Ruth Troyano Puig

El ric i oblidat patrimoni vitivinícola i lingüístic

Posted by | Uncategorized, Vi·Moments·Persones | No Comments

 

ca – tast n m
ca
 – degustació n f sin. compl.
es
 – cata 
es
 – degustación 
fr
 – dégustation 
en
 – tasting 

Definició
Valoració d’un vi mitjançant els sentits, d’una manera tècnica, analítica i objectiva.

 

 (fotografia de Sicus Terrers Mediterranis)sicus_finca2_05-2048x1366

Tan important com el patrimoni vitivinícola i enològic català és el patrimoni lingüístic. Però amb els anys per desídia de molts, hem anat perdent mots, expressions i coneixements. Per sort hi ha cellers com Vinyas d’Empremta que els recuperen. Sabeu què significa Sucamulla (vi de sumoll i mandó)? Esbrineu-ho tastant els seus vins.

El cas és que només els conservem, els mots, quan es lleguen entre generacions o bé els recull un manual terminològic especialitzat. La feina que fa el centre  TERMCAT rescata de l’oblit el patrimoni vitivinícola i en els últims temps de manera especial el de les varietats de raïm. La seva és una feina fonamental que passa massa sovint desapercebuda.

La Terminologia de les varietats vitivinícoles és un recull dedicat als ceps, els raïms i els vins de les denominacions d’origen catalanes. D’una banda, conté les fitxes que corresponen a les 48 varietats autoritzades a Catalunya. Aquestes fitxes apleguen un total de 79 termes catalans, amb definicions i notes, i equivalents en castellà, francès i anglès, principalment, però també, puntualment, en gallec, italià, occità, portuguès o alemany.

 

“El setembre de 2016 vam publicar la primera edició de la terminologia de les varietats vitivinícoles amb les 42 que apareixen el Reial decret 740/2015. Al llarg d’aquest 2017 s’ha actualitzat atenent al Reial decret 313/2016 que n’inclou de noves”, explica Maria Navas, cap de l’Àrea de Recerca i Gestió Terminològica de TERMCAT. Les varietats de raïm acceptades de nou a Catalunya han estat sis i, per sort dels consumidors, també se n’està recuperant el seu cultiu. El cas és que si són acceptades, és perquè en algun moment de la història van existir i probablement per desconeixement enològic no se’n va estendre o fomentar el seu cultiu.  El diccionari terminològic les presenta així:

Cartoixà marí. “Conreat tradicionalment al Penedès, resultat d’una mutació genètica del xarel·lo. També xarel·lo vermell, pansa rosada i xarel·lo rosat. Vi elaborat amb raïm xarel·lo vermell, fresc, àcid, amb un grau alcohòlic alt i amb una aroma herbàcia, que se sol utilitzar per a fer vins joves i vins escumosos”

Giró ros. “Cep conreat tradicionalment a les Illes Balears, de brotada mitjana. Raïm blanc produït pel cep giró ros, mitjà, allargat i amb els grans mitjans, troncoovoides i de color vermell grisós. Vi elaborat amb raïm giró ros, poc àcid, aromàtic i amb un grau alcohòlic alt, que se sol utilitzar per a fer vins varietals joves o d’envelliment”

Marselan. “Cep originari de França, resultat de l’encreuament de cabernet sauvignon i garnatxa negra, resistent a la secada. Raïm negre produït pel cep marselan, amb els grans mitjans, allargats i de color negre violaci. Vi elaborat amb raïm marselan, amb cos, de color fosc i tons porpra, ric en tanins, perfumat i amb una aroma afruitada, d’espècies i de cacau”

Pansa rosada. “ Cep conreat tradicionalment al Penedès, resultat d’una mutació genètica del xarel·lo. Raïm negre produït pel cep xarel•lo vermell, de maduració tardana i amb els grans dolços, de color vermellós i amb la pell gruixuda. Vi elaborat amb raïm xarel•lo vermell, fresc, àcid, amb un grau alcohòlic alt i amb una aroma herbàcia, que se sol utilitzar per a fer vins joves i vins escumosos”

Xarel·lo vermell. “Raïm negre produït pel cep xarel•lo vermell, de maduració tardana i amb els grans dolços, de color vermellós i amb la pell gruixuda. Vi elaborat amb raïm xarel•lo vermell, fresc, àcid, amb un grau alcohòlic alt i amb una aroma herbàcia, que se sol utilitzar per a fer vins joves i vins escumosos”

Vermentino. “Cep originari d’Itàlia, conreat tradicionalment a la Ligúria i a Sardenya, sensible al vent i resistent a la secada. Raïm blanc produït pel cep vermentino, de maduració tardana, mitjà o gros i amb els grans grossos, el•líptics i de color verd groguenc. Vi elaborat amb raïm vermentino, fresc, poc àcid, de color pàl•lid i amb una aroma característica de poma i altres fruites, que se sol utilitzar per a fer vins blancs secs i rosats”

Vidalillo. “Cep conreat tradicionalment a Aragó, sobretot a la regió de Carinyena, resistent a la secada. Raïm negre produït pel cep vidadillo, de maduració tardana, mitjà, compacte i amb els grans mitjans o grossos i ovoides. Vi elaborat amb raïm vidadillo, àcid, ric en tanins i de color intens” .

 

“La sensació que tenim i alguns estudis elaborats ho confirmen és que quan els especialistes coneixen les propostes terminològiques catalanes, en general les fan servir”, explica Maria Navas. I afegeix: “La clau és aconseguir la màxima difusió de les propostes, que arribin a ser conegudes en el relativament ampli col·lectiu d’usuaris. En algun cas concret es poden donar lleugeres discrepàncies sobre si s’hauria d’haver optat per una forma terminològica o una altra i són aquestes observacions les que es tenen en compte per a noves actualitzacions del diccionari”.

Està clar que el TERMCAT contribueix a “normalitzar i difondre la terminologia del vi”, marcant un cos de llenguatge especialitzat i considerant tanmateix “les necessitats terminològiques que poden tenir els múltiples actors implicats en el sector vitivinícola» ja sigui l’INCAVI, l’Administració, els consells reguladors, els viticultors, les cooperatives, els cellers, els enòlegs, els sommeliers, els organitzadors de fires comercials i d’actes a l’entorn de la cultura del vi, els docents, els comerciants, els comunicadors o els consumidors. Maria Navas ressalta també que el diccionari vitivinícola inclou 4 fitxes de criteris generals que “poden resultar interessants perquè expliquen el tractament en català de qüestions lingüístiques lligades a aquesta terminologia, com ara el gènere gramatical assignat als noms dels ceps, els raïms i els vins; l’ús de la majúscula i la minúscula en escriure aquests noms; el tractament donat als manlleus, o la consideració de la sinonímia i les variants lingüístiques documentades”.

En un any, el diccionari terminològic de varietats catalanes ha rebut més de 8000 visites, amb tres puntes d’accés coincidint amb el dia de la primera publicació durant el 2016 i l’actualització ara al 2017. “A més d’aquestes visites directes al diccionari en línia, també cal considerar les consultes que es fan a les fitxes concretes des del Cercaterm o des de l’Optimot que no estan comptabilitzades”, diu Navas.

Sigui com sigui, conèixer la varietat, l’origen de la nomenclatura i l’escriptura exacta en català, enriqueix el sector. Els puristes, per cert, estem cansats de repetir que “cata” és la versió en castellà de “tast” per bé que alguns s’entestin a emprar-ho perquè fa més cool la conversa. El llenguatge també ha de baixar del pedestal.

L’actualització del diccionari terminològic  és una guia també per descobrir vins que tenen en compte les noves varietats acceptades. En molts casos, el perfil és de vi singular i autèntic. Una raresa, que s’ha de saber a qui es dona a tastar. Vins de producció limitada i altament valorats per la crítica. A propòsit del treball de TERMCAT, vaig demanar a través de Twitter si algú coneixia vins elaborats amb Marselan, Giró Ros i Xarel·lo Rosat. Aquestes van ser les respostes de qualitat donades per elaboradors i prescriptors:

Sara Pérez  ( enòloga i biòloga a Mas Martinet i Venus La Universal)

SICUS Xarel·lo Vermell

Finca VILADELLOPS – Marselan. Les noves anyades ja no inclouen el raïm de Marselan, només garnatxa i syrah

Vinum Selecció ( distribuïdora )

GRAMONA Mart. Amb Xarel·lo Vermell

Carlos Rúbies ( www.vienasses.com, enginyer agrònom)

Capgiró de CAN MAJORAL

Marselan Ecològic de VINS DE TALLER

www.ruthtroyano.cat

«Queremos ser un manual wineloverista más que un catálogo audiovisual»

Posted by | DOQ Priorat, Uncategorized, Vi·Moments·Persones | No Comments

IMG_7252

 

«Está fatal, horrible. Es un fenómeno que merecería ser estudiado sociológicamente. En España justo cuando se hacen vinos de calidad, soberbios y a precios increíbles, con recuperación de variedades autóctonas… Es el momento de la historia en que menos vinos se consumen, menos que en Estado Unidos, nos desbanca Canadá un país emergente en el consumo». Así me respondió por teléfono Carlos Delgado, periodista y crítico de vinos de El País, cuando lo entrevisté hace unos años y le pedí su visión sobre la cultura del vino y los tristes datos de consumo que tenemos en España. Hoy, el periódico en el que colabora semanalmente publicando catas de vinos con «un lenguaje directo que sirva y entiendan los lectores. Saber de vino es beberlo y amarlo. Lo otro es literatura», es noticia porque incorpora una nueva firma, la del experto en vinos Santiago Rivas, que dará continuidad, con un estilo personalísimo y por lo tanto muy distinto, a las videocatas de Carlos Delgado. Carlos sigue con sus textos, pero abandonó en 2015 el soporte audiovisual.  «No van a valorar lo que digo sino el como lo digo. La expresión de gozo más que la descripción», contaba Delgado cuando le entrevisté después de estrenar las videocatas en El País. Sus presentaciones destacaban por el rigor, por el conocimiento y por el esmero con la que contaba los vinos. Pero terminaron sin más. Dos años después, el suplemento El Viajero recupera la fórmula audiovisual y le añade algo esencial: el humor en la comunicación. Ha buscado al mejor perfil para encargarse de ello.

Santiago Rivas presentará a partir de ahora la nueva sección Instacatas indicadas para un público quizás no tan experto como el de Carlos (o sí) pero con ganas de acercarse al vino sin complejos ni miedos. Con diversión. Rivas forma parte de Colectivo Decantado desde hace 5 años. Es una plataforma con gran éxito en redes sociales por la manera desenfadada y jocosa con la que presentan los vinos «que me gustan», matiza Rivas.  Ahora el reto lo tiene en llegar a un público más amplio y conectar con la forma de ver, oler y saborear de su público, a través del nuevo medio. Sin traicionar  sus raíces y siguiendo la misión ya consolidada de Colectivo Decantado: disfrutar del vino, y reírse de y con él. Santiago Rivas no es un rara avis en el mundo del vino, como muchos de los grandes expertos o inspiradores, es autodidacta: «Llevo bebiendo vino de una manera obsesiva desde hace 20 años», afirma. Seguro que el bagaje acumulado en todo este tiempo es parte de su éxito. También su naturalidad, su calidad humana, y una poca ayuda del entorno comunicativo, pobre, que envuelve hoy al vino. «Casi todos los implicados en divulgar vino no lo hacen muy allá…», reconocerá. Conversamos con él para saber algo más de lo que se anunció la semana pasada y para saber cómo seduce sin artificios a profesionales y amateurs del vino.

¿Quieres convertirte en un amante del vino, un winelover? ¿Buscas armas para poder defenderte de hipsters y cuñados? Pues bienvenido a tu canal de vídeo ideal: las Instacatas de El Viajero.

IMG_7253

¿Cómo y cuando empieza Colectivo Decantado?
Colectivo Decantado nace de la necesidad que vimos de explicar la cultura del vino de una manera normal, lejos de tecnicismos, con voluntad de ser un contenido de entretenimiento, utilizar el humor. Todo lo demás fue ponerse a ello en un canal que llegara a todo el mundo: las redes sociales.
Aparcar el esnobismo fue el primer objetivo, está claro, ¿ha funcionado el estilo de comunicación que proponéis?
Colectivo Decantado como prosa en Facebook, tiene ya para 5 años pero Instacata, los vídeos, que es nuestro contenido estrella, sí que sólo lleva poco más de dos años.  Estamos muy contentos, nunca imaginamos esta repercusión, la que ya teníamos en Facebook, más colaborar en El Comidista TV, con Mikel Iturriaga, en un medio como La Sexta, en prime time, o ahora en El País. Realmente impensable.
La dimensión que puede darle ahora El País es muy interesante y necesaria para atrapar a nuevos públicos. Entiendo que sumará al contenido convencional que publica el periodista Carlos Delgado.
Lo de El País es llevar nuestra a fiesta a ellos, nos dejan libertad total, es decir, vamos a hacer exactamente lo mismo en cuanto a tono, pero en más grande. Estamos muy contentos.
23795117_541222166211514_8501708712000861127_nIMG_7254

Stranger Things Wine Week. Episode 5. Idus de Vall Llach, 2015, DOQ Priorat. (…) Lo que si es más difícil es hacer un tinto de 15,5º y que esté tan bueno, que no sea un pacharán si no un tinto mediterráneo a base de Cariñena, Merlot y Cabernet Sauvignon con una clase tremenda. Evidentemente está aún joven y el tanino se nota, pero esto con unos añitos (no muchos) va a estar espectacular. Cuesta 40 euros comprobarlo amiguitos»

¿Qué es lo más difícil de comunicar el vino con humor? ¿Dónde están los límites?
Para nosotros comunicar el vino con humor es algo natural, yo no soy muy diferente a como salgo en los vídeos, de hecho en alguna cata «en directo» mucha gente se sorprende cuando ven que esto es así. Ésto también genera que muchos piensen que soy un monologuista y que podría hablar de vinos como de cualquier otra cosa, o que cierto sector del vino al principio no me tomara en serio. El límite del humor es el código penal.
Si un vino es malo… No sale en Instacatas. Te leí afirmar que publicáis los vinos que os gustan.
Sí, todos los vinos de Instacata nos gustan mucho, lo que no quiere decir que no hagamos chistes con su etiqueta, vinificación o estilo… pero el subtexto es positivo siempre. Otra cosa es en nuestros post, casi, diario. Ahí si hablamos de vinos que no nos gustan y, a veces, nuestro humor es algo hiriente, muchos bodegueros se han quejado. En el fondo no queremos ofender, pero es lo que hay. Todo está basado en mi subjetividad e igual que escribo de vinos que me gustan creo que el público, el mío, se merece saber los que no me gustan y sus razones. Eso está por encima de que cualquiera se sienta ofendido. Nunca vamos a ser un contenido cómodo para todo el mundo.
Para irse preparando, ¿qué perfil de vinos aparecerán en las próximas Instacatas?
En esta temporada de debut en El País vamos a ser más concretos, hablaremos de conceptos más que de botellas en particular, que también, pero que vamos a dar menos prioridad a la marca y más al contenido. Queremos ser un manual wineloverista más que un catálogo audiovisual.
Pensé que eras enólogo, pero ya me has aclarado que no. En cualquier caso, ¿te parece que elaborar vino es tan complejo como comunicarlo?
No lo sé, no soy enólogo, no tengo ninguna formación técnica, lo mío es puro empirismo. Llevo bebiendo vino de una manera obsesiva desde hace 20 años. Pero vamos que los enólogos que conozco comunican regular, tampoco es su profesión, aunque casi todos los implicados en divulgar vino no lo hacen muy allá… cuando no es un auténtico desastre. Hay muchos momentos embarazosos y posthumor en este sector, así en general.

«Per mi, el vi significa parar»

Posted by | DO Montsant, Vi·Moments·Persones | No Comments

ViNovell17-23

El Priorat obliga a respirar pausadament. I en aquests temps convulsos i intensos fa falta més que mai. T’endinses al Masroig per una carretera prima, arbrada a banda i banda, amb predomini de les aromes de pi. La meva amiga Eva Martínez Bordons em va dir una vegada que aquest camí és dels  indrets del  Priorat que més la inspira. Ho comparteixo.

La branca de pi la trobarem després a la porta del Celler Masroig. Indica que ja hi ha vi novell. Que un any més la màgia de la terra i de la mà sacrificada de l’home han obtingut un nou fruit. Cada any diferent, matisat per tantes circumstàncies… Climàtiques, enològiques, humanes… Socials, també.

El vi novell és fresc, atrevit, bandarra, convida a la festa i aquest any més que mai, amb motiu del centenari del Celler Masroig. L’etiqueta fa honor a la dita “Per Sant Martí, mata  el porc i enceta el vi”. L’Agència Atipus disecciona el porc i torna a fer una aclucada d’ulls a la historia, a la memòria, a la tradició, al país de vins que som. Al vi com a part inseparable de la taula i de la vida, com diria el poeta.

És un diumenge assolellat però a l’ombra fa fred. Es busca l’escalf del vi novell i de l’oli del raig, dens, verdós, amb estructura. Vi i oli són corpulents, fragants i aromàtics. El cos agafa temperatura amb el tast però abans ho haurà fet també amb les paraules precises de l’actriu Aina Clotet, padrina del Vi Novell 2017. Li atribueix el mèrit d’enfortir les relacions humanes, “relacions de qualitat” dirà. És filla de metges i no passarà per alt en el seu pregó destacar els beneficis que té per a la salut beure vi amb moderació. Ho diu el seu pare, el doctor Bonaventura Clotet i ella ho subscriu. Una copa de vi al dia és alegria. A la festa del Masroig, l’acompanyen la seva mare i la seva filla, la Juna, de 22 mesos. Després d’una setmana intensa de rodatges, la festa del vi novell del Celler Masroig els ha donat una treva a les tres, el retrobament és un temps de gaudi i de pausa necessària i volguda, en família.  L’entrevistem minuts abans que pronunciï el pregó i respon amb amabilitat i seny.

És la primera vegada que participes en un acte relacionat amb el món del vi? 

Vaig ser confrare del cava i també amb Ametller Origen vaig  col·laborar en l’edició d’un vi solidari. El vi m’agrada, en bec i en faig un ús moderat. M’agrada conèixer la tradició que hi ha darrere les festes com la del Vi Novell i els 100 anys del Celler Masroig.

Ets una padrina de cine. Véns d’un món creatiu, innovador, el de la televisió, el cinema, el teatre, la direcció… El vi també el veus així d’obert i receptiu?  

Sí, el vi és tan creatiu com la meva professió. Has de pensar  en quin estil vols fer, quin perfil li dones i a on el poses. Però per a mi el vi significa parar, prendre una copa de vi és aturar-se, en aquest món que vivim, sempre tant de pressa i corrent.

És aquest el missatge del pregó?

Vull reivindicar les relacions de qualitat i el vi representa aquest moment de trobada. Pot ser una celebració o poden ser moments puntuals i molt personals. Una bona copa de vi en un bon sopar no té preu. També ho ressalto al pregó. Com que he tingut una lactància allargada, he begut poc, però recordo molt intensament la primera copa que vaig beure després de la maternitat. La primera copa després de parir és un gran moment.

Reconec q de les coses que més em va costar durant l’embaràs va ser no poder prendre vi en els moments de reunió familiar i celebració. No us podeu imaginar com de bona n’estava la primera que em vaig prendre quan vaig poder”.

Avui has pogut fer un moment de pausa. Perquè estàs ara mateix treballant en diferents projectes…

Sí. Estic rodant 7 raons per fugir de la realitat amb Esteve Soler i … també una sèrie per Movistar Plus, a Velvet, he rodat un capítol per una nova sèrie de TV3 “Benvinguts a la família” que és una comèdia que s’estrenarà al gener. I preparo també un espectacle al Teatre Lliure.

On se sent més còmoda Aina Clotet?

 El teatre és l’escola de l’actor, és el lloc per reptar-te a tu mateix, per créixer amb plenitud. L’audiovisual és el primer llenguatge, amb el que vaig aprendre. I ara he iniciat el camí també de la direcció amb el meu primer curt. Ho vius tot amb la mateixa intensitat. A més, ara vivim un moment molt daurat, amb sèries bones al mercat de la televisió de qualitat, com els americans. i com a actor televisiu, doncs sabem que son actuacions interrompudes que formen part de l’ofici, rodar l’última escena sense haver rodat la historia prèvia…

Per tant…

Gaudeixo quan el projecte és bo. El que mana sempre és un bon guió.

Parlaves de les sèries americanes, tant a la televisió com al cinema, el vi hi és molt present. No passa aquí malgrat que tenim dues indústries molt madures?

 Potser és el moment de crear sinèrgies entre les iniciatives públiques i privades i ajudar-nos mutualment, recordo més escenes prenent cervesa que vi, és veritat. M’agrada molt el director de SideWays i crec que a la pel·lícula retrata molt bé allò en el que crec, que el vi és l’excusa per estar amb tu mateix, parar i assaborir la vida.

El Vi Novell de Celler Masroig, quan i amb qui l’obriràs?

Doncs amb aquesta descripció bandarra, tinc clar que ho faré amb un sopar i bons amics, en una nit de compartir, de conversa i de jocs.

 

L’anyada 2017 del Vi Novell de Celler Masroig és un cupatge de carinyena i garnatxa de raïms seleccionats de vinyes antigues. S’elabora al 100% amb marceració carbònica, una tècnica de vinificació en què els raïms sencers fermenten a temperatures altes (30 graus) i sense oxigen. El vi és fresc, afruitat i honest. Presenta un color robí intens i brillant. Aromes a fruita vermella – principalment cirera i maduixa – que estan complementades amb notes làctiques. Al paladar mostra suavitat i frescor, amb alguns tocs de llaminadura. És vellutat i amb un post-gust llarg. Aromàtic, voluminós en boca i fragant.

 

www.ruthtroyano.cat

«Es el vino que puede identificar el Bages en el futuro»

Posted by | DO Pla de Bages, Uncategorized, Vi·Moments·Persones | No Comments

IMG_6226

La cita en el restaurante Gresca de Barcelona y el motivo el nuevo y esperado vino de Vins Abadal que ahora ya está “bien envainado”, cuenta de entrada Valentí Roqueta, presidente del grup Roqueta Origen. “La de Gresca es una cocina que toca con los pies en el suelo, auténtica, como el vino que presentamos”, añadirá. “El de hoy es un acto importante, que tiene un punto de intensidad y de seriedad”, advertirá luego para matizar las connotaciones festivas del nombre del restaurante escogido.

Han hecho falta 15 años para sacar al mercado el primer vino de uva mandó de Abadal, fruto de la obstinación y de la apuesta indefectible de dos generaciones por recuperar el patrimonio vitícola del Bages, la de los enólogos Valentí y Ramon Roqueta (padre e hijo) y Miquel Palau, compañero de viaje imprescindible, director enológico de Vins Abadal.  Como reto, está convertir la uva mandó en lo que hoy ya es su compañera geográfica, la picapoll, una uva autóctona, valorada y apreciada, entendida y vinificada con estilos y filosofías tan distintas como las 14 bodegas del Bages que la trabajan. Antes que la industria textil acabara con las grandes extensiones de viñedo en la Catalunya central, la mandó era la uva tinta más cultivada en la zona. Hace poco más de un año que el registro de variedades de INCAVI (Generalitat de Cataluña) incorporó la variedad, conocida también como garró, en la lista oficial de uvas de vinificación.

IMG_6224IMG_6215IMG_6217

“Nos hemos dedicado a investigar. El Bages fue la comarca vitícola más importante de Catalunya en el siglo XIX y entonces había plantadas muchas hectáreas de mandó”, cuenta Valentí Roqueta. “Teníamos mucha identidad y ahora estamos en la fase de recuperar, no sólo uvas tradicionales como mandó, sumoll, picapoll, malvasía de Manresa, también el patrimonio de piedra seca. De hecho, hace 20 años que desde Abadal reivindicamos este activo, que nos une al paisaje y lo potencia”.

Abadal cuenta actualmente con cuatro hectáreas y media de uva mandó y el año que viene, en primavera, se ampliaran a 12 hectáreas más. “Tiempo y paciencia acaban siempre por dar buenos frutos”, advierte Valentí Roqueta. “La uva mandó es una variedad que tiene hoy distintas características que la hacen agradable y simpática. Para llegar aquí hemos sufrido y gozado con ella”, revelará después.

Toma el relevo en el discurso de presentación del nuevo vino su hijo y sucesor en Vins Abadal, el enólogo Ramon Roqueta. Es admirable oírle hablar con la misma pasión de dos territorios distintos, el Bages y la Terra Alta, donde hace 10 años puso en marcha la bodega LaFou en Batea y ahora no sólo descata por la vinificación de la garnacha blanca sino también demuestra una curiosidad infinita por el comportamiento de la también autóctona morenillo, aún no aceptada por la denominación de origen. “Cuando llego a Abadal hace 10 años, encuentro una cultura de innovación sorprendente”, admite, humilde, como siempre se muestra en público, Ramon Roqueta “La innovación del siglo XXI pasa por mirar hacia atrás, al siglo XIX. En él encontramos los elementos de diferenciación que enriquecen el patrimonio vitivinícola. El vino de uva mandó que presentamos hoy es mucho más que una novedad, es el vino que puede identificar nuestra región en el futuro”.

IMG_6212 IMG_6213

“Nos da vinos de perfil fresco y ligero. Aromas de bosque, de pinaza. Estamos en una zona cercana al Pirineo y se nota. Con la uva mandó, el comportamiento del vino es actual”, cuenta Roqueta hijo. Armoniza perfectamente con la demanda actual de estilo de vino.

“Mandó es esencia de Abadal, es esencia de la tierra”, dirá el director técnico, el enólogo Miquel Palau. Sin Micky – como le llaman en la bodega – todo el proyecto de recuperación de variedades de Abadal no habría llegado a los niveles de excelencia y la intensidad de hoy. “Nuestro reto real no es solo luchar por la calidad de los vinos, sino también por su esencia. Y si no la trabajas, no la encuentras”, afirmará. Es curioso, un explorador nato, riguroso y científico, tanto como metódico. “La esencia está en el viñedo, no en la bodega. Pero cuando la uva entra, hemos de dotarnos de instrumentos para que la esencia se magnifique”, comenta Miquel Palau. Pone por ejemplo Nuat, un vino blanco sublime de uva picapoll, que realiza una crianza de 8 meses con tres lías distintas. Complejidad y profundidad asegurada.

La apuesta por las variedades del Bages se confirma con el primer vino de uva mandó que Vins Abadal ha sacado al mercado.  Es la añada 2015 pero vemos la evolución en una copa servida de la vendimia 2012. Gana fuerza, estructura y vida. Se manifiesta más profundo y otoñal aún. Al mercado saldrán 3.800 botellas a un PVP de 12 euros. Es un vino que busca la cercanía, llegar a todos. Se prioriza el valor de proximidad, la democracia del vino. Que la gente del Bages lo conozca y sea su mejor embajador.

“Es una variedad tardía que no gustaba antiguamente a los viticultores, probablemente  por ello se perdió. Preserva bien la acidez y con el proceso del cambio climático que vivimos, se comporta bien y regularmente. Tiene una maduración lenta y nos va bien para conseguir los aromas y la expresión natural que buscamos. Está bien adaptada, se comporta bien. Es regular cada campaña y nos da vinos de perfil interesante”, cuenta Ramon Roqueta, mientras saboreamos la sencilla y gustosa propuesta gastronómica de Gresca, brillante, como acostumbran. La uva mandó tiene un futuro prometedor en el Pla de Bages y Vins Abadal cree que la producción puede pasar en los próximos años de las 3.800 a las 30.000 botellas.

“En 15 años sólo hemos hecho 10 vendimias. No es tanto”, advierte Ramon Roqueta. Son jóvenes para conocer a fondo el comportamiento de una variedad que da vinos con un perfil otoñal delicado, en un territorio con un potencial vitícola muy grande. “La gente mayor que ha querido tanto al Bages habla de resistencia en el viñedo, en zonas como Cardona, Navàs, Rocafort encontramos muchas variedades autóctonas y viñedos muy viejos. Ésto nos indica muchas cosas, estamos recuperando uvas y las vamos a investigar”, afirmará con tenacidad Miquel Palau.

Vins Abadal plantó mandó en 2006 y la vendimió por primera vez en 2009. Fueron 150 litros.  Y ahora la evolución ya es imparable: “Tenemos la obligación de recuperar el patrimonio. No nos debemos a las tendencias, queremos que nuestra faena tanga un sentido. La uva mandó aporta identidad a Abadal. Son vinos con voluntad de quedarse y tener un largo futuro”, sigue contando Palau.

La añada que sale al mercado, la 2015, ha realizado su crianza en barrica de roble (40%) y ánfora (60%). Se busca el respeto por la fruta. La pureza.  Y se consigue. Además, con una gran delicadez y sutilidad. Como un pinot noir, más que como un trepat o una mencía.

Retrats de Vi – Miquel Palau

Més cor, més batecs

Posted by | Uncategorized, Vi·Moments·Persones | No Comments

DSC_1984

 

Queda clar que s’estima NYC. Segurament algun amic o familiar li haurà portat la samarreta de la ciutat que mai dorm. O l’haurà comprat ella mateixa en un viatge amb els pares. No la conec. La fotografio fa anys, un dia d’entrada de raïm, durant la verema, al celler cooperatiu de Falset Marçà, el primer que em va donar l’oportunitat de dedicar-me professionalment al món del vi quan, després d’una etapa  intensa a la Generalitat i amb ganes d’explorar nous projectes. Vaig col·laborar amb la Cooperativa de Falset-Marçà durant 3 o 4 anys, ara no ho recordo amb precisió, però sí que la guardo a la memòria com una de les etapes més apassionants del nou rumb professional cap al món del vi.

A punt de celebrar el centenari, amb la necessitat de recuperar l’orgull de pertinença del soci, a la Cooperativa vam treballar de valent per posar al mapa un celler cooperatiu arquitectònicament bell i ric enològicament. Amb l’aleshores president Josep Maria Cots, pagès, que em va donar tantíssimes lliçons de coneixement, amb humilitat i honestedat sempre per endavant.

El cas és que fa poques setmanes vaig recuperar la imatge i la vaig compartir al meu mur. La protagonista la va veure i me la va demanar a través del meu compte d’Instagram. Les xarxes socials tenen màgia. Connecten sensibilitats i persones. Li vaig demanar disculpes per haver-la publicat en el seu dia sense el seu permís, però la bellesa del retrat m’ho demanava a crits. La imatge havia de ser vista, compartida. En tot cas, quan la vaig publicar ho vaig fer amb l’autorització del celler.

La fotografia és una oda a la vida rural. Al compromís dels petits amb la família, d’ajudar a casa sense que els ho demanin. És un record que guarden, per sempre, el d’haver estat una peça  en l’economia familiar durant els estius llargs, feixucs i calorosos. Segur que entre capbussades a la piscina de Falset o als tollets de la comarca, ella se sentia orgullosa de fer costat als pares, tiets, padrins… en dies intensos de feina al camp, de suor i de taques inevitables a les mans.

Ella és la Roser Rull Lara. Enginyera biomèdica per la URV, diu el seu compte a Instagram. Ara té 21 anys. M’agraeix que li enviï per correu electrònic la imatge, en alta resolució. A canvi li demano què va sentir quan inesperadament la va veure o algú li va fer arribar. I el que em respon és a continuació. I en aquests dies de tanta tensió, penso que és bo compartir tendresa, pausa, calma, autenticitat. Menys crits, més cor i més batecs:

 

És un record i un vincle que tinc gairebé des de que tinc us de raó, ja que any rere any en l’època de verema m’oferia per acompanyar a la família al tros, on tots ens reuniem i passàvem estones agradables. I respecte a la foto, era una època en què a la cooperativa no disposaven de la quantitat de màquines actuals per mesurar el grau i sempre m’agradava anar-hi per ajudar a les treballadores a agilitzar la feina i elles em consideraven una més»

 

www.ruthtroyano.cat

Paula Bonet: “Com al vi, a l’art hi ha processos creatius amb una part d’atzar que no controles”

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

028

 

Percibo en el aire cierto olor a muerte,

quizás sean la angustia y sus réplicas.

Quiero hablar de ellas.

De los cuerpos, del temblor. De esta

libertad que me quema en las manos»

La Sed, Paula Bonet

Captura de pantalla 2017-08-21 a las 15.20.58

 

Paula Bonet (Vila-real, 1980) pinta i escriu des dels budells, des del ventre, la mateixa part del cos humà amb què Sara Pérez parla i elabora vins al Priorat. És el segon cervell,  afirmen els gastro-terapeutes. L’artista valenciana explica que va conèixer de la mà de Sara Pérez i René Barbier «una manera encara més visceral i intensa de viure la cultura del vi», a propòsit de l’etiqueta que li van encarregar per al Venus de Cartoixà. Ella, Paula Bonet, que és dibuixant i escriptora i que viu i sent des de molt endins les emocions com ha reflectit de manera sensual, atractiva i arriscada a La Sed – el seu últim treball editorial-, creu que la clau de l’èxit professional és «no parar mai de buscar». Un altre paral·lelisme amb com Sara Pérez viu i practica el món del vi. Interrogant-se constantment per allò que l’envolta i que l’ha fet arribar allà on és. Buscar sempre noves formes d’expressar-se, de dir, de sentir, de crear, però amb la naturalitat i l’autenticitat per endavant i un estil propi més que volgut, inherent al moment vital. Paula Bonet s’estima el vi, com la música. Com l’art. I en recomana i en beu. De català, de valencià, de xilè, d’argentí… Té pendent assaborir un bon vi africà. L’art el concep fluid, líquid, que no fugisser, cosa que li porta a afirmar que el vi, millor a la copa que al pinzell: «Però prefereixo anar bevent-lo a poc a poc mentre dibuixe. D’eixa manera acaba estant també al paper«. Està de vacances però no deixa de respondre mails. Després d’haver-la vist compartir a Twitter una piulada sobre el mercat orgànic Santa Teca al Castell Monestir d’Escornalbou coincidint amb el concert de Mariona Aupí i Guillermo Martorell, l’entrevistem i celebrem la seva proximitat, sensibilitat i vitalitat.

Vas ser al concert de Mariona Aupí i Guillermo Martorell a Santa Teca Escornalbou. Un vi per harmonitzar amb el seu nou projecte musical, Le Monde?

Un Martinet Bru. La intensitat d’eixe vi em porta a comparar-lo amb el projecte que presentaven Mariona Aupí i Guillermo Martorell. Podria dir-se que “Le Monde” ha estat envellit durant mesos i mesos en un espai cuidadíssim, com alguns bons vins. És un projecte molt reposat, molt repensat, on cada cançó és imprescindible i forma part d’un tot elegant i cruel al mateix temps.

De Santa Teca al Castell Monestir d’Escornalbou, què et va sorprendre? Vam veure una piulada teva i vam intuir que en gaudies…

L’alta qualitat de tot el que ofertava (programació, menjar i beguda, llibres). L’espai em va sorprendre, sabia que anava a un castell però no podia imaginar que era un castell tan bell i que estava situat a un lloc tan privilegiat. Em va impressionar la capella i l’espai obert amb arcs des del que es veia el paisatge que arribava al mar. Em va encantar ser-hi a un festival enmig de la natura i poder beure el vi amb copa.

 

Paula Bonet Paula Bonet por Lupe de la Vallina L

A Paula Bonet li agrada el vi, però quin estil i quan el pren?

M’agrada molt, acostume a beure vi negre. Casualment bec molt vi del Priorat (Martinet Bru, Acústic, Scala Dei, Ferrer Bobet, Venus…), també Rioja (Predicador, Luis Cañas, Vivanco…), Valencians (Maduresa, Mestizaje…), Terra Alta (Sang de Corb, Llàgrimes de Tardor…). També bec molts vins de Xile (Santa Ema, Carmen, Casillero del Diablo, Garage…). M’encanten els Carmenere i els Merlot.

Habitualment prenc vi cap al vespre, mentre treballe o quan estic amb amics. Són els dos moments que més m’agrada acompanyar amb un bon vi.

 

1507-1 004001

El vi t’inspira com a artista i com a escriptora?

Molt. Fa uns mesos vaig estar a les bodegues Vivanco a La Rioja i justament vam estar parlant d’aquesta relació entre inspiració i vi. A Vivanco organitzen xerrades i tallers al voltant de la creativitat i va ser molt interessant veure com una vinculació que ja intuïa es feia cada cop més evident.

El vi com a eina de pintura, de creació… Ho has provat? En quins casos? 

Alguns cops, com si el vi fos anilina (aquarel·la líquida), sobre paper. Però prefereixo anar bevent-lo a poc a poc mentre dibuixe. D’eixa manera acaba estant també al paper.

Vas crear l’etiqueta del vi Venus de Cartoixà de Venus la Universal… Com vas treballar-hi? Què creus que té de diferent la creació vinculada amb el vi respecte d’altres aliments  i/o productes?

L’experiència de treballar amb la Sara i el René va ser fantàstica. Per la llibertat que vaig tenir, per l’honor de posar imatge a un vi d’eixa qualitat, perquè vaig conèixer de la mà de la Sara i el René una manera encara més visceral i intensa de viure la cultura del vi.

Sara parlava del Venus com jo podria parlar de La sed (el meu darrer treball publicat ): des dels budells. Parlava dels plantejaments previs, de com havia estat el procés creatiu, d’allò excitant que no pots controlar perquè depèn de la terra i del clima, dels temps de repòs… Em feia pensar constantment en la manera en que jo m’enfrente a un projecte nou. Em portava al cap processos creatius com els de la tècnica del gravat, on hi ha una part d’atzar que no controles i que pot acabar sent la que farà que el resultat final sigui el millor que has fet mai o que hagis de llençar-ho tot al fem i començar de nou.

El teu pinzell és inconfusible. Ha estat complex arribar allà a on ets? La clau és sempre ser un mateix?

La clau és treballar constantment i no conformar-se. Tindre els ulls molt oberts. No parar de buscar. No repetir patrons que funcionen o que saps que el públic aplaudirà perquè ja tens eixa experiència.

007 (1)

Un vi que recordis…

Un Santa Ema Catalina del 2008 xilè amb etiqueta brodada que vaig tastar el setembre passat a Santiago, en plenes Fiestas Patrias.

Un vi que recomanis…

Acústic. Molt fi i saborós. És molt bonic veure com les gotes que rellisquen per l’ampolla dibuixen les cordes d’una guitarra ja mig dibuixada a l’etiqueta.

Un vi que no has pres i que t’agradaria prendre…

Un bon vi africà.

Un vi català…

Venus negre

Un vi valencià…

Maduresa. Em recorda als anys d’estudiant de Belles Arts a València. Si podíem pagar una ampolla de Maduresa volia dir que les coses anaven bé.

El vi i l’art… Tenen prou vincles? Com es podrien reforçar?

Sí, en tenen molts. Però podrien tenir-ne més, tenen moltes coses a veure.

www.ruthtroyano.cat

 

Roser Oter: «La creació està a la ment»

Posted by | Uncategorized | No Comments

Tot el que descobrim és bell i agrest / fosc en l’origen, però clar en la forma,/ perquè en la forma creix i s’interroga» Miquel Martí i Pol

 

IMG_9968-01

Roser Oter (El Vendrell, 1967) és ceramista i escultora autodidacta. El cos atlètic amaga la seva dedicació durant anys al món de la gimnàstica de competició. I el rigor, l’arbitratge. Ara la seva vida professional està dedicada a l’art.  Amb el tacte i la sensibilitat esculpeix discretament el gres i el converteix en peces de ceràmica que sovint busquen subjecció en cèrcols, dogues, costelles i caixes de vi… Les exposicions “Habitar dins del cor” i “Pensament, poema i cançó” que estrena a Porrera a finals de 2016, ho confirmen. “Sóc rústica, sóc de la terra…” afirma amb convenciment. Viu envoltada de vinyes a Santa Oliva, al Baix Penedès. L’acompanyen les seves creacions artístiques, que a mesura que guanyen forma incorporen l’ànima. I els silencis, que només interromp el ritme pausat de la natura. Es refugia en un entorn idíl·lic per crear. L’obre tímidament a visites concertades. Allà hi arriba la inspiració, entre lletres i notes musicals, moltes de Lluís Llach.

Acaba de tornar de la Fira Internacional de Ceràmica d’Aubagne a França, el país on aprecien el treball artesà i artístic. “Poètic” és la paraula que més ha escoltat aquests dies. 41 graus de temperatura i 10 hores de dedicació diària, però el públic agraït tot ho compensa. “Arribo contenta pels comentaris i les vendes”, dirà.

L’estiu ha estat intens. I ara, a l’agost, venen encara dies de treball al taller. De recolliment i de reviure tanmateix instants únics. Com els de Verges, al juliol, quan es retroba amb Lluís Llach a qui ja havia dedicat una peça que presideix la sala homenatge a Miquel Martí i Pol al Celler Vall Llach de Porrera, com a gratitud per inspirar-la amb la seva música. Ell, li respon de nou. Li compra “Viatge a Ítaca” i Roser Oter dirà: “Hi ha peces que et sap greu que marxin, perquè són especials. Recordes cada moment que les vas crear. La lletra i la música en què et vas inspirar, la pell esborronada, la sensació de llibertat i altres emocions difícils de descriure. Però sé que estarà al millor lloc que podia estar. Gràcies Lluís”. “Les obres formen part de tu, no totes saps a on van”, dirà amb un punt de nostàlgia. Li agrada que viatgin a prop però també lluny, a Gratallops, però també a  Nova York i a Alemanya, com les últimes que recorda… També la periodista Mònica Terribas visita Verges a l’estiu i s’endú “Venim del Nord, venim del Sud”. I Roser Oter creu que tot és fruït de l’atzar, la coincidència… Però ha de saber que és extremadament bona en la seva professió d’artista, com també agraïda, sensible i generosa com a persona: “A Verges ha estat molt especial. Molt bones energies i casualitats a l’espai La Placeta. Un lloc per enamorar-se de les coses simples, de la llum, de les persones…”, recorda amb certa emotivitat.

Probablement “L’ànima lectora” és la seva peça de capçalera. Una escultura sense sexe, perquè els sentiments no en tenen. “La lectura és aprendre, és evadir-me, és relaxar-me. És un fet cultural que hauríem de reivindicar més” i per això s’ha convertit en el seu emblema. És una peça fràgil, però en la fragilitat, en la senzillesa i en la veritat que hi amaga, hi ha la bellesa. És la peça que va regalar a Lluís Llach abans de conèixer-lo. «L’ànima lectora» sobre un cèrcol, un gronxador d’emocions? “El cèrcol crea un món infinit, tancat, però infinit, i dóna molta llibertat”, explicarà l’autora.

14706817_1133226716727130_3918183099883992435_o

“Entrar en una boteria, sentir l’ olor a vi. Triar i remenar costelles i cèrcols que van tenir una vida…” escriu Roser Oter a les xarxes socials quan prepara l’exposició “Habitar dins del cor” per dur-la a Vilanova i la Geltrú. Li interessa la filosofia i la psicologia i es fa evident quan es contemplen les seves peces de ceràmica, perquè  interpel·len i conviden a reflexionar. A passar-hi temps observant, perquè el blanc del gres és pur, és clar, és zen. Com en el vi, la ceràmica també parla i escolta. I desperta emocions. “Més que el vi, m’inspira el paisatge vitivinícola, perquè a la masia hi tenim vinya de garnatxa blanca i el meu horitzó de matí i de nit és aquest. Es fa de dia a la vinya, hi ha silenci, observo els colors com canvien amb les estacions de l’any…” explica Oter quan se li demana per la relació entre art i vi que cultiva des de fa temps i que es preveu fructífera. Té clar que «la creació està a la ment», com també que l’escultura i la ceràmica permet interpretacions molt lliures, , en funció del que cadascú hagi viscut. «Posar títol és etiquetar i no m’agrada influir», afegirà després.

 “Mentre em deixo portar hores i hores en la solitud del taller, afloren molts sentiments, els viscuts, els compartits, els que passen dins teu , els que passen a l’exterior, i tot, va fent un garbuix d’emocions. I, a poc a poc, al taller ja no estic sola, el comparteixen personatges que viuen històries, algunes, les meves pròpies i d’altres, històries dels que m’envolten. Quan els creo formen part de mi, de tot allò que respira la meva pell.  Mentre s’assequen en els estants, de tant en tant me’ls vaig mirant, és com si ja agafessin un camí propi, lluny i a prop de mi”

 

Probablement per aquesta determinació, per una sensibilitat extrema, per ser una dona valenta, amant del risc i de l’atreviment, que s’embruta les mans de fang, que hi deixa una part del seu ésser,  que li atorga ànima pròpia, que és capaç de crear formes humanes i afegir-hi inquietuds, quei les acompanya de la subtilesa del filferro… Probablement per això, per no etiquetar i per crear amb llibertat, ha rebut el premi Donart 2017 de l’Associació de Dones La Frontissa. El seu treball és un aliment renovat per a l’ànima, com el vi.

Entrevista a Roser Oter a El Matí a Ràdio

www.ruthtroyano.cat

 

 

 

 

 

«Vinyòvol, el guardià de les paraules»

Posted by | Uncategorized | No Comments

Maquetación 1 (Page 1)IMG-20170617-WA0013

He de confessar que encara no he acabat el llibre – tot i que està a la tauleta de nit!- però quan el vaig veure editat el vaig desitjar tenir a les mans. I gràcies a l’amic Xisco Albertí de La Vermutera  va ser possible ben aviat. M’interessava el contingut, però el reclam primer va ser  el nom del volum, que precisament l’avançava. Estic avesada a llegir cada diumenge els articles que sota aquest mateix mot signa Andreu Majoral, l’enòleg de Vins Can Majoral, a l’ARA Balears. I pressuposava que anava en una direcció filosòfica similar.

«Un home que vessava saviesa pagesa, que tenia un passat, marcat per l’escassetat, la tradició i l’esforç. Jo me vaig sentir privilegiat d’assaborir i xuclar el seu coneixement pagès»

 

Això del vi no va només del patrimoni humanístic, natural, enològic, arqueològic, arquitectònic, emocional… Va també de lletres, de paraules, del parlar del món rural i del món del vi en el sentit més ampli de la paraula. Del parlar de pagès, que massa vegades obviem, substituïm i menystenim. Massa cops hem considerat que era una parlar d’abans, antic, dels avis, dels avantpassats… Però per sort vivim en un món de tendències, i la d’ara moriria per rescatar mots, mantenir-los, dignificar-los, preservar-los, compartir-los… I amb orgull. Sóc de les qui creu que les paraules i com més velles ( i belles ) són sempre imprescindibles per testimoniar, documentar i valorar allò que algú va decidir temps enrere d’anomenar d’una determinada manera per alguna raó concreta. Com a periodista sempre he sentit atracció per les lletres i ara que estic en el món del vi em soprèn com sovint deixem passar per alt un llegat riquíssim i divers – tant com el país de vins que tenim- i crec que hem de prendre consciència que sinó el preservem el perdrem amb les persones grans i belles ( i velles ) que l’atresoren.

Per això celebro aquest llibre i en recomano la lectura. Vinyòvol de Pere Calafat. Vocabulari pagès de la vinya i el vi amb il·lustracions de Joana Cabot. Una guia imprescindible per reconèixer el parlar savi, erudit, fonamentat en la intuïció i en la raó; una oda a la terra, a les costums, a les tradicions, als oficis… A allò que hauríem de tenir sempre present, perquè és d’on venim i ha de marcar indefectiblement cap a on anem. Reprodueixo a continuació les paraules de l’autor del llibre durant l’acte de presentació que ha tingut lloc aquest cap de setmana a Na Mindona, Barcelona. Em va saber greu no acompanyar-lo. Però va comptar amb el millor ambaixador possible: un erudit que en sap molt de vi i de poesia, tant com d’humanitat i d’humilitat. Un home que sap molt i bé usar la paraula justa per definir el vi que té entre mans. Per corprendre’ns i sorprendre’ns sempre amb l’aliment que és el vi i que tantes connotacions bones li pot regalar el llenguatge.

 

vinyòvol m

1 Guardià de vinya o de vinyes. 2 Treballador especialitzat i coneixedor de les pràctiques que s’han de realitzar a una vinya.

 

Vinyòvol també serà a partir d’ara el guardià de les paraules, servesqui aquest treball per donar testimoni escrit dels nostres mots.

No recordo el motiu pel que vaig iniciar aquest recull de paraules.

El moment si que ho recordo, era cap a finals de segle XX, un moment de la meva vida molt apassionant i moguda, formava part de l’equip de redacció de la revista Coanegra, estava consolidant el celler-marca Jaume de Puntiró, havia plantat vinya jove amb la feinada que això comporta, sovint viatjava a fires de vins i de maquinaria de vinya i de celler i tenia dos fills petits. Es a dir, a un moment molt estressant de la meva vida, o bé a un moment prolífic de la meva vida. Ja se sap que com més feina fas, més ret i més ganes de fer-ne en tens.

Si bé no record el motiu pel que vaig iniciar aquest vocabulari si que record el seu detonant.

Quan  vaig iniciar la meva vida de pagès professional, és a dir pel meu compte, vaig rebre l’ajuda del meu Pare que s’estava jubilant, ell venia a ajudar-me a podar la vinya a la finca Es Torrent Fals que jo portava.

Vaig re-descobrir el meu Pare.

El meu Pare deixava de ser aquell home molest, una mica autoritari i molt exigent i passava a ser un bon conseller, un bon exemple i un home d’amable conversa.

Un home que vessava saviesa pagesa, que tenia un passat, marcat per l’escassetat, la tradició i l’esforç.

Jo me vaig sentir privilegiat d’ assaborir i xuclar el seu coneixement pagès.

ESPERIT, NOVELL.

Al vocabulari no l’hi parem esment, l’usem i prou, i és el que s’ha de fer però té missatges ocults, té missatges fascinants.

La romàntica i poètica paraula “esperit” ens descriu una de les parts que formen el vi, la seva part embriagadora, la seva part màgica, en realitat ens diu que el vi te esperit i que nosaltres som capaços de copsar-lo.

Els mot “novell” es refereix a la joventut del vi,

tots entenem que alguna cosa novella es quel-com nou, jove. Jo he pogut llegir que es la negació d’una cosa que no es vella, NO-VELL. Això si prescindint de l’etimologia.

MITJA SAÓ, SAÓ, SAÓ D’ARBRE.

Els pagesos sabem el que ha plogut, saben el que va ploure l’any passat i això es així per que ens afecta molt, quant parlem amb algú després de ploure sempre ens informem del que ha plogut aquí o allà.

No ha fet res, sols no ha llevat la pols.

Treure’m arrels.

Permeteu-me la llicència d’ anomenar diferents quantitats de pluviometria.

Mitja saó: Ha plogut un poc, ha entrat un forc dins la terra 10L/m

Saó: La pluja ha estat considerable, ha entrat un pam dins la terra 20L/m

Saó d’arbre: Poques vegades plou tant, la saó ha arribat molt avall 40L/m

Bona Saó. Després d’alguns dies de la pluja la terra es optima per esser llaurada, ni massa humida ni massa eixuta.

EL PAS DEL TEMPS.

Aquest vocabulari també ens mostra els pas inexorable del temps, coses que han canviat, pràctiques que hem abandonat.

El recull de paraules que fan referència als útils vinculats a la feina que es feia amb bísties l’he treta més del diccionari BVC que d’altre font, junyir, mantí.

Els temps posa a tot hom al seu lloc i també a les paraules, serveixi però aquest treball per conservar-les.

Nosaltres continuem midant a passes, pams i forcs, emperò ja fa temps que vàrem abandonar: lliures, unces, arroves, quartí, quarteró etc.

QUARTERADA.

Sovint es defineix erròniament una quarterada com una unitat de mesura de superfície de 0,71H.

Els pagesos tenim incorporat dins el nostre ADN la quarterada.

Amb un cop d’ull sabem les quarterades que mida una finca.

La quarterada la tenim interioritzada, es nostra i no l’abandonem ni l’abandonarem.

Es cert que l’administració, les companyies d’assegurances i altres actors, la volen fer fora, emperò no ho han aconseguit.

TERRA TRIGA, CAGA FERRO, ROMPRE LA TERRA

Diem terra triga, després d’una bona llaurada i que la terra ens ha quedat flonja i sense terrosos.

Diem caga Ferro, quan la terra és forta i eixuta i no es pot llaurar.

Diem rompre la terra, la primera vegada que la llaurem, quant donam la primera rella de l’any.

CAMÍ,CAMADA,ANDANA,GUINYES.

Són expressions ben vives, que fem servir habitualment, camí i camada poden ser paraules sinònimes emperò també poden atorgar un rang d’importància, quan la seva titularitat es publica o d’accés públic sempre els denominem camins.

TIRA,LLOBINA,LLOBINO,CONTRA-LLOBINO.

CAP-GIRO.

Son les línies que formen el ceps, quan són observats des de un punt determinat, és a dir la tira la formen els ceps que ben alineats formen una tira de ceps(tira de per llarg, tira de per curt) en Canvi la llobina la formen els ceps que estan en diagonal a la tira.

JORNAL,TANDA.

La paraula jornal és ben coneguda i es divideix en dues tandes, el mati i el cap vespre.

COLGAR LA VINYA, COLGAR EL VI.

Un cop hem acabat de donar les diferents relles (llaurades) d’hivern a la vinya, colga’m la vinya, és a dir donam una darrera llaurada deixant el terreny ben pla, sense solcs.

Al celler parlem de colgar el vi quant acabades les fermentacions, alcohòlica i malolàctica, el vi se tranquil·litza i necessita d’un repòs dins els dipòsits ben plens i ben tapats.

BROT DE PI.

És el senyal mes identificaria que tenim els vinaters Santamariers pel fet d’haver mantingut la tradició de penjar un brot de pi damunt el portal del celler, per fer saber a la població que el vi novell ja raja de les botes, que el vi ja es pot consumir, aquesta tradició ancestral que ja era present en l’època romana, Ramus pini, Signum vini. Era emprada a tota la conca mediterrània, emperò ara pensem que nomes es conserva d’una manera viva a Santa Maria del Camí, també he sabut per visites que ens han fet al celler que tradicions similars també s’empraven a altres països com Suïssa o Japó.

PAGÈS, DISLEXIC.

Que jo avui, presenti aquest vocabulari no deixa d’esser una anomalia, emperò cert es que vivim en un mon contradictori.

Vaig rebre l’ensenyament principalment en castellà i es el català l’idioma que més he fet servir.

M’ensenyaren un poc de francès i es l’anglès l’idioma que més falta m’ha fet.

A més a més he de confessar que som dislèxics, dislèxics no diagnosticats si no compta el fet que la meva mare, mirat un programa de televisió dedicat a la dislèxia va exclamar, ara veig el que tenia el meu fill Pere quant era petit, tant que li va costar aprendre a llegir i escriure.

Aquest fet que presenta dificultats m’ha esperonat per estimar encara més la nostra llengua.

AGRAÏMENTS.

La relació de persones que d’una manera o altre m’han ajudat a realitzar aquest recull de paraules es molt llarga, he parlat amb molts pagesos, vinyaters i vinaters.

Vull però fer un agraïment a les persones que sent que mes m’han ajudat i que sense elles el vocabulari no seria una realitat.

En primer lloc, als meus pares Jaume i Margalida, no per haver-me donat el llenguatge sinó sobretot  per haver suportat el meu interrogatori constant durant les vetllades d’hivern.

Als meus sogres Mateu i Maria amb la sort de ser de Llubí, és a dir d’un poble diferent al meu, que m’ha ajudat a agafar i contrastar les informacions dels meus pares.

Als meus parents pagesos i vinaters, als pagesos mallorquins que sense saber-ho, m’anaven ajudant i resolent molts de dubtes i donant-me una visió més ample del recull que estava confegint.

Als amics vinaters que aprofitant viatges a fires de vins, de maquinaria agrícola i de celler, sovint dins l’avió, jo sempre anava previst d’un quadern els anava demanant qüestions relatives al meu treball, per sort algun d’aquets viatges, eren un poc llargs i l’estada dins l’avió era ben profitosa.

Agrair especialment a na Maria Antonia Molines, amiga filòloga, ella ha aportat el punt científic i de rigor filològic al vocabulari.

A Mateu Morro, Biel Majoral, Felip Munar, Joan Mora, Jaume Vich i al meu germà Bernat Calafat per fer una lectura crítica del treball.

A la meva dona Magdalena pel seu suport constant, per alliberar-me de la meva obligació paternal, de portar els fills a la platja els calorosos dies de vacances, dies que vaig aprofitar per posar ordre al vocabulari.

A la meva parenta pintora Joana Aina Cabot Fuster, pels excel·lents dibuixos que acompanyen a les paraules, fent-les més comprensibles.

A Mateu i Toni de Documenta Balear, dos editors que han confiat en el projecte, l’han millorat i han fet possible la seva edició.

A na Xisca del restaurant Na Mindona, per haver-nos acollit com a casa, ha estat un plaer ser jo diria a risc d’equivocar-me, a l’únic restaurant de cuina mallorquina que hi ha al món, situat fora de Mallorca.

A Josep Roca, per haver acceptat la meva invitació, la veritat es que ens ha demostrat la seva generositat i implicació en el mon agrari.

Pere Calafat i Vich

 

… Lo vy és fort nutritiu, e confortatiu de natura e generatiu de molts esperits, e dilata
les venes e exampla lo cor, e és fort amich de la vida, a les quals coses seguex a
l’hom natural goig e alegria. E per tal, les nacions qui usen vins temprats e amorosos e
no fortegals, e qui beuen sovín e poch, són pobles fort alegres, e tots saltans e ballans
e cantants, e riens e burlans…
… lo vy deu ésser fresch, fret, fort, fayrant o fragant, formigalejant o saltant, venós o
raxant…

De Francesc Eiximenis (s. XIV). Recolit al web del celler Vins Jaume de Puntiró

 

Edicions Documenta Balear > Més informació

Vinyòvol és el pagès que té cura del vinyet i també és el títol que aplega aquest recull de mots vinaters i vinya­ters, que ha estat confegit durant anys per un pagès vinater que trepitja els vinyets i sua dins el celler, que prové de nissaga pagesa i vinatera, que estima de bon de veres la terra mallorquina i els seus vinyets, perquè la vida de l’autor de Vinyòvol ha estat lligada des de la seva infància a feines al vinyet: lligar vinya, arcar, cavar vinya, esquitar, ensofrar…, i a la tasca més gratificant, que és, sens dubte, la verema, quan es recull el fruit de tota l’anyada, on hi ha vermadores, traginadors, panerers, carreters, tractorers…, al costat dels nostres concos pagesos (Joan i Tomàs) pitjant pacientment amb la massa el raïm dins les portadores, del nostre forçarrut cosí Jaume aixecant les portadores, del nostre padrí Pere de ca sa Consellera amb les bótes congrenyades i del nostre pare Jaume plantant vinyet, esquitant i llaurant amb el pasquali, preparant canastros de raïm de taula, elaborant mistela i, amb molta de cura, el vi de missa. Aquest vocabulari, fet per un pagès i vinater amb un gran amor per la terra, pel vinyet i pels vinaters, servirà per disposar d’una manera ordenada les paraules de la vinya i del vi, perquè han estat recollides amb meticulositat, rigor, respecte, passió i empenta.

Pere Calafat i Vich (Santa Maria del Camí, 1963) és pagès i vinater, i fill i nét de vinyaters i vinaters.Membre de l’equip de redacció de la revista Coanegra de Santa Maria del Camí (1983-2002) i de la revista Udol de Llubí (1993-1995). Premi Periodístic Premsa Forana de Mallorca (1989 i 1992), ha publicat articles en les publicacions CoanegraUdol, L’Observador, El Mirall, Terra de Vins i Mallorca Pagesa, i als diaris Diario de Mallorca i Última Hora. Ha participat en programes de ràdio i televisió. És coautor de Ruta del Vi D.O. Binissalem-Mallorca (2008).Ha estat secretari general d’Unió de Pagesos de Mallorca (2002-2005) i membre de la Comissió Permanent des de 1999, vocal del Consell de la Producció Ecològica de Balears (2003-2007), president del Consell Regulador de la denominació d’Origen Bini­s­salem-Mallorca (2007-2011) i vocal (1991-2003).

 

#retratsdevi – Intrèpid de Gràcia

Posted by | Uncategorized | No Comments

image1 (2)IMG_7247

Diada de Sant Jordi. Després de la signatura de «Retrats de Vi» a La Festival, anem amb l’Eva Martínez Bordons a fer una copa de vi a la Viblioteca. S’hi suma un pèl més tard, la Sandra P. Torras, que arriba del Priorat (Sabaté i Mur). Tastem un blanc de Jané Ventura. Decidim canviar de local. La Sandra proposa Intrèpid de Gràcia (Torrent de l’Olla, 176) perquè tracten molt bé el vi. Carai! Feia tamps que no trobava un restaurant amb un servei tan exquisit, honest, directe i generós. I diferent. A Intrèpid s’hi està bé, és un espai situat al barri de Gràcia, que cuida els detalls i «vol canviar les coses». Ho diu el seu director i soci, en Jonathan Rodrigues, que és qui ens atèn i serveix. L’altre soci és en Josep Maria Raventós. Treballen entre 70 i 90 referències de vins entre blancs i negres i tenen força rotació. En caixes de fusta, a la paret,  ampolles exposades que indiquen que busquen vins fora dels circuit més comercial. Per exemple, l’Apical d’en Martí Giralt i en Sergi Sevillano.

Hem triat bé!

Arribes. Et porten la carta gastronòmica. Demanes el beure. Si vols vi, no hi ha carta. Hi ha un servei humà excel·lent. Demanem vi negre. I ens porten a taula un repertori de 6 vins, ordenats per intensitat aromàtica i gustativa. Ens quedem amb el primer, que és un vi jove francès, després d’haver tastat els dos primers. «Una vegada, uns estrangers em van preguntar  què costava aquest tast exprès que els feia abans de triar el vi… I els vaig dir que si no els tastaven primer, difícilment sabrien quin escollir…», diu amb tota la raó del món en Jonathan.

Captura de pantalla 2017-05-03 a las 19.05.12 Captura de pantalla 2017-05-03 a las 19.05.31

Quan acabem la primera copa, l’Eva i servidora en tastem una segona d’Albet i Noya. Va de negres. La Sandra demana al Jonathan si té una carinyena. No hi ha cap vi que ho sigui dels que encara ens acompanyen a taula – 6 ampolles si no recordo malament. I el cambrer, director i soci li obre una ampolla de la DO Terra Alta, del Celler Germans Balart… Després, tindrà l’habilitat d’incloure-la en un altre tast exprés i de satisfer la curiositat d’altres clients, com nosaltres.

Un servei de vins de 10. I un sopar per repetir, per la gastronomia -tapes creatives per compartir-, per l’espai i per la companyia.

I pel primer vi tastat que ens ha acollit tan bé com l’espai. Frescor i fruita a Le Petit Courselle. I a més a més, una meravellosa frase a l’etiqueta: «N’oublions jamais que les verres vides sont remplis de souvenirs«. Em perd la curiositat i entro al web del celler… I hi ha coherència en allò que busca l’elaborador i el que ens regala el vi:  «Our wines, a red and a white, reflect who we are: wonderfully generous, cheerful wines that bring people together». Cheers!

www.ruthtroyano.cat

«La nostra societat serà bona si ens ajudem tots» Joan Asens

Posted by | DO Montsant, Uncategorized | No Comments

Dissabte 10 de juny se celebrarà la setena edició del Masroig Vi Solidari, una iniciativa admirable que per aquesta edició comptarà amb una tripleta de padrins made in Reus:  la cuinera Mariona Quadrada, el cantant i compositor Joan Masdeu i l’associació Cultural Carrutxa. Els elaboradors del Masroig que hi participen ja estan definint el cupatge d’un vi que parla de vida. A propòsit de la cita i de les informacions que han començat a compartir, he volgut recuperar el text que vaig escriure fa uns anys  per al llibre  ideat i coordinat per l’amic Josep Baiges i editat per Cossetània: «Creu-me, és possible. Afrontar el càncer amb optimisme«. Una obra coral plena de vitalitat i de relats encoratjadors en què no hi podia faltar la iniciativa pionera i solidària del Masroig, on el vi hi té un paper protagonista.

portada-llibre

 

El vi és vida

Mai no havíem pensat que si foradàvem i cuidàvem la terra acabaria sortint la sang del món. El Montsant, el Priorat, demostra amb aquest vi que és una comarca viva i generosa. A cada collita li prenem el bé més preciós de la terra i cada any ens el torna a donar. Joan Barril 

 

masroig1   masroig4

El 2015 Masroig Vi Solidari va retre homenatge al periodista i savi Joan Barril recuperant textos seus, commovedors i corprenedors. El mestre escrivia amb elegància i profunditat sobre una iniciativa que coneixia de molt a prop i que feia seva cada any. Rengleres al diari i minuts de ràdio. Li havia encomanat la passió per la causa l’amiga i companya seva de Catalunya Ràdio, Mercè Folch, però també el fet de sovintejar el Priorat per gaudir dels vins, del paisatge i de la gastronomia.

Masroig Vi Solidari ens recorda anualment, pels volts de juny, que el vi és vida. És salut, és solidaritat, és cooperació, és superació, és actitud positiva, és il·lusió. El vi és ciència i és art. I és còmplice cada vegada més dels avatars que ens planteja la vida.

“Tot està per fer i tot és possible” escriu el poeta Miquel Martí i Pol. I és així.

El vi es va convertir fa 5 anys en una nova esperança per aquells infants a qui, inesperadament, un problema de salut greu ha obligat a fer una parada, un gir en el curt camí viscut amb innocència. Canvi de paradigma, canvi de prioritats, canvi de rutina… El sotrac que fa valorar com mai els segons de vida.

Davant l’adversitat, el diagnòstic d’un càncer infantil en dues famílies del Masroig, el poble es mobilitza per veure què pot fer per la causa. Massa sovint – i no és qüestionable en cap cas – mirem lluny per ser generosos, quan a tocar, a la vora, hi ha foc que crema. Les famílies del Masroig ho veuen clar. Hi ha una causa  immediata i cal pal·liar-la, cal ampliar-ne el coneixement, cal remoure consciències, cal fer possible la recerca per solidaritat amb aquells a qui un dia, en un futur, la malaltia també els barrarà el camí. La vida que esdevé amarga perquè un dia va ser dolça.

“No és fàcil reunir salut i vi però si no hagués estat aquest estil, aquesta manera de fer, aquest vi del Masroig fet amb la complicitat de moltes persones del Montsant i la voluntat d’anar sumant any rere any adhesions, no hi seríem” afirma el director de l’Obra Social de l’Hospital Sant Joan de Déu, Oriol Bota.

Cada any, i el 2016 serà ja el sisè, 7 cellers del Masroig s’uneixen per una causa que es digna d’admirar i imprescindible de fer-hi costat. Al marge dels projectes respectius, col·laboren en l’elaboració d’un vi amb caràcter i essència del Montsant, els beneficis de la venta del qual es destinen a la recerca del càncer infantil al Sant Joan de Déu de Barcelona. Els artífexs d’aquesta iniciativa són Orto Vins, Coca i Fitó, Dit Celler, Cellers Can Blau, El Vi a Punt, Celler El Masroig i Mas de l’Abundància. L’any passat van treure al mercat 2.300 referències del Vi Solidari que es van vendre (volant!) coincidint amb la jornada festiva que es convoca al Masroig a principis de juny però també a les botigues on line i presencial de Vila Viniteca a Barcelona. Un preu just, 10 euros, per una causa que necessita de la implicació de tots, de molts, per un vi d’excel·lent relació  qualitat-preu que està impregnat del caràcter d’una terra i del treball – a vegades feixuc i esgotador – de moltes mans. De qui llaura, de qui ven, de qui premsa… Però sobretot de les vides de molta gent que, amb esforç, vol donar més vida.

Cada euro del Vi Solidari del Masroig és invertit en recerca, en investigació. Anualment es diagnostiquen a Catalunya entre 170 i 200 casos de càncer infantil. És la segona causa de mortalitat després dels accidents de trànsit. “És una acció solidària que té molt de valor” insisteix Oriol Bota. És una iniciativa de la qual se’n recolliran els fruits a llarg termini però com tantes altres, cal començar ara. “La investigació és fonamental en una malaltia minoritària com és el càncer infantil, que no es pot prevenir, perquè les mesures de detecció precoç que es fan als adults no són aplicables als nens. Encara ara a la indústria farmacèutica no li és rentable investigar nous fàrmacs donat l’elevat cost que té desenvolupar-los” relata el director de l’Obra Social.

En 5 edicions el volum de diners destinats a la recerca del càncer infantil ha arribat gairebé al sostre dels 100.000 euros. La periodista Mercè Folch vinculada al poble personalment i professional remarca que “tot el teixit associatiu es bolca en l’activitat i és sensacional veure com una vila tan petita amb 700 habitants arriba a aconseguir tantes adhesions i suports”. Des de l’incondicional dels pares, als viticultors, als veïns del Masroig i del Priorat… i als professionals del món del vi que no s’han negat mai, ans al contrari, a col·laborar amb la causa. La periodista Empar Moliner, l’empresari Quim Vila, l’humorista Jordi LP, l’actor Pep Plaza, la xef Ada Parellada… Amants del vi, defensors de l’aliment que és, i principalment de les causes que porta implícites, com aquesta. Cada any una personalitat de trajectòria reconeguda ha apadrinat la iniciativa per fer-la visible a nous ulls.

“El somriure d’un nen és vida, la nostra vida és el somriure, sempre estarem al costat d’iniciatives com el vi solidari” Jordi LP

“Les etiquetes il·lustrades pels nens i nenes donen a les ampolles un valor afegit incalculable”  Pep Plaza

Masroig Vi Solidari ens fa veure que a dins de l’ampolla de vi hi ha una història de superació; que beure (amb moderació, està clar) és donar llum a una malaltia que hores d’ara té encara la foscor instal·lada.

El Vi Solidari l’elaboren els enòlegs dels cellers  del Masroig associats i és un cupatge de les dues varietats autòctones del Montsant, la carinyena (70%) i la garnatxa (30%). Se’n fa una maceració pel·licular durant 20 dies i una criança en barriques de roure francès mig any. “Fresc, elegant, al·lucinant…” en paraules dels elaboradors i bo per guardar, com a mínim l’anyada 2013 que es la que es va vendre el 2015. Com serà la de 2016?

Perquè el missatge arribi arreu, la iniciativa suma una vessant educativa tant o més admirable que la sanitària. Les etiquetes de les ampolles de cada edició les pinten escolars de la comarca entre els mesos d’abril i maig en tallers d’il·lustració programats a classe. Escrits d’ànim, de victòria i de vida omplen de color cada ampolla de vi. Totes són diferents. El traç innocent dels infants, la llibertat creativa, la petjada que té en cadascú la paraula del mestre que explica la iniciativa… L’estudi Atipus les acaba maquetant amb les dades comercials obligatòries.  Fins a 21 centres educatius del Priorat, la Ribera d’Ebre i la ciutat de Reus van participar el 2015 en la iniciativa. Un treball impecable per sensibilitzar i implicar-los en els valors de la solidaritat, la comprensió, l’esperança i la il·lusió.  Penso que s’hauria d’estendre  a totes les escoles de Catalunya.

visolidariruth masroig3

“Sóc un vi ple d’esperança”

Així diu una de les etiquetes. Qui la beu, la guarda. N’estic convençuda. I el dia que l’obre, la història de desassossec d’uns pares, porta implícita la pau, la reflexió, la introspecció… Hi ha vins que ens fan mirar endins en el moment de tast, en altres ja és suficient amb les paraules que se’ns presenta.

“Totes les etiquetes estan fetes amb l’ànima dels nens i no ens podem negar a comprar aquesta ampolla” explica Joan Asens, enòleg d’Orto Vins. “La gent sempre ha de fer el que sap fer i nosaltres sabem fer vi i per això el donem cada any, com també es regalen els taps, l’ampolla de vidre, l’acabat final de l’etiqueta… Perquè volem que la recerca del càncer infantil tingui recursos”.

“La nostra societat serà bona si ens ajudem tots” Joan Asens

Quan dues famílies del Masroig van rebre la notícia fatídica del diagnòstic de càncer poc podien pensar que de les vinyes dels avis i els pares, les que llegaran en un futur als fills en pogués néixer l’esperit per a la seva futura curació.  La iniciativa està consolidada però s’ha de continuar estenent “com una taca d’oli” puntualitza Joan Asens. “Som petits i som humans, però fem que any rere any vagi creixent” afegeix.

Admiro com s’involucren tantes persones i admiro el caràcter festiu de la trobada. Posant l’accent en la positivitat, en el color de les etiquetes de vi, en els missatges escrits per menuts però amb consciència… En la llum del Priorat, en la missió curativa de cada ampolla.

Una tarda d’estiu, entre vinyes ufanoses, pàmpols desplegats, circells enrevessats i raïms que ja frisen per començar a verolar.

El canvi, la metamorfosi. Com la vida. La vinya i el seu ritme imparable. El vi efímer, com l’home. El vi social, com l’home. Com la humanitat que davant l’adversitat troba sortida en l’escalf de la reunió, en l’ajuda, en l’estímul d’un versemblant. Hi ha esperança, perquè encara hi ha vida.

 

La pluja signa versos vinya endins, pel Priorat de la nostàlgia. I la verema avança, i s’escampa verge l’esperança, pels dits fràgils del record” Jesús Maria Tibau

 www.ruthtroyano.cat

Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies