rene barbier

Paula Bonet: “Com al vi, a l’art hi ha processos creatius amb una part d’atzar que no controles”

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

028

 

Percibo en el aire cierto olor a muerte,

quizás sean la angustia y sus réplicas.

Quiero hablar de ellas.

De los cuerpos, del temblor. De esta

libertad que me quema en las manos»

La Sed, Paula Bonet

Captura de pantalla 2017-08-21 a las 15.20.58

 

Paula Bonet (Vila-real, 1980) pinta i escriu des dels budells, des del ventre, la mateixa part del cos humà amb què Sara Pérez parla i elabora vins al Priorat. És el segon cervell,  afirmen els gastro-terapeutes. L’artista valenciana explica que va conèixer de la mà de Sara Pérez i René Barbier «una manera encara més visceral i intensa de viure la cultura del vi», a propòsit de l’etiqueta que li van encarregar per al Venus de Cartoixà. Ella, Paula Bonet, que és dibuixant i escriptora i que viu i sent des de molt endins les emocions com ha reflectit de manera sensual, atractiva i arriscada a La Sed – el seu últim treball editorial-, creu que la clau de l’èxit professional és «no parar mai de buscar». Un altre paral·lelisme amb com Sara Pérez viu i practica el món del vi. Interrogant-se constantment per allò que l’envolta i que l’ha fet arribar allà on és. Buscar sempre noves formes d’expressar-se, de dir, de sentir, de crear, però amb la naturalitat i l’autenticitat per endavant i un estil propi més que volgut, inherent al moment vital. Paula Bonet s’estima el vi, com la música. Com l’art. I en recomana i en beu. De català, de valencià, de xilè, d’argentí… Té pendent assaborir un bon vi africà. L’art el concep fluid, líquid, que no fugisser, cosa que li porta a afirmar que el vi, millor a la copa que al pinzell: «Però prefereixo anar bevent-lo a poc a poc mentre dibuixe. D’eixa manera acaba estant també al paper«. Està de vacances però no deixa de respondre mails. Després d’haver-la vist compartir a Twitter una piulada sobre el mercat orgànic Santa Teca al Castell Monestir d’Escornalbou coincidint amb el concert de Mariona Aupí i Guillermo Martorell, l’entrevistem i celebrem la seva proximitat, sensibilitat i vitalitat.

Vas ser al concert de Mariona Aupí i Guillermo Martorell a Santa Teca Escornalbou. Un vi per harmonitzar amb el seu nou projecte musical, Le Monde?

Un Martinet Bru. La intensitat d’eixe vi em porta a comparar-lo amb el projecte que presentaven Mariona Aupí i Guillermo Martorell. Podria dir-se que “Le Monde” ha estat envellit durant mesos i mesos en un espai cuidadíssim, com alguns bons vins. És un projecte molt reposat, molt repensat, on cada cançó és imprescindible i forma part d’un tot elegant i cruel al mateix temps.

De Santa Teca al Castell Monestir d’Escornalbou, què et va sorprendre? Vam veure una piulada teva i vam intuir que en gaudies…

L’alta qualitat de tot el que ofertava (programació, menjar i beguda, llibres). L’espai em va sorprendre, sabia que anava a un castell però no podia imaginar que era un castell tan bell i que estava situat a un lloc tan privilegiat. Em va impressionar la capella i l’espai obert amb arcs des del que es veia el paisatge que arribava al mar. Em va encantar ser-hi a un festival enmig de la natura i poder beure el vi amb copa.

 

Paula Bonet Paula Bonet por Lupe de la Vallina L

A Paula Bonet li agrada el vi, però quin estil i quan el pren?

M’agrada molt, acostume a beure vi negre. Casualment bec molt vi del Priorat (Martinet Bru, Acústic, Scala Dei, Ferrer Bobet, Venus…), també Rioja (Predicador, Luis Cañas, Vivanco…), Valencians (Maduresa, Mestizaje…), Terra Alta (Sang de Corb, Llàgrimes de Tardor…). També bec molts vins de Xile (Santa Ema, Carmen, Casillero del Diablo, Garage…). M’encanten els Carmenere i els Merlot.

Habitualment prenc vi cap al vespre, mentre treballe o quan estic amb amics. Són els dos moments que més m’agrada acompanyar amb un bon vi.

 

1507-1 004001

El vi t’inspira com a artista i com a escriptora?

Molt. Fa uns mesos vaig estar a les bodegues Vivanco a La Rioja i justament vam estar parlant d’aquesta relació entre inspiració i vi. A Vivanco organitzen xerrades i tallers al voltant de la creativitat i va ser molt interessant veure com una vinculació que ja intuïa es feia cada cop més evident.

El vi com a eina de pintura, de creació… Ho has provat? En quins casos? 

Alguns cops, com si el vi fos anilina (aquarel·la líquida), sobre paper. Però prefereixo anar bevent-lo a poc a poc mentre dibuixe. D’eixa manera acaba estant també al paper.

Vas crear l’etiqueta del vi Venus de Cartoixà de Venus la Universal… Com vas treballar-hi? Què creus que té de diferent la creació vinculada amb el vi respecte d’altres aliments  i/o productes?

L’experiència de treballar amb la Sara i el René va ser fantàstica. Per la llibertat que vaig tenir, per l’honor de posar imatge a un vi d’eixa qualitat, perquè vaig conèixer de la mà de la Sara i el René una manera encara més visceral i intensa de viure la cultura del vi.

Sara parlava del Venus com jo podria parlar de La sed (el meu darrer treball publicat ): des dels budells. Parlava dels plantejaments previs, de com havia estat el procés creatiu, d’allò excitant que no pots controlar perquè depèn de la terra i del clima, dels temps de repòs… Em feia pensar constantment en la manera en que jo m’enfrente a un projecte nou. Em portava al cap processos creatius com els de la tècnica del gravat, on hi ha una part d’atzar que no controles i que pot acabar sent la que farà que el resultat final sigui el millor que has fet mai o que hagis de llençar-ho tot al fem i començar de nou.

El teu pinzell és inconfusible. Ha estat complex arribar allà a on ets? La clau és sempre ser un mateix?

La clau és treballar constantment i no conformar-se. Tindre els ulls molt oberts. No parar de buscar. No repetir patrons que funcionen o que saps que el públic aplaudirà perquè ja tens eixa experiència.

007 (1)

Un vi que recordis…

Un Santa Ema Catalina del 2008 xilè amb etiqueta brodada que vaig tastar el setembre passat a Santiago, en plenes Fiestas Patrias.

Un vi que recomanis…

Acústic. Molt fi i saborós. És molt bonic veure com les gotes que rellisquen per l’ampolla dibuixen les cordes d’una guitarra ja mig dibuixada a l’etiqueta.

Un vi que no has pres i que t’agradaria prendre…

Un bon vi africà.

Un vi català…

Venus negre

Un vi valencià…

Maduresa. Em recorda als anys d’estudiant de Belles Arts a València. Si podíem pagar una ampolla de Maduresa volia dir que les coses anaven bé.

El vi i l’art… Tenen prou vincles? Com es podrien reforçar?

Sí, en tenen molts. Però podrien tenir-ne més, tenen moltes coses a veure.

www.ruthtroyano.cat

 

L’autoexigència dels Vins de Finca

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

vinsdefinca2 vinsdefinca1

Mireia Torres (Jean León), René Barbier (Clos Mogador) i Albert Costa (Vall Llach) són els tres únics viticultors que poden posar rostre als vins de finca de Catalunya. Abans que s’acabi l’any, però, la fotografia s’ampliarà substancialment. Una dèria, una determinació i una passió del sommelier i director de l’Incavi,  Jordi Bort. Consolidar i projectar la categoria de vins de finca ha estat una prioritat des que va començar la seva gestió al capdavant de l’ens públic. El 2015 hauria de començar amb tres nous elaboradors de tres regions vitivinícoles diferents de Catalunya que formaran part d’aquesta selecta reunió, cosa que afegirà pluralitat, riquesa i qualitat al mapa de vins català. Els nouvinguts són cellers de la DO Pla de Bages, DO Terra Alta i DO Montsant que estan finalitzant el procés administratiu de validació. Ser part del club no és feina fàcil però a Catalunya hi ha cellers que sense estar reconeguts oficialment compleixen els requisits de qualitat i reconeixement amb l’elaboració dels seus vins: 10 anys d’elaboració del mateix vi, rendiments un 15% inferior a la mitjana de la DO i valoració positiva del celler tant a nivell internacional com nacional.

En el marc de la iniciativa Hotels amb DO, fa unes setmanes vam gaudir d’un tast únic i històric, en paraules de Jordi Bort, que marcava un punt d’inflexió en la visibilitat dels vins de finca a Catalunya. Bort afegia que «només 80 hectàrees de les 34.000 de tot Catalunya estan qualificades per elaborar vins de finca» i pertanyen als tres cellers mencionats, dos de la DOQ Priorat (Gratallops i Porrera) i un de la DO Penedès, el pioner. «Són patrimoni de tots», afegia el director de l’Incavi. «Els elaboradors amb el seu estil i rigor extreuen la millor selecció d’aquestes parcel·les per arribar a vins que són exigents amb si mateixos». deia. Hi ha un control escrupulós, sota l’empara de la DO i una evolució positiva de la qualitat que demostra cada anyada. «En els propers mesos tindrem 6 vins de finca a Catalunya i per més endavant esperem que també la DO Conca de Barberà i la DO Penedès se sumin a aquesta categoria amb dos nous cellers», explicava el director de l’Incavi, que va dirigir el tast a l’Hotel Neri.

Privilegi de poder compartir taula amb els elaboradors i els vins de finca que els reconeixen i d’escoltar com el director de l’Incavi compara la classificació històrica dels Bordeaux – sentenciada per Napoleó III amb motiu de l’Exposició Universal i basada en la reputació dels chateaux i el preu del vi al mercat- amb la catalana, que s’ha regit sempre per la qualitat i s’ha anat adaptant d’acord als avenços en viticultura i enologia. El tast va ser un viatge per «històries, vinyes i persones» com va resumir bé Albert Costa en la presentació del seu vi.

 

Vinya Gigi 2013/ Jean León

L’únic vi de finca blanc de Catalunya i el primer a rebre la distinció. Un Chardonnay al Penedès que ha esdevingut un dels més anomenats arreu. L’any 69 es van elaborar les primeres 200 ampolles. El Chardonnay a Catalunya s’expressa diferent, amb molta més frescor. S’ha guanyat el seu lloc competint amb una varietat molt estesa. Més informació

 

Vinya La Scala 2003/ Jean León

Monovarietal de Cabernet Sauvignon, una varietat molt respectada internacionalment, que en aquesta elaboració ens deixa veure com el pas per bóta marca un caràcter indòmit encara després d’11 anys. Amb personalitat i capacitat encara per arrodonir-se i refinar-se més en l’ampolla. Un vi gastronòmic, d’una verema complexa, d’enòlegs. Més informació

«El vi és una fotografia, és un espai en el temps» Jordi Bort

«El Chardonnay i el Cabernet Sauvignon ens han posicionat en una època determinada i això no és dolent, són varietats ben implantades a Catalunya» Jordi Bort

 

Mas de la Rosa 2010/ Vall Llach

Jordi Bort va voler anunciar a peu de finca la certificació d’aquest vi com a vi de finca, el tercer celler a aconseguir-ho a Catalunya. Va ser al Mas de la Rosa, on es practica la viticultura heroica entre vinyes centenàries de la Carme, pendents contundents i sòls de llicorella, el caràcter del Priorat. És un vi expressiu, la carinyena en la seva esplendor. Subtil, profund, mineral, delicat, amb fons balsàmic. Elegant. Més informació

«Els vins de finca sorgeixen de parcel·les on les persones tracten la terra diferent» Jordi Bort

«En els vins de finca, el mercat no està per sobre» Albert Costa

 

Vi de Vila Porrera 2010/ Vall Llach

Un cupatge de carinyena 70% i garnatxa 30% amb raïm de la vila de Porrera, de les finques Sentius, Cabacés i Sant Antoni. La DOQ Priorat va crear aquesta categoria per diferenciar la procedència dels vins i els seus matisos depenent del poble d’origen. Cap és igual. El clima, la varietat, el sòl i la mà de l’home fan petites obres d’art a cada parcel·la.

 

Clos Mogador 2012/ Clos Mogador

Una anyada més fàcil que la de 2011, tot i que «els anys més difícils són el repte més bonic«, explica René Barbier. El 2012 és elegància i s’expressa ràpidament, no li costa obrir-se com és propi als vins de Clos Mogador. «El trobo bonic, però no el trobo seriós», diu l’enòleg. «Aquest és un vi que us necessita molt a vosaltres», explica René Barbier. «Si darrere no hi ha un bon sommelier és difícil comunicar el que representa», comenta. Aquest any ha arribat a les 32.000 ampolles, una xifra rècord ja que en els últims 3 o 4 anys no s’hi arribava i ara, satisfets, hi han tornat. Més informació

 

Sobre la taula de tast d’un dels salons privats de l’Hotel Neri no hi podia cabre més saviesa, expertesa i autoexigència. La que s’imposen els elaboradors i la que traslladen als seus vins amb els quals viatgem al tros de terra que els ha tocat viure, com diria el poeta. Els agraden els anys difícils, els sorprenen els vins de llarga criança que encara demanen més ampolla i es repten – que és probablement el més important – a seguir treballant amb la mateixa tenacitat en les properes campanyes. En René i l’Albert trenquen la rutina de la verema per ser al tast i la Mireia s’escapa de reunions a la capital també per ser-hi. El director de l’Incavi ressalta l’excepcionalitat de la trobada: «Se’n parlarà d’aquí a 10 anys» adverteix. És la segona vegada que els reuneix, la primera va ser en privat, i creu que ha de marcar una fita. Sigui com sigui, serà més flexible i subversiva que la de Napoleó a Bordeuax el 1855. Jordi Bort, que ha jugat un paper decisiu i compromès amb la categoria, té clar quan, amb qui i a on els tastaria, els vins de finca:

 

vi · moments · persones

«Vinya Gigi Chardonnay 2013 el tastaria vora el mar, amb la companyia d’un cantant d’òpera»

«Vinya La Scala 2003  després d’una passejada per una muntanya, dinant o sopant en un refugi amb un escriptor»

«Clos Mogador 2012 amb un grup d’amics, d’aquells amb qui sopem de molt de tant en tant i que sempre volen sorpreses a taula»

«Mas de la Rosa 2010 amb la meva parella, a casa»

 

Hotel Neri / Hotels amb DO

http://www.hotelsambdo.cat/hotel-neri/

 

www.ruthtroyano.cat

 

Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies