Uncategorized

Marta Arañó/ Tinta i Vi

Posted by | Uncategorized | No Comments

La tècnica de la pintura amb vi és el resultat d’un seguit de transformacions que es produeixen i juntament amb el camí d’una pinzellada, acompanyada de la negror de la tinta, fan d’un joc amb tanta interacció del qual en resulta el naixement d’una obra d’art»

 

DSC_0548

 

«Quan desmontes l’exposició, et quedes amb l’amistat», explica la il·lustradora i pintora Marta Aranyó. Pinta quadres amb vi de cellers catalans des de fa un any i mig, tot i que la seva relació amb la pintura es remunta a l’any 1986. El que va començar sent un hobbie s’està convertint en una professió. El primer projecte de Tinta i Vi es va veure al celler  Ca N’Estella, on el grup d’artistes ART ViU de Sant Esteve Sesrovires hi feia una exposició col·lectiva. Les seves primeres inspiracions van ser els ceps, els pàmpols i les bótes del vi. Li cal vi reposat per poder pintar amb les diferents varietats de raïm negre -en ocasions blanc- del país i li agrada especialment fer-ho amb les autòctones, tot i que la seva devoció és pel merlot. En funció de l’oxidació, obté tons més clars o més foscos. Treballa primer el dibuix a llapis, després a tinta i finalment comença el traçat amb pinzell tacat de vi, capa a capa, sumant degradats. Amb el sol, l’obra final va adquirint tons més freds. La pintura no deixa d’evolucionar tot i estar finalitzada, com quan el vi reposa a l’ampolla.

Al celler Oller del Mas de la DO Pla de Bages recorda haver tingut una rebuda que no s’esperava. Hi tornarà aquest mes d’octubre. Amb una mostra de 28 pintures elaborades amb vins de tots els cellers i que porta per nom «Els colors del vi». «Va ser molt maco malgrat l’esforç que em va representar», comenta la Marta; mentre que a Mas Llunes, celler de la DO Empordà, hi ha pintat més recentment amb Fem Ruràlia i ha incorporat terres i argiles a les pintures amb vi. L’art, que costa de vendre o de comprar segons com es miri, li ha donat sorpreses agradables a aquesta artista en aquests pocs mesos d’atreviment, deixant els olis i les temperes de banda per la pintura. Dues obres seves ja han viatjat a l’estranger, una copa sobre gotims pintada en una escorça d’arbre a Kansas i la senyera amb les 4 barres pintades amb vi,  a Londres. Totes dues van ser exposades a Caves Vilarnau.

També ha tingut ocasió de pintar i exposar a Cal Feru, Xerigots, i als cellers cooperatius de Falset i Gandesa, que admira profundament per la seva imponent arquitectura modernista. És capaç de pintar en directe i ho ha demostrat en reiterades ocasions: a la Fira del Vi de Falset i en el marc de la VinitFest de Nulles, per exemple. Pocs mesos per una obra tan prolífica; compta ja amb més d’un centenar les pintures traçades amb vi.  «No coneixia ningú que pintés amb vi quan em va començar a interessar posar-ho a prova, tan sols tenia alguna referència d’una pintora italiana, però res més», reconeix mentre conversem amb una copa de vi a la Bodega Lo Pinyol, en plena Festa Major de Gràcia.

«M’agrada treballar durant la matinada. Anar pintant capes de vi reposades… És quan tinc el meu moment de tranquil·litat i motivació. Estic relaxada i aleshores la pintura flueix», confessa. «Amb música tranquil·la de fons i vins i caves que em donen amb les seves tonalitats la inspiració per crear una nova obra d’art», afegeix. A la Marta li agrada pintar amb vi de taula però també amb referències de gamma alta. «M’emociona quan els cellers trien el seu millor vi perquè hi pinti; tinc molta responsabilitat i intento retratar la il·lusió, les persones, les històries… M’agrada molt interactuar amb els elaboradors abans d’iniciar un treball i conèixer a fons el celler i els estils de vins».

La Marta Arañó és una persona propera, senzilla, agraïda amb el tracte rebut pels elaboradors amb qui ha col·laborat fins el moment  i amb qui guarda una estreta amistat. «Et cedeixen vi, un aliment, un producte que per a ells és molt important, i tens un alt sentit de la responsabilitat amb l’obra final», assegura. En els propers mesos seguirà vinculada a aquesta nova faceta artística perquè no li paren de ploure propostes; aquests dies ha estat a la 35a Mostra de Vins i Caves de Catalunya participant en un taller de pintura amb vi. Té diferents encàrrecs pendents però també il·lusions personals que li agradaria satisfer. Conèixer els vins de la DO Empordà, per exemple,  i pintar-hi. L’atrau el clima i amb Mas Llunes hi ha fet una primera incursió. Es pregunta com seran els tons dels vins tocats per la tramuntana, perquè a cada territori, a cada finca, la mateixa varietat s’expressa diferent a la paleta de colors… Ho ha comprovat recentment amb l’exposició «Els colors del Vi DO Pla de Bages» fent una immersió a la regió del picapoll.

Té com a repte personal, també, pintar amb tots els vins de gamma alta de Jean León. La personalitat de l’home que va portar al Penedès les varietats internacionals i la seva connexió amb Hollywood l’ha seduït i vol saber quin sentit adquirirà un conjunt d’obres pintades amb  les seves referències. «A casa tinc tots els pantones de tots els cellers amb què he treballat, ja és un mostrari important…». I m’avança feines que té encarregades per a l’any vinent com la pintura amb vi de quadres de gran format amb Castell del Remei de la DO Costers del Segre. «Pintar el paisatge de la vinya amb vi en 1×1 ha de ser impressionant», rebla. Mostra interès per altres cellers catalans que destaquen per la innovació en la imatge i la solidaritat: el Celler Mas de les Vinyes de Cabacés amb el glamurós «Traca i Mocador» d’Oriol Elcacho i el vi del Masroig Solidari, fruït de la col·laboració dels cellers de la vila per recollir fons i invertir en la recerca del càncer infantil.

Diuen que la pintura és poesia muda. El joc de transformacions de la tècnica de pintar amb vi, també. Però acabada l’obra, com el vi, es revela sincer i honest, sigil·lós, però també noble i altiu.

P1340498P1340494 (1)

 

vi

«5 merlot de Bodegues Abadal»

moments

«Escoltant jazz en un chill out amb llum d’espelmes»

persones

«Amb l’Emili, la meva parella»

 

Contacte: tinta.vi@gmail.com

www.ruthtroyano.cat

El vi dolç més solidari

Posted by | Uncategorized | No Comments

 

Article sobre els vins dolços catalans per al llibre Valero. Sabors i textures. Aromes i sensacions. Gràcies a tots els qui ho heu fet possible. Les vostres opinions enriqueixen la publicació  i contribueixen decididament a dotar de recursos l’escola d’educació especial Jeroni de Moragas de Móra d’Ebre.

VALERO_portada

“El nostre país viu entre la contradicció i la paradoxa. D’acord… Parlo només de vins ara. I, a més, només de vins dolços. A on vivim? A la vora de quin mar i en quines terres i muntanyes? Sol i serena, lluna i sal, marinada i roca calcària. Panses. Terra de vins dolços, rancis i de solera: Qui us beu? Proposo una bona manera de retrobar la tradició: Comencem el proper estiu amb la fantàstica coca de Sant Joan i un escumós ancestral dolç de malvasia del Garraf? Va!”

Joan Goméz Pallarès, enòfil i blocaire, encèn la metxa d’aquest article que pretén ser un recull d’opinions farcides de personalisme i expertesa. Sommeliers, periodistes, professionals del món del vi i la vinya s’expressen en les línies que venen a continuació al voltant d’un matrimoni sovint ben avingut, el de les postres i el vi.

descarga11828586_10207116951342886_4846031936404580958_n

“Els vins dolços catalans respiren tradició, il·lusió, coneixement i originalitat. Catalunya és un país de vins assoleiats, carregat de paciència i curiositat per seguir fent el camí de l’excel·lència, també amb vins dolços”. Qui signa aquesta afirmació rotunda és Josep Pitu Roca, “cambrer de vins” del Celler de Can Roca, el millor restaurant del món. Amb la humilitat que el caracteritza i el vers sempre despert, continua: “Ara gaudim d’una situació privilegiada gràcies a la recuperació històrica dels grans vins dolços del territori, de vessant oxidativa, reeixint la malvasia, el moscatell, la mataró, la pansa i la garnatxa. Observem com el coneixement i la llibertat creativa ha incorporat vins dolços originals a partir de vins amb botritis, cryoestracció, frescor i agilitat com a fils conductors o vins plens de mel i sedositat, vins de palla, els sol i serena, els vins de panses, els gra a gra”. Està clar que el nostre és un país petit, però ric, divers i ple de propostes dolces i abellidores. En Pitu Roca sentencia: “Catalunya ofereix una proposta seductora, amb llibertat creativa i un pòsit cultural, un exemple de què la història d’un país es pot beure”. Quan li demano pel seu maridatge, em recomana “una poma de relleno amb una garnatxa de l’Empordà”.

a7d1fb8cccfeff26f878c6c442103d5e_400x400 27939c3456f80007af7cbba5dc868388_400x400 images

Al costat d’en Pitu Roca, al Celler, hi ha Pilar Cavero, millor sommelier d’Espanya 2013: “Els vins dolços catalans gaudeixen d’una gran salut i no hi ha millor manera d’acabar un bon àpat”, em comenta. Són la cirereta del pastís d’un bon dinar o sopar i tenim un repertori ben ampli per escollir. Cavero s’atreveix a suggerir-nos harmonies com “els moscatells amb postres a base de fruits secs, hi ha res millor que el músic?, les garnatxes amb formatges, la mataró d’Alella amb fruits vermells i vins de botrytis amb fruites d’os i tropicals…”. Nascuda a l’Aragó però gironina d’adopció, Cavero reconeix que “el que més m’emociona són les garnatxes de l’Empordà com el Masia Pairal Can Carreras Gran Reserva 1945, un vi molt especial del qual només s’embotellen 50 unitats a l’any, i me’l beuria gaudint d’un recuit de Fonteta amb mel de castanyer i figues”.

De l’Empordà a l’Ebre, de les Terres de Lleida a Manresa, Catalunya ens permet viatjar a través de la pastisseria i el seu company de viatge més fidel és el vi. Aquell que les dones, anys enrere, empraven només per cuinar, i els homes engollien a la taverna. Aquell que sovint s’amagava darrere del taulell i ara no costa gens exhibir. Els darrers concursos vitivinícoles ho confirmen.

Joan Nebot, director dels Premis Vinari i del digital Vadevi.cat, argumenta: “Els vins dolços catalans són els grans oblidats, si exceptuem els de la Catalunya Nord, Ribesaltes i Banyuls, que tenen prestigi i una bona salut comercial a l’Estat francès. Al Principat, les zones on s’elaboren més vins dolços són les del sud, Tarragona, Terra Alta, Priorat i Montsant, i al nord, l’Empordà. Justament, i això confirma la qualitat dels vins dolços catalans, en la 1a edició dels Premis Vinari, un vi dolç ha estat el més ben puntuat entre tots els vins catalans. Ha estat la Garnatxa de l’Empordà Solera collita 2002 del celler Mas Llunes, elaborada amb garnatxa -lledoner, com anomenen aquesta varietat a l’Empordà- roja. Aquest fet i una criança de 10 anys en bóta de roure li donen una estructura ferma i prou potència com per acompanyar amb solvència un pastís sacher, amb la seva cobertura de xocolata negra. Les aromes de fruita blanca confitada i d’orellanes d’aquest vi extraordinari combinen a la perfecció amb la capa fina de melmelada d’albercoc amb que es farceix aquest pastís”.

Dolçor abellidora tenyida de colors terrosos i negres que també convé anotar a la llibreta de maridatges. Qui aposta decididament per la garnatxa com a millor expressió del vi dolç és el gastrònom Ramon Roset, ja sigui amb el sistema de soleres o bé per sobremaduració del raïm. Però com són els dolços en boca? “Sobretot llaminers, encara que voluminosos i ben estructurats, en boca. Molt intensos aromàticament, llargs i persistents”, explica. En Ramon està convençut que no hi ha normes per maridar els vins amb les postres però reconeix que els de solera són grans amics de la xocolata. “Els de verema tardana acompanyen més la nata, la crema pastissera o els acabats amb sucre. I ambdós serveixen per acompanyar alguns formatges”. A en Ramon el tempta “la garnatxa dolça solera amb la Sacher. “La combinació de la xocolata i la melmelada de gerds amb intensitat aromàtica de fruita confitada, notes de fruits secs i confiteria del vi és tot un plaer al paladar”, sentencia.

xavinolla542840_143938765732964_780216012_n

En Xavi Nolla, sommelier, posa l’accent en el vincle cultural dels vins a la nostra terra: “Ens hem estrenat ja de ben petits en aquesta tipologia de vins gaudint de bons moscatells o rancis en festes familiars, i més endavant com a adults hem gaudit de Sauternes o Tokaji que et marquen de per vida i t’obren les portes al pecat més dolç i prohibitiu”, explica amb passió. Nolla creu que a Catalunya tenim “un infinit poc explorat” i que cal “perdre’s per entendre la diversitat”. A l’hora de gaudir-los comenta que només cal estar ben acompanyats i ens desvetlla el maridatge que més l’emociona: “El vi Lyric de Mas Comtal la típica catània penedesenca. El Lyric és un vi dolç de merlot 100% elaborat per sistema de criaderes i amb una solera de 1993, una veritable joia del Penedès que va crear el desaparegut Joan Milà, el mag del merlot”.

La riquesa del país quant a vins dolços també l’assenyala d’inici el sommelier Ferran Centelles, que forma part de l’equip de Jancis Robinson i va estar al capdavant del celler d’elBulli amb Ferran Adrià: “Malauradament observo que la demanda no té tanta importància com ens agradaria. Elaborem des de vins fortificats de llarg envelliment i tendència oxidativa com les garnatxes de l’Empordà o del Priorat, als vins més refrescants, lleugers i experimentals del Penedès”. I afegeix: “La paciència i l’estima a la tradició fa que tinguem dolços fantàstics com l’Airam d’Espelt, Bac de les Ginesteres o el Mas Estela Garnatxa, vins que reposen més de 10 anys abans de sortir al mercat. Per altra banda, de la creativitat i les ganes d’experimentar en resulten vins excepcionals com el Vi de Gel de Gramona, l’Ardent d’Heretat Mont Rubí o el Nadal Dolç d’Octubre. També m’agraden molt els dolços i les misteles que encara es fan en la majoria de cooperatives de Tarragona, Empordà i Terra Alta. Són un patrimoni, com també ho és la famosa malvasia de Sitges”, explica. I matisa que entre les seves devocions hi figuren “la xocolata amb alt percentatge de cacau amb garnatxes oxidatives o els vins dolços de perfil fresc però profund amb formatge de vaca de pasta tova”.

858069_485869601471147_1942249093_o1010186_168456796666442_1737914332_n

“Els presocràtics deien que allò semblant estima a allò semblant, per això per a les postres no hi ha res millor que un vi dolç”, diu convençuda la sommelier i periodista Meritxell Falgueras. I afegeix: “Per a la fruita és ideal un tipus Moscat d’Asti, una mica frizzante amb poc grau alcohòlic, fresc i amb molta sensació de raïm aromàtic. Per la xocolata una garnatxa negra tipus AOC Banyuls és ideal. Els vins blancs dolços amb els formatges són el millor contrast, en especial un Pedro Ximénez amb formatges blaus. Pels pastissos, el cava dolç perquè les bombolles ajuden a netejar les papil·les gustatives”. En el seu paper de divulgadora de la cultura del vi i de fer-lo baixar del pedestal on sovint s’ha instal·lat, Falgueras engreixa la llista d’harmonies d’aquest fèrtil matrimoni. I ho rebla en Ramon Francàs, periodista de referència al nostre país: “Proposo un doble maridatge, d’un cantó el Nus de Mas d’en Gil (DOQ Priorat) amb una xocolata d’Enric Rovira i de l’altra l’Advent Sumoll d’Heretat Mont Rubí amb unes figues amb crema”. Noms propis per a creacions efímeres, fruit en molts casos d’una “tradició d’elaboracions mil·lenàries que sovint han acompanyat postres de tota mena però que també, en alguns casos, mariden amb excel·lència amb foies o formatges blaus. Es parla de vins llegendaris com la malvasia de Sitges. Diu la llegenda que els primers sarments de malvasia van arribar a la Blanca Subur de la mà d’un almogàver que al començament del segle XIV va anar a lluitar a la Mediterrània oriental sota les ordres de Roger de Flor. De dolços, no obstant això, ja en feien els romans a casa nostra”.

311282_4595336652065_1104911093_n1928883_1210195976527_4586696_n11021108_802235883144930_6099787479472708210_n

Llarga història i futur prometedor com apunta en Sergi Figueras, sommelier i responsable del Bar-à-vins de la Moritz: “El salt qualitatiu que han fet els vins dolços en els darrers anys ens permeten tenir un ventall molt ampli per jugar amb postres i pastissos sobretot als restaurants”. I explica: “Hem passat de tenir aquells vins amb sucre residual, però de vegades desequilibrat amb l’alcohol, a tenir uns vins melosos i alhora frescos, amb l’alcohol ben integrat que fan que tinguin un pas per boca golós i fresc, a més de subtil i delicat, ideal per acompanyar unes postres i que el casament dels dos no sigui gens pesat. Alhora existeix el maridatge del diumenge al migdia i dies assenyalats a casa, on casem les postres amb un cava brut nature gran reserva i oblidem els matisos del maridatge. És celebració i també és un maridatge totalment cultural a casa nostra”.

A en Miguel Figini, d’origen argentí però gran coneixedor i divulgador –a més d’amant– dels vins catalans, el sedueixen els de la Catalunya Nord, però destaca una bona relació de Catalunya que qualifica de “bons i subtils” i que lliguen molt amb postres casolanes. Per exemple, el “Marfil Violeta dolç natural solera 2003 de garnatxa negra amb criança oxidativa d’Alella Vinícola o el Masia Pairal 100% de moscatell de gra petit del celler Martí i Fabra que té 10 mesos de criança en roure i castanyer, casen bé l’un amb un brownie de xocolata amb gelat de vainilla, i l’altre amb un lemon pie.

Qui també posa l’accent en l’herència cultural i la comunió de vins i postres és l’enòleg Jordi Martínez, Nas de Plata 2013. Amb el seu ampli coneixement forjat a les Terres de Ponent, ens revela una darrera descoberta: “Un vi que darrerament m’ha encisat és el Majjan 2008 del celler Castell d’Encús, de Talarn (DO Costers del Segre), amb 200 g/l de sucre residual, un vi amb una untuosiotat en boca fantàstica, molt versàtil però que és immillorable amb un pastís de fruits secs”.

1274559_343253482476052_1168927024_o475955_10150640450652894_1543842092_o 1271820_10202396429535780_1160038260_o

M’agrada tancar aquest repàs ple de coneixement amb tres veus autoritzades en el sector i les tres femenines. Cristina Alcalá, periodista y enòloga, reflexiona en veu alta: “Com un tresor ocult, els vins dolços formen part de la cultura tradicional de cada país. Una manera de descobrir com les elaboracions s’han anat mantenint i interpretant, un itinerari a través de la història. I Catalunya és un clar exemple. Crec en la versatilitat de les harmonies amb vins dolços i el que més m’emociona és allò que no m’espero. A vegades una xocolata amarga, un formatge artesà o un fruit sec és sucient perquè salti l’espurna. Especialment m’agraden els bons vins negres dolços i els rancis”.

Ester Bachs, ambaixadora per Espanya de l’International Wine Challenge, celebra que a Catalunya tinguem “la tradició d’elaborar diferents dolços a partir dels productes excedents de temporada, com són el codonyat, els panellets, el cabell d’àngel, la mona de Pasqua, etc. Aleshores, no és gens d’estranyar que a partir del most també fem vins dolços per acompanyar aquestes postres tan típiques! A casa sempre hi havia el porró amb moscatell, o la mistela per acompanyar el músic, els carquinyolis o els bunyols de Setmana Santa. Ara bé, em rendeixo davant les garnatxes dolces, siguin del Priorat, l’Empordà o d’Alella que treballen uns generosos dolços espectaculars, i intento que no em fallin per acompanyar les postres més goloses de xocolata”.

Línies plenes de gust i elegància que remata amb una proposta que l’emociona sense cap altre acompanyament, el Marfil Violeta, Solera 2003, un monovarietal de garnatxa negra que ja s’ha mencionat anteriorment.

Clou l’article la sommelier gironina i col·laboradora de la Revista Sentits, Anna Vicens, qui lamenta que “els vins dolços es consumeixen menys del que agraden, és a dir, són vins que agraden a tothom qui els tasta, però en canvi el seu consum és baix”. Coincideix amb en Ferran Centelles en l’apreciació col·lectiva però el baix consum. Potser, amb el suggeriment que tanquem aquest article i les pàgines seductores que vindran a continuació ens atrevim a trencar el gel i a fer d’aquesta una pràctica habitual. Ens ho agrairan el paladar, el cor i l’ànima. I totes les mans que treballen la terra o amassen la pasta. Tantes històries personals que hi ha darrere de cada elaboració artesana plena de sensatesa i de respecte a la cultura i la nostra història. Un dels millors exponents podria ser el que va seduir l’Anna Vicens: “La meva darrera gran vivència amb un vi dolç va ser al celler Scala Dei, de la mà del seu enòleg Ricard Rofes. Ens va deixar tastar els fantàstics vins dolços i rancis envellits i, especialment el dolç 1952 em va encantar. Tants anys, tanta història dins d’una bóta vella, i conservava encara l’acidesa, l’elegància, una fina golosia i uns aromes de xocolata i dàtils difícils d’oblidar. Els dolços en si mateixos ja són unes postres, i aquest era per prendre’l sol, gaudint de cada gota”.

 

 

Ruth Troyano Puig

Periodista, màster en planificació i gestió del turisme enològic

Riberach – Bélesta La Frontière ( vinyes al peu del Canigó )

Posted by | Uncategorized | No Comments

 «C’est un petit pays à l’allure très digne/ Où sagement rangée se prélasse la vigne/ Sous le regard hautain et cependant très doux/ D’un tout petit géant qu’on nomme Canigou» Jean Cayrol

 

image1image4

 

Bélesta de La Frontière (Llanguedoc- Rosselló) és un petit poble medieval que torna a situar-se al mapa de la Catalunya Nord amb la recuperació d’una antiga cooperativa d’elaboració de vi reconvertida a hotel, restaurant, celler, spa i molt més. A dues hores de Barcelona amb TGV  inclosa la ruta en cotxe de poc més de 30 minuts des de Perpinyà. No és d’estranyar que sigui l’hereu d’un tros de vinya del poble rossellonenc qui hagi decidit submergir-se en aquesta aventura.

«Luc decided to set up the Riberach wine estate with three friends. Then Karin bought the building and startet to completely rebuild it with Luc. Her dream? Create a genuine hotel-restaurant-contemporary wine cellar concept based around gourmet tourism» s’explica als visitants. «L’originalitat està en tornar als orígens» deia Gaudí referint-se a la natura com a punt d’inspiració i de respecte cap allò que hem heredat. I al peu de la lletra s’ho han pres a Bélesta. L’antic celler acull ara un equipament enoturístic de quatre estrelles on tot té un sentit especial: l’espai del restaurant és l’antiga sala de premsar el raïm – en donen fe les fotografies que pengen a les parets-, les tines de ciment són habitacions – wine vats, en diuen- el forjat que sosté el sostre és original, i s’ha obert un gran finestral per emmarcar el paisatge rural que és un dels valors de l’espai… Tot és confortable malgrat que es manté l’esperit industrial de la construcció. Es guarda l’essència de les formes tant com es conserva la corba dels ceps de carinyena vella que en poques setmanes veremaran. L’avi d’en Luc conreava vinya a peu del Canigó, a Bélesta, i feia temps el nét rumiava a tornar-hi amb la seva companya. Tots dos són arquitectes de professió, però el paisatge del Rosselló els ha captivat i aquí han volgut fixar també arrels, personals i professionals.

 

image3 image7

 

Luc Richard y Karin Puringher són els artífexs d’aquest espai que visitem en un dia de forta tramuntana, el que demostra que no només és patrimoni de l’Empordà. A pocs quilòmetres de la costa francesa i del mar Mediterrani, envoltat de vinyes i amb l’emblema del Canigó de fons, Riberach és un complex enogastronòmic que s’ha apuntat a la moda de l’slow food, però no per necessitat sinó per  convenciment. Cada habitació (o suite) té un disseny especial que busca la comoditat del visitant i no hi falta l’ampolla de vi Riberach de 50 cl per donar la benvinguda. S’han pensat tots els detalls i s’ha imposat en tots els espais la tendència «eco-friendly». Un dels atractius principals de l’exterior és la piscina d’aigua natural, un sistema alemany desenvolupat fa 20 anys però totalment innovador a França. Consisteix a filtrar i purificar l’aigua a través de la vegetació. A l’interior, sorprèn l’spa d’atmosfera exòtica i oriental amb possibilitat de gaudir d’un hammam, absolutament imprescindible quan es viatja a Marràquetx o Essaouira.

image5 image6 image9

On probablement més es demostra el Km 0 és a la cuina. El restaurant Le Cooperative de Laurent Lemal  prepara exquisits plats mediterranis, creatius, gourmet i innovadors des de l’any 2009. La proposta del dia D és realment reveladora:

Red Mist 2015

Tomatoes of Laurent’s garden/ Burrata/ Parmesan cheese / Wild Strawberry/ Basel

***

Baudroie de petite pêche de Méditerranée

Monkfish from Mediterranean sea/ Leek/ Liquorice/ Sweet breads

***

Souvenir de montagne

Mountain’s memory/ Raspberries/ Polenta/ Grilled peppers/ Wild Coriander

IMG_8113 IMG_8116

Els menús s’actualitzen un o dos cops per setmana  i Lemal té clar que ha de ser «a testimony to all the little local producers, to the confidence and admiration he shows them«. Els àpats tenen qui els harmonitzi amb el vi, amb les referències de Riberach principalment. Al restaurant és possible beure vins a copes de tot el Rosselló. I la carta treballada per un sommelier que és a la sala indica que hi ha «wines from around here a lovely range of Roussillon wines, small states who prefer to produce not only organically but also biodynamically«. La biodinàmica també ha seduït aquest petit celler rossellonenc i en aquesta pràctica s’ha submergit l’enòleg que busca un marcat accent de l’acidesa per donar desimboltura als vins. El cargol és el traçat pictòric que unifica la imatge de tots els vins i la contraetiqueta de tots els vins, que són IGP Côtes Catalanes, ressalta que han estat produïts emprant l’agroecologia amb la idea de preservar els equilibris naturals i la biodiversitat de l’entorn, apostant per la sostenibilitat i fomentant la fertilitat dels sòls alhora que s’han tingut en compte com no podia ser d’altra manera les varietats indígenes. Vins interessants, fàcils de beure, que trenquen el tòpic de l’elevat cost dels vins francesos (si pensem en Borgonya i Bordeus) i estan, al mateix temps, aliniats amb la qualitat.

El celler és un edifici adjacent al restaurant-hotel  i disposa d’una botiga de vins on es poden trobar nombroses referències de la Catalunya Nord que, en canvi, costa molt comprar a Catalunya. L’edifici de 1925 que s’alça davant del castell-museu prehistòric de Bélesta, ha recuperat la vida després d’estar anys en desús. I ha fet recuperar també l’atractiu a una regió que no només pot exhibir el moviment slow i la vinya sinó també el ric patrimoni arquitectònic com els dòlmens i les marques de les antigues fronteres entre els regnes de la corona catalano-aragonesa i França. Domaine Riberach elabora vins naturals en la seva forma més pura amb un equip que lideren dos enòlegs, un viticultor i dos comercials. Garnatxa, syrah, carinyena i macabeu, varietats del Rosselló que es vinifiquen en cupatge per obtenir Thèse, Antithèse, Hypothèse i Synthèse… En total quatre vins negres («to write home about»), tres blancs («to think about») i dos rosats. Són vins francs i sincers amb el territori i el convenciment ecològic dels elaboradors. La «boutique» de vins proposa descobrir fins a 30 projectes de viticultura  orgànica, biodinàmica i natural, com també productes de la regió com l’oli d’oliva VE, la mel, el safrà, la sal i patès… Un univers de proximitat que adverteix el visitant: «The best wine is the one you make yourself!».

image12 image13

En ple segle XXI, aquesta cooperativa que va ser un referent al XX busca ser descoberta entre el públic català per la proximitat i l’interès creixent pel món del vi i l’enoturisme que es demostra a Catalunya amb la seva riquesa, diversitat i qualitat. L’ecologia, que és a la base de tot el complex de Riberach, ja atrau turisme francès i dels països nòrdics però el repte ara és mirar al sud i passar del 10% al 25% de turisme de l’Estat espanyol i català, a mitjà termini. El TGV en facilita la descoberta i la connexió, ja sigui com a destinació final o per fer parada en una de les rutes més somiades, la que acaba a París. Si s’agafa el tren d’alta velocitat a Barcelona a un quart de 10 de matí, a quarts de 4 de la tarda ja s’arriba a la Gare du Nord. Fer una parada a Bélesta és reconfortant i plaent per afrontar la intensitat de la cité.

IMG_8162 IMG_8172

 

Té a esquerra les cendroses, vitíferes Corberes que al Pirineu, com branques, se pugen a empeltar, a dreta les florídes, granítiques Alberes; lo Rosselló és un are de dues cordilleres que té per corda el mar. És una irnmensa lira que en eixa platja estesa vessanta d’harmonies deixá algun déu marí, lo Canigó és lo pom, les cordes que el cerc besa són los tres ríus que ronquen lliscant per la devesa, lo lec, la Tet, l’Aglí. Jacint Verdaguer

 

IMG_8158image11

 

Come to Bélesta la Frontière

Hotel- Spa – Wine Cellar – Restaurant

2A, Route de Caladroy 66720 Bélestao

www.riberach.com

hotel@riberach.com

cave@riberach.com

www.ruthtroyano.cat

Antonio Giuliodori/ Monvínic

Posted by | Uncategorized | No Comments

Quan tries vins que no coneixes, el preu és fonamental»

 

image6 image7

Poc es pot dir de Monvínic que no s’hagi escrit ja, sabent a més a més que ho han fet les firmes més reconegudes del món del vi i algunes d’elles magistralment.

When you sit down you are handed an iPad-like device that allows you to browse by region, grape variety and producer. There are some 60 selections by the glass. The Wall Street Journal

 

Ningú no es perd l’oportunitat de visitar aquest temple quan és a Barcelona. És des de fa temps una referència mundial, que no deixa mai de sorprendre. Centre de documentació, bar de vins, espai culinari… Un restaurant en constant evolució que ha vist en la renovació, l’adaptació i la previsió les claus de l’èxit. Professionals d’èxit, amb esperit, ànima i coneixement hi treballen a deshores -alguns, des dels inicis, com Isabelle Brunet – i la seva petjada es fa sentir amb força a la casa gran del vi. Saben compartir coneixements i confidències amb qui els escolta. Saben què és treballar dur; el servei obliga a deixar-s’hi la pell gairebé tant com el treball de la terra, des d’on arriben molts dels seus productes per a la cuina i els vins òbviament. El sommelier Antonio Giuliodori forma part de l’equip i ha estat al capdavant d’una de les darreres revolucions de Monvínic: la carta de vins interactiva.

El 2008 Monvínic ja es va situar a l’avançada presentant la carta de vins en una tablet, molt abans del boom de l’iPad.  Però l’autèntica innovació arriba ara perquè per primera vegada programador i sommelier han treballat plegats el hardware  per oferir un millor servei al client i donar sortida a les anyades antigues del celler que tenen una relació qualitat preu excel·lent. Fins ara costava identificar-les.

A Giuliodori el vaig conèixer per primer cop a Gratallops, al Priorat, quan el viticultor i enòleg Fredi Torres era al capdavant de Saó del Coster, un dia de verema, amb les mans untades de most i les ganes d’aprendre les poques coses que encara no sap del món del vi. Vaig tenir la sort de coincidir de nou amb ell a l’aula de tast de la Universitat Rovira i Virgili al curs professional de sommelier on va impartir dues classes magistrals sobre vins italians, el país d’on és originari, demostrant un coneixement profund no només de cadascuna de les regions vitivinícoles sinó també dels clàssics, dels pioners i dels nous viticultors i vins.  Ara el retrobo a l’oficina de Monvínic, a punt d’acabar el servei del migdia, gestionant a l’ordinador portàtil les referències de vins de la carta interactiva. Un treball ingent.

Cé veritable centre culturel et sensuel du vin place Barcelone à l’avant-garde de la planète oenologique. Vincent Pousson

 

La carta proposa una «navegació ràpida, fluïda i intuitiva per al client», explica. Monvínic disposa de 10 unitats Surface 3 Pro de Mirosoft amb software desenvolupat per l’empresa Pasiona, disponible en català, castellà i anglès. La primera de les novetats d’aquesta nova eina vitivinícola que busca apropar el vi al consumidor és la divisió per vins a copes (n’hi ha 50 de disponibles i van rotant) i ampolles (2.700 referències) que contempla  les diferents categories de vins: blancs, escumosos, rosats, negres, dolços i generosos. La informació que acompanya a cada referència s’ha ampliat i s’hi detallen el cost per mitja copa (6cl) i copa (12cl) i per ampolla. El preu és un element destacat des del moment que l’ordenació es pot fer de menys a més (i a l’inrevés) amb aquest únic paràmetre. La pantalla tàctil és 100% scroll i l’aplicació permet fer una primera selecció de vins per  després realitzar una segona tria entre un grup més reduït de referències. L’ opció és nova, se simbolitza amb un cor i porta per nom «la meva selecció». S’ha millorat el temps de pas entre pantalles i la connectivitat de tots els continguts informatius de la carta. La consulta dels vins és similar al suport paper: per ordre alfabètic es pot realitzar una cerca per DO, productor, marca, anyada i preu . Els filtres per categories faciliten la navegació i la interacció. La tria per preu és ara més afinada, més precisa, si abans eren franges de preu, ara hi ha l’opció de triar vins «per sobre de» o «per sota de» la quantitat desitjada.

 

La carta de vins és tan poderosa que necessites una explicació prèvia per endinsar-t’hi»

«El nou hardware dóna visibilitat a tots els racons de la carta de vi»

«Els apassionats del vi poden trobar referències exclusives a un preu molt raonable, la carta els les apropa»

 

image3 image4

 

Feta la selecció, apareix la fitxa de la referència que inclou informació bàsica sobre el vi i s’acompanya d’un mapa on es localitza la producció. En alguns casos, també es mostra l’elaborador, el celler i les vinyes amb fotografies. De fet, els arxius de Monvínic tenen 8.184 fitxes de productors de vi creades i més de 25.000 marques. Un volum d’informació enorme que ara es comença a fer visible per al consumidor.

És una inversió a futur però ja hem notat que ha millorat el servei, hi ha més facilitat per a l’usuari i més facilitat per al sommelier a l’hora de recomanar vins»

 

L’aposta de Monvínic ha començat a donar fruits pocs mesos després de la seva implementació. La carta permet al client descobrir noves regions de vins i triar entre opcions similars, seleccionar per comparació, el que significa un major aprenentatge. Entre els projectes immediats hi ha la traducció al francès de tot el contingut informatiu i la incorporació d’un logotip al costat de les referències que estiguin disponibles a Monvínic Store.

Tenim vins a preu molt just i és qüestió de temps però el món del vi anirà cap aquí. La carta permet descobrir-les amb cerques per preu»

«El mercat de vi de qualitat és fet per a nostàlgics»

 

image2

Aprofitant l’estiu, Monvínic se sotmet a una nova renovació. Fins el 7 de setembre roman tancat  per obrir portes amb novetats a la vista. Després d’haver obert la terrassa exterior amb jardí vertical i remodelat l’espai culinari, ara s’intervé a la cuina per doblar el seu espai i modernitzar-la. Permetrà també noves creacions a l’equip del director gastronòmic Guillem Oliva. Les sales privades i el wine bar també s’actualitzaran amb un disseny més contemporani i funcional. Al càrrec de l’obra hi ha l’interiorista Alfons Tost.

Frisant per conèixer les novetats que Monvínic presentarà quant a imatge i confiant que els tastos que organitza periòdicament el sommelier Cèsar Cànovas segueixin superant-se a cada edició, el que està clar, com diu Jancis Robinson, és que «any winelover within range should spend much of their lives there«.

 

www.monvinic.com

 

Monvínic és un centre divulgador de la cultura del vi de referència internacional que ha estat considerat com el millor bar de vins del món pel crític de vins del diari The Wall Street Journal. Un espai pioner, creat el 2008 per Sergi Ferrer-Salat, amb una selecció única de vins de tot el món.

Masroig Vi Solidari – Joan Barril, in memoriam

Posted by | Uncategorized | No Comments

 

Mai no havíem pensat que si foradàvem i cuidàvem la terra acabaria sortint la sang del món. El Montsant, el Priorat demostra amb aquest vi que és una comarca viva i generosa. A cada collita li prenem el bé més preciós de la terra i cada any ens el torna a donar

10247250_10205698833606725_2013946105241661040_n 11295802_10205698822446446_2625494716672324363_n

 

La periodista Mercè Folch va trobar en l’escriptor Joan Barril el millor ambaixador per al Masroig Vi Solidari, a més d’un amic i company de feina amb qui va compartir – i això ho penso jo- els millors anys de la seva vida professional, a Catalunya Ràdio. Aquesta és la primera edició que ja no hi és però el seu esperit i la seva lletra profunda i encertada perviurà sempre entre nosaltres. D’ell és el text que encapçala aquest post. Se’n podran llegir més -ja friso per fer-ho- el proper dissabte 6 de juny al Masroig (Priorat), coincidint amb una diada solidària que demostra que el vi és salut, que el vi donarà vida en el futur, que el vi és esperança per a malalties que encara no en tenen suficient. Un any més i ja van 5, un total de 7 cellers del Masroig –Orto Vins, Coca i Fitó, Dit Celler, Cellers Can Blau, El Vi a Punt, Celler El Masroig i Mas de l’Abundància– s’uneixen per una causa solidària: Elaborar un vi amb el caràcter i l’essència del Montsant. 2.300 ampolles que es vendran a 10 euros el dia de la festa, però també on line a través de Vila Viniteca.

«No és fàcil reunir salut i vi, però si no hi hagués aquest estil, aquesta manera de fer, aquest vi fet amb la complicitat de molts al Montsant i aquesta voluntat d’anar sumant any rere any adhesions, no hi seríem«, explica Oriol Bota, director de l’Obra Social de l’Hospital Sant Joan de Deú, el centre destinatari de la recaptació, que la inverteix en recerca. Cada any es diagnostiquen entre 170 i 200 casos de càncer infantil a Catalunya. És la segona causa de mortalitat després dels accidents de trànsit. «És una acció solidària que té molt de valor», remarca Bota. Des de l’Obra Social es recorda que els recursos obtinguts del vi solidari «es destinen a la investigació que és fonamental en una malaltia minoritària com és el càncer infantil, que no es pot prevenir, perquè les mesures de detecció precoç que es fan als adults no són aplicables als nens. A la indústria farmacèutica no li és rendible investigar nous fàrmacs a causa de l’elevat cost que té desenvolupar-los».

Davant d’aquesta realitat, tothom que és cridat a sumar-se a la causa, s’hi adhereix desinteressadament com no podia ser d’altra manera. El món de l’art, per exemple. Josep Baqués i Joan Pasqual, de Premià de Mar, són dos artistes de llarga trajectòria que han alçat el respectiu pinzell per donar valor a la causa. Les seves etiquetes formaran part d’una col·lecció d’ampolles que s’exposaran el 6 de juny al Masroig, amb les de Cristina Losantos i Elisenda Sala, també artistes. Expliquen que, per a l’any vinent, ja hi ha altres col·legues interessats a participar-hi. Aquesta és una de les novetats de la cinquena edició del Masroig Vi Solidari. Motius de vi amb accent mediterrani, reminescències de l’origen grec de la viticultura… Expressions d’art que altruistament contribueixen a fer més atractiva la cita solidària.

 

11141758_10205698821326418_8192984060728819190_n 13510_10205698814726253_2826444415589815095_n

Els humoristes Pep Plaza i Jordi LP han estat els padrins de la presentació de la  cinquena edició del Masroig Vi Solidari perquè la cita continuï tenint notorietat i s’estengui cap a nous àmbits culturals. Tots dos, sensibles amb la iniciativa solidària, ressalten el protagonisme dels infants:

El somriure d’un nen és vida, la nostra vida és el somriure. Sempre estarem al costat d’iniciatives com el #visolidari. Jordi LP

Les etiquetes il·lustrades pels nens i nenes donen a les ampolles un valor afegit incalculable. Pep Plaza

 

11013212_10205698832806705_5039495901660889073_n IMG_5682

Les 4 primeres edicions de Masroig Vi Solidari han permès reunir 86.000 euros per destinar a la recerca del càncer infantil i s’espera que amb la 5a edició la xifra ratlli els 100.000. «Tot el teixit associatiu es bolca en la iniciativa solidària, un poble tant petit amb 700 habitants és capaç de provocar moltes adhesions», remarca la periodista Mercè Folch. Ara falta que el teixit social, nosaltres, els ciutadans hi contribuïm comprant una, dues, tres ampolles de vi. Perquè el que hi trobarem dins ens donarà vida i la donarà a tercers en el futur, i perquè a més a més podrem gaudir de dissenys d’etiquetes pintats per escolars de 21 centres educatius diferents, del Priorat, de la Ribera d’Ebre i de la ciutat de Reus. Un exemple més de com és d’important sensibilitzar els alumnes i implicar-los en «els valors de la solidaritat, la comprensió, l’esperança i la il·lusió», diu la nota de premsa del Masroig Vi Solidari. I, hi afegeixo la necessitat de transmetre als més petits la cultura del vi, ara que podem demostrar que el vi és vida, que és futur, que és salut.

 www.obrasocialsantjoandedeu.org

www.masroigvisolidari.com/

Espai Priorat, dos anys després

Posted by | Uncategorized | No Comments

8891756600_0ef258f729_o

8891315522_2cd8156142_o

«Intentarem mostrar què són els Vins de Finca i els Vins de Vila, que els experts internacionals que ens visitin, sommeliers principalment, que entenguin el Priorat. La millor manera és portar-los a les finques i als cellers, que estiguin en contacte amb els elaboradors, que apreciïn el patrimoni cultural i històric, els orígens, la Cartoixa d’Scala Dei i que coneguin el respecte que tenim per la història i la tradició. Aquesta és la base perquè ens puguin entendre a fora. Crec que és molt important assenyalar que no només tenim un gran producte, grans vins, sinó també un patrimoni cultural molt ric. Sense ell, no seríem res. Entendre el vi del Priorat, el seu sobrepreu, és essencial. I és un preu elevat no perquè el ritme de vida del pagès sigui alt, sinó perquè la terra és pobra, perquè hi ha més despeses per hectàrea per fer possible el cultiu… No els donarem un pic per cavar, però sí que volem que els especialistes internacionals passin hores amb els pagesos i entenguin el motiu de la seva suor«.

Toni Alcover, president DOQ Priorat, explicava fa pocs dies en una entrevista amb motiu de la novena edició de Tast amb Llops com des de la DOQ preparen l’Espai Priorat 2015 que tindrà lloc l’última setmana de maig. Vaig tenir la sort de ser-hi el 2013 i malgrat conèixer ja algunes experiències vitivinícoles la immersió és tanta en el marc d’aquest programa que et colpeixen amb la mateixa intensitat l’esforç i la passió que hi posen els herois de la vinya. L’enòleg, el viticultor, el pagès del Priorat ha de sentir-se part de la terra per poder mimetitzar amb ella i entendre què és el que pot i vol donar. L’arrelament, la comprensió, la dedicació incondicional són essencials per comprendre la planta i extreure’n el millor fruit amb el màxim respecte i cura possibles.  Ho explicava molt bé el president de la DOQ Priorat en aquest reportatge de Catalunya Ràdio elaborat pel periodista Manel Sastre.

 

8890786245_76fa9af52c_o 8890802363_09763f3767_o

De l’edició de 2013 hi ha molts instants especials, un d’ells és la presència de Josep Pitu Roca, sommelier d’El Celler de Can Roca, al show room de vins de la DOQ Priorat al recinte de la Cartoixa d’Escala Dei, l’endemà que el restaurant gironí aconseguís la primera posició a la llista de The World’s 50 Best Restaurants.

«Hi ha diferents elements al Priorat que tenen una forta empremta. És un recull d’història recuperada, un altre punt de partida, una nova mirada a la terra alliberada dels llibres de Bordeus, que encorsetaven, i un descobriment del paisatge que es mostra amb autenticitat. És bressol d’una manera de fer vi que s’allargassa des de fa segles i segueix endavant. Són maneres singulars d’elaborar. Aquí la carinyena i la llicorella tenen una relació viva i fructífera, com a cap altra part del món» Josep Pitu Roca, El Celler de Can Roca (entrevista en anglès IT In Transit)

8890864001_49dbb13f0a_odsc_0572

 

La conversa amable, sincera i poètica amb en Pitu Roca va tenir un altre moment àlgid. L’abraçada amb en René Barbier. Curiosament, tots dos van mencionar el mateix vi quan els vaig plantejar quina referència triarien per un #vimomentspersones.

 

DSC_0575

 

En René Barbier, en una conversa que vam mantenir després de l’Espai Priorat, l’any 2014,  em va sorprendre en molts moments referint-se a la vinya i al Priorat. Però es mostrava orgullós principalment de la petjada que deixa i l’herència compartida. Així ho vaig escriure al bloc:

No es considera en cap cas un mestre, sinó que declara “haver contaminat la meva estima pel Priorat i la passió per la comarca” a moltes persones, a l’Álvaro Palacios especialment -a qui considera un germà petit. Creu que el futur que li espera a aquesta terra és “genial”. De fet, revela que quan les coses rutllaven va creure que el Priorat estava en perill perquè hi havia gent que hi anava a fer negoci, “però ara hem tornat al que érem, un projecte il·lusionant“. Els cellers més petits, amb menys estructura, resisteixen bé la crisi i si aguantem plegats “el futur del Priorat quedarà superconsolidat, amb amb prestigi i solidesa”. “Si alguna cosa he aportat aquí és la bogeria del 68, la llibertat. Això és més important que tots els diners del món“, comenta.

Des d’aleshores a l’actualitat han passat coses al Priorat, com el 25è aniversari dels closos en què s’ha rememorat com 5 valents van prestigiar el vi d’una comarca difícil i complexa, exhibint-lo amb orgull al món. El vídeo dels 25 anys d’idil·li amb el Priorat és imprescindible per entendre les obsessions i les dèries dels protagonistes d’una revolució que no ha d’oblidar el pagès que en tot aquest temps ha seguit treballant la terra. Que n’hi ha molts i un gran testimoni és en Salvador Burgos de Mas Sinén. Per René Barbier, s’explica al vídeo, el Priorat «guarda molts secrets amb zel». Daphne Glorian insisteix en el vídeo en la duresa del treball al Priorat:

 

Tot el treball aquí costa molt, és duríssim

S’ha de voler estar aquí

I voler-ho molt, amb les dents també

8890780409_6c3684f2c8_o8891393684_4673d9710e_o

 

En dos anys, com els vins que han evolucionat, s’han matisat i han guanyat personalitat, molts projectes vitivinícoles s’han consolidat i han crescut al Priorat. Han madurat. Es continua veient la mateixa il·lusió i entusiasme i, el més important, és que hi ha una nova generació desacomplexada i formada, preparada, amb ganes d’emprendre una revolució nova amb llibertat, sense prejudicis. Els viticultors estan segurs de si mateixos i marquen el seu accent més personal a la DOQ Priorat.

8890880655_ffff0362f6_o 8891557756_11b970a6bd_o

 

8891103623_8a332d126e_o 8890842551_77239b1687_o

 

L’oportunitat de treure múscul és única i estic convençuda que de la tercera edició de l’Espai Priorat amb la convocatòria d’experts de fora de la UE se’n sentirà a parlar. Des de la DOQ Priorat s’ha treballat a consciència aquest certamen que obre les portes del Priorat al món.

8890931371_86392a6a07_o 8891597584_f113fefce5_o

 

Allà on un dia els monjos van practicar l’ora et labora i van iniciar el cultiu de la vinya, a l’Espai Priorat es presentaran avui vins que deixen marca. L’Olivia i el David, propietaris del Celler Marco Abella, em van sorprendre gratament amb la descripció del seu vi de garnatxa d’El Perer. Què és el que els emociona? «Sents la pedra. Perquè quan el beus és com si tinguessis la llicorella a la boca. T’esperes rugositat i és sedosa. La pedra salvatge esdevé mineral, frescor. És d’una essència molt pura. És la seda del Priorat”.

 

8891536318_6ee7aab0a0_o8891720986_a0a658eeeb_o

8890645797_e4622855f2_o 8890992065_40ffbfea29_o

Amb la mateixa delicadesa i diferent matís, cada elaborador prepara referències i assegura el seu relat. Des de l’altra punta del món, ja frisen a ser al Priorat. Com l’especialista en vins Rojita Tiwari amb qui vaig coincidir el 2013. Va escriure sobre sensacions, emocions i la impressió que va tenir en descobrir a fons el «vi que s’elabora en perfecta harmonia«.

riojita2 riojita1

 

No ho dic jo, sinó ella, i ningú ho podria dir millor:

As Priorat moves forward on a journey to regain its former glory, it’s time for the Priorat wine producers to buckle up and aggressively promote these wines to the international market.

 

8891334088_aa749dd7df_o8891733996_3193e55a0f_o

www.ruthtroyano.cat

Christian Escribà/ Vermut i pastisseria

Posted by | Uncategorized | No Comments

CristianEscribà

 

«Fa molt temps que m’agrada el vermut i especialment el moment del vermut, que és relaxat, amb un punt d’alegria. Et fa sentir bé i, a més a més, t’obre la gana» explica el mestre pastisser Christian Escribà. L’hora del vermut ha passat a millor vida. La innovació, el risc i l’atreviment estan convertint el vermut en protagonista al migdia a la cuina, al vespre a la cocteleria i ara per la tarda a la pastisseria. «A casa hi havia la cultura i el costum de fer el vermut» comenta Escribà i afegeix «des de fa temps que em rondava pel cap la idea de canviar-ho, però sempre costa tocar les coses quan hi estem acostumats». I ara ha arribat el moment. Per mitjà d’un contacte comú, les inquietuds d’Escribà i la gosadia de Vermuts Miró de Reus els ha portat a entendre’s per dissenyar plegats noves aplicacions del vermut a la gastronomia.

«El que fem és revisar la possibilitat, l’antiga idea que tenia d’incorporar el vermut a la pastisseria, de la mateixa manera que ho hem fet amb altres tipus de licors. Ara hi ha l’oportunitat de col·laborar amb Miró amb un horitzó obert i moltes propostes més enllà de les que ens pensàvem incialment» relata el mestre pastisser. «No només fem pastissos sinó que també creem il·lusions» diu l’eslògan de la pastisseria emblemàtica amb establiments a la Gran Via i La Rambla de Barcelona. I així és.

 

IMG_5168IMG_5157

 

«El vermut té un punt amargant que contrasta amb la dolçor de la pastisseria» afirma Christian Escribà. En aquests atributs àmpliament coneguts hi ha la clau de volta de l’harmonia entre els dos mons. El mestre pastisser reconeix que estan «a l’inici de la col·laboració, el que hem creat fins ara és un indici de fins a on es pot arribar». El vermut passa a formar part de la llista d’ingredients d’Escribà, l’incorpora a l’obrador i al receptari, vol que sigui ingredient en unes ocasions i complement – com a beguda que és – en d’altres. «Vincular dolç i salat és un camp interessant en la gastronomia i buscar també la combinació interna, per exemple les patates xip amb flor de sal recobertes d’una fina capa de xocolata poden maridar perfectament amb un Vermut Roig Miró» explica amb detall Escribà. «És important també l’hora i la persona a l’hora de pensar les receptes» matisa. En Carles Prats, director de Vermuts Reus, es decanta per les creacions d’Escribà més clàssiques, els brunyols ruixats de vermut i el borratxo que també l’incorpora. «El públic adult – a partir dels 50 anys – amant de la rebosteria tradicional catalana es decanta pels clàssics, els joves en canvi arrisquen més i busquen noves sensacions i no anar tant sobre segur, per a ells hem pensat els bombons líquids de vermut, per exemple» afirma el mestre pastisser.

A Pastisseria Escribà els agrada el risc però també el classicisme de les receptes que incorporen sempre un punt d’innovació. «Estem en fase de proves amb diferents dolços i per la propera campanya de Nadal estrenarem les peces definitives amb vermut, perquè tenim dues idees bones que segur que quallaran, també entre els consumidors» explica amb ganes de desvetllar-les però sabedor que encara no ho pot fer.  En Christian sent que la importància del vermut es referma amb la seva aportació «des del món dolç» i insisteix en què li agrada explorar camps nous on ningú no hi ha entrat encara. En aquest sentit, comenta que «amb vi dolç la pastisseria ja s’hi ha trobat més d’una vegada, però amb el vermut el terreny és completament nou i per això hi hem entrat».

De la llista d’elaboracions que han començat a crear amb el roig de Vermuts Miró en ressalta dues que li fan especial goig: els bombons de xocolata blanca amb vermut i el cheese cake amb gerds que proposa harmonitzar amb un got de vermut ben a la vora. Però finalment, acaba citant un dels clàssics: «Estic content amb el borratxo perquè és un pa de pessic de taronja, una recepta de 1987 quan vam inaugurar a La Rambla, emborratxar-lo amb vermut quan normalment es fa amb ron o cointreau, ha estat una bona pensada. Després hi ve la gema i el cremat, però si a més a més ho acompanyes de crema catalana, està per morir-se, i amb nata muntada amb maduixots…»

Se’ns fa la boca aigua amb tanta proposta dolça. Creativitat i innovació per enaltir dos mons que també es poden entendre i retroalimentar-se. Les aromes d’herbes naturals no se li han resistit al mestre Escribà i hi ha contribuït decididament l’obstinació de l’actual direcció de Miró per ampliar els usos i consums de la beguda. L’hora de fer el vermut pot arribar a fer la competència a l’hora de fer el te dels anglesos, va bé sobre les 5 de la tarda?

IMG_5179 IMG_5169

 

vi · moments · persones

No els ho he preguntat, però penso que de poc m’equivocaria si digués que Christian Escribà i Carles Prats celebrarien la comunió de les dues empreses familiars, que van iniciar la seva aventura a principis del segle XX, de la següent manera:

Amb un got de Vermut Roig Miró, l’autèntic de Reus, acompanyant els brunyols o els borratxos de vermut d’Escribà. Qui sap si la trobada seria a la pastisseria emblemàtica de La Rambla, a tocar dels vidres per temptar els turistes, però el que està clar que l’hora la marcarien ells, la nova hora del vermut catalana, les 5 de la tarda. La conversa podria girar sobre infinitat de temes però estic convençuda que hi tindrien cabuda els projectes de la MIROTECA.

 

www.ruthtroyano.cat

 

Nicolas Joly: «El vi ha de parlar directament»

Posted by | Uncategorized | No Comments

P1000906-940x412

 

I don’t only want a good wine but also a true wine

 

Nicolas Joly, referent indiscutible en viticultura biodinàmica, va ser dilluns el protagonista de la primera mostra de vins biodinàmics de tot l’Estat espanyol, celebrada al Mercat del Born de Barcelona per «La Renaissance des Apellations» una entitat formada per 175 productors biodinàmics que reuneix quatre productors catalans: Recaredo, Enric Soler, Nin Ortiz i Mas Estela.

En la seva intervenció, que he pogut escoltar parcialment gràcies al Departament de Comunicació de Recaredo, Nicolás Joly afirma que «l’originalitat del vi està en les fulles que capten el millor del clima i les arrels que es nodreixen del terrer«. Assevera que «el gust del vi només el pot fer inimitable després d’haver rebut la marca del terrori i el microclima». Adverteix que «hi ha 350 llevats comercials que poden distorsionar el gust de l’origen«. Davant d’aquesta «amenaça», el gurú de la biodinàmica considera «no hi ha dret que el gust original sigui amagat al consumidor final«.

És en aquest escenari que la biodinàmica es presenta com una pràctica enològica impertorbable. És la viticultura que Joly practica, defensa i predica al Loira – on té el celler Coulée de Serrant – i arreu on el conviden a parlar-ne. És conscient que «no tots els vins biodinàmics han de ser excel·lents» i ho trasllada a l’auditori, per després matisar les diferències entre viticultura ecològica i la biodinàmica. Si la primera és deixar fer a la natura el seu treball, la segona «dóna lloc a la particularitat, a la identitat d’un espai concret de vinya«.

En diferents escrits previs a la jornada, Joly reflexiona que «perquè la vinya incorpori bé el seu terroir amb les seves arrels, ha de ser viva i lliure de qualsevol tipus d’herbicides que destrueixen tots els microorganismes. I per captar bé el clima i les seves infinites variacions – vent, coster, humitat, etc) les fulles han de ser lliures de productes sintètics químics que pertorben la fotosíntesi».

RENAISSANCE DESAPPELLATIONS_19RENAISSANCE DESAPPELLATIONS_40

Discurs coherent i sincer amb les seves pràctiques que acaba concloent que «la tecnologia ha permès inventar un gust per als vins» i que les denominacions d’origen «han aconseguit crear perfils, dibuixos exactes de vins per cada territori amb els quals busquen la identificació del consumidor«.

Per Joly «el vi no té una definició concreta«. Diu que «ha de parlar directament i descriure la particularitat de cada lloc«. La tipicitat. Com dirien els clàssics, In Vino Veritas. «Quan una agricultura sana – orgànica o biodinàmica- permet que l’esperit del lloc s’expresi, les intervencions al celler o els gustos arbitraris que poden crear es tornen innecessaris. El vi guarda el gust dels seus orígens i la seva capacitat de madurar  amb una transparència completa per als consumidors».

Àudio Nicolas Joly

«Somos las palabras que cuentan lo que somos» Eduardo Galeano

Posted by | Uncategorized | No Comments

P1080751

 

 

Un hombre de las viñas habló, en agonía, al oído de Marcela. Antes de morir, le reveló su secreto:

–La uva –le susurró– está hecha de vino.

Marcela Pérez-Silva me lo contó, y yo pensé: Si la uva está hecha de vino, quizá nosotros somos las palabras que cuentan lo que somos.

 

 

Eduardo GaleanoLa uva y el vino – El libro de los Abrazos 

Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies