El Sommelier/ Fermí Fernández, Toni Orensanz i Toni Albà

Posted by | enero 27, 2015 | Vi·Moments·Persones | No Comments

el sommelier

 

Faríem qualsevol cosa per ser immortals… I no ens en sortim, però els vins sí que ho són… En els vins hi pots arribar a sentir el plugim d’una tarda alegre de primavera; el sol ruent d’un agost impossible;  la suor sòlida d’un pagès cansat; la família de margarides que va créixer al peu d’un cep…

 

¿A qué us recorda aquest xarel·lo de Cava Nadal?, demana l’actor Fermí Fernández a l’auditori de la Sala Trono mentre tasta la referència en un kit kat de l’espectacle teatral. “A un passeig a la vora del riu Rin”, respon un espectador. Sense manies. L’obra El Sommelier incita a contestar de manera desacomplexada. No és un text amable ni repassa la humilitat que se li pressuposa al professional que porta el nom. Si alguna virtut té el guió és la seva sinceritat. Una franquesa reveladora que ens descobrirà el món ocult de les fermentacions…

Fermí Fernández es posa en el paper d’El Sommelier, una peça escrita pel periodista de Falset Toni Orensanz, que amaga una història d’humor negre inesperada. El glamur del vi i l’estupidesa humana es persegueixen en un text amè i directe. La Sala Trono s’il·lumina amb llum d’espelmes i el bodegó de l’attrezzo  inclou fins i tot una ampolla amb imatge de Franco que en Fermí Fernández va trobar al celler de casa seva quan la va comprar. El seu vincle amb el món del vi ve de lluny, com el del Toni, i preparar una peça com aquesta els ha portat a submergir-s’hi encara més. Per Twitter recorden que la idea va néixer a l’Hotel-Hostal Sport de Falset i des d’aleshores, ara farà més d’un any, han treballat per posar el text en escena. Primer va ser a Caves Nadal, copromotors de la iniciativa, i ara és a la sala tarragonina, en un petit format que vol traslladar a l’espectador a la sinceritat i la màgia d’un espai on es fa o on envelleix vi.

Un bon vi és com la foto finish d’un instant precís de la vida: d’un clima, d’una terra, d’unes plantes, d’una gent i la seva manera d’entendre-ho absolutament tot. No hi ha res comparable. Tan sols hi ha una altra cosa que es pugui comparar amb els vins: l’estupidesa també deu ser eterna… Cada cop n’hi ha més, i n’hi ha, d’estúpids, que amb el temps també se superen, com els grans vins.

L’enòleg  Josep Lluís Pérez (Mas Martinet) seu a la tercera fila de la Sala Trono i segueix amb atenció el monòleg d’en Fermí Fernández. Al final de la representació expressa en veu alta que li ha agradat especialment la capacitat del personatge del sommelier de definir el vi. “És sentits, sentiments i sensacions”, etziba durant l’obra Fermí Fernàndez amb to arrogant. Se’l veu còmode amb la interpretació i interpel·la en més d’una ocasió al públic. El vol fer partíceps de les experiències del món del vi, ara que tothom sembla que n’ha de saber de tot. A mig recital, se serveixen pastissets i una copa de xarel·lo que distreuen els sentits.

El Sommelier no és una masterclass sobre aromes i sabors sinó un viatge per les manies, dèries, obsessions i deliris del qui s’apropa al vi amb estultícia. Però també del deliri d’un personatge que des de la professió de recomanar vins desembolica rareses de la seva personalitat.

I va ser llavors que de darrera meu, justament d’on hi havia el Pere, em va arribar una fortor d’orins d’euga, suor i amargor de carxofa… Quan em vaig girar, vaig veure el Pere, que havia deixat de plorar i tenia els ulls encesos i la cara vermella, com si li hagués d’explotar… L’enveja… L’he sentit tants altres cops, després, la ferum de l’enveja… No canvia mai… N’hi ha a qui se’ls accentuen més l’acidesa dels orins o l’amargor de la carxofa, i l’olor resulta més o menys desagradable en funció del matís que acabi predominant… Però aquell cop, la fortor del Pere era tan intensa, tan penetrant, que vaig ser plenament conscient que me’n tenia molta d’enveja… Moltíssima… Tanta, que em va fer por.

La direcció d’El Sommelier és de Toni Albà i l’aposta és valenta, tant com el text que precedeix aquesta línia. De la mà de Toni Orensanz, ficció, realitat, humor i provocació van de la mà, també per fotografiar el món del vi. Ara que hem llegit que el vi català és hegemònic a Catalunya, potser haurem de demanar-los altres textos amb perfils com el de l’enòleg, el viticultor, el bodeguer… Ens cal pedagogia i cultura de vi, per bé que les dades reflecteixin un canvi de tendència positiu.  Però si, a més a més, podem riure de les tonteries que sovint fem, doncs benvinguda sigui la iniciativa. La representació acaba amb un Fòrum moderat per Xavier Nadal, enòleg de Caves Nadal. També aleshores, després del tast del vi, el públic segueix desacomplexat. Tan de bo aquesta fos l’actitud en el dia a dia quan ens trobem amb el vi. Que l’humor no falti.

 

El vi, un xarel·lo de Caves Nadal

El moment, la representació d’El Sommelier

La persona, els companys de teatre

 

El Sommelier

Divendres 23 i 30 a les 21 h, dissabtes 24 i 31 a les 21 h i diumenges 25 i 1 de febrer a les 18 h

 

About Ruth Troyano Puig

Llicenciada en Periodisme per la UAB. Sommelier. Màster en planificació i gestió de l'enoturisme per la URV.

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Follow Me
Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR