Cuina

Terra i Taula, “una eina pedagògica, de conscienciació i d’educació alimentària”

Posted by | Cuina, Vi·Moments·Persones | No Comments

 

foto_grup_terraitaula

 (fotografia de Jordi Salvat)

Encara recordo quan em van fer padrina per primera vegada, ara fa més de 9 anys, un 8 d’octubre, a les 7 del matí. Començava tímidament a fer fred, però la Berta ens va escalfar a tots, de cop

El record és igual d’intens, però diferent, per la segona vegada. Fa 5 anys, un 9 de gener, naixia la Júlia, la filla del meu germà. La meva segona fillola. Encara feia més fred. Era un part programat i no sabeu com l’esperàvem.

I, un vespre, fa unes setmanes, enmig de l’agitació  que té un inici d’any i un canvi de vida…

Em truca el Jordi Pascual, de Torclum, i m’anuncia, en nom de tots els integrants de Terra i Taula, un nou apadrinament.

Va ser del tot inesperat. I  la criatura ja té 5  anys! He de dir que m’arriba un pèl gran, amb el caràcter fet, amb el pa sota el braç i mai millor dit, però he de reconèixer que li he tingut estima des del dia 0.

No és l’únic col·lectiu que m’ho ha demanat, també sóc padrina de Cellers Singulars de la DO Tarragona i me’n sento molt orgullosa perquè he conegut homes i dones savis i humils i projectes amb ànima que a vegades són encara poc visibles

Accepto encantada i sempre és una il·lusió renovada participar d’iniciatives col·laborat ives que tenen origen a la terra, al mar, en un obrador,… que és on es forgen els valors més autèntics… projectes que es treballen amb les mans,  propostes vitals que arriben des del món de l’alimentació i que tenen per objectiu fer-nos més feliços i més conscients de la riquesa que tenim a la vora, a cada estació de l’any… I que moltes vegades per allò de seguir les modes, de voler ser esnob i de penjar-se la medalla d’haver tastat el que ve de fora, oblidem o passem per alt

 

El celler Avgvstvs, aquí on som

Vaig ser en aquesta sala quan encara era un projecte i un cop renovada, també faig fer-ne una visita.

Avgvstvs és dels cellers catalans que primer vaig conèixer   quan encara em dedicava a la comunicació política. Tinc en el record el seu emblemàtic chardonnay, sobretot les anyades més velles, i el seu vinagre de Nobel… i la cabana de pedra seca enmig de les vinyes on envelleix, i la Via Romana… que travessa la finca allà al fons, a tocar de la mar, els romans ja en sabien de triar localitzacions…

Aquest celler és un exemple de tradició renovada, d’internacionalització… d’allò que som com a país productor de vi, amb més de 2600 anys d’història, però encara amb molts reptes pendents, com per exemple el consum de vi en general i de vi català en particular

Donar les gràcies

Sóc periodista i em dedico al món del vi i de l’enoturisme i avui i aquí vull donar les gràcies a tanta gent que m’ha acompanyat en aquest viatge de pocs anys, curt però molt intens, cap a l’interior de la terra, que és un viatge també cap a l’interior d’un mateix, per reconèixer debilitats i fortaleses

He après a estimar-la, a pesar-la, perquè la terra pesa, a esperar els fruits, a ser pacient… A admirar el paisatge i especialment a escoltar qui el cuida, al viticultor, i a l’enòleg que fa el vi

I vull agrair especialment a una de les primeres persones que em va fer costat, als meus inicis, desinteressadament, per convicció i per passió, i que forma part del vostre col·lectiu, i que és en Gerard Jané

Sempre que l’he necessitat  l’he tingut a la vora i amb ell he après a estimar el Penedès, el seu paisatge, les atzavares, les construccions de pedra seca, la macabeu, el sumoll, la sempreviva i la malvasia, el cava, el reserva de la música, l’orgue del Vendrell, el violí de Pau Casals, …

Recordo el primer dia que, com a sommelier, vaig haver de fer un tast. Li vaig preguntar al Gerard: “Com ho faig?” I em va respondre “Amb la mateixa naturalitat amb què escrius”.

No sé si avui hi és, però si no,  traslladeu-li l’agraïment

Probablement si no hagués trobat suports com el seu, no m’hi hauria dedicat al periodisme del vi.

Sé que el seu esperit de col·laboració, de suma, de compartir idees, d’aprendre en equip, de no tenir hores, de lideratge sense vanitat és en tots i cadascun de vosaltres, vinyaters, productors i cuiners del col·lectiu Terra i Taula, perquè sinó, ell, en Gerard, no s’hi hauria sumat, n’estic convençuda.

I us felicito, a tots, també als seus deixebles, com l’Eduard Pié a qui m’encanta anar a visitar a la vinya de Bonastre, amb l’Hidra corrent amunt i avall… Amb l’Eduard  he pogut aprendre que la revolució comença sempre per un mateix, perquè només amb fortes conviccions es pot arribar allà a on es vol, encara que vagis a contracorrent o puguin pensar que ets un il·luminat.  Eduard,  el teu projecte és realment bo, com els teus vins

En aquests temps que vivim, temptats per l’individualisme i l’anonimat i la fredor de la tecnologia, és admirable el camí que heu fet i la fortalesa que teniu. L’aposta inajornable per la presencialitat i per la unió, per l’off line, per trobar-vos, per compartir i crear. M’admira la vostra capacitat de

Treballar en equip

Sumar

Competir col·laborant

Respectar-vos

Recomanar-vos

Sentir orgull de pertinença, al grup i al territori

Al Penedès.  Al Baix Penedès

La unió de productors i cuiners que heu creat hauria de ser reproduïble a totes les comarques catalanes. S’hauria d’ensenyar com a exemple de cadena de valor, a totes les escoles i no només d’hostaleria… Perquè en l’arrel d’aquest projecte hi ha  la clau de volta de l’èxit

 

És un model vell, el d’anar a una, però nou en la forma, farcit de

Creativitat

Innovació

De producte bo sa i just

De calma, de paciència,

De laboriositat

De temporada

De qualitat sense excuses

De proximitat, d’ecologia, de solidaritat

 

Ens convideu a fer salut amb la vostra cuina

I la principal virtut de Terra i Taula és

L’ autenticitat… hi haurà productes millors en d’altres territoris de Catalunya, que és un país de moltes cuines i molt diverses, però no seran els vostres. Creacions més temptadores però no les haureu fet vosaltres i és aquí on radica el vostre valor, la diferència i l’orgull

Des de fora demostreu complicitat, confiança, coherència i us veiem amb  unes ganes immenses de seguir creixent i evolucionant, si pots ser junts, sempre serà millor.

 

Terra i taula no és una unió només de productors i cuiners

És una eina pedagògica, de conscienciació i d’educació. És un pilar fonamental en el sector alimentari. Heu recuperat productes i els heu posat en valor, ens heu dit què, com i quan cal menjar –i qui us fa cas, segur que visita menys la farmàcia –  i ens heu sorprès amb innovacions al plat com les que tastarem avui , el vi a la cuina

Quin regal que ens feu avui a tots aquells que defensem el consum del bon vi, a la cuina. Un mal vi, ni per la cuina, cal dir-ho ben alt

el vi sempre encén la taula, com deien els versos d’Estellés

i cal que sigui el nostre còmplice més sovint

 

El vi a la cuina

El vi que ens fa viatjar en l’espai i en el temps

Com la literatura

Com la música

Com les arts, perquè és una art, a més de ciència, tècnica i artesania

 

I sé que costa, que això que feu és admirable en fons i la forma

Treballar la vinya, el camp, al món de l’hostaleria… és sacrificat, requereix actitud i determinació, flexibilitat… els horaris s’estiren… no s’acaba mai la feina

I hi afegiu aquest trobar-vos, amb nocturnitat però sense “traïdoria”, per sorprendre’ns  encara més i celebrar els vostres èxits amb nosaltres, plegats

I això no té preu

L’altre dia mentre preparava aquestes ratlles, Lo Mam compartia un gràfic del plat de civet de tàrtar de tonyina que avui espero que gaudim…

 

Ceba, caviar oli, Dijon, bitxo, iogurt, ou, taperes, cogombre, puré… llegia a l’esquema…

Mare meva!

Vaig pensar que sou extraordinaris!

 

Jo pagaria el que fos per trobar professionals de la cuina tan compromesos amb la seva feina com vosaltres amb el Baix Penedès i amb nosaltres, els  consumidors. Perquè la feina que feu, la feu per a nosaltres. Per fer-nos feliços, per alimentar el nostre cos i la nostra ànima. Cuinar és cuidar, diu sempre en Joan Roca.

Així que de nou gràcies

 

Teniu la sort, la virtut de viure en un paradís que es diu Baix Penedès

Vaig escriure fa un any o dos al diari ARA Camp de Tarragona que

“Sempre he cregut que un dels espais més bells del litoral català és la platja de Sant Salvador ,vista a través dels finestrals del Museu Vil·la Casals, que atenuen la remor del mar i conviden a embriagar-se de res o de tot”

I suposo que com les onades del Mediterrani que van i venen i que tant m’agrada contemplar, en tots vosaltres hi ha una voluntat d’aprendre i desaprendre, a la cuina i al camp…  Avui segurament ens fareu viatjar per les aromes  i els sabors de sempre però amb receptes d’avui, d’una generació de productors i cuiners jove i inquieta que augura un futur esplèndid…

 

Sé que Terra i Taula creixerà en els propers anys i que celebrarem molts més aniversaris i jo no m’ho vull perdre.

No desistiu mai, no renuncieu a alçar la veu, a seguir revolucionant la cuina local que també és universal, a seguir-nos emocionant, a seguir incorporant nous membres al vostre ideari sòlid.

I apliqueu-vos el que deia el mestre Pau Casals quan arribin, si arriben, els moments de feblesa i/o debilitat:

“Hem de pensar que som una de les fulles d’un arbre, i l’arbre és tota la humanitat. No podem viure sense els altres, sense l’arbre”

 

els altres, sempre els altres

que ens alimenten i ens suporten

que ens motiven

que ens trasbalsen

“no podem viure sense l’arbre”

Estic delerosa de tastar el que ens heu preparat i només vull dir-vos com ja he fet algun cop amb la boca petita i en petit comitè, que aposteu més per les dones, vosaltres que sou un col·lectiu masculí principalment, no sé si té alguna explicació… i vagi per endavant q no hi tinc res en contra

 

Perquè  les dones hi són, però cal saber trobar-les.

Em sento orgullosa de ser la segona padrina, després de la Iolanda Bustos,  i us faig un prec

Que l’any vinent també ho sigui, una dona

Per igualar-nos, tres i tres…

 

Feu-ho per les vostres mares, àvies, filles, nebodes, per la terra, que és femenina, per la igualtat de gènere i pels valors del lideratge femení

El  compromís, responsabilitat, honestedat i cooperació, les empreses i els projectes liderats per dones tenen grans dosis d’intuïció i de sensibilitat, que no debilitat…

també hi són en els homes, està clar, però la dona ha estat invisibilitzada per la història i  no se li ha reconegut prou el paper cabdal que ha tingut en el món agrari i rural 

Vandana Shiva, filòsofa, escriptora i  activista de la Índia diu  que 

“les dones són la major creació que sosté el planeta. Tenen una força creativa que és enorme” i recorda que el mateix Gandhi deia tots els dies: fes-me més dona”

per una ment clarivident com la seva, però sobretot per nosaltres i les generacions que vindran, ecologia i feminisme, perquè a la fi volem un món més just, més sa i equilibrat i nosaltres ho podem fer possible.

Gràcies i bona nit

 

#cuinaambDO amb Juan Diego Sànchez Luna

Posted by | Cuina, Vi·Moments·Persones | No Comments

 

DSC_1162

M’agrada la cuina innovadora, però la base és conèixer la tradicional, investigar-la, reelaborar-la“. Això em va dir fa uns mesos el cuiner Juan Diego Sànchez Luna, copropietari de la tasca Xivarri de Reus, en una entrevista al Vi·Moments·Persones que com veuran a la imatge presagiava el seu vincle amb la capital del Baix Camp. I des d’aquesta setmana el tenim a Mercats de Reus demostrant la versatilitat dels productes de proximitat i de temporada, com fa a diari a la cuina del seu establiment de restauració. Dimecres d’aquesta setmana va estrenar el cicle de demostracions gastronòmiques al Mercat Central de Reus. Se’n diu #cuinaambDO i tocava cuinar el calçot IGP de Valls. Va preparar una suculenta crema de calçots amb ravioli artesà de carn i romesco que vam harmonitzar amb l’elegant cupatge de macabeu i muscat de Mas Vicenç, el Terrat. Un vi fresc i afruitat molt versàtil. Divendres 21, tornarà als fogons però en aquest cas del Mercat del Carrilet per fer del calçot una croqueta. Us ho explicarem.

Voy a cocinar sin guantes, me gusta la textura del producto” va repetir en dues ocasions al Mercat Central. Ens va sorprendre la sinceritat però en vam reconèixer alhora la filosofia. Al cap i a la fi, el calçot també ens el cruspim amb els dits, no?

Les properes sessions del cicle #cuinaambDO ja tenen data per als propers mesos de març, abril i maig i tractaran de demostrar la versatilitat dels productes de temporada i posar en valor la seva qualitat alimentària. Després del calçot, vindrà l’avellana de Reus, el peix blau de Tarragona i l’arròs del Delta, productes que podem comprar al mercat. Bo i de qualitat, com resa l’eslògan. Estan encara per veure els plats que en Juan Diego prepararà amb cadascun d’ells, el que està clar és que novament els esperen maridatges per fer-los créixer amb oli d’oliva VE DOP Siurana per descomptat, i amb vins de la DO Montsant, la DO Conca de Barberà i la DO Terra Alta. Per proximitat geogràfica amb el producte i per afinitat, gastronomia i vi català aniran de la mà tant al Mercat Central com al del Carrilet.

 

1015484_703280066359262_1123081485_o (1)

Per a Juan Diego Sànchez, la cuina és “joc i interpretació, sentiments i idees“. Potser per això tria amb tanta cura el producte i el comunica amb tanta passió. “¿Jugamos?” escriu sovint a les xarxes socials mentre serveix i pensa alhora nous plats o recomana vins. Perquè sabeu que a Xivarri en tenen una llista llarga, no? I el millor és que totes les referències estan disponibles a copes.

foto 4 foto 1 (1) foto 2 (1) foto 3 (1)

Em va dir, a l’entrevista de fa uns mesos, que té pendents de fer tres coses a la vida – jo penso que moltes més. Les que  considera essencials són “aconseguir una estrella Michelin, escriure un llibre de cuina i morir vell, però vivint bé“. Va pel camí d’aconseguir el que es proposi perquè amb generositat i talent, actitud i responsabilitat, és com s’arriba, lluny. M’agradarà ser-hi per veure-ho.

Xivarri Reus

 

La cuina de les àvies del Priorat/ Miquel Martorell

Posted by | Cuina, Vi·Moments·Persones | No Comments

La cuina de les àvies del Priorat

Fa uns dies, a la presentació del catàleg de productors El Montsant a taula, escoltava dir a Mariona Quadrada, filòloga i gastrònoma, que “cal recuperar el desig que produeix l’espera dels productes de temporada“. Fa temps que ho ve reivindicant, però sembla que és ara, després del sotrac de la crisi, que tornem a apreciar el producte del temps, de proximitat i de qualitat, després d’uns anys engolits per la globalització gastronòmica. “Sovint relacionem la cuina tradicional amb una gran despesa de temps i caiem en el parany de la idea de perdre el temps”, escriu al pròleg de La cuina de les àvies del Priorat. I continua: “aquest llibre ens torna unes quantes eines que ens recorden que per viure no necessitem tantes coses, que potser és el temps el que no tenim o el que ens han fet creure que no tenim”. El volum, editat per Cossetània, és un homenatge a les àvies del Priorat, a les hores de cuina sense rellotge, que posa remei a “l’enyorança de les olors que sortien de la cuina de mares i àvies”, com escriu M. Victoria Masip a la presentació.

L’Agrupació per a la Restauració i el Turisme Rural al Priorat promou el projecte des de l’any 96. Ha estat un treball complicat i llarg. Més de 75 receptes han sortit de la privadesa de les cases particulars per estar a l’abast de tothom i perviure per sempre en el que anomenem memòria col·lectiva. És el tercer llibre d’aquestes característiques que s’edita a la comarca i repassa un a un els 23 pobles on la cuina sovint ha tingut més protagonisme de portes endins, amb Cornudella i Falset essent les dues poblacions més productives quant a receptes. Són escrits plens de calidesa, amb llenguatge planer i directe. El volum presenta plats de cullera, un ampli repertori de coques de recapte, la truita i les seves diferents variants prioratines, els llegums, “el menjar del tros”, el bacallà, la caça -el conill principalment- i les postres. Molts plats i receptes són de festa major, que és quan es feia festa grossa a la cuina perquè també es tenia més temps i es podien preparar els àpats amb més calma o entreteniment. Per a tots els paladars, el llibre recull receptes conegudes i per descobrir. M’interessa particularment el maridatge amb el vi i per això m’aturo a la pàgina 100 on s’explica l’elaboració del mostillo: “Els masos de les zones vinateres sempre han fet mostillo per a ells i per a tot l’any. És una confitura casolana de most”. Per a saber-ne l’elaboració cal comprar el llibre o anar fins a la Figuera i parlar amb la Maria Bartolomé, la cuinera que presenta la dolça recepta.

En Miquel Martorell, portaveu de l’Agrupació i artífex de l’edició escrita, m’explica que el procés per reunir totes les receptes no ha estat fàcil. Si bé en un primer moment van començar a organitzar reunions mensuals a Falset i a la Vilella Baixa per poder transcriure les receptes amb les cuineres, més tard es va haver d’anar a visitar casa per casa a les seves autores, perquè per l’edat i altres circumstàncies el seu desplaçament es feia difícil. No obstant, s’ha arribat a la fi. I ara trobem al volum històries culinàries de les àvies i de les mares, però també de les noves generacions apassionades per la cuina, que agafen el llegat familiar. Em fixo per exemple en l’amic Matias Fernández (xef del restaurant Quinoa de Falset) que publica una recepta de la Carme, la seva mare, però renovada: les galtes de vedella amb escamarlans i picada de xocolata. “El llibre reflecteix com era la cuina que es feia abans i que, per sort, encara es conserva. La cuina arreglada, endiumenjada… I hem vist que els negocis que perduren a la comarca són, en bona part, on està arrelada aquesta cuina que ve de lluny. El Priorat ha canviat a millor, moltíssim. Ara trobem petits pobles amb dos o tres llocs per esmorzar bé, quan fa uns anys havies de marxar amb la panxa buida”.

“Al Priorat hi pots menjar un arròs igual de bo que a Tarragona o Reus”, sentencia en Miquel. Destaca el paper importantíssim que han jugat les cases rurals de la comarca, facilitant la pervivencia de la bona cuina. Cita d’exemple a Mas Ardèvol, “un referent i un prestigi per a la comarca i per al país” diu.  En aquest sentit, creu que ha arribat l’hora de reconèixer el Priorat, més enllà del bon vi i l’excel·lent oli d’oliva verge extra, també per la seva cuina. “La gent vol seure i menjar el que es fa aquí. Suren els projectes que fan les coses ben fetes i tenen un servei eficient, a més d’uns plats que sorprenen”, recalca.  La del Priorat és una cuina d’una població de muntanya, dura i difícil, amb pocs recursos però tot sovint amb grans resultats.  Des de l’Agrupació, estan convençuts que la tradició està assegurada als restaurants de la comarca i que aquest llibre contribuirà decididament a assentar les bases gastronòmiques. Després de la publicació, ara s’està fent una distribució acurada per totes les cases rurals i fondes, una edició “suficient que agraïm a Cossetània per haver-la abanderat”, m’explica en Miquel. Satisfets de la feina feta, al ritme del xup xup, tanquem conversa amb el vi, inseparable de la cuina: “Al Priorat no entens un plat com Déu mana si al costat no hi ha un bon got de vi, sigui del celler que sigui, però de la comarca”.

Vi · Moments ·  Persones

Quan li demano el maridatge, en Miquel Martorell defuig de mencionar una sola recepta. “No quedaria bé”, em diu. Però acaba confessant que seria un plat de Siurana i regat amb un bon glop de vi. Intueixo que la companyia fora bona amb totes les cuineres i cuiners als qui homenatja aquest suculent volum.

La cuina de les àvies del Priorat

www.cossetania.com

Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR