Miquel González, periodista/ Tast de vins per a invidents DO Tarragona

dot2dot3

Diu el poema de Josep Vicenç Foix: “és quan dormo que ho veig clar”. No és dormir, és aclucar els ulls involuntàriament, perquè la vida t’ha privat del sentit de la vista, però ningú pot prohibir-te el dret a exercitar-la. És possible? La DO Tarragona ho va posar a prova en el marc de la Fira del Vi, ara fa dos caps de setmana. En col·laboració amb l’ONCE, va preparar en una carpa de la Rambla Nova de Tarragona un tast de vins per a invidents. Els 5 sentits van ser-ne protagonistes? L’enòloga Pepa Menchón va dirigir magistralment la sessió i s’havia preparat a consciència el tast ja que era el primer d’aquestes característiques que impartia, tot i que s’havia informat i coneixia els tastos a cegues, amb els ulls tapats o amb ulls de professional. “Tastar en estat pur”, els va dir als assistents. “Això és el que feu avui vosaltres, com quan els enòlegs tenim una copa negra i no sabem quin color té el vi, de manera que no estem suggestionats pels matisos visuals”, va assegurar.

M’interessava el desenvolupament del tast, el primer d’aquestes característiques al qual assisteixo. Va ser emotiu, divertit -vaig ser l’única a qui el vent va tombar la copa de vi- i participatiu, molt més que els tastos als quals habitualment assistim. No hi havia por, ni timidesa, però sí coratge i expressió. Ganes de comunicar-se. M’interessava l’opinió dels assistents i ningú millor per relatar-me-la que el periodista Miquel González de l’emissora Tarragona Ràdio que també hi era. Em confessa que no és consumidor habitual de vi però tampoc va ser l’altre dia el seu primer contacte: “Més enllà dels primers contactes amb el vi (a l’adolescència, amb caldos de dubtosa qualitat i procedència), en consumia principalment en celebracions puntuals. Normalment vins negres. Més cap aquí m’he anat fixant en el més que interessant  món del vi, potser perquè se’n parla més i m’agrada saber quin vi estic bebent, d’on prové, les denominacions d’origen, quines propietats té, fixar-me en el gust, les aromes i les sensacions que em transmet”. Immers en aquest aprenentatge, defineix d’encertat el tast de la DO Tarragona. Explicacions correctes i amenes i vins “que estaven bé al meu parer, com a no erudit en la matèria”, matisa.

“És veritat que no cal la vista per tastar vins, però potser molts companys no s’atreveixen a participar en un tast. Crec, també, que no caldria un tast únicament per a cecs, sinó que tots els tastos haurien de ser integradors i que les persones cegues participessin de manera normalitzada. Ara bé, considero que la iniciativa va ser correcta”, argumenta. Em sembla encertada la seva reflexió perquè tots som iguals davant del vi i alhora de gaudir-lo. El vi és salut, el vi és vida, el vi és per a tothom i potser no caldrien les distincions, però a vegades s’ha de començar per trencar tòpics i una activitat pionera com aquesta ens serveix també per prendre no només consciència sinó també nota. Pepa Menchón, l’enòloga, em comentava a l’inici del tast que la fase visual no s’ha d’obviar en un tast per a invidents perquè les persones tenen idees mentals dels colors, les que han tingut visió durant algun moment de la seva la vida, de manera que s’han de descriure els colors del vi. En canvi,  en Miquel ho matisa: “De petit, els vaig arribar a veure, els colors, però els recordo vagament i per a mi no m’aporten cap tipus d’informació, més enllà de la curiositat i del saber”.

Sense descuidar aquesta fase, el tast es va impartir amb l’ordre lògic de blancs, rosats, negres, escumós i ranci, referències emblemàtiques de la DO Tarragona que els  invidents van poder descobrir gràcies a una fitxa escrita per a l’ocasió en braille. Sempre hem sentit a dir que l’absència de visió accentua més el potencial dels altres sentits, perquè cal emprar-los, obligatòriament, més. En Miquel hi reflexiona: “És interessant sentir i escoltar com cau el vi al got, el sorollet dels escumosos que vam poder escoltar dins la copa, fins i tot sons que passen més desapercebuts com el simple fet d’obrir una ampolla, posar el vi a la copa, moure la copa sobre la taula, o el sorollet que fa al fregar-la amb les mans. De la mateixa manera passa amb el tacte. Molt interessant anar tocant les parts de la copa, les ampolles… Fins i tot algunes marques de vins ja rotulen en braille les ampolles”. Tant l’oïda com el tacte adquireixen un protagonisme especial i són sentits on l’enòleg hi posa l’accent. Palpar la forma de les copes i estar atent al destapament de cada ampolla, entre rialles i alguna petició de reomplir la copa, senyal que el vi agrada.

Pepa Menchón va fer salivar tots els assistents insinuant en més d’una ocasió l’arribada del pernil per acompanyar els vins de la DO Tarragona. I també amb algunes de les seves receptes suggerents com un gaspatxo de síndria amb menta, per acompanyar el vi rosat que es va tastar a la sessió. Crec que va ser una de les claus del tast, compartir experiències i sensacions enogastronòmiques per obrir diàleg amb els assistents. Amb nota d’humor inclosa, en Miquel ho acaba de reblar: “Suposo que és pel fet que érem poca gent i que, els cecs, per definició, preguntem si alguna cosa no la sabem. A més a més, com que no tenim informació visual, necessitem molt més contacte oral, la paraula, l’explicació, la definició de les coses”.

Està clar que l’ordre de prioritat i importància dels sentits s’altera en un tast per a invidents, però la força amb què la cultura del vi hi arriba és emocionant. “La fase nasal em va sorprendre molt, crec que és la gran oblidada”, m’explica el Miquel. I afegeix: “Molta gent parla del gust, però les aromes i el fet de treure l’aire després de tastar el vi, t’aboca a un reguitzell de sensacions i aromes impressionants”. I malgrat que a nosaltres ens pugui semblar que tots va entrar en major o menor mesura en joc, en Miquel, a qui òbviament cal escoltar, remata dient ” Per a nosaltres aquest és l’únic tast: en nas i boca”. Aprofitant l’avinentesa li demano pel seu maridatge ideal que segur que, essent de les Terres de l’Ebre, aprofitaria per gaudir amb una bona paella d’arròs.

dot4

vi

“Em quedaria amb un vi blanc, són els que més m’agraden”

moments

“Una nit d’estiu en una ermita o en un tros del meu poble”

persones

“Amb la meva parella  i amb la Milena, la meva gossa pigall” -que, per cert, també va ser al tast-

DO Tarragona

www.dotarragona.cat

Miquel González

http://miguelgonzalezr.net/

 

About Ruth Troyano Puig

Llicenciada en Periodisme per la UAB. Sommelier. Màster en planificació i gestió de l'enoturisme per la URV.

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Follow Me
Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR