sara pérez

El ric i oblidat patrimoni vitivinícola i lingüístic

Posted by | Uncategorized, Vi·Moments·Persones | No Comments

 

ca - tast n m
ca
 - degustació n f sin. compl.
es
 - cata 
es
 - degustación 
fr
 - dégustation 
en
 - tasting 

Definició
Valoració d’un vi mitjançant els sentits, d’una manera tècnica, analítica i objectiva.

 

 (fotografia de Sicus Terrers Mediterranis)sicus_finca2_05-2048x1366

Tan important com el patrimoni vitivinícola i enològic català és el patrimoni lingüístic. Però amb els anys per desídia de molts, hem anat perdent mots, expressions i coneixements. Per sort hi ha cellers com Vinyas d’Empremta que els recuperen. Sabeu què significa Sucamulla (vi de sumoll i mandó)? Esbrineu-ho tastant els seus vins.

El cas és que només els conservem, els mots, quan es lleguen entre generacions o bé els recull un manual terminològic especialitzat. La feina que fa el centre  TERMCAT rescata de l’oblit el patrimoni vitivinícola i en els últims temps de manera especial el de les varietats de raïm. La seva és una feina fonamental que passa massa sovint desapercebuda.

La Terminologia de les varietats vitivinícoles és un recull dedicat als ceps, els raïms i els vins de les denominacions d’origen catalanes. D’una banda, conté les fitxes que corresponen a les 48 varietats autoritzades a Catalunya. Aquestes fitxes apleguen un total de 79 termes catalans, amb definicions i notes, i equivalents en castellà, francès i anglès, principalment, però també, puntualment, en gallec, italià, occità, portuguès o alemany.

 

“El setembre de 2016 vam publicar la primera edició de la terminologia de les varietats vitivinícoles amb les 42 que apareixen el Reial decret 740/2015. Al llarg d’aquest 2017 s’ha actualitzat atenent al Reial decret 313/2016 que n’inclou de noves”, explica Maria Navas, cap de l’Àrea de Recerca i Gestió Terminològica de TERMCAT. Les varietats de raïm acceptades de nou a Catalunya han estat sis i, per sort dels consumidors, també se n’està recuperant el seu cultiu. El cas és que si són acceptades, és perquè en algun moment de la història van existir i probablement per desconeixement enològic no se’n va estendre o fomentar el seu cultiu.  El diccionari terminològic les presenta així:

Cartoixà marí. “Conreat tradicionalment al Penedès, resultat d’una mutació genètica del xarel·lo. També xarel·lo vermell, pansa rosada i xarel·lo rosat. Vi elaborat amb raïm xarel·lo vermell, fresc, àcid, amb un grau alcohòlic alt i amb una aroma herbàcia, que se sol utilitzar per a fer vins joves i vins escumosos”

Giró ros. “Cep conreat tradicionalment a les Illes Balears, de brotada mitjana. Raïm blanc produït pel cep giró ros, mitjà, allargat i amb els grans mitjans, troncoovoides i de color vermell grisós. Vi elaborat amb raïm giró ros, poc àcid, aromàtic i amb un grau alcohòlic alt, que se sol utilitzar per a fer vins varietals joves o d’envelliment”

Marselan. “Cep originari de França, resultat de l’encreuament de cabernet sauvignon i garnatxa negra, resistent a la secada. Raïm negre produït pel cep marselan, amb els grans mitjans, allargats i de color negre violaci. Vi elaborat amb raïm marselan, amb cos, de color fosc i tons porpra, ric en tanins, perfumat i amb una aroma afruitada, d’espècies i de cacau”

Pansa rosada. “ Cep conreat tradicionalment al Penedès, resultat d’una mutació genètica del xarel·lo. Raïm negre produït pel cep xarel•lo vermell, de maduració tardana i amb els grans dolços, de color vermellós i amb la pell gruixuda. Vi elaborat amb raïm xarel•lo vermell, fresc, àcid, amb un grau alcohòlic alt i amb una aroma herbàcia, que se sol utilitzar per a fer vins joves i vins escumosos”

Xarel·lo vermell. “Raïm negre produït pel cep xarel•lo vermell, de maduració tardana i amb els grans dolços, de color vermellós i amb la pell gruixuda. Vi elaborat amb raïm xarel•lo vermell, fresc, àcid, amb un grau alcohòlic alt i amb una aroma herbàcia, que se sol utilitzar per a fer vins joves i vins escumosos”

Vermentino. “Cep originari d’Itàlia, conreat tradicionalment a la Ligúria i a Sardenya, sensible al vent i resistent a la secada. Raïm blanc produït pel cep vermentino, de maduració tardana, mitjà o gros i amb els grans grossos, el•líptics i de color verd groguenc. Vi elaborat amb raïm vermentino, fresc, poc àcid, de color pàl•lid i amb una aroma característica de poma i altres fruites, que se sol utilitzar per a fer vins blancs secs i rosats”

Vidalillo. “Cep conreat tradicionalment a Aragó, sobretot a la regió de Carinyena, resistent a la secada. Raïm negre produït pel cep vidadillo, de maduració tardana, mitjà, compacte i amb els grans mitjans o grossos i ovoides. Vi elaborat amb raïm vidadillo, àcid, ric en tanins i de color intens” .

 

“La sensació que tenim i alguns estudis elaborats ho confirmen és que quan els especialistes coneixen les propostes terminològiques catalanes, en general les fan servir”, explica Maria Navas. I afegeix: “La clau és aconseguir la màxima difusió de les propostes, que arribin a ser conegudes en el relativament ampli col·lectiu d’usuaris. En algun cas concret es poden donar lleugeres discrepàncies sobre si s’hauria d’haver optat per una forma terminològica o una altra i són aquestes observacions les que es tenen en compte per a noves actualitzacions del diccionari”.

Està clar que el TERMCAT contribueix a “normalitzar i difondre la terminologia del vi”, marcant un cos de llenguatge especialitzat i considerant tanmateix “les necessitats terminològiques que poden tenir els múltiples actors implicats en el sector vitivinícola” ja sigui l’INCAVI, l’Administració, els consells reguladors, els viticultors, les cooperatives, els cellers, els enòlegs, els sommeliers, els organitzadors de fires comercials i d’actes a l’entorn de la cultura del vi, els docents, els comerciants, els comunicadors o els consumidors. Maria Navas ressalta també que el diccionari vitivinícola inclou 4 fitxes de criteris generals que “poden resultar interessants perquè expliquen el tractament en català de qüestions lingüístiques lligades a aquesta terminologia, com ara el gènere gramatical assignat als noms dels ceps, els raïms i els vins; l’ús de la majúscula i la minúscula en escriure aquests noms; el tractament donat als manlleus, o la consideració de la sinonímia i les variants lingüístiques documentades”.

En un any, el diccionari terminològic de varietats catalanes ha rebut més de 8000 visites, amb tres puntes d’accés coincidint amb el dia de la primera publicació durant el 2016 i l’actualització ara al 2017. “A més d’aquestes visites directes al diccionari en línia, també cal considerar les consultes que es fan a les fitxes concretes des del Cercaterm o des de l’Optimot que no estan comptabilitzades”, diu Navas.

Sigui com sigui, conèixer la varietat, l’origen de la nomenclatura i l’escriptura exacta en català, enriqueix el sector. Els puristes, per cert, estem cansats de repetir que “cata” és la versió en castellà de “tast” per bé que alguns s’entestin a emprar-ho perquè fa més cool la conversa. El llenguatge també ha de baixar del pedestal.

L’actualització del diccionari terminològic  és una guia també per descobrir vins que tenen en compte les noves varietats acceptades. En molts casos, el perfil és de vi singular i autèntic. Una raresa, que s’ha de saber a qui es dona a tastar. Vins de producció limitada i altament valorats per la crítica. A propòsit del treball de TERMCAT, vaig demanar a través de Twitter si algú coneixia vins elaborats amb Marselan, Giró Ros i Xarel·lo Rosat. Aquestes van ser les respostes de qualitat donades per elaboradors i prescriptors:

Sara Pérez  ( enòloga i biòloga a Mas Martinet i Venus La Universal)

SICUS Xarel·lo Vermell

Finca VILADELLOPS – Marselan. Les noves anyades ja no inclouen el raïm de Marselan, només garnatxa i syrah

Vinum Selecció ( distribuïdora )

GRAMONA Mart. Amb Xarel·lo Vermell

Carlos Rúbies ( www.vienasses.com, enginyer agrònom)

Capgiró de CAN MAJORAL

Marselan Ecològic de VINS DE TALLER

www.ruthtroyano.cat

Paula Bonet: “Com al vi, a l’art hi ha processos creatius amb una part d’atzar que no controles”

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

028

 

Percibo en el aire cierto olor a muerte,

quizás sean la angustia y sus réplicas.

Quiero hablar de ellas.

De los cuerpos, del temblor. De esta

libertad que me quema en las manos”

La Sed, Paula Bonet

Captura de pantalla 2017-08-21 a las 15.20.58

 

Paula Bonet (Vila-real, 1980) pinta i escriu des dels budells, des del ventre, la mateixa part del cos humà amb què Sara Pérez parla i elabora vins al Priorat. És el segon cervell,  afirmen els gastro-terapeutes. L’artista valenciana explica que va conèixer de la mà de Sara Pérez i René Barbier “una manera encara més visceral i intensa de viure la cultura del vi”, a propòsit de l’etiqueta que li van encarregar per al Venus de Cartoixà. Ella, Paula Bonet, que és dibuixant i escriptora i que viu i sent des de molt endins les emocions com ha reflectit de manera sensual, atractiva i arriscada a La Sed – el seu últim treball editorial-, creu que la clau de l’èxit professional és “no parar mai de buscar”. Un altre paral·lelisme amb com Sara Pérez viu i practica el món del vi. Interrogant-se constantment per allò que l’envolta i que l’ha fet arribar allà on és. Buscar sempre noves formes d’expressar-se, de dir, de sentir, de crear, però amb la naturalitat i l’autenticitat per endavant i un estil propi més que volgut, inherent al moment vital. Paula Bonet s’estima el vi, com la música. Com l’art. I en recomana i en beu. De català, de valencià, de xilè, d’argentí… Té pendent assaborir un bon vi africà. L’art el concep fluid, líquid, que no fugisser, cosa que li porta a afirmar que el vi, millor a la copa que al pinzell: “Però prefereixo anar bevent-lo a poc a poc mentre dibuixe. D’eixa manera acaba estant també al paper“. Està de vacances però no deixa de respondre mails. Després d’haver-la vist compartir a Twitter una piulada sobre el mercat orgànic Santa Teca al Castell Monestir d’Escornalbou coincidint amb el concert de Mariona Aupí i Guillermo Martorell, l’entrevistem i celebrem la seva proximitat, sensibilitat i vitalitat.

Vas ser al concert de Mariona Aupí i Guillermo Martorell a Santa Teca Escornalbou. Un vi per harmonitzar amb el seu nou projecte musical, Le Monde?

Un Martinet Bru. La intensitat d’eixe vi em porta a comparar-lo amb el projecte que presentaven Mariona Aupí i Guillermo Martorell. Podria dir-se que “Le Monde” ha estat envellit durant mesos i mesos en un espai cuidadíssim, com alguns bons vins. És un projecte molt reposat, molt repensat, on cada cançó és imprescindible i forma part d’un tot elegant i cruel al mateix temps.

De Santa Teca al Castell Monestir d’Escornalbou, què et va sorprendre? Vam veure una piulada teva i vam intuir que en gaudies…

L’alta qualitat de tot el que ofertava (programació, menjar i beguda, llibres). L’espai em va sorprendre, sabia que anava a un castell però no podia imaginar que era un castell tan bell i que estava situat a un lloc tan privilegiat. Em va impressionar la capella i l’espai obert amb arcs des del que es veia el paisatge que arribava al mar. Em va encantar ser-hi a un festival enmig de la natura i poder beure el vi amb copa.

 

Paula Bonet Paula Bonet por Lupe de la Vallina L

A Paula Bonet li agrada el vi, però quin estil i quan el pren?

M’agrada molt, acostume a beure vi negre. Casualment bec molt vi del Priorat (Martinet Bru, Acústic, Scala Dei, Ferrer Bobet, Venus…), també Rioja (Predicador, Luis Cañas, Vivanco…), Valencians (Maduresa, Mestizaje…), Terra Alta (Sang de Corb, Llàgrimes de Tardor…). També bec molts vins de Xile (Santa Ema, Carmen, Casillero del Diablo, Garage…). M’encanten els Carmenere i els Merlot.

Habitualment prenc vi cap al vespre, mentre treballe o quan estic amb amics. Són els dos moments que més m’agrada acompanyar amb un bon vi.

 

1507-1 004001

El vi t’inspira com a artista i com a escriptora?

Molt. Fa uns mesos vaig estar a les bodegues Vivanco a La Rioja i justament vam estar parlant d’aquesta relació entre inspiració i vi. A Vivanco organitzen xerrades i tallers al voltant de la creativitat i va ser molt interessant veure com una vinculació que ja intuïa es feia cada cop més evident.

El vi com a eina de pintura, de creació… Ho has provat? En quins casos? 

Alguns cops, com si el vi fos anilina (aquarel·la líquida), sobre paper. Però prefereixo anar bevent-lo a poc a poc mentre dibuixe. D’eixa manera acaba estant també al paper.

Vas crear l’etiqueta del vi Venus de Cartoixà de Venus la Universal… Com vas treballar-hi? Què creus que té de diferent la creació vinculada amb el vi respecte d’altres aliments  i/o productes?

L’experiència de treballar amb la Sara i el René va ser fantàstica. Per la llibertat que vaig tenir, per l’honor de posar imatge a un vi d’eixa qualitat, perquè vaig conèixer de la mà de la Sara i el René una manera encara més visceral i intensa de viure la cultura del vi.

Sara parlava del Venus com jo podria parlar de La sed (el meu darrer treball publicat ): des dels budells. Parlava dels plantejaments previs, de com havia estat el procés creatiu, d’allò excitant que no pots controlar perquè depèn de la terra i del clima, dels temps de repòs… Em feia pensar constantment en la manera en que jo m’enfrente a un projecte nou. Em portava al cap processos creatius com els de la tècnica del gravat, on hi ha una part d’atzar que no controles i que pot acabar sent la que farà que el resultat final sigui el millor que has fet mai o que hagis de llençar-ho tot al fem i començar de nou.

El teu pinzell és inconfusible. Ha estat complex arribar allà a on ets? La clau és sempre ser un mateix?

La clau és treballar constantment i no conformar-se. Tindre els ulls molt oberts. No parar de buscar. No repetir patrons que funcionen o que saps que el públic aplaudirà perquè ja tens eixa experiència.

007 (1)

Un vi que recordis…

Un Santa Ema Catalina del 2008 xilè amb etiqueta brodada que vaig tastar el setembre passat a Santiago, en plenes Fiestas Patrias.

Un vi que recomanis…

Acústic. Molt fi i saborós. És molt bonic veure com les gotes que rellisquen per l’ampolla dibuixen les cordes d’una guitarra ja mig dibuixada a l’etiqueta.

Un vi que no has pres i que t’agradaria prendre…

Un bon vi africà.

Un vi català…

Venus negre

Un vi valencià…

Maduresa. Em recorda als anys d’estudiant de Belles Arts a València. Si podíem pagar una ampolla de Maduresa volia dir que les coses anaven bé.

El vi i l’art… Tenen prou vincles? Com es podrien reforçar?

Sí, en tenen molts. Però podrien tenir-ne més, tenen moltes coses a veure.

www.ruthtroyano.cat

 

Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR