vin

Paula Bonet: “Com al vi, a l’art hi ha processos creatius amb una part d’atzar que no controles”

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

028

 

Percibo en el aire cierto olor a muerte,

quizás sean la angustia y sus réplicas.

Quiero hablar de ellas.

De los cuerpos, del temblor. De esta

libertad que me quema en las manos»

La Sed, Paula Bonet

Captura de pantalla 2017-08-21 a las 15.20.58

 

Paula Bonet (Vila-real, 1980) pinta i escriu des dels budells, des del ventre, la mateixa part del cos humà amb què Sara Pérez parla i elabora vins al Priorat. És el segon cervell,  afirmen els gastro-terapeutes. L’artista valenciana explica que va conèixer de la mà de Sara Pérez i René Barbier «una manera encara més visceral i intensa de viure la cultura del vi», a propòsit de l’etiqueta que li van encarregar per al Venus de Cartoixà. Ella, Paula Bonet, que és dibuixant i escriptora i que viu i sent des de molt endins les emocions com ha reflectit de manera sensual, atractiva i arriscada a La Sed – el seu últim treball editorial-, creu que la clau de l’èxit professional és «no parar mai de buscar». Un altre paral·lelisme amb com Sara Pérez viu i practica el món del vi. Interrogant-se constantment per allò que l’envolta i que l’ha fet arribar allà on és. Buscar sempre noves formes d’expressar-se, de dir, de sentir, de crear, però amb la naturalitat i l’autenticitat per endavant i un estil propi més que volgut, inherent al moment vital. Paula Bonet s’estima el vi, com la música. Com l’art. I en recomana i en beu. De català, de valencià, de xilè, d’argentí… Té pendent assaborir un bon vi africà. L’art el concep fluid, líquid, que no fugisser, cosa que li porta a afirmar que el vi, millor a la copa que al pinzell: «Però prefereixo anar bevent-lo a poc a poc mentre dibuixe. D’eixa manera acaba estant també al paper«. Està de vacances però no deixa de respondre mails. Després d’haver-la vist compartir a Twitter una piulada sobre el mercat orgànic Santa Teca al Castell Monestir d’Escornalbou coincidint amb el concert de Mariona Aupí i Guillermo Martorell, l’entrevistem i celebrem la seva proximitat, sensibilitat i vitalitat.

Vas ser al concert de Mariona Aupí i Guillermo Martorell a Santa Teca Escornalbou. Un vi per harmonitzar amb el seu nou projecte musical, Le Monde?

Un Martinet Bru. La intensitat d’eixe vi em porta a comparar-lo amb el projecte que presentaven Mariona Aupí i Guillermo Martorell. Podria dir-se que “Le Monde” ha estat envellit durant mesos i mesos en un espai cuidadíssim, com alguns bons vins. És un projecte molt reposat, molt repensat, on cada cançó és imprescindible i forma part d’un tot elegant i cruel al mateix temps.

De Santa Teca al Castell Monestir d’Escornalbou, què et va sorprendre? Vam veure una piulada teva i vam intuir que en gaudies…

L’alta qualitat de tot el que ofertava (programació, menjar i beguda, llibres). L’espai em va sorprendre, sabia que anava a un castell però no podia imaginar que era un castell tan bell i que estava situat a un lloc tan privilegiat. Em va impressionar la capella i l’espai obert amb arcs des del que es veia el paisatge que arribava al mar. Em va encantar ser-hi a un festival enmig de la natura i poder beure el vi amb copa.

 

Paula Bonet Paula Bonet por Lupe de la Vallina L

A Paula Bonet li agrada el vi, però quin estil i quan el pren?

M’agrada molt, acostume a beure vi negre. Casualment bec molt vi del Priorat (Martinet Bru, Acústic, Scala Dei, Ferrer Bobet, Venus…), també Rioja (Predicador, Luis Cañas, Vivanco…), Valencians (Maduresa, Mestizaje…), Terra Alta (Sang de Corb, Llàgrimes de Tardor…). També bec molts vins de Xile (Santa Ema, Carmen, Casillero del Diablo, Garage…). M’encanten els Carmenere i els Merlot.

Habitualment prenc vi cap al vespre, mentre treballe o quan estic amb amics. Són els dos moments que més m’agrada acompanyar amb un bon vi.

 

1507-1 004001

El vi t’inspira com a artista i com a escriptora?

Molt. Fa uns mesos vaig estar a les bodegues Vivanco a La Rioja i justament vam estar parlant d’aquesta relació entre inspiració i vi. A Vivanco organitzen xerrades i tallers al voltant de la creativitat i va ser molt interessant veure com una vinculació que ja intuïa es feia cada cop més evident.

El vi com a eina de pintura, de creació… Ho has provat? En quins casos? 

Alguns cops, com si el vi fos anilina (aquarel·la líquida), sobre paper. Però prefereixo anar bevent-lo a poc a poc mentre dibuixe. D’eixa manera acaba estant també al paper.

Vas crear l’etiqueta del vi Venus de Cartoixà de Venus la Universal… Com vas treballar-hi? Què creus que té de diferent la creació vinculada amb el vi respecte d’altres aliments  i/o productes?

L’experiència de treballar amb la Sara i el René va ser fantàstica. Per la llibertat que vaig tenir, per l’honor de posar imatge a un vi d’eixa qualitat, perquè vaig conèixer de la mà de la Sara i el René una manera encara més visceral i intensa de viure la cultura del vi.

Sara parlava del Venus com jo podria parlar de La sed (el meu darrer treball publicat ): des dels budells. Parlava dels plantejaments previs, de com havia estat el procés creatiu, d’allò excitant que no pots controlar perquè depèn de la terra i del clima, dels temps de repòs… Em feia pensar constantment en la manera en que jo m’enfrente a un projecte nou. Em portava al cap processos creatius com els de la tècnica del gravat, on hi ha una part d’atzar que no controles i que pot acabar sent la que farà que el resultat final sigui el millor que has fet mai o que hagis de llençar-ho tot al fem i començar de nou.

El teu pinzell és inconfusible. Ha estat complex arribar allà a on ets? La clau és sempre ser un mateix?

La clau és treballar constantment i no conformar-se. Tindre els ulls molt oberts. No parar de buscar. No repetir patrons que funcionen o que saps que el públic aplaudirà perquè ja tens eixa experiència.

007 (1)

Un vi que recordis…

Un Santa Ema Catalina del 2008 xilè amb etiqueta brodada que vaig tastar el setembre passat a Santiago, en plenes Fiestas Patrias.

Un vi que recomanis…

Acústic. Molt fi i saborós. És molt bonic veure com les gotes que rellisquen per l’ampolla dibuixen les cordes d’una guitarra ja mig dibuixada a l’etiqueta.

Un vi que no has pres i que t’agradaria prendre…

Un bon vi africà.

Un vi català…

Venus negre

Un vi valencià…

Maduresa. Em recorda als anys d’estudiant de Belles Arts a València. Si podíem pagar una ampolla de Maduresa volia dir que les coses anaven bé.

El vi i l’art… Tenen prou vincles? Com es podrien reforçar?

Sí, en tenen molts. Però podrien tenir-ne més, tenen moltes coses a veure.

www.ruthtroyano.cat

 

Riberach – Bélesta La Frontière ( vinyes al peu del Canigó )

Posted by | Uncategorized | No Comments

 «C’est un petit pays à l’allure très digne/ Où sagement rangée se prélasse la vigne/ Sous le regard hautain et cependant très doux/ D’un tout petit géant qu’on nomme Canigou» Jean Cayrol

 

image1image4

 

Bélesta de La Frontière (Llanguedoc- Rosselló) és un petit poble medieval que torna a situar-se al mapa de la Catalunya Nord amb la recuperació d’una antiga cooperativa d’elaboració de vi reconvertida a hotel, restaurant, celler, spa i molt més. A dues hores de Barcelona amb TGV  inclosa la ruta en cotxe de poc més de 30 minuts des de Perpinyà. No és d’estranyar que sigui l’hereu d’un tros de vinya del poble rossellonenc qui hagi decidit submergir-se en aquesta aventura.

«Luc decided to set up the Riberach wine estate with three friends. Then Karin bought the building and startet to completely rebuild it with Luc. Her dream? Create a genuine hotel-restaurant-contemporary wine cellar concept based around gourmet tourism» s’explica als visitants. «L’originalitat està en tornar als orígens» deia Gaudí referint-se a la natura com a punt d’inspiració i de respecte cap allò que hem heredat. I al peu de la lletra s’ho han pres a Bélesta. L’antic celler acull ara un equipament enoturístic de quatre estrelles on tot té un sentit especial: l’espai del restaurant és l’antiga sala de premsar el raïm – en donen fe les fotografies que pengen a les parets-, les tines de ciment són habitacions – wine vats, en diuen- el forjat que sosté el sostre és original, i s’ha obert un gran finestral per emmarcar el paisatge rural que és un dels valors de l’espai… Tot és confortable malgrat que es manté l’esperit industrial de la construcció. Es guarda l’essència de les formes tant com es conserva la corba dels ceps de carinyena vella que en poques setmanes veremaran. L’avi d’en Luc conreava vinya a peu del Canigó, a Bélesta, i feia temps el nét rumiava a tornar-hi amb la seva companya. Tots dos són arquitectes de professió, però el paisatge del Rosselló els ha captivat i aquí han volgut fixar també arrels, personals i professionals.

 

image3 image7

 

Luc Richard y Karin Puringher són els artífexs d’aquest espai que visitem en un dia de forta tramuntana, el que demostra que no només és patrimoni de l’Empordà. A pocs quilòmetres de la costa francesa i del mar Mediterrani, envoltat de vinyes i amb l’emblema del Canigó de fons, Riberach és un complex enogastronòmic que s’ha apuntat a la moda de l’slow food, però no per necessitat sinó per  convenciment. Cada habitació (o suite) té un disseny especial que busca la comoditat del visitant i no hi falta l’ampolla de vi Riberach de 50 cl per donar la benvinguda. S’han pensat tots els detalls i s’ha imposat en tots els espais la tendència «eco-friendly». Un dels atractius principals de l’exterior és la piscina d’aigua natural, un sistema alemany desenvolupat fa 20 anys però totalment innovador a França. Consisteix a filtrar i purificar l’aigua a través de la vegetació. A l’interior, sorprèn l’spa d’atmosfera exòtica i oriental amb possibilitat de gaudir d’un hammam, absolutament imprescindible quan es viatja a Marràquetx o Essaouira.

image5 image6 image9

On probablement més es demostra el Km 0 és a la cuina. El restaurant Le Cooperative de Laurent Lemal  prepara exquisits plats mediterranis, creatius, gourmet i innovadors des de l’any 2009. La proposta del dia D és realment reveladora:

Red Mist 2015

Tomatoes of Laurent’s garden/ Burrata/ Parmesan cheese / Wild Strawberry/ Basel

***

Baudroie de petite pêche de Méditerranée

Monkfish from Mediterranean sea/ Leek/ Liquorice/ Sweet breads

***

Souvenir de montagne

Mountain’s memory/ Raspberries/ Polenta/ Grilled peppers/ Wild Coriander

IMG_8113 IMG_8116

Els menús s’actualitzen un o dos cops per setmana  i Lemal té clar que ha de ser «a testimony to all the little local producers, to the confidence and admiration he shows them«. Els àpats tenen qui els harmonitzi amb el vi, amb les referències de Riberach principalment. Al restaurant és possible beure vins a copes de tot el Rosselló. I la carta treballada per un sommelier que és a la sala indica que hi ha «wines from around here a lovely range of Roussillon wines, small states who prefer to produce not only organically but also biodynamically«. La biodinàmica també ha seduït aquest petit celler rossellonenc i en aquesta pràctica s’ha submergit l’enòleg que busca un marcat accent de l’acidesa per donar desimboltura als vins. El cargol és el traçat pictòric que unifica la imatge de tots els vins i la contraetiqueta de tots els vins, que són IGP Côtes Catalanes, ressalta que han estat produïts emprant l’agroecologia amb la idea de preservar els equilibris naturals i la biodiversitat de l’entorn, apostant per la sostenibilitat i fomentant la fertilitat dels sòls alhora que s’han tingut en compte com no podia ser d’altra manera les varietats indígenes. Vins interessants, fàcils de beure, que trenquen el tòpic de l’elevat cost dels vins francesos (si pensem en Borgonya i Bordeus) i estan, al mateix temps, aliniats amb la qualitat.

El celler és un edifici adjacent al restaurant-hotel  i disposa d’una botiga de vins on es poden trobar nombroses referències de la Catalunya Nord que, en canvi, costa molt comprar a Catalunya. L’edifici de 1925 que s’alça davant del castell-museu prehistòric de Bélesta, ha recuperat la vida després d’estar anys en desús. I ha fet recuperar també l’atractiu a una regió que no només pot exhibir el moviment slow i la vinya sinó també el ric patrimoni arquitectònic com els dòlmens i les marques de les antigues fronteres entre els regnes de la corona catalano-aragonesa i França. Domaine Riberach elabora vins naturals en la seva forma més pura amb un equip que lideren dos enòlegs, un viticultor i dos comercials. Garnatxa, syrah, carinyena i macabeu, varietats del Rosselló que es vinifiquen en cupatge per obtenir Thèse, Antithèse, Hypothèse i Synthèse… En total quatre vins negres («to write home about»), tres blancs («to think about») i dos rosats. Són vins francs i sincers amb el territori i el convenciment ecològic dels elaboradors. La «boutique» de vins proposa descobrir fins a 30 projectes de viticultura  orgànica, biodinàmica i natural, com també productes de la regió com l’oli d’oliva VE, la mel, el safrà, la sal i patès… Un univers de proximitat que adverteix el visitant: «The best wine is the one you make yourself!».

image12 image13

En ple segle XXI, aquesta cooperativa que va ser un referent al XX busca ser descoberta entre el públic català per la proximitat i l’interès creixent pel món del vi i l’enoturisme que es demostra a Catalunya amb la seva riquesa, diversitat i qualitat. L’ecologia, que és a la base de tot el complex de Riberach, ja atrau turisme francès i dels països nòrdics però el repte ara és mirar al sud i passar del 10% al 25% de turisme de l’Estat espanyol i català, a mitjà termini. El TGV en facilita la descoberta i la connexió, ja sigui com a destinació final o per fer parada en una de les rutes més somiades, la que acaba a París. Si s’agafa el tren d’alta velocitat a Barcelona a un quart de 10 de matí, a quarts de 4 de la tarda ja s’arriba a la Gare du Nord. Fer una parada a Bélesta és reconfortant i plaent per afrontar la intensitat de la cité.

IMG_8162 IMG_8172

 

Té a esquerra les cendroses, vitíferes Corberes que al Pirineu, com branques, se pugen a empeltar, a dreta les florídes, granítiques Alberes; lo Rosselló és un are de dues cordilleres que té per corda el mar. És una irnmensa lira que en eixa platja estesa vessanta d’harmonies deixá algun déu marí, lo Canigó és lo pom, les cordes que el cerc besa són los tres ríus que ronquen lliscant per la devesa, lo lec, la Tet, l’Aglí. Jacint Verdaguer

 

IMG_8158image11

 

Come to Bélesta la Frontière

Hotel- Spa – Wine Cellar – Restaurant

2A, Route de Caladroy 66720 Bélestao

www.riberach.com

hotel@riberach.com

cave@riberach.com

www.ruthtroyano.cat

Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies