teatre

«Per mi, el vi significa parar»

Posted by | DO Montsant, Vi·Moments·Persones | No Comments

ViNovell17-23

El Priorat obliga a respirar pausadament. I en aquests temps convulsos i intensos fa falta més que mai. T’endinses al Masroig per una carretera prima, arbrada a banda i banda, amb predomini de les aromes de pi. La meva amiga Eva Martínez Bordons em va dir una vegada que aquest camí és dels  indrets del  Priorat que més la inspira. Ho comparteixo.

La branca de pi la trobarem després a la porta del Celler Masroig. Indica que ja hi ha vi novell. Que un any més la màgia de la terra i de la mà sacrificada de l’home han obtingut un nou fruit. Cada any diferent, matisat per tantes circumstàncies… Climàtiques, enològiques, humanes… Socials, també.

El vi novell és fresc, atrevit, bandarra, convida a la festa i aquest any més que mai, amb motiu del centenari del Celler Masroig. L’etiqueta fa honor a la dita “Per Sant Martí, mata  el porc i enceta el vi”. L’Agència Atipus disecciona el porc i torna a fer una aclucada d’ulls a la historia, a la memòria, a la tradició, al país de vins que som. Al vi com a part inseparable de la taula i de la vida, com diria el poeta.

És un diumenge assolellat però a l’ombra fa fred. Es busca l’escalf del vi novell i de l’oli del raig, dens, verdós, amb estructura. Vi i oli són corpulents, fragants i aromàtics. El cos agafa temperatura amb el tast però abans ho haurà fet també amb les paraules precises de l’actriu Aina Clotet, padrina del Vi Novell 2017. Li atribueix el mèrit d’enfortir les relacions humanes, “relacions de qualitat” dirà. És filla de metges i no passarà per alt en el seu pregó destacar els beneficis que té per a la salut beure vi amb moderació. Ho diu el seu pare, el doctor Bonaventura Clotet i ella ho subscriu. Una copa de vi al dia és alegria. A la festa del Masroig, l’acompanyen la seva mare i la seva filla, la Juna, de 22 mesos. Després d’una setmana intensa de rodatges, la festa del vi novell del Celler Masroig els ha donat una treva a les tres, el retrobament és un temps de gaudi i de pausa necessària i volguda, en família.  L’entrevistem minuts abans que pronunciï el pregó i respon amb amabilitat i seny.

És la primera vegada que participes en un acte relacionat amb el món del vi? 

Vaig ser confrare del cava i també amb Ametller Origen vaig  col·laborar en l’edició d’un vi solidari. El vi m’agrada, en bec i en faig un ús moderat. M’agrada conèixer la tradició que hi ha darrere les festes com la del Vi Novell i els 100 anys del Celler Masroig.

Ets una padrina de cine. Véns d’un món creatiu, innovador, el de la televisió, el cinema, el teatre, la direcció… El vi també el veus així d’obert i receptiu?  

Sí, el vi és tan creatiu com la meva professió. Has de pensar  en quin estil vols fer, quin perfil li dones i a on el poses. Però per a mi el vi significa parar, prendre una copa de vi és aturar-se, en aquest món que vivim, sempre tant de pressa i corrent.

És aquest el missatge del pregó?

Vull reivindicar les relacions de qualitat i el vi representa aquest moment de trobada. Pot ser una celebració o poden ser moments puntuals i molt personals. Una bona copa de vi en un bon sopar no té preu. També ho ressalto al pregó. Com que he tingut una lactància allargada, he begut poc, però recordo molt intensament la primera copa que vaig beure després de la maternitat. La primera copa després de parir és un gran moment.

Reconec q de les coses que més em va costar durant l’embaràs va ser no poder prendre vi en els moments de reunió familiar i celebració. No us podeu imaginar com de bona n’estava la primera que em vaig prendre quan vaig poder”.

Avui has pogut fer un moment de pausa. Perquè estàs ara mateix treballant en diferents projectes…

Sí. Estic rodant 7 raons per fugir de la realitat amb Esteve Soler i … també una sèrie per Movistar Plus, a Velvet, he rodat un capítol per una nova sèrie de TV3 “Benvinguts a la família” que és una comèdia que s’estrenarà al gener. I preparo també un espectacle al Teatre Lliure.

On se sent més còmoda Aina Clotet?

 El teatre és l’escola de l’actor, és el lloc per reptar-te a tu mateix, per créixer amb plenitud. L’audiovisual és el primer llenguatge, amb el que vaig aprendre. I ara he iniciat el camí també de la direcció amb el meu primer curt. Ho vius tot amb la mateixa intensitat. A més, ara vivim un moment molt daurat, amb sèries bones al mercat de la televisió de qualitat, com els americans. i com a actor televisiu, doncs sabem que son actuacions interrompudes que formen part de l’ofici, rodar l’última escena sense haver rodat la historia prèvia…

Per tant…

Gaudeixo quan el projecte és bo. El que mana sempre és un bon guió.

Parlaves de les sèries americanes, tant a la televisió com al cinema, el vi hi és molt present. No passa aquí malgrat que tenim dues indústries molt madures?

 Potser és el moment de crear sinèrgies entre les iniciatives públiques i privades i ajudar-nos mutualment, recordo més escenes prenent cervesa que vi, és veritat. M’agrada molt el director de SideWays i crec que a la pel·lícula retrata molt bé allò en el que crec, que el vi és l’excusa per estar amb tu mateix, parar i assaborir la vida.

El Vi Novell de Celler Masroig, quan i amb qui l’obriràs?

Doncs amb aquesta descripció bandarra, tinc clar que ho faré amb un sopar i bons amics, en una nit de compartir, de conversa i de jocs.

 

L’anyada 2017 del Vi Novell de Celler Masroig és un cupatge de carinyena i garnatxa de raïms seleccionats de vinyes antigues. S’elabora al 100% amb marceració carbònica, una tècnica de vinificació en què els raïms sencers fermenten a temperatures altes (30 graus) i sense oxigen. El vi és fresc, afruitat i honest. Presenta un color robí intens i brillant. Aromes a fruita vermella – principalment cirera i maduixa – que estan complementades amb notes làctiques. Al paladar mostra suavitat i frescor, amb alguns tocs de llaminadura. És vellutat i amb un post-gust llarg. Aromàtic, voluminós en boca i fragant.

 

www.ruthtroyano.cat

El Sommelier/ Fermí Fernández, Toni Orensanz i Toni Albà

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

el sommelier

 

Faríem qualsevol cosa per ser immortals… I no ens en sortim, però els vins sí que ho són… En els vins hi pots arribar a sentir el plugim d’una tarda alegre de primavera; el sol ruent d’un agost impossible;  la suor sòlida d’un pagès cansat; la família de margarides que va créixer al peu d’un cep…

 

¿A qué us recorda aquest xarel·lo de Cava Nadal?, demana l’actor Fermí Fernández a l’auditori de la Sala Trono mentre tasta la referència en un kit kat de l’espectacle teatral. «A un passeig a la vora del riu Rin», respon un espectador. Sense manies. L’obra El Sommelier incita a contestar de manera desacomplexada. No és un text amable ni repassa la humilitat que se li pressuposa al professional que porta el nom. Si alguna virtut té el guió és la seva sinceritat. Una franquesa reveladora que ens descobrirà el món ocult de les fermentacions…

Fermí Fernández es posa en el paper d’El Sommelier, una peça escrita pel periodista de Falset Toni Orensanz, que amaga una història d’humor negre inesperada. El glamur del vi i l’estupidesa humana es persegueixen en un text amè i directe. La Sala Trono s’il·lumina amb llum d’espelmes i el bodegó de l’attrezzo  inclou fins i tot una ampolla amb imatge de Franco que en Fermí Fernández va trobar al celler de casa seva quan la va comprar. El seu vincle amb el món del vi ve de lluny, com el del Toni, i preparar una peça com aquesta els ha portat a submergir-s’hi encara més. Per Twitter recorden que la idea va néixer a l’Hotel-Hostal Sport de Falset i des d’aleshores, ara farà més d’un any, han treballat per posar el text en escena. Primer va ser a Caves Nadal, copromotors de la iniciativa, i ara és a la sala tarragonina, en un petit format que vol traslladar a l’espectador a la sinceritat i la màgia d’un espai on es fa o on envelleix vi.

Un bon vi és com la foto finish d’un instant precís de la vida: d’un clima, d’una terra, d’unes plantes, d’una gent i la seva manera d’entendre-ho absolutament tot. No hi ha res comparable. Tan sols hi ha una altra cosa que es pugui comparar amb els vins: l’estupidesa també deu ser eterna… Cada cop n’hi ha més, i n’hi ha, d’estúpids, que amb el temps també se superen, com els grans vins.

L’enòleg  Josep Lluís Pérez (Mas Martinet) seu a la tercera fila de la Sala Trono i segueix amb atenció el monòleg d’en Fermí Fernández. Al final de la representació expressa en veu alta que li ha agradat especialment la capacitat del personatge del sommelier de definir el vi. «És sentits, sentiments i sensacions», etziba durant l’obra Fermí Fernàndez amb to arrogant. Se’l veu còmode amb la interpretació i interpel·la en més d’una ocasió al públic. El vol fer partíceps de les experiències del món del vi, ara que tothom sembla que n’ha de saber de tot. A mig recital, se serveixen pastissets i una copa de xarel·lo que distreuen els sentits.

El Sommelier no és una masterclass sobre aromes i sabors sinó un viatge per les manies, dèries, obsessions i deliris del qui s’apropa al vi amb estultícia. Però també del deliri d’un personatge que des de la professió de recomanar vins desembolica rareses de la seva personalitat.

I va ser llavors que de darrera meu, justament d’on hi havia el Pere, em va arribar una fortor d’orins d’euga, suor i amargor de carxofa… Quan em vaig girar, vaig veure el Pere, que havia deixat de plorar i tenia els ulls encesos i la cara vermella, com si li hagués d’explotar… L’enveja… L’he sentit tants altres cops, després, la ferum de l’enveja… No canvia mai… N’hi ha a qui se’ls accentuen més l’acidesa dels orins o l’amargor de la carxofa, i l’olor resulta més o menys desagradable en funció del matís que acabi predominant… Però aquell cop, la fortor del Pere era tan intensa, tan penetrant, que vaig ser plenament conscient que me’n tenia molta d’enveja… Moltíssima… Tanta, que em va fer por.

La direcció d’El Sommelier és de Toni Albà i l’aposta és valenta, tant com el text que precedeix aquesta línia. De la mà de Toni Orensanz, ficció, realitat, humor i provocació van de la mà, també per fotografiar el món del vi. Ara que hem llegit que el vi català és hegemònic a Catalunya, potser haurem de demanar-los altres textos amb perfils com el de l’enòleg, el viticultor, el bodeguer… Ens cal pedagogia i cultura de vi, per bé que les dades reflecteixin un canvi de tendència positiu.  Però si, a més a més, podem riure de les tonteries que sovint fem, doncs benvinguda sigui la iniciativa. La representació acaba amb un Fòrum moderat per Xavier Nadal, enòleg de Caves Nadal. També aleshores, després del tast del vi, el públic segueix desacomplexat. Tan de bo aquesta fos l’actitud en el dia a dia quan ens trobem amb el vi. Que l’humor no falti.

 

El vi, un xarel·lo de Caves Nadal

El moment, la representació d’El Sommelier

La persona, els companys de teatre

 

El Sommelier

Divendres 23 i 30 a les 21 h, dissabtes 24 i 31 a les 21 h i diumenges 25 i 1 de febrer a les 18 h

 

Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies