clot dels Oms:

 

image_1(1) image_2(1)  image_5(1)  

vi

«Un xarel·lo en barrica per reivindicar la vinya del nostre territori, el Penedès»

moments

«A la vinya, amb la taula parada, amb fulles de parra…»

persones

«Amb l’avi Delfí»

 

Clot dels Oms- Finca Ca N’estella

Rabetllat i Vidal

canestella@fincacanestella.com

L’autoexigència dels Vins de Finca

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

vinsdefinca2 vinsdefinca1

Mireia Torres (Jean León), René Barbier (Clos Mogador) i Albert Costa (Vall Llach) són els tres únics viticultors que poden posar rostre als vins de finca de Catalunya. Abans que s’acabi l’any, però, la fotografia s’ampliarà substancialment. Una dèria, una determinació i una passió del sommelier i director de l’Incavi,  Jordi Bort. Consolidar i projectar la categoria de vins de finca ha estat una prioritat des que va començar la seva gestió al capdavant de l’ens públic. El 2015 hauria de començar amb tres nous elaboradors de tres regions vitivinícoles diferents de Catalunya que formaran part d’aquesta selecta reunió, cosa que afegirà pluralitat, riquesa i qualitat al mapa de vins català. Els nouvinguts són cellers de la DO Pla de Bages, DO Terra Alta i DO Montsant que estan finalitzant el procés administratiu de validació. Ser part del club no és feina fàcil però a Catalunya hi ha cellers que sense estar reconeguts oficialment compleixen els requisits de qualitat i reconeixement amb l’elaboració dels seus vins: 10 anys d’elaboració del mateix vi, rendiments un 15% inferior a la mitjana de la DO i valoració positiva del celler tant a nivell internacional com nacional.

En el marc de la iniciativa Hotels amb DO, fa unes setmanes vam gaudir d’un tast únic i històric, en paraules de Jordi Bort, que marcava un punt d’inflexió en la visibilitat dels vins de finca a Catalunya. Bort afegia que «només 80 hectàrees de les 34.000 de tot Catalunya estan qualificades per elaborar vins de finca» i pertanyen als tres cellers mencionats, dos de la DOQ Priorat (Gratallops i Porrera) i un de la DO Penedès, el pioner. «Són patrimoni de tots», afegia el director de l’Incavi. «Els elaboradors amb el seu estil i rigor extreuen la millor selecció d’aquestes parcel·les per arribar a vins que són exigents amb si mateixos». deia. Hi ha un control escrupulós, sota l’empara de la DO i una evolució positiva de la qualitat que demostra cada anyada. «En els propers mesos tindrem 6 vins de finca a Catalunya i per més endavant esperem que també la DO Conca de Barberà i la DO Penedès se sumin a aquesta categoria amb dos nous cellers», explicava el director de l’Incavi, que va dirigir el tast a l’Hotel Neri.

Privilegi de poder compartir taula amb els elaboradors i els vins de finca que els reconeixen i d’escoltar com el director de l’Incavi compara la classificació històrica dels Bordeaux – sentenciada per Napoleó III amb motiu de l’Exposició Universal i basada en la reputació dels chateaux i el preu del vi al mercat- amb la catalana, que s’ha regit sempre per la qualitat i s’ha anat adaptant d’acord als avenços en viticultura i enologia. El tast va ser un viatge per «històries, vinyes i persones» com va resumir bé Albert Costa en la presentació del seu vi.

 

Vinya Gigi 2013/ Jean León

L’únic vi de finca blanc de Catalunya i el primer a rebre la distinció. Un Chardonnay al Penedès que ha esdevingut un dels més anomenats arreu. L’any 69 es van elaborar les primeres 200 ampolles. El Chardonnay a Catalunya s’expressa diferent, amb molta més frescor. S’ha guanyat el seu lloc competint amb una varietat molt estesa. Més informació

 

Vinya La Scala 2003/ Jean León

Monovarietal de Cabernet Sauvignon, una varietat molt respectada internacionalment, que en aquesta elaboració ens deixa veure com el pas per bóta marca un caràcter indòmit encara després d’11 anys. Amb personalitat i capacitat encara per arrodonir-se i refinar-se més en l’ampolla. Un vi gastronòmic, d’una verema complexa, d’enòlegs. Més informació

«El vi és una fotografia, és un espai en el temps» Jordi Bort

«El Chardonnay i el Cabernet Sauvignon ens han posicionat en una època determinada i això no és dolent, són varietats ben implantades a Catalunya» Jordi Bort

 

Mas de la Rosa 2010/ Vall Llach

Jordi Bort va voler anunciar a peu de finca la certificació d’aquest vi com a vi de finca, el tercer celler a aconseguir-ho a Catalunya. Va ser al Mas de la Rosa, on es practica la viticultura heroica entre vinyes centenàries de la Carme, pendents contundents i sòls de llicorella, el caràcter del Priorat. És un vi expressiu, la carinyena en la seva esplendor. Subtil, profund, mineral, delicat, amb fons balsàmic. Elegant. Més informació

«Els vins de finca sorgeixen de parcel·les on les persones tracten la terra diferent» Jordi Bort

«En els vins de finca, el mercat no està per sobre» Albert Costa

 

Vi de Vila Porrera 2010/ Vall Llach

Un cupatge de carinyena 70% i garnatxa 30% amb raïm de la vila de Porrera, de les finques Sentius, Cabacés i Sant Antoni. La DOQ Priorat va crear aquesta categoria per diferenciar la procedència dels vins i els seus matisos depenent del poble d’origen. Cap és igual. El clima, la varietat, el sòl i la mà de l’home fan petites obres d’art a cada parcel·la.

 

Clos Mogador 2012/ Clos Mogador

Una anyada més fàcil que la de 2011, tot i que «els anys més difícils són el repte més bonic«, explica René Barbier. El 2012 és elegància i s’expressa ràpidament, no li costa obrir-se com és propi als vins de Clos Mogador. «El trobo bonic, però no el trobo seriós», diu l’enòleg. «Aquest és un vi que us necessita molt a vosaltres», explica René Barbier. «Si darrere no hi ha un bon sommelier és difícil comunicar el que representa», comenta. Aquest any ha arribat a les 32.000 ampolles, una xifra rècord ja que en els últims 3 o 4 anys no s’hi arribava i ara, satisfets, hi han tornat. Més informació

 

Sobre la taula de tast d’un dels salons privats de l’Hotel Neri no hi podia cabre més saviesa, expertesa i autoexigència. La que s’imposen els elaboradors i la que traslladen als seus vins amb els quals viatgem al tros de terra que els ha tocat viure, com diria el poeta. Els agraden els anys difícils, els sorprenen els vins de llarga criança que encara demanen més ampolla i es repten – que és probablement el més important – a seguir treballant amb la mateixa tenacitat en les properes campanyes. En René i l’Albert trenquen la rutina de la verema per ser al tast i la Mireia s’escapa de reunions a la capital també per ser-hi. El director de l’Incavi ressalta l’excepcionalitat de la trobada: «Se’n parlarà d’aquí a 10 anys» adverteix. És la segona vegada que els reuneix, la primera va ser en privat, i creu que ha de marcar una fita. Sigui com sigui, serà més flexible i subversiva que la de Napoleó a Bordeuax el 1855. Jordi Bort, que ha jugat un paper decisiu i compromès amb la categoria, té clar quan, amb qui i a on els tastaria, els vins de finca:

 

vi · moments · persones

«Vinya Gigi Chardonnay 2013 el tastaria vora el mar, amb la companyia d’un cantant d’òpera»

«Vinya La Scala 2003  després d’una passejada per una muntanya, dinant o sopant en un refugi amb un escriptor»

«Clos Mogador 2012 amb un grup d’amics, d’aquells amb qui sopem de molt de tant en tant i que sempre volen sorpreses a taula»

«Mas de la Rosa 2010 amb la meva parella, a casa»

 

Hotel Neri / Hotels amb DO

http://www.hotelsambdo.cat/hotel-neri/

 

www.ruthtroyano.cat

 

«Cal mirar la clotxa amb ulls nous» Fundació Alícia/ MIDIT

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

 

mestral2

“La clotxa és un fast food ancestral perquè resol amb eficàcia el dinar del jornal pagès i elaborar-la no requereix gaire estona”, escriu Josep Sucarrats, director de la revista Cuina al llibre “La cuina de les Terres de Mestral” editat recentment per Onada Edicions. El receptari és obra de la Fundació Alícia, que ha trobat en la clotxa una manera de reenamorar als veïns amb el paisatge, d’enaltir la gastronomia domèstica i de fer visible alhora que una altra economia és possible a les poblacions que viuen a l’entorn de la central nuclear de Vandellòs a la qual se li van acabant les hores: Pratdip, Tivissa i Vandellòs-l’Hospitalet de l’Infant.

Jaume Biarnés, cap de cuina de la Fundació Alícia, explica: “Quan l’entitat MIDIT ens va contactar, primer vam diagnosticar les debilitats i les fortaleses del territori. Una d’elles és que en els últims 40 anys no s’ha creat una emprenedoria a nivell de restauració, però al mateix temps ens trobàvem que el territori concentrava una cultura tradicional molt potent desconeguda pels mateixos agents, que estava tapada per la pols. Vam identificar un territori en una posició central, envoltat de productes que es poden capitalitzar”. Buscar una icona va ser la primera passa i l’storytelling la següent». “Els humans transformem el territori per alimentar-nos, i després l’agricultura ens transforma a nosaltres”, explica en Jaume. L’exponent gastronòmic de les terres de Mestral és la clotxa i ho explica molt bé el cap de cuina de la Fundació Alícia quan afirma: “Som el que mengem, però el que mengem a vegades és viciós i a vegades prodigiós. En el cas de la clotxa és molt clar, té un format atractiu i representa l’street food, el menjar casolà i popular que sempre és el més fàcil d’explicar «però a vegades la proximitat no ens permet atorgar-li el valor que des de lluny se li reconeix.

Revaloritzar i actualitzar la clotxa no ha estat fàcil. Des de la Fundació Alícia s’ha bussejat extensament per receptaris i informacions gastronòmiques locals amb l’objectiu de poder explicar el territori per mitjà dels propis productes. Jaume Biarnés i el seu equip han aconseguit evolucionar el concepte de la clotxa per despertar l’interès dels professionals i residents i potenciar-ne la seva creativitat gastronòmica. “Incloem al llibre receptes més o menys encertades, en uns casos mantenim la forma original -com per exemple la sopa de clotxa amb els ingredients que li són propis a aquest àpat- i en altres casos juguem amb el concepte – és el cas del pa típic de la clotxa amb un farcit diferent”.

El llibre és una sorpresa darrere d’una altra. Un àpat que en alguns casos es podria considerar vell i antic, ara es presenta rejovenit. Clotxa en kebab, en frankfurt… “Des de la Fundació Alícia proposem als restauradors locals adaptar les receptes amb les quals se sentin més còmodes. No és alta cuina: parlem de la clotxa burguer, de la pizza-clotxa…” que conviuen amb receptes més conservadores. Amb la publicació del llibre comença el repte de la sensibilització interna i de prendre consciència de la riquesa gastronòmica de les muntanyes de l’interior de la Costa Daurada. “La clotxa ha de generar un sentiment d’orgull important”, recalca en Jaume. I al voltant seu, s’articula un mapa de petits productors que són a l’abast  i que permeten descobrir la diversitat gastronòmica de la zona, des de l’oli d’oliva verge extra als fruits secs i el vi, enmig de paisatges fantàstics i amb la possibilitat d’experimentar emocions d’explorador.

“La cuina de les Terres de Mestral” posa l’accent en l’autenticitat de la clotxa, com en d’altres territoris s’ha fet amb productes que havien quedat arraconats, com la garrofa. “Cal mirar-la amb ulls nous, els d’un visitant”, insisteix en Jaume.  Quan li demano si ara ens hi podem reenamorar més fàcilment per la moda del producte de proximitat, el km 0 i l’slow food, respon taxatiu: “Sempre és latent la necessitat de tornar als orígens i és cíclica. La necessitat de lligar-se amb el territori a través de la gastronomia sempre hi és. Quan més deslocalitzat estàs, més vincles de pertinença et calen i la gastronomia n’és un. Amb la crisi ens tornem més conservadors. I en l’àmbit gastronòmic busquem les arrels i l’essència, però tot té un límit perquè quan vas a l’hort biodinàmic i hi culls directament el producte… Més endavant el cicle s’inverteix, i ens posem a crear fins arribar a l’esferificació…”.

En qualsevol cas, en Jaume i l’equip de la Fundació Alícia es mostren satisfets només pel fet d’haver remogut consciències: “Està bé que algú digui que això que presentem no és una clotxa”. La clotxa, l’àpat que hem vist als avis gaudir amb un bon porró de vi, es presenta també amb matrimonis nous: el maridatge amb vins catalans l’ha treballat altruistament el sommelier Ferran Centelles i esdevé un atractiu més.

“Tots els maridatges del llibre parteixen de la proximitat”, explica Centelles. “La proximitat ha donat grans maridatges com les ostres amb Muscadet, la llagosta amb Chardonnay, l’Ull de llebre amb xai… Particularment, els maridatges regionals solen funcionar per proximitat però no sempre de forma tècnica – tangible – sinó moltes vegades emocional”. En aquest sentit, en Ferran comenta que la clotxa és un plat «senzill però gustós que conté l’arengada com a element limitant». «Com més salat és un producte més difícil és de maridar amb els vins, però quan hi ha més tomàquet és més senzill”, argumenta. “El tomàquet i la ceba escalivada funcionen molt bé amb vins rics i saborosos”, explica. Justament amb aquesta base, s’han construït part dels matrimonis del llibre, del quals només en desvetllem dos:

Per la clotxa de sempre en Ferran recomana el vi Joan d’Anguera del mateix celler. «Els tomàquet escalivats són una delícia combinats amb vins de garnatxa i carinyena. Les arengades amb la seva salinitat demanen vins joves i amb poca fusta”, comenta.

Per un carpaccio de clotxa proposa vi l’Heravi del celler Vinyes d’en Gabriel. «Els carpaccios i altres elaboracions no cuinades són ideals per als vins joves refrescants. Els crus funcionen bé amb els vins menys alcohòlics”, explica.

Per descobrir-ne d’altres, és imprescindible la lectura del llibre. En Jaume Biarnés ressalta en aquest sentit que el volum és també una manera de comprendre que «ara tenim l’opció d’equilibrar i variar la dieta, tenim més possibilitats que mai per practicar una alimentació saludable, i en aquest ampli repertori hi caben tant la clotxa com el vi”. Però el més important sempre és trobar-hi el plaer: “Qui cuina té una dieta més equilibrada. Està demostrat. Pot gaudir tant o més amb un plat de mongeta i patata com amb un entrecot,” afirma en Jaume. Educació, salut, gaudi… i assegurar en el component gastronòmic “un factor de decisió per viatjar”. La clotxa també pot motivar-ho, cap a les terres de Mestral, està clar.

mestral4 mestral3 mestral1

Fundació Alícia

www.alicia.cat 

Camí Sant Benet, 08272 Sant Fruitós de Bages, Barcelona
938 75 94 02

MIDIT 2020

http://www.midit2020.com/

 

«Sientes que eres parte de algo»

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

image (10) image (11) image (12) image (13)

image (17)image (15)image (16)foto (10)

 

Quan el temps i la capacitat del mòbil m’ho permeten, vaig penjant a Instagram imatges de persones que viuen envoltades de vi i que identifico amb l’etiqueta #retratsdevi. «El remolino del paisaje» de Benedetti em va inspirar per fer la primera entrada. Humanitzar el món del vi i de la cuina és una obsessió que comparteixo amb companys i amics de viatge, fonamental per entendre com s’elaboren els productes i quines filosofies de vida hi trobarem a cada ampolla. Aquesta segona tanda de fotografies d’Iphone les acompanyo amb dos fragments d’una lectura que convé revisar sempre, la de Ferenc Máté  a «La sabiduría de la Toscana. Los sueños pueden hacerse realidad».

 

«Aunque en cualquier oficio artesanal se trabaja muchas horas, al menos uno puede dormir tranquilo de noche, porque sabe que sus manos y su mente han producido algo, lo mejor que han podido. Ninguno de estos oficios hará rico a nadie, pero ¿qué tiene eso que ver con la vida?

 

«Y después uno vuelve a casa por el oscuro camino de tierra que serpentea bajo las estrellas, notando el vino y una especie de contacto con todo lo que te rodea: los amigos, el valle silencioso, los animales en los establos, el vigorizante frío del invierno o el calor de una noche de verano. Sientes que eres parte de algo«

 

www.ruthtroyano.cat

 

Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies